Aquest dimecres arrenca la campanya electoral per presidir el Consell de la República, una campanya marcada pel pas al costat del seu president des de la fundació, Carles Puigdemont, i per la irrupció de fins a sis candidatures, dues d'elles mallorquines, que tindran fins divendres de la setmana vinent per convèncer els associats. Repassem els candidats que s'han postulat per substituir l'ara líder de Junts.

El Consell de la República Catalana ha exigit aquest dijous al rei Felip VI que rectifiqui quant al títol de 'reial' que ha atorgat a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà i ha demanat que es facin públics els informes que suposadament avalen aquest reconeixement. "Exigim conèixer quines són les fonts que informen el rei espanyol en qüestions lingüístiques", han apuntat.

El Consell de la República (CdR) convocarà una cimera aquest gener "per refer la unitat de l'independentisme" que es va esquerdar arran dels fets del 2017. Durant la tradicional ofrena a la tomba de Francesc Macià, el portaveu del Consell, Toni Castellà, ha explicat que precisament és ara quan poden "obrir-se escletxes d'oportunitat" perquè "les dues Espanyes s'han trencat" per primer cop d'ençà de la República.

Les bases del Consell de la República (CdR) han apostat, de manera majoritària, per "bloquejar" la investidura de Pedro Sánchez. Així s'han expressat el 74,9% dels registrats que han participat en la consulta sobre la governabilitat de l'Estat, enfront de només el 24,9% que han optat per dir no al bloqueig i continuar negociant (un 0,2% han votat en blanc). Ara bé, la participació ha sigut molt baixa, ja que segons les dades facilitades pel Consell tan sols han votat un 4,45% dels inscrits, és a dir, 4.021 persones dels 90.484 que formaven part del cens. Què implica això? El resultat és un revés al posicionament de la cúpula, que s'havia mostrat partidària de continuar explorant les converses, i posa en una situació complexa l'expresident Carles Puigdemont: és ell qui presideix el Consell de la República i alhora és qui porta directament les negociacions de Junts per Catalunya amb el PSOE. ¿Trencarà ara les negociacions amb els socialistes? Per ara no hi ha símptomes que sigui així. Des de Junts ja adverteixen: "JxCat negocia en nom de JxCat". I és que el 4,45% de participació també resta força a la pressió que puguin fer les bases.

El rei Felip VI ha designat aquest dimarts Pedro Sánchez com a candidat a la investidura i a partir de demà mateix començarà la ronda de contactes amb Sumar. De moment no hi ha dates encerclades al calendari més enllà del límit per elegir president –27 de novembre–, però aquest dimarts ha aparegut una cita rellevant abans del dia D: el Consell per la República, que presideix Carles Puigdemont, consultarà a les seves bases per decidir si promou el bloqueig de la investidura. La votació es farà de forma telemàtica entre el 17 i el 23 d'octubre, és a dir, en plena negociació entre el PSOE i Junts per Catalunya. I enmig de tot plegat, el mateix Puigdemont, president del Consell i negociador principal de Junts amb el PSOE.

L'expresident Carles Puigdemont, que dirigeix el Consell de la República (CdR), ha enviat una carta als seus afiliats aquest dimarts, a la qual ha tingut accés l'ARA, en què proposa canvis substancials en el funcionament d'aquesta organització. Entre altres coses, dissol l'assemblea de representants –escollida just fa un any– i proposa crear nous organismes dins el Consell que facin les seves funcions. També canviar el sistema d'elecció de la presidència, que ara ell ostenta, i els procediments per elaborar les normes internes que regulen el CdR. "El Consell té marge de millora, i ens hem proposat d’explorar-lo", afirma l'escrit. El canvi arriba en un moment polític clau: Puigdemont lidera les negociacions per a la investidura espanyola de Pedro Sánchez. I després d'una seqüència important: fa mesos que hi ha tensió entre l'assemblea de representants i el govern del Consell de la República que presideix el fundador de Junts.

És ben curiós el que ha succeït en la política catalana d’aquests darrers temps. Arran de la inhabilitació del president Quim Torra el 28 de setembre de l’any passat, el país va restar amb un govern acèfal, en funcions, mancat de plenes competències durant gairebé nou mesos; exactament, al llarg de 238 dies. Tanmateix, des de la presa de possessió del president Pere Aragonès i la subsegüent constitució del seu govern, fa encara no un mes, hom diria que pseudogoverns i imitacions de govern proliferen entre nosaltres com els bolets després de la pluja.

El Tribunal General de la Unió Europea ha rebutjat el recurs que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell de la República van presentar després que la Comissió Europea descartés una iniciativa ciutadana amb la qual pretenien que la Unió sancionés Espanya per "vulnerar els drets polítics i civils" a Catalunya. L'executiu comunitari no va admetre la petició per un defecte de forma i l'ACN i el Consell van recórrer la decisió al tribunal de Luxemburg.

Als dos darrers llibres de Les lleis, una obra de maduresa de Plató, el filòsof hi introdueix unes reflexions sobre el que anomena el Consell Nocturn que han provocat un gran debat entre els seus intèrprets. L’anomena d’aquesta manera perquè els seus integrants es reunien cada dia, de matinada, abans de la sortida del sol, al coll de l’alba, podríem dir.

El dia que es compleixen tres anys de la detenció a Alemanya de Carles Puigdemont i quan el paper del Consell per la República (CxR) està en el centre del debat, l'expresident ha sortit en defensa de la feina feta a l'exili. Waterloo ha sigut el centre d'operacions d'una estratègia jurídica que l'ha portat a no ser extradit a Espanya, però també és la seu del CxR, l'òrgan que ara mateix bloqueja les negociacions entre Junts i ERC per investir Pere Aragonès; i que té com a president el mateix Puigdemont. Ara els republicans estan insistint en reformular-lo –han presentat un document amb les propostes per fer-ho– i una de les crítiques d'ERC és que el CxR només pivota sobre la figura de l'expresident. Aquest dijous Puigdemont no només ha sortit en defensa de l'exili, sinó que ha carregat durament contra "alguns sectors de l'independentisme que banalitzen l'acció política" des de Bèlgica. "Lamenten que no estiguem empresonats", ha afirmat en un fil de Twitter.

¿El Govern a l’exili? ¿L’instrument per internacionalitzar el Procés? ¿L’espai de debat multilateral de l’independentisme? ¿Una institucionalitat paral·lela a la Generalitat i al Parlament? Camí dels tres anys, el Consell per la República (CxR) encara busca definir exactament quin ha de ser el seu paper per intentar assolir la independència de Catalunya. La proximitat de les eleccions del 14-F n’ha congelat l’activitat per preservar-lo de les lluites partidistes, però el futur d’aquest organisme nascut de l’acord de govern entre JxCat i ERC i presidit per Carles Puigdemont dependrà en bona part de l’equilibri de forces que surti de les urnes. Amb la CUP mantenint-se’n fora com a “observadora” i ERC cada cop més allunyada de les decisions estratègiques, el principal repte és implicar totes dues formacions, tot i que la resta de membres del Consell -integrat per partits, entitats i independents- garanteixen que tiraran endavant encara que els dos partits se n’acabin desmarcant.

L'independentisme està convocat aquest dissabte a Perpinyà pel Consell per la República que lidera Carles Puigdemont. L'acte pretén ser transversal de tot el moviment, però s'ha acabat convertint en una prova per mesurar la força i la capacitat de mobilització de l'expresident a l'exili.

El dinar de dilluns a la Casa dels Canonges del Palau de la Generalitat amb JxCat, ERC, la CUP, el Consell per la República i les entitats ANC i Òmnium va acabar sense un acord concret sobre la composició de la delegació catalana a la taula de diàleg amb el govern espanyol. El president de la Generalitat, Quim Torra, va oferir a tots els actors de la cimera ser a la part catalana de la taula de diàleg amb l'estat espanyol com una mostra "d'unitat" independentista,tal com ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l’ARA. Un cop damunt la taula, cadascun va obrir un procés de reflexió i en les darreres hores, segons diverses fonts consultades, l'ANC, Òmnium i la CUP haurien declinat ser-hi.

Un any després d’anunciar la intenció de crear-la, el Consell per la República va convocar finalment ahir l’Assemblea de Càrrecs Electes, l’òrgan amb què Waterloo planteja superar els límits autonòmics i al qual els partits independentistes s’han acabat sumant un cop han vençut les importants reticències inicials. Uns 2.000 regidors, alcaldes i diputats de les formacions independentistes es van reunir al Palau de Congressos de Catalunya per aprovar un document que representa el consens de mínims actual entre JxCat, ERC i la CUP. El manifest passa per rebutjar la sentència del Tribunal Suprem, demanar l’amnistia i la llibertat dels presos polítics i exiliats, donar suport a la mobilització popular, exigir diàleg a l’Estat i una mesa de negociació amb mediació internacional i “treballar” per exercir l’autodeterminació. Ara bé, ni en aquest text ni en cap altre dels que han vist la llum en els últims dies es concreta com s’arribarà a aquests objectius. De fet, ahir mateix es van tornar a fer evidents les diferències estratègiques entre tots.

L'organisme que encapçala Carles Puigdemont des de l'exili, el Consell per la República, també s'ha pronunciat davant els disturbis de les últimes jornades a Catalunya. A través d'un comunicat, el Consell per la República encoratja les manifestacions pacífiques i "dona suport i agraeix les mobilitzacions que s’escampen arreu de Catalunya". Però també insta els Mossos a actuar com una "policia democràtica", condemna la violència policial i demana que es retirin els cossos i forces de seguretat de l'Estat de Catalunya.

El Consell per la República (CpR) farà una crida als ciutadans a la "desobediència civil quan sigui necessària, sempre dins el marc de la lluita no violenta", per "acompanyar l'acció de les institucions catalanes per materialitzar el mandat" per la independència. En un comunicat, el Consell diu que opta pel "diàleg" amb l'Estat a través d'una "plataforma de negociació" amb el reconeixement del dret a l'autodeterminació, la reversió de la "repressió" i una mediació internacional.

Una de les principals tasques que s'ha atorgat al Consell per la República és la internacionalització del Procés i la resposta repressiva de l'Estat. Aquest divendres s'ha reunit l'executiva d'aquest organisme amb seu a Waterloo (Bèlgica) i ha fet el primer pas en aquest sentit a les portes del macrojudici al Procés. La trobada ha acordat impulsar una missió d'observació del judici que estarà formada per "un grup d'advocats internacionals de reconegut prestigi". Seran un grup reduït d'advocats que no es desplaçaran físicament a Madrid, sinó que seguiran la totalitat del judici a distància, ja en previsió de la negativa del Tribunal Suprem de deixar entrar observadors internacionals. L'objectiu és elaborar un informe detallat que serveixi de cara a la justícia europea.

Dies després de la seva aparició sobtada en un acte a Perpinyà, l'exconseller Lluís Puig valora la polèmica 51a edició dels premis Josep Pla: "Si a algun senyor li molesta el que es pot dir perquè no suporta la llibertat d'expressió, que s'aixequi i se'n vagi a sopar a casa i que calli, per decència". Amb aquesta duresa s'ha expressat l'exconseller de Cultura sobre la reacció de Manuel Valls en relació al discurs del guanyador de la categoria de narrativa, Marc Artigau.