El destí de Joyce Muthoni Njeru estava escrit quan va néixer, tot i que ella no ho sabia. Nascuda a més de dos mil metres a l'interior de Kenya, solia anar corrent cap a l'escola en aquells matins freds rodejada de boira. La primera filla de cinc germans, seguia per televisió les fites dels atletes kenyans en maratons i Jocs Olímpics, tot i que ella estava destinada a brillar en una disciplina que llavors poca gent coneixia, a Kenya: ser corredora de muntanya.

L'enveja també forma part del món dels humans capaços de posar el cos més enllà dels límits. Almenys, aquest pecat capital sembla ser el motor de l'entremaliadura que, segons la revista Canadian Running Magazine, hauria portat a terme Camille Herron, atleta d'ultrafons estatunidenca, juntament amb el seu marit i entrenador, Conor Holt. Entre tots dos haurien fet més de 300 modificacions a les pàgines de Wikipedia de rivals seus durant els últims set anys sota el paraigua del nom d'usuari Rundbowie. Una de les pàgines afectades és la del corredor de muntanya català Kilian Jornet.

Per a qualsevol humà normal coronar un cim de més de 4.000 metres és un repte per fer un cop a la vida i explicar-lo als nets. Si Kilian Jornet algun dia en té —de moment, té dos fills— s'hauran de passar força estona escoltant-lo perquè en només 29 hores i 25 minuts aquest dissabte en va coronar 16. I un d'ells va ser el Mont Blanc.

Kilian Jornet no deixa de sorprendre. Passen els anys i segueix guanyant curses i fascinant els seus admiradors amb el seu estil de vida. A vegades, costa entendre com s'ho fa. I el primer sorprès sembla ell mateix, que admet que busca saber on té els límits. Com si volgués saber per quina raó ell pot enfilar-se a les muntanyes més fàcilment que els altres humans. Ja fa unes setmanes, el seu equip de comunicació va avisar que Jornet tenia una nova idea al cap. El repte era intentar escalar les 82 muntanyes de més de quatre mil metres dels Alps en el menor temps possible, sense fer servir res més que el seu cos. És a dir, per anar d'una muntanya a una altra, per moure's entre regions, res de cotxes o trens: a peu o bicicleta.

Amb 36 anys, Kilian Jornet segueix trencant barreres i sorprenent. En el seu retorn a una de les proves més mítiques del calendari de curses de muntanya, la Zegama-Aizkorri, al País Basc, el català ha guanyat la prova per onzena vegada amb una exhibició. Ja al primer quilòmetre, Jornet ha marcat un ritme que ha deixat tots els seus adversaris darrere seu. Fins i tot en alguns moments ha somiat en superar el seu propi rècord de la prova, establert fa dos anys, amb un temps de 3 hores, 36 minuts i 40 segons. S'ha quedat a un pas de fer-ho, però el clima no l'ha acompanyat. Jornet s'ha imposat amb una gran superioritat i s'ha posat la txapela de campió de la cursa basca al final d'una demostració de força i talent.

Si algú en sap, quan parlem de gastar sabatilles, és Kilian Jornet. Durant anys ha gastat soles amb les seves expedicions i aventures, pujant muntanyes i passant-se dies sencers corrent, com va fer fa poc pujant a 175 cims de més de 3.000 metres en vuit dies al Pirineu, l'escenari de la seva infància. Però, amb 36 anys, l'atleta català vol canviar les normes del joc. La seva passió per la natura, unida al que ha vist viatjant pel món, li ha servit per anar creant un discurs ecologista ferm, prenent decisions com la d'intentar no agafar gairebé mai avions per no contaminar. Avui en dia, només viatja un cop a l'any fora d'Europa per competir i dins el Vell Continent es mou per carretera, encara que sigui per anar de Noruega, on viu, a Catalunya per veure els pares. Per cuidar la natura, cal estar atent a tot. Menys vols llargs, però també cuidar el material esportiu.

Kilian Jornet fa anys que viu a Noruega, però no s'oblida de les arrels. Aquests últims dies ha tirat endavant un altre dels seus reptes, que barreja esport, natura i identitat, per retrobar-se amb els escenaris dels seus primers cims, els Pirineus. El català ha fet un recorregut de vuit dies enfilant-se a 177 cims de més de 3.000 metres i deixar clar que s'ha recuperat de la lesió a l'Ultra Trail del Mont-Blanc. Combinant la bicicleta i l'escalada, ha creuat els Pirineus en una travessa que fa encara més gran la seva llegenda.

Kilian Jornet torna a escena. Aquest cop, però, s'ha quedat amb la mel als llavis. En una publicació a Instagram, l'atleta ceretà explica com el seu intent de coronar l'Everest per la cresta oest ha acabat sense èxit per culpa d'una allau. Ell mateix relata la seva experiència en solitari afrontant el conegut com a corredor Hornbein, una via per la qual només setze alpinistes en tota la història han arribat al cim més alt del planeta. El 22 de maig del 1963 dos nord-americans, Tom Hornbein i Willi Unsoeld, van obrir una ruta actualment coneguda com una de les grans gestes de l'himalaisme. No s'ha fet mai en solitari i només un cop sense oxigen, l'any 1986. Jornet, d'aquesta manera, ha intentat reeditar un repte que tenia al cap l'alpinista Ueli Steck, que va morir el 2017 quan preparava un nou rècord d'escalada a l'Everest.

"No vaig ser conscient del problema que tenim amb les sabatilles fins que vaig tornar a casa", explica Max Romey. Després de pujar cims a mig planeta, aquest aventurer d'Alaska va llegir un informe sobre el problema que hi ha amb una de les seves eines professionals: les sabatilles per fer esport. Es calcula que al món es venen uns 20.000 milions de parells de sabatilles cada any. I el 90% no acaben sent reciclades. La majoria sol acabar dins d'abocadors, i en molts casos arriben al mar per diferents raons. "Gent que les tira a abocadors a prop del riu, males pràctiques per treure's de sobre les deixalles... pot passar. Però aquestes sabatilles, soles, trigarien mil·lennis a desaparèixer. Així que floten al mar i acaben arribant a llocs remots", explica Romey, que va desenvolupar un nou sentit: detectar sabatilles esportives abandonades. De tornada a Alaska, la regió on va arribar amb els seus pares quan ell era tot just un infant, va adonar-se que sempre que feia caminades i excursions apareixia una sabatilla vella.

Kilian Jornet ha fet públics els seus plans per a aquest 2023, que passen bàsicament per participar en una única prova, la Sierre-Zinal, i tornar a l'Himàlaia a la primavera. "Aquest hivern ens quedem a casa i faré alpinisme per la zona. A la primavera, volem anar a l'Himàlaia amb les nenes. De projectes en tinc molts, però dependrà de les condicions meteorològiques. Estarem en un lodge i, si hi ha bon temps en algun gran cim, anirem cap allà. Serà un projecte d'alpinisme", ha dit l'atleta ceretà.

Pau Capell (Sant Boi de Llobregat, 1991) cita l'ARA en el lloc on se sent més còmode: a la muntanya. És on passa més hores al dia, on ha esculpit la seva forma de ser i on ha viscut moments que l'han canviat per sempre. Després del Kilian Jornet, Capell és el segon ultracorredor català més important del món i té al seu palmarès grans proves com la UTMB [Ultra Trail del Mont Blanc] del 2019. Tímid d'entrada, convida els visitants a pujar fins al seu petit refugi, una caseta plena de llibres que es troba al costat de l'inici d'un camí. Fora de la caseta de fusta, s'asseu sobre una gran pedra per reflexionar sobre aquells sentiments que ha buidat en el seu primer llibre, Lluita pel que vols i estima el que tens (Cossetània).

Kilian Jornet s'ha mostrat molt crític amb la designació de l'Aràbia Saudita com a seu dels Jocs Asiàtics d'Hivern del 2029, que es va donar a conèixer aquest dimarts, tot i que feia mesos que s'especulava amb aquesta possibilitat. Segons va anunciar el ministre d'Esports saudita, Abdulaziz bin Turki, el resort de Trojena, situat a la ciutat futurista de Neom, a la riba del mar Roig, acollirà, finalment, la competició.

Kilian Jornet continua mantenint intacta la capacitat de sorprendre. Als 34 anys, l'atleta català s'ha imposat a l'Ultra Trail Mont Blanc (UTMB) i s'ha convertit en el primer home que baixa de les 20 hores en aquesta cursa llegendària, igualant de pas el rècord de victòries del francès François d'Haene. Jornet arribava a la cita avalat pels triomfs a la Zegama basca i a la Hardrock 100 dels Estats Units, però a l'última Sierre-Zinal havia entrat en la cinquena posició. De fet, just després va donar positiu per covid-19, cosa que va provocar que fos dubte per a la prova del Mont Blanc. Al final, al ser asimptomàtic, va poder ser a la sortida divendres a la nit i s'ha imposat en una nova exhibició de talent en el llegendari recorregut de 170 km i 10.000 metres de desnivell positiu, que travessa fronteres als Alps abans d'arribar a Chamonix. Jornet ha entrat amb un temps de 19 hores, 49 minuts i 34 segons. 10 minuts per sota de les 20 hores, una marca mai aconseguida abans.

Kilian Jornet explicava a l'ARA fa poques setmanes que ha decidit viatjar menys. Per tal d'agafar menys avions i contaminar menys, el català només viatja fora d'Europa un cop per temporada, ara. I aquest any 2022 tocava anar fins als Estats Units per participar a la Hardrock 100, una ultramarató de 100,5 milles de longitud (160 km) en un recorregut circular a través de la serralada de San Juan del sud de Colorado. El cartell era difícil de millorar, ja que el gran rival de Jornet era l'altre gran dominador de les curses d'ultratrail, el francès François D’Haene, campió de la cursa l'any 2021.

Kilian Jornet va complir els pronòstics i es va imposar amb claredat en la marató de muntanya Zegama-Aizkorri, en la qual també va batre el rècord per més de vuit minuts. És la desena vegada que el corredor s'adjudica aquesta prova. La categoria femenina la va guanyar la neerlandesa Nienke Brinkman, que també va fer rècord.

A la dreta de l’ordinador amb el qual atén l’ARA, Kilian Jornet hi té una bicicleta, una cinta de córrer i un munt d’andròmines. Ens explica que s’entrenarà fins a la mitjanit. Al matí s’ha llevat a les cinc, ja que l’horari ara el marca la seva filla petita. Cada dia, amb la seva parella, Emelie Forsberg, es reparteixen la jornada: un s’entrena al matí i l’altre a la tarda. Així compaginen la seva vida d’esportistes amb el fet de ser pares. El dia de l’entrevista ha corregut quatre hores amb dos mil metres de desnivell per les rodalies de Mjondalen, el poble de Noruega on fa anys que viu. Un dia normal en la seva vida. Fill del guarda del refugi de Cap del Rec, a la Cerdanya, i d’una professora d’esports de muntanya, Kilian Jornet (1987) estava destinat a viure entre cims nevats. Considerat un dels millors esportistes de muntanya de tots els temps, Jornet ja fa anys que viu a Noruega, on va anar buscant la calma. Parlem amb ell sobre els seus projectes, la paternitat i el llarg camí que l’ha dut fins a poder ser feliç.

Kilian Jornet enceta una nova aventura lluny de la muntanya. Després de trencar la relació amb Salomon, que l'havia patrocinat i proveït de roba i sabates de muntanya durant divuit anys, l'ultraesportista ha creat la seva pròpia marca amb Camper: NNormal. "Compartir valors comuns va ser una motivació extra a l'hora d'iniciar aquest projecte. Estàvem d'acord que necessitem una nova manera de pensar i d'actuar en relació amb el medi ambient i les activitats a l'aire lliure", explica Jornet, il·lusionat amb la nova aventura empresarial.

El corredor i esquiador de muntanya Kilian Jornet ha donat el seu suport a un manifest contra la candidatura Pirineus-Barcelona per als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, i ha afirmat en una connexió des de Noruega que "no és el que necessita el Pirineu" en l'actual context d'emergència climàtica. "Cap estudi indica que la quantitat de neu sigui suficient i no podem basar-nos en la producció de neu artificial. Es crearien infraestructures que quedarien obsoletes per la falta de públic i les condicions climàtiques", ha afirmat l'alpinista català en una roda de premsa organitzada a Barcelona per la Plataforma Stop JJOO.

Gairebé tothom coneix Kilian Jornet. La seva vida, les seves fites a la muntanya i el seu gran palmarès el precedeixen. L'última medalla que es va penjar va ser fa tot just una setmana a la Salomon Ultra Pirineu, al completar els 100 quilòmetres en poc més de deu hores. Com ell n'hi ha pocs; per no dir cap. És l'excepció que confirma la regla, el corredor en què molts es volen emmirallar. Les seves fites són reconegudes per tothom, però hi ha d'altres, com la del Gilbert, que també mereixen ser escoltades.

Amb calma, sense gaire eufòria o gestos de victòria i agraint a les persones que l'han acompanyat durant tota la cursa i mentre travessava la línia de meta. Així s'ha proclamat Kilian Jornet guanyador de la Salomon Ultra Pirineu en poc més de deu hores i vint-i-cinc minuts. El corredor ceretà, des dels primers metres, ha agafat el liderat de la cursa amb un ritme inapel·lable i trepidant que ha deixat enrere la resta de corredors. Pas a pas, l'ultraatleta, com si corres pel pati de casa seva, s'ha mostrat imbatible i ha tornat a demostrar per què és diferent de la resta de corredors.