Tot i ser el velocista per excel·lència del còmic i un dels primers i més emblemàtics superherois –sens dubte, el del logo més icònic–, Flash s'ha pres el seu temps abans de protagonitzar una pel·lícula. Després de treure el nas uns segons a Batman vs Superman (2016) i a Esquadró suïcida (2016) i de gaudir de més protagonisme a La lliga de la justícia (2017), aquest divendres arriba finalment el seu primer film en solitari, The Flash, un debut que, paradoxalment, també és una mena de punt final de l'univers engegat el 2013 per Zach Snyder a L'Home d'Acer. En els plans de James Gunn com a nou guru de la divisió superheroica de Warner no hi ha lloc per al Superman de Henry Cavill, la Wonder Woman de Gal Gadot ni el Batman de Ben Affleck, així que The Flash representa el final de l'etapa coneguda com a Snyderverse, liquidat amb l'excepció de l'Aquaman de Jason Momoa, que s'ha salvat gràcies als més de mil milions d'euros que va recaptar inesperadament la primera part.

¡Shazam! va rebre’s com la rèplica de Spiderman: Homecoming de l’univers de Batman i companyia. Però si l’Home Aranya s’ha anat posant més dramàtic, la segona aventura d’aquesta família de xavals superpoderosos manté un to bastant lleuger. La primera part parlava de la necessitat de crear vincles no necessàriament sanguinis, però ara toca escenificar la dificultat de conservar-los quan la vida adulta (i la necessitat de diners) comença a picar a la porta. No falten les escenes de flirteig adolescent, tendres i dolces com una gominola prefabricada, que ens recorden que Hollywood ens vol forever young.

No deixa de ser irònic que un dels actors més coneguts del Hollywood actual, el rei del blockbuster d’acció Dwayne Johnson (The Rock), debuti aquest divendres en el cinema de superherois amb Black Adam, que protagonitza un superheroi gairebé desconegut per al gran públic. La història editorial de Black Adam és atípica: creat el 1945 per Otto Binder i C. C. Beck, durant dècades va ser només un enemic del Capità Marvel de DC –també conegut com a Shazam–, la seva contrapartida malvada i provinent de l’antic Egipte. Però a començaments del segle XX, el personatge es va reinventar com a antiheroi sui generis, monarca del regne mític de Kahndaq i aliat de la Societat de la Justícia, el grup superheroic més veterà de l’univers DC. Un Black Adam reformat, sí, però que s'enfrontava als superherois que li feien nosa i liquidava sense miraments els malvats. Amb poders extraordinaris, era un Superman fosc, quasi invencible i sense escrúpols morals.

En el còmic d'Alan Moore i Brian Bolland de 1985 La broma assassina, el Joker disparava contra Batgirl i la deixava paraplègica durant anys. Aquest dimarts Batgirl ha rebut un altre atac, però aquesta vegada ha sigut mortal. Warner Bros, l'estudi propietari del personatge, ha decidit no estrenar ni en sales ni a la plataforma HBO Max l'adaptació al cinema de Batgirl protagonitzada per Leslie Grace.

'Batman: the animated series' (Warner, 1992-1995)

Endinsar-se en el món de les sèries d'animació de superherois és fer-ho en un univers d'hores infinites. Si acotem la tria a les adaptacions de còmic nord-americà (el manga és un planeta sencer per si sol, per on desfilen centenars d'herois des del pioner Ultraman), segurament la peça d'animació més icònica i recomanable és el Batman de Bruce Timm i Eric Radomski. Creada a remolc de l'èxit de l'adaptació cinematogràfica de Tim Burton, consta de 85 episodis dividits en quatre temporades. Tenebrosa, icònica i amb una banda sonora excel·lent, no només és considerada un referent d'animacions de superherois, sinó també una de les millors sèries de tots els temps. A Catalunya la van poder gaudir els abonats a l'ara desaparegut Canal +.

]]>

En les últimes dècades s'ha popularitzat l'expressió fan service per assenyalar aquells elements de pel·lícules basades en còmics, novel·les o sagues cinematogràfiques que tenen com a únic propòsit complaure els fans més entregats de les obres originals: cameos dels autors (Stan Lee), picades d'ullet als iniciats, recuperació de vells personatges, etc. Però amb l'hegemonia d'aquest cinema a Hollywood el fan service ja no és una opció sinó un mandat: els fans s'han convertit en un lobi de pressió que, gràcies a les xarxes, té la capacitat per influir en les decisions de les majors forçant decisions que impliquen inversions milionàries com redissenyar l'aspecte de l'eriçó de Sonic: la pel·lícula o estrenar –aquest dijous a HBO– un nou muntatge de La Lliga de la Justícia que no existiria si no fos per la insistència gairebé obsessiva de milers de fans.

]]>

W alter Hamada no és el típic representant dels superherois. No té una personalitat desbordant, no és el superaficionat que es va convertir en cap. La seva modesta oficina a casa, almenys tal com apareix a Zoom, té pocs gadgets de superherois. Hollywood ni tan sols va ser la seva primera vocació: volia ser enginyer mecànic.

]]>

El nou projecte de Frank Miller "té a veure amb revisitar els orígens d'un personatge de DC que en la vida normal porta ulleres". El guionista nord-americà ho va dir aquest dissabte durant una de les classes magistrals organitzades per DC Comics a la Comic-Con que s'ha celebrat a San Diego (Estats Units). DC va informar de seguida sobre la naturalesa d'aquest personatge: Superman.

]]>

DC Comics té previst rellançar amb portades especials les historietes més emblemàtiques de l'infame enemic de Batman, el Joker, en motiu del seu 75è aniversari. Una de les reedicions, en què el malvat pallasso apareix amb Batgirl lligada de mans i plorant, ha despertat molta polèmica entre els fans de la franquícia.

]]>