Només començar ja es veu que la dreta no està unida per derrotar Pedro Sánchez. A la xerrada que convoca la Fundació Internacional per a la Llibertat, presidida per Mario Vargas Llosa, l’exlíder de Cs Albert Rivera arriba tard. Després tindrà el detall de quedar-se a xerrar i fer-se fotografies amb els joves que han anat a escoltar-lo, juntament amb l’expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre (PP) i l’exportaveu de Vox al Congrés Iván Espinosa de los Monteros. El moderador de l’acte, un jove admirador de Javier Milei nascut a Rosario que lloa el seu conciutadà Leo Messi i qualifica d’"assassí" el Che Guevara, avisa que l’acte durarà una hora perquè després juga el Reial Madrid. Veient com, fugaç, Espinosa de los Monteros abandona l’espai tan bon punt acaba la xerrada, s’entén qui ha posat aquestes condicions.

El partit taronja es queda sense representació al Parlament: no ha arribat ni a l'1% dels vots, per sota del PACMA. Però fa cinc anys que Ciutadans s’acomiada. Des de la dimissió d’Albert Rivera, el partit es va convertir en un zombi de l’escenari polític: mort en vida, anava perdent representació en cada cicle electoral. Però és a Catalunya, escenari del seu naixement, on Carlos Carrizosa en signa l’epitafi. Adeu al partit que va néixer per arraconar el català, va guanyar les úniques eleccions que s’han fet amb el 155 en vigor i va ambicionar governar Espanya. El projecte original ja no té res a veure amb el rebost del PP en què s’havia transformat en els darrers anys. Ni tan sols el retorn de Carles Puigdemont ha fet revifar un foc que s’extingia.

Els vincles entre polítics o expolítics i empreses energètiques són coneguts històricament a Espanya. Una allau de noms, principalment provinents del PP i el PSOE, componen una llista quasi infinita d'exemples de portes giratòries. Per anomenar-ne alguns, el mateix expresident del govern espanyol, José María Aznar, va fitxar per Endesa el 2014 com a assessor, però no és l'únic, per allí hi han passat altres noms coneguts com Rodolfo Martín Villa, Pedro Solbes o Luis de Guindos.

Hi va haver un moment que el PSOE semblava tan tocat que les enquestes apuntaven a un possible sorpasso de Podem. Era el 2016 i Pablo Iglesias va basar l’estratègia del seu partit en una relació d’igual a igual amb Pedro Sánchez. El PSOE va salvar els mobles, però la distància entre els dos partits es va reduir a la mínima expressió: només 14 diputats. Iglesias encara es va haver d’esperar tres anys per arribar a la vicepresidència del govern i forçar el primer executiu de coalició de la història d’Espanya amb aquella abraçada amb Sánchez que va ocupar totes les portades. Però en aquell moment ja havia començat l’autodestrucció d’un partit que s’havia marcat l’objectiu “d’assaltar els cels”.

Era Jordi Pujol qui, als inicis d’Artur Mas com a nou líder convergent, advertia que tenia un defecte: “És massa poc flexible”. Pujol sabia perfectament que el polític havia de saber adaptar-se a la conjuntura. És el que han sabut fer els darrers anys Pedro Sánchez, Oriol Junqueras i, en el darrer gir més inesperat, Carles Puigdemont. 

L'estiu sempre és una època moguda pel que fa a temes del cor. Retrobaments, distància, noves amistats i també finals. El d'aquest any no s'ha quedat enrere i les ruptures han tocat tots els àmbits del panorama social: cantants, advocats, actors, ballarins, models i fins i tot polítics. Aquest és el recull de les celebritats que recordaran l'estiu del 2023 com el dels desenganys amorosos.

Després de les seves mediàtiques vacances, Albert Rivera està vivint un mal moment arran de la mort del seu pare. Agustín Rivera, de 71 anys i sense cap malaltia prèvia, va patir una inesperada complicació coronària que va provocar-li la mort aquest diumenge.

De l'artista barcelonina Aysha Daraaui a la influencer madrilenya Carla Cotterli. L'exlíder de Ciutadans porta un estiu força mogut: setmanes després que es fes pública la ruptura amb Malú, mare de la seva filla, va aparèixer el rumor d'una nova relació amb l'actriu de 35 anys Aysha Daraaui. Però a cada pregunta sobre la possible relació, l'advocat s'afanyava a fer una contundent negació que semblava que desmentien unes fotografies que han estat carn de mems i polèmica. Però al final resultarà que Rivera deia la veritat. Ara se l'ha vist amb Carla Cotterli, també a Eivissa.

Albert Rivera està gaudint d'un estiu amb marca catalana. Tal com avança la revista Lecturas en exclusiva, l'advocat estaria passant les vacances a Eivissa acompanyat de l'actriu catalana Aysha Daraaui. Aquesta informació arriba tot just un mes després que es fes públic que Rivera ho havia deixat amb la cantant Malú, amb qui té una filla de tres anys.

Qui ha mort Ciutadans? Si la roda de premsa d’ahir fos una novel·la d’Agatha Christie i haguéssim de buscar el culpable entre la desena de dirigents que apareixien a la foto, no el trobaríem. L’home que va signar l’epitafi del partit taronja fa quatre anys que no trepitja la seu de la formació. Va marxar-ne per la porta del darrere després d’haver obligat el partit a prendre la càpsula emmetzinada que encara ara el fa agonitzar. Quan Albert Rivera es va deixar enlluernar per les veus que li deien que podria superar el PP com a referent de la dreta i es va negar a investir Pedro Sánchez va condemnar Ciutadans, que havia estat empès per les elits econòmiques de l’Estat amb l’únic propòsit d’evitar que Podem arribés al govern. Sánchez va acabar fent vicepresident Pablo Iglesias i Albert Rivera va haver de marxar a casa amb la sentència de mort de Ciutadans sota el braç.

“Pot sonar presumptuós, però me n’adono que em supero en les situacions difícils”. Pedro Sánchez feia aquest diagnòstic sobre si mateix en el seu llibre Manual de resistencia (Península), publicat el febrer del 2019. Dos mesos després arribaven les generals del 28-A, i dels quatre principals candidats que s’hi van presentar només el socialista sobreviu avui al capdavant del seu partit. En poc més de dos anys de l’actual legislatura han caigut Albert Rivera (Cs), Pablo Iglesias (Podem) i ara, també, Pablo Casado, que deixarà el lideratge del PP a l’abril. Sense comptar el líder de Vox, Santiago Abascal, que encara no ha conegut l’adversitat, Sánchez és l’únic líder que ha aguantat els embats orgànics, polítics i electorals dels últims anys, inclosa una pandèmia. Què l’ha diferenciat dels seus adversaris? En la resposta hi ha la capacitat d’adaptació, però també la gestió interna del PSOE, el fet d’estar a la Moncloa, el context i la sort.

Ja fa dos anys que Albert Rivera va deixar la política, però això no li ha impedit continuar sent al focus mediàtic. L'exlíder de Cs deixarà el despatx d'advocats Martínez-Echevarría que el va fitxar poc després d'acomiadar-se de la formació taronja –després de perdre 47 diputats al Congrés–, i ho farà també José Manuel Villegas, que s'havia convertit un cop més en el seu escuder a l'àmbit privat. Així ho ha avançat El Confidencial, mentre que des del bufet preparen un comunicat per explicar la situació.

La campanya electoral de Madrid comença diumenge en plena OPA hostil del PP a Ciutadans. Dilluns Pablo Casado va assegurar que havia ofert a Inés Arrimadas una convergència de les dues executives, cosa que Cs nega, i ahir el PP català va plantejar al partit taronja anar junts a les municipals del 2023, un anunci que fonts de la direcció de Cs atribueixen també a l'operació dels conservadors a Génova. Aquest dimarts, a més, es va fer públic al Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid el nomenament d'Albert Rivera com a vocal del patronat de la Fundació Universitària Fray Francisco Jiménez de Cisneros. 

Albert Rivera ha tingut una curiosa reacció a la debacle interna que en les últimes setmanes ha patit Ciutadans: el silenci. Quan el partit va perdre 30 escons a les catalanes del 14 de febrer, el fundador i líder indiscutit durant tretze anys de la formació es va convertir en trending topic a Twitter per les nombroses veus que li reclamaven un pronunciament. Ell no va dir res. I després del fiasco de la moció de censura a Múrcia, tampoc. Les seves úniques opinions van ser dos likes suggeridors que alguns periodistes es van apressar a recollir. Un al discurs del diputat andalús Fran Carrillo, amb el titular “N’estic fins als collons de tots nosaltres”, i un altre a la següent afirmació del politòleg Pablo Simón: “El meu mite favorit: Cs perd suport després de la foto de Colón, quan és just després que treu 57 diputats”. L’hermetisme de l’antecessor i designador d’Inés Arrimadas per a la presidència de Cs té, doncs, una lectura molt clara: no li està donant suport en un moment extremadament delicat.

Els partits polítics, com gairebé tot en aquest món, neixen, viuen i, arribat el cas, moren, fins i tot si en vida han assaborit les dolçors del triomf i del poder. A l’estat espanyol dels darrers decennis els exemples abunden, i són de tota mena: la Unió de Centre Democràtic, el Partit Demòcrata Popular, el Centre Democràtic i Social, el Partit del Treball d'Espanya o, a Catalunya, Convergència, Unió Democràtica, el PSAN, Iniciativa per Catalunya, etcètera. Des d’aquesta perspectiva, l’actual crisi i l’eventual desaparició de Ciutadans no tindrien res de particular.