Aquest dilluns al matí Felip VI ha estat l'encarregat d'inaugurar la V edició del Foro Económico Español Wake up, Spain!, però abans que comencés el discurs oficial, el monarca ha hagut de disculpar-se pel seu aspecte, que ha captat les mirades dels assistents. Amb la meitat inferior de la cara completament vermella, el rei d'Espanya no ha fet veure que no li havia passat res: "Això és el que passa quan un no es protegeix adequadament del sol", ha afirmat amb un somriure.

Gairebé a quatre hores de viatge en cotxe des de Barcelona i a més de dues, des de Lleida ciutat. L’estació d’esquí de Boí Taüll, a l’Alta Ribagorça, està sempre lluny de tot arreu. Els seus promotors l’anomenen estació de pernoctació perquè poques persones s’atreveixen a anar-hi per un sol dia. “Avui tinc festa i he decidit atansar-m’hi unes hores –assegura un veí de Barcelona, policia de professió, que es passarà més hores al volant del cotxe que amb els esquís posats–. Però em compensa, perquè en dies com avui no hi ha aglomeracions a les pistes i podem esquiar millor que mai”, assegura.

Aymar Navarro ha fet història complint una fita gairebé impossible. El freerider aranès ha aconseguit baixar esquiant el canal del Tuc des Hemnes, un impressionant vessant que s'ha convertit en una de les muntanyes més complicades de la Vall d'Aran, tant per la seva altitud (2.359 metres) com pel pendent i les condicions meteorològiques, que la fan una de les més difícils del món.

La germana petita de la família d'esquiadors Fernández-Ochoa porta tota una vida lligada a l'esport professional. Lola, atleta olímpica a Sarajevo-84 repassa amb l'ARA la seva trajectòria i una vida dedicada a la seva família i a l'esquí, un esport molt sacrificat: “L'esquí és molt dur, estàs fora de casa 300 dies a l'any i vas d'hivern a hivern. Quan acaba aquí te'n vas a Sud-amèrica a continuar entrenant-te”. Ella va haver de retirar-se de l'esquí professional amb 22 anys a causa de reiterades lesions: "Vaig tenir la desgràcia o la sort d’haver de deixar-ho i em vaig poder reinventar. La meva germana [Blanca] ho va fer amb 31, i esclar, és molt diferent perquè als 30 no et poses a estudiar". A la seva germana, bronze als Jocs Olímpics d'Hivern a Albertville-92, li va costar adaptar-se a la seva nova vida postretirada, patia un trastorn bipolar i finalment es va acabar llevant la vida amb 56 anys el mes d'agost del 2019.

Una calor sufocant que aquesta setmana ha fregat els quaranta graus de temperatura al pla de Lleida, cel clar, un sol radiant i pluges inexistents. Aquest és el panorama amb què sorprenentment s’entrena des de dimarts l’equip català d’esquí de fons. Un grup d’una desena d’esquiadors i tres preparadors tècnics han triat aquest estiu el poble de Tarrés, a les Garrigues, per organitzar una de les quatre concentracions de la seva pretemporada.

Encara que sembli una paradoxa, hi ha vegades en què la neu fa més nosa que servei en una estació d'esquí. La competició és molt capriciosa i les pistes han d'estar sempre en perfecte estat perquè tothom pugui participar amb les mateixes condicions. Una nevada uns dies abans ajuda a fer-ho tot més bonic. S'enfarinen els avets i les teulades, deixant un paisatge de postal. Però si és durant la prova, el traçat s'estova i comencen els problemes per a qui esquia contrarellotge per pendents que arriben al 65% de desnivell. Ho saben bé les esquiadores que aquest cap de setmana han disputat les dues proves d'eslàlom a l'Avet, una de les pistes estrella de l'estació andorrana de Grandvalira.

El Consell de Mallorca ha anunciat que organitzarà i subvencionarà en un 70% un viatge a la neu per a joves d'entre 18 i 25 anys residents a l'illa. D'aquesta manera, la institució es gastarà 43.127 euros a subvencionar l'activitat, queté 61 places. El Consell pagarà 707 euros per persona i els qui acudeixen sols hauran d'ingressar 303 euros (el cost total és de 1.010 euros). El viatge està previst que es dugui a terme del 25 de febrer fins a l'1 de març a Pas de la Casa (Andorra).

"¿L'esquí és un esport conservador? Sí, sempre ho ha estat, però està canviant. Ara, jo no puc perdre el temps responent als que em critiquen. Tinc moltes coses per fer", explica Lucas Pinheiro Braathen (Oslo, 2000). Els darrers anys aquest jove de Noruega ha revolucionat les pistes tant per la seva manera de baixar esquiant com per la seva manera de viure, pintant-se les ungles amb els colors de la bandera LGTBI o portant faldilla quan surt al carrer. Per als joves que somien en ser lliures, ell obre un camí.

Ara fa uns mesos, una notícia va canviar la manera de veure el futur d'uns quants esportistes. El Comitè Olímpic Internacional va decidir que l'esquí de muntanya passaria a ser esport olímpic a partir de la cita del 2026 a Itàlia, amb els Jocs Olímpics de Milà i Cortina d'Ampezzo. Esportistes de primer nivell que no veien possible guanyar una medalla olímpica, de sobte, veien com s'obria un nou horitzó. I els Mundials de l'especialitat que es posen en marxa aquesta setmana a Catalunya poden ser una oportunitat per veure qui serà favorita d'aquí tres anys en terres italianes.

No es tractava només d'intentar guanyar. Als Mundials de paraesquí alpí organitzats per la Federació Internacional d’Esquí (FIS) aquesta darrera setmana a Espot han competit un munt d'esportistes que han decidit que no tenen límits malgrat haver patit ensopegades a la vida. Esportistes a qui els van dir que no podrien competir, que de vegades semblava que tirarien la tovallola però van sobreposar-se a les dificultats. En total, representants de 26 països han participat en les disciplines d'eslàlom, eslàlom gegant, alpí combinat, supergegant, descens i eslàlom paral·lel. Es tracta d'una competició adaptada a atletes amb discapacitat física, com ara lesions medul·lars, deteriorament de la coordinació o amputacions i problemes de visió, dividits en les categories masculina i femenina.

Quan baixes per una pista esquiant, pots arribar a superar els 100 km/h. Si ja fa vertigen per a qualsevol esquiador, encara impressiona més quan ets cec. Però des de fa dècades, molts esquiadors amb problemes de visió competeixen a la neu, on són feliços, amb l'ajuda dels guies que baixen just davant seu ajudant-los amb la veu. Una connexió especial, una feina en equip. Ara dos italians han dut l'experiència una mica més enllà introduint-hi música. No és un joc, no. Ho fan per competir millor. De fet, així han guanyat.

Amb el pont de la Puríssima s’inaugura oficialment la temporada de neu a les pistes d’esquí catalanes, que durant aquests dies festius s’omplen de famílies i grups que gaudeixen de les primeres baixades del curs. Les nevades de les últimes setmanes al Pirineu han permès obrir les estacions en bones condicions, però, de moment, les precipitacions naturals són insuficients per oferir als esquiadors el gruix de neu adequat. Cal recórrer, doncs, a la producció de neu artificial, un recurs que, en la situació actual d’extrema sequera i encariment de la factura elèctrica, posa en qüestió la viabilitat ecològica de les estacions d’esquí. 

Sorpresa i estupefacció entre els veïns de Moscari quan aquest matí s'han despertat amb un grup de turistes esquiant pels seus carrers. La imatge s'ha fet viral a les xarxes socials i al vídeo s'hi pot veure com set persones equipades amb una roba més pareguda a un mallot ciclista que a un equipament d'esquí baixen tranquil·lament per un dels carrers del municipi, mentre saluden als veïns.

L’esquiadora olímpica Núria Pau ha anunciat avui que es retira de l’alta competició. L'esquiadora de Ribes de Freser acaba així la seva carrera com a esportista professional, tot i que seguirà vinculada al món de l’esquí després de l'acte de comiat que farà a principis de juny al seu poble.

Qui li havia de dir a l'Enric que a les cinc de la matinada vindria la policia a buscar-lo a casa seva i el trauria del llit enfocant-lo amb una llanterna directament a la cara. Havia sigut una jornada llarga a Andorra. La localitat de Soldeu es preparava per organitzar, per primera vegada, una prova de la Copa del Món. Era el primer cop que els Pirineus acollien un esdeveniment d'aquestes característiques i ningú volia quedar malament. Però aquell dia de febrer va produir-se un fenomen meteorològic estranyíssim. De cop i volta va girar-se un vent huracanat que va tirar per terra tota la infraestructura que havien trigat dies i dies a muntar. Van cridar a sometent per fer venir tots els voluntaris. Però hi havia una figura clau que no podien localitzar, l'Enric Barbier, el director tècnic de l'estació. I com que no els agafava el telèfon, van decidir que una patrulla l'anés a avisar. 

Faltava mig any per als Jocs Olímpics de Pequín i Núria Pau (Ribes de Freser, 1994) estava sola. Sense equip en el qual poder competir, sense saber com s'ho faria per tirar endavant. I sense cap mena d'intenció de rendir-se. "Un dels meus objectius era participar en uns Jocs Olímpics, no estava disposada a defallir", explica. Dit i fet. La nit de diumenge a dilluns, a les 3.15 h, la catalana debutarà als Jocs en la prova d'eslàlom gegant. El seu objectiu és classificar-se per a la segona mànega, seguir gaudint d'una aventura en què ha fet un munt de sacrificis. "M'hi he deixat els estalvis", explica mig riallera, recordant l'esforç fet per arribar a la Xina malgrat no tenir gairebé suport de la federació espanyola.

Després de tants anys, cada cop costa més sorprendre's amb les aventures i reptes de Kílian Jornet, però l'esportista cerdà ha aconseguit fer posar els pèls de punta amb la seva darrera peripècia. Tal com ha donat a conèixer a través de les xarxes socials, recentment ha baixat esquiant pel barranc de Halls Renne, situat a la muntanya noruega de Romsdalshorn. Es tracta, ni més ni menys, d'una via d'escalada de certa dificultat que Jornet ha baixat en gairebé la seva totalitat calçat sobre uns esquís.

El ministre de Sanitat, Salvador Illa i la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, han obert la porta a una flexibilització de les restriccions en les pròximes setmanes, un fet que podria dur a l'obertura de les estacions d'esquí. Cal dir que, legalment, les estacions podrien obrir i, de fet, alguna de molt petita de l'Estat espanyol ja ho ha fet aquest passat pont. Tot i això, les restriccions a la mobilitat fan que per als grans centres esquiables no sigui factible obrir encara.

Les pistes d'esquí han decidit finalment no obrir les instal·lacions just després del pont de la Puríssima, el 9 de desembre, després que el Govern hagi anunciat que l'evolució de la pandèmia no permet relaxar mesures i avançar de tram en la desescalada a Catalunya.

Les pistes d’esquí s’han convertit en un nou camp de batalla entre els líders europeus, que no es posen d’acord sobre si han d’estar tancades durant les vacances de Nadal, com a mesura per contenir l’expansió del covid-19, o bé si han de poder obrir per no ensorrar econòmicament el sector. França, Alemanya i Itàlia fan front comú a favor de mantenir clausurades les estacions d’esquí fins al gener, però han topat amb l’oposició d’Àustria, que té intenció d’obrir-les. Ho farà, això sí, limitant-hi l'accés als turistes.