Les Associacions de Famílies d’Alumnes de les escoles de Primària del Pla i de l’IES Sineu han fet un pas endavant per frenar l’ús precoç dels dispositius digitals entre els més joves. Segons ha avançat la revista digital Díngola, les entitats han consensuat un document de compromís col·lectiu perquè els pares i mares acordin, de manera voluntària, no lliurar telèfons intel·ligents als seus fills, com a mínim, fins a segon d’ESO.

Són les dues del migdia. A la plaça del Tub, al centre de Palma, centenars d’alumnes surten gairebé alhora de l’IES Ramon Llull i de l’IES Joan Alcover. És un moment que es repeteix cada dia i que ja s’ha convertit en un ritual. D’ençà que la Conselleria d'Educació ha prohibit l’ús del mòbil dins els centres educatius, molts joves el duen amagat dins la motxilla i, tan bon punt travessen el llindar de la porta, els encenen amb presses. En pocs segons, les mirades cauen cap a la pantalla per revisar les desenes –o centenars– de notificacions pendents. Caminen en grup, però amb el mòbil a la mà i els ulls clavats al dispositiu. Potser, d’aquí a unes setmanes, aquesta escena podria deixar de ser tan habitual.

El Govern veu amb bons ulls la proposta del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys, segons ha afirmat aquest dimarts el conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera. El conseller ha subratllat que és fonamental establir mecanismes clars perquè la mesura es pugui aplicar efectivament a les Illes.

Dubt de si escriure o no sobre això. No estic segura d’on em durà aquest fil del qual vull tirar: si em desfarà totes les costures o si és només una puntada que havia quedat solta. També dubt perquè ja se n’ha xerrat prou, d’aquest tema. I bastant bé (la meva companya Clàudia Darder, de fet, ens va recordar que “tenim el poder de ser feliços”, en una publicació Substack a propòsit d’això).

La història de l'omnipresència de les pantalles a l'aula té un origen més o menys directe en la recomanació número 1836 del Consell d'Europa feta pública l'any 2008. Segons els redactors del document, tot i que les eines d'e-learning (l'expressió ja ha passat avall) havien tingut un impacte considerable en l'educació i la formació, el seu potencial a Europa encara no s'havia aprofitat al màxim. L'e-learning englobava mitjans electrònics per a l'ensenyament i l'aprenentatge, tant presencial com a distància. Plantejava noves exigències a les institucions educatives, als docents i als estudiants. Les institucions necessitaven infraestructura tècnica i programari. Els professors havien de rebre formació obligatòria específica, mentre que els estudiants havien de tenir accés als dispositius i materials, i ser formats en el seu ús des de ben joves. Llavors es creia que es generarien recursos educatius accessibles a tothom, combatent així la divisió social. Es va fer una crida als Parlaments perquè donessin suport al moviment "codi obert" i per combatre la suposada bretxa digital. En definitiva, es convidava els estats membres a millorar les tecnologies susceptibles de ser aplicades a l'educació per mitjà de grans inversions. Un dels primers països a apuntar-se amb entusiasme a la recomanació va ser Suècia. També va ser, però, el primer a abandonar-la el 2023 en constatar els seus preocupants (i objectivables) resultats. El govern suec, i més concretament la ministra Lotta Edholm, va aturar tot allò en conèixer múltiples informes on es comparaven grups que funcionaven amb pantalles i altres que ho feien amb llibres. El rendiment acadèmic era significativament més baix en el cas dels primers, sobretot en capacitat memorística, concentració, atenció i comprensió lectora.

“Cada vegada que veiem un Google Pixel pensem que pot ser un narcotraficant”. La frase és d’un dels responsables de la lluita contra la droga de la Policia Nacional a Catalunya. Les bandes van sempre un pas a davant i extremen la seguretat en les seves comunicacions per no ser descoberts o donar pistes o fins i tot proves a la policia. El Google Pixel és un mòbil que en els darrers anys s’ha popularitzat entre els narcotraficants, juntament amb el sistema operatiu Graphene OS, que permet una comunicació xifrada impossible de rastrejar per a la policia. A més, aquests dispositius estan ideats per formatejar-se si erres diversos cops en el PIN. Per no perdre la informació dels dispositius comissats als narcotraficants, la policia aïlla els mòbils en bosses especials per evitar així que hi puguin fer un reset remotament i esborrar tot rastre de la seva activitat delictiva.

Novetats de cara al curs 2025-2026. Educació prohibirà l’ús dels dispositius mòbils durant tota la jornada escolar, tant lectiva com no lectiva, als centres públics i concertats. En el cas d'ESO i Batxillerat, podran fer-ne ús en activitats didàctiques i de forma puntual, sempre que ho estableixi la direcció pedagògica del centre. Pel que fa als docents, podran emprar-los sempre que sigui de forma raonable i també per finalitats pedagògiques. Queden exclosos de la prohibició els alumnes que necessitin els mòbils per raons mèdiques, com pot ser en el cas dels diabètics. Pel que fa als alumnes d'FP Superior, règim especial i escoles d'adults, podran fer ús dels dispositius sempre que no estiguin en temps de classe. “Entenem que en aquestes edats ja són adults i poden tenir necessitats diverses”, ha dit el conseller d’Educació, Antoni Vera.

El cap de setmana passat vaig aprofitar un viatger a Alacant per visitar Pedro Montengón, que fa 200 anys que està mort. M’agrada, si disposo de temps, correspondre sentimentalment als autors que m’han proporcionat bones estones d’intimitat lectora i, a més d’escoltar-los amb els ulls, miro de veure’ls amb els peus. A l’inici del carrer que porta el seu nom, una placa el recorda amb aquestes paraules: "Pedro Montengón i Paret (Alacant, 1745 - Nàpols, 1824). Jesuïta i escriptor. Va compondre poesia, odes i novel·les, alguna d'èxit, com Eusebio". 

50 experts han rebut l’encàrrec del Govern de trobar la manera d’aconseguir l’ús responsable de les pantalles al sistema educatiu. Missió impossible? Esperem que no, però gairebé, perquè es tracta d’una mena de quadratura del cercle: com incorporar les imprescindibles pantalles a l’escola sense que la canalla prescindeixi dels llibres, del bolígraf, de la memòria i de l’esforç en general. El concepte mateix d’ús responsable de les pantalles ho diu tot, perquè recorda massa aquest altre concepte de consum responsable associat a l’alcohol.

Rebeu missatges amenaçadors que us avisen de l’emmagatzematge del mòbil? Alguna vegada heu volgut ensenyar una foto i heu hagut de fer scroll durant minuts fins a trobar-la? Si al llarg dels anys heu acumulat gigabytes de fotos, racionalitzar la biblioteca de fotos i prescindir d’aplicacions i fitxers innecessaris us pot ajudar a recuperar espai al dispositiu. Aquí teniu una guia per fer-ho utilitzant eines gratuïtes que segurament ja teniu al mòbil.

Vostè ho té tot pensat, ha esmerçat moltes hores, molts sous, molts brainstormings per aconseguir l’objectiu final. Vostè sap que jo, avui, llegiré l’ARA de bon matí. Al telèfon. En paper, avui, no, que no és diumenge. Vostè ja ho sap, això.

L’any passat, el 20 de novembre acabava així el meu article sobre els drets digitals de la infància: “El problema de la infància i l’adolescència actuals no és la tecnologia sinó un món adult deshumanitzat, que vol controlar el seu accés a la tecnologia per no resoldre la complicada qüestió de com s'educa en una vida plena de tecnologia”. Torno al tema amb la depressió inevitable de comprovar que no ha canviat res i que, més aviat, tots els esforços es concentren a aconseguir més control. Sempre igual de fàcil: que s'esperin a ser grans i no entrin en contacte amb un aparell, una substància, una activitat, una realitat. Ara, fins i tot, amb moviments com el de les escoles out, desconnectades, que tenen l'aspiració que a l’escola tot torni a ser paper.

Alumnes de 5è i 6è de primària i de primer a quart d'ESO de deu centres educatius de Girona han participat en el concurs de relats i dibuixos sobre l'ús del mòbil i de les pantalles convocat per l'ARA i Unicef amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, Plataforma Educativa i ARA Llibres. Aquests són els relats i els dibuixos guanyadors i finalistes que han participat en el concurs. En total, s'han presentat més de 150 treballs.

Al xat que comparteixen, algú hi posa la foto del que es va morir, el primer de tots ells, avui fa un any. Llavors, algú altre, que potser no ho tenia present, envia l’emoticona del cor, repetida moltes vegades. Ja es veu que no ha pensat quantes. Ha premut la tecla i han sortit els cors que han sortit. Cinc. Llavors, algú altre hi posa l’emoticona de la cara amb la llàgrima. Omple tota una línia i la meitat de l’altra. Un altre hi posa el cor, però no pas el de color vermell, sinó aquell que es fa amb les dues mans, unint els dits polze i índex. Un altre, un arc de Sant Martí; i un altre, el cor que batega. No ho ha pensat gaire, el del cor que batega, perquè justament el que estan dient és que fa un any que el cor d’aquell de tots ells que va morir primer va deixar de bategar.

El conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha posat damunt la taula la necessitat de replantejar l'ús de les tauletes i dispositius en els centres educatius. "Volem que sigui un debat assossegat entre tota la comunitat educativa", ha remarcat. Així s'ha expressat el conseller després de ser preguntat per les paraules de la presidenta del Govern, Marga Prohens, qui aquest dimarts demanava una reflexió col·lectiva sobre la utilitat i l'eficàcia de les pantalles a les aules. En aquesta línia, Vera ha considerat que cal posar el tema damunt de la taula. "Necessitam, en alguns moments, tornar a alguna eina tradicional per millorar, sobretot, la compressió lectora", ha exposat, a més de matisar que no cal abandonar l'ús de les tecnologies.

Divendres vint de setembre de 2024. Un problema amb una empresa elèctrica. Hi truco. Ensopego amb el previsible bucle telefònic protagonitzat per veus enregistrades. Una falca de veu porta a una altra: no hi ha escapatòria. El suposat servei d'atenció simplement és un frau, tot i que la veu femenina que fa veure que m'atén –monòtona i alhora autoritària– considera que el problema rau en la meva dicció ("No le entiendo. Por favor, repita la...") Provo de fer un mail. Tot és igualment incert. En aquest cas, el sistema em desvia cap als comentaris d'altres usuaris. Dilluns vint-i-tres de setembre, una empresa subcontractada de la mateixa energètica que divendres no em feia cas em truca per explicar-me una oferta que, en realitat, és una altra estafa (la clàssica aixecada de camisa que busca un canvi de contracte que va contra els meus interessos a canvi d'un descompte que només durarà uns mesos). En aquest cas, però, no m'atén un robot sinó una veu masculina amb accent colombià (les esses colombianes són tan peculiars!). M'agradaria pensar que aquest noi no és conscient d'estar participant en una activitat fraudulenta a canvi, segurament, de xavalla.