L'Ajuntament d'Eivissa i el Consell d'Eivissa han denunciat quatre casos de lloguer turístic il·legal després d'inspeccionar 30 immobles al llarg de la setmana passada. Aquestes actuacions se sumen a les 11 denúncies per lloguer turístic il·legal tramitades aquest any, segons ha informat el Consistori. A més, i han interposat més de 27.000 euros en propostes de sanció en matèria de transport a controls conjunts.

La patronal de lloguer turístic Habtur ha respost a la proposta dels hotelers de les Illes per modificar la Llei turística i utilitzar el registre de la Propietat per controlar els habitatges destinats al lloguer de certa durada. L'associació d'habitatges turístics considera "sorprenent" que el sector hoteler pretengui decidir "una vegada més" com s'ha de regular una activitat econòmica que no és la seva.

La Policia Local d'Eivissa ha detectat aquest divendres de matinada en una nova actuació un possible habitatge turístic il·legal després d'anar a una intervenció a causa de queixes per renou. Segons ha informat l'Ajuntament, la sala del 092 ha rebut l'avís. El vigilant de seguretat de l'edifici havia alertat que els ocupants de l'habitatge generaven molèsties als veïns i no atenien les indicacions. En arribar els agents, els llogaters han col·laborat en tot moment i han lliurat la documentació relativa a la seva estada.

“Amb el tema del lloguer turístic, ningú no ha estat més obert que nosaltres._Quan vaig arribar a la Conselleria, hi havia 800 habitatges de feia tres o quatre anys sense donar d’alta. Els hi vàrem donar i vàrem ampliar-ne de 5.000 a 10.000 [habitatges]. 80.000 places turístiques en habitatges de vacances que avui estan en oferta gràcies a aquest Govern”. Qui va dir això no va ser cap membre del Pacte, sinó l’actual batle de Palma, Jaime Martínez, un dels polítics amb més trajectòria dins les files del PP i aleshores conseller de Turisme de l’executiu de José Ramón Bauzá –ho va ser des del 27 de desembre del 2013 fins a maig del 2015, i abans havia estat director general de Turisme. Es troben en el Diari de sessions del ple del Parlament del 3 de febrer del 2015.

La pressió turística sobre Mallorca continua sense donar treva en plena temporada alta. Els habitatges de lloguer turístic de l'illa ja han assolit una taxa de reserva del 99% per a aquest mes d'agost, la més elevada de totes les zones costaneres de l'Estat, segons un estudi elaborat per Rentalia, la plataforma vacacional d'Idealista.

La Plataforma Menys Turisme, Més Vida ha defensat, novament, que les accions dirigides contra habitatges de lloguer turístic il·legal "no són violència", mentre considera que els efectes del model turístic sobre el territori i la població sí que ho són. El col·lectiu ha fet aquesta afirmació en un comunicat amb què respon a la polèmica generada pel seu Manual d'Acció contra la Turistificació, després de les crítiques del Govern, la delegació del govern espanyol, partits polítics, patronals del sector turístic i entitats socials i ecologistes (incloses algunes adherides a la manifestació del 26 de juliol, com el GOB i Terraferida).

MÉS per Palma ha carregat aquest dilluns contra la reforma impulsada pel Govern del PP i Vox a través de la Llei òmnibus, que preveu reduir fins al 80% les sancions imposades per lloguer turístic il·legal si els propietaris incorporen els habitatges a determinats programes públics de lloguer.

El ple de l'Ajuntament de Palma ha aprovat aquest dijous de manera definitiva la modificació del Pla General per estendre la prohibició de noves places de lloguer turístic. La modificació ha tingut el vot favorable, encara que amb crítiques, de MÉS i el PSIB.

El Consell de Mallorca preconitza la sentència del Tribunal Suprem (TS) que anul·la el registre únic estatal de lloguer turístic en considerar que l'Estat manca de competències per imposar aquesta regulació enfront dels sistemes autonòmics existents.

El Tribunal Suprem ha anul·lat el registre únic d’arrendaments de curta durada regulat pel Reial decret 1312/2024 en considerar que l’Estat no té competències per establir una regulació exhaustiva d’un registre estatal que “se superposa als registres autonòmics existents” en matèria d’habitatges destinats a lloguer turístic. La decisió, que deriva de l’estimació parcial del recurs presentat per la Generalitat Valenciana, impacta directament en un marc normatiu que també afecta les Balears, on la regulació dels habitatges turístics forma part de les competències autonòmiques.

La idea del lloguer turístic va sorgir amb un discurs d’economia col·laborativa que permetria democratitzar ingressos. En validar-la, no sé qui va ser l’ingenu d’esquerres que va obviar la voracitat de l’home i el capitalisme. Amb el temps, l’habitatge s’ha transformat en un actiu financer, un negoci professionalitzat en el qual grans conglomerats, fons voltor i qualsevol avariciós ha ficat les urpes.

Javier Burón recorre a un símil per explicar el problema de l'habitatge com a gestor públic de la matèria, amb 25 anys d'experiència en diferents governs autonòmics. "Veim com la lava avança i estam asseguts a la terrassa dient: 'Bé, hi ha temps. Quan tinguem la lava damunt, ja veurem què feim'". Autor d'El problema de la vivienda (Arpa Editors) i director gerent de l'empresa pública de sòl industrial, habitatge i cohesió territorial del govern de Navarra, participa aquest dijous, 30 d'abril, a Ca n'Oleo de Palma en una conferència organitzada per la UIB sobre què es necessita per tenir habitatge social i assequible.

"És impossible posar fi a l'oferta turística il·legal". Així de contundent es mostra una inspectora del Consell de Mallorca, que demana l'anonimat, en conversa amb l'ARA Balears. Coneix de primera mà la feina que fan els 26 inspectors d'aquesta institució insular, que vigilen tant l'oferta reglada com la no reglada. Segons el relat d'aquesta font, és molt més senzill detectar infraccions en els propietaris en llicència que sancionar els que actuen al marge del sistema. "No és gens fàcil provar que hi ha oferta il·legal", apunta: "Van molt vius". En aquest sentit, adverteix que, encara que s'han endurit les multes, la seva percepció és que "moltíssims procediments prescriuen".

En tres anys de legislatura, el PP només ha apartat un càrrec institucional pels resultats de la seva gestió: el conseller insular de Turisme a Mallorca, Marcial Rodríguez. El motiu? La seva incapacitat per frenar el lloguer turístic il·legal i el desgast polític que això li va comportar. La presidenta del Govern, Marga Prohens, va encomanar als consells insulars la lluita contra aquesta activitat, però a Mallorca el conflicte s’ha cronificat. El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha rellevat el responsable –ara Guillem Ginard està al capdavant de la Conselleria– i ha pressionat Airbnb perquè retiri anuncis de pisos sense llicència. Però Galmés s’encamina a les eleccions vinents amb aquesta pedra encara a la sabata.

Coalició per Mallorca proposarà per mitjà d'El Pi al pròxim ple del Consell de Mallorca que s'exigeixi acreditar 15 anys de residència a l'illa per poder obtenir places turístiques. Es tracta d'una fórmula que, tal com ha assegurat el seu portaveu, Roger Gotarredona, ha de "frenar l'especulació".

17.000 euros una nit. Aquest és el preu que han de pagar quatre persones si volen dormir aquest Dijous Sant a l'allotjament turístic Villa Wave, una propietat a Eivissa de 280 metres quadrats amb cinc dormitoris, quatre banys i vistes al mar. La reserva s'ofereix a un dels majors portals d'allotjament turístic, Booking.com, amb un cost de 4.300 euros per persona per només 24 hores d'estada.

El Consell de Mallorca tornarà a posar en marxa la convocatòria per adjudicar places de lloguer turístic després que les incidències tècniques obligassin a anul·lar el procés anterior. La nova convocatòria es votarà dimecres que ve en la reunió de la junta rectora del Consorci de la Borsa d’Allotjaments Turístics (CBAT).

La plataforma Airbnb ha tret de la seva pàgina web l'anunci del pis turístic que va llogar el PSIB per evidenciar l'existència de l'oferta il·legal a Palma. El departament de Turisme del Consell de Mallorca hauria sol·licitat a la web que retirés aquest anunci, després de la roda de premsa oferta aquest dilluns a l'immoble pel secretari general del PSIB de Palma, Iago Negueruela.

La prohibició de noves places de lloguer turístic a Palma ja és una realitat, però no ha aixecat aplaudiments unànimes. La mesura, aprovada per tots els grups municipals excepte Vox, ha provocat una allau de reaccions crítiques per part de l'oposició, que la considera tardana, poc valenta i amb una ambició més aviat escassa. En essència, la modificació puntual del Pla general del 2023 fixa un sostre de 4.473 places d'Estades Turístiques en Habitatges (ETH) i impedeix que aquesta xifra continuï creixent, amb la intenció d'anar-la reduint de manera progressiva a mesura que es produeixin baixes definitives. La realitat, segons critiquen fonts de l'oposició, és que la mesura només afecta el 2% de les places.