<![CDATA[Ara Balears - petroquímica de Tarragona]]> 10 <![CDATA[Autosuficiència energètica?]]>

Sobirania, autosuficiència, km 0, són termes molt mediàtics i amb una connotació clarament positiva. Aquí argumento, però, que els termes mereixen una consideració més matisada. Ho il·lustro entrant en el debat sobre l’electricitat renovable provinent de l’Aragó.

]]> <![CDATA[Tarragona: descarbonitzar la petroquímica]]>

L’envergadura futura de la indústria catalana depèn de l’evolució d’un complex petroquímic de Tarragona que comprèn el 25% de la indústria química espanyola i la meitat de la catalana. Per a l’àrea metropolitana de Tarragona representa, amb el turisme, la indústria principal. És el mínim de diversificació –química i turisme– que convé a aquesta àrea. Si una de les dues es debilités, s’entraria en un monocultiu inherentment fràgil.

]]> <![CDATA[El trauma disset mesos després]]> El 30 minuts de diumenge es fixava en com ha continuat la vida dels veïns de la Canonja i el barri de Bonavista de Tarragona després del greu accident que va patir la petroquímica el gener del 2020. Conviure amb el risc començava amb una escena commovedora que explicava molt bé l’impacte d’aquella explosió i les seves seqüeles. El reportatge accedia a l’escola de la Canonja i la mestra Maite Vives parlava amb els seus alumnes sobre el que recordaven d’aquell dia: “Em vaig sentir molt preocupat perquè molts familiars meus treballaven a la fàbrica”, “Una dona ens va dir que era la fàbrica del meu pare i ens pensàvem que el meu pare s’havia mort”, “Ens van dir que la fàbrica havia explotat i el meu pare estava treballant allà”, “Quan sona un soroll a la fàbrica em penso que explotarà una altra vegada”. La professora els feia fer un dibuix del record d’aquell dia i molts plasmaven la violència de l’explosió i les pors que han quedat dins seu des d’aleshores. Era una manera molt senzilla però efectiva de plasmar fins on poden arribar els traumes d’una comunitat. De fet, tot el reportatge mostrava d’una manera molt natural la impossibilitat de separar les qüestions purament industrials de la vida personal, subratllant la idea que parlar de la fàbrica és parlar de la gent del poble. Moltes de les imatges del reportatge ensenyaven escenes de la vida quotidiana i, al fons, a l’horitzó, la petroquímica omnipresent: al camp de futbol, estenent la roba, a l’escola, als camps de conreu. Les conseqüències mediambientals d’una petroquímica es poden abordar des d’arguments molt tècnics, que també hi estaven representats, però sobretot la història agafa una dimensió molt més humana fent explícita aquesta simbiosi entre la fàbrica i la vida. El reportatge expressava aquesta convivència amb el risc que anunciava el títol i també la dualitat de percepcions: una infraestructura gegantina que es tem però que també es necessita. Era impactant el testimoni del bomber Bartolomé Mellado, que el dia de l’accident era al mateix reactor que va explotar i que explicava com va afrontar les tasques d’emergència: “Aquell dia vaig tenir la sensació que em moria unes deu vegades”. La imatge de l’interior del pis que va rebre l’impacte de la peça de la fàbrica que va matar un veí feia evident com el perill és capaç de filtrar-se fins a dins de les llars en el moment més insospitat: “Era més fàcil que em toqués la loteria que no que m’entrés un projectil que venia des de dos quilòmetres i mig i em destrossés la vivenda”.

]]> <![CDATA['Occidente': val la pena imitar el Godard més radical?]]>

'Occidente'

(2,5 estrelles)

Direcció i guió: Jorge Acebo Canedo. 99 min. Espanya (2019). Amb Francesc Garrido, Paula Bertolín i Gonzalo Cunill. Estrena als cinemes

]]> <![CDATA[El futur de Tarragona, en mans dels tarragonins]]>

Guillem López Casasnovas, entrevistat fa pocs dies sobre els fons Next Generation, va afirmar que, si no som capaços d’aprofitar-los, “l’economia catalana té els dies comptats”. Per justificar aquesta contundent afirmació, adduïa que tres dels seus grans motors, la indústria automobilística del motor d’explosió, la indústria petroquímica de Tarragona i la indústria agroalimentària (i aquí va fer esment dels purins) estan amenaçats per l’objectiu de la descarbonització en particular i la sostenibilitat en general. En el cas de Tarragona, hauria pogut afegir la programada clausura de les centrals nuclears.

]]> <![CDATA[Sis detinguts a la patronal química de Tarragona per una presumpta estafa de 100 M€]]>

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest dijous sis persones -entre elles el president de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Rubén Folgado- com a presumptes autors de delictes d'estafa, falsedat documental i suborn, segons han informat a Efe fonts pròximes al cas. Els acusats haurien presumptament estafat fins a 100 milions d'euros en electricitat.

]]> <![CDATA[Tarragona reclama més seguretat]]>

Tarragona ha viscut aquest dimecres una jornada històrica. La vaga al sector químic, on treballen 11.000 persones i que té un pes importantíssim en l'economia tarragonina, va tenir un seguiment gairebé total, del 100%. I al vespre hi va haver una manifestació pel centre de la capital on es va continuar reclamant més seguretat al sector.

]]> <![CDATA[Per què s'han mort desenes d'estornells a prop de la petroquímica de Tarragona?]]>

La imatge ha corregut com la pólvora a través de les xarxes socials: desenes d'ocells morts a la C-31B, a prop del polígon sud de la petroquímica de Tarragona. El número d'Emergències, el 112, va rebre la primera trucada d'avís sobre aquesta situació aquest diumenge a les cinc de la tarda i, posteriorment, va rebre un parell de trucades més des del lloc i també d'altres que havien rebut imatges per WhatsApp. Quan els preguntaven als que avisaven si percebien una olor estranya com de producte químic o similar deien que no. Ningú no sabia què els havia pogut passar als estornells. Un centenar de cadàvers reposaven a la carretera.

]]>