El vicepresident segon del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, va comparèixer aquest dijous per aclarir l’ús que ha fet de dos cotxes de la institució insular. Però la compareixença va servir sobretot per confirmar una cosa: que Vox considera una explicació suficient dir que Bestard fa molta feina i que es desplaça a molts llocs de Mallorca. Voler saber què feien dos vehicles públics —sense el rètol que els identifica com a tals— aparcats davant ca seva no és més que una estratègia de l’esquerra per desgastar el govern del PP i l’extrema dreta, segons va defensar el portaveu de Vox al Consell, Antoni Gili. Negar que s'hagi fet un ús personal d’un Subaru i d’un Dacia que haurien de servir per a tasques institucionals ja és, aparentment, donar explicacions.

El Partit Popular estudia una esmena de Vox a la llei d'acceleració de projectes estratègics per agilitar els projectes de grans superfícies comercials, segons ha informat aquest dilluns Europa Press. El portaveu del PP, Sebastià Sagreras, ha comentat que el seu partit veu amb bons ulls la part d'agilitació administrativa que implica la iniciativa, però revisarà que no vagi en contra del Pla Director Sectorial d'Equipaments Comercials de Mallorca (Pecma).

Un treballador de Vox ha presentat una denúncia contra el president del partit a les Balears, Gabriel Le Senne, per presumpte assetjament laboral. La denúncia ha estat presentada per la via interna del partit, segons ha avançat aquest dijous Última Hora i ha confirmat Europa Press.

El ple del Senat ha aprovat aquest dimecres de manera definitiva la reforma de la Constitució espanyola impulsada pel Parlament balear que modifica l'article 69.3 perquè l'illa de Formentera disposi d'un senador propi i es desvinculi del tàndem electoral que conforma actualment amb Eivissa.

El conflicte entre el PP i Vox ha tornat a quedar en evidència al Parlament balear. El partit d'extrema dreta ha votat en contra de totes les esmenes presentades pel PP, unes 80, a la llei de projectes estratègics, coneguda com a llei òmnibus, durant la ponència de la Comissió d'Hisenda i Pressuposts d'aquest dimarts. El moviment deixa en suspens un paquet de mesures clau per a la legislatura i es llegeix com un clar avís dels de Vox al Govern de Marga Prohens.

"Deixi de fer el ridícul i embullar. Vostè, ideologia i zero gestió": aquesta és l'acusació que la consellera de Presidència, Antònia Maria Estarellas, va llançar al diputat del PSIB Omar Lamin durant el ple del Parlament de dimarts. Quina mena d'acusació és dir-li a un polític que té ideologia, quan és precisament la ideologia dels representants públics que determina bona part de la vida dels ciutadans? En aquest punt convé recordar el que diu Slavoj Žižek, qui considera que la ideologia més perillosa és precisament aquella que fingim no tenir. No és cap extravagància teòrica. També Jürgen Habermas advertia que la racionalitat tècnica —allò que avui en diríem 'gestió'— pot imposar valors mentre es presenta com a neutral. I Thomas Piketty fa anys que recorda que darrere moltes decisions tècniques hi ha opcions ideològiques molt concretes sobre la desigualtat. D’aquí es desprèn una conclusió incòmoda: la 'gestió' sovint no és l’alternativa a la ideologia, sinó la seva millor disfressa.

El debat sobre la situació de la sanitat a les Balears ha arribat aquesta setmana al Parlament de les Illes Balears, però les afirmacions fetes durant la sessió han generat la resposta de Metges del Món. L’entitat ha denunciat que s’han difós idees errònies sobre l’atenció sanitària a la població migrant i ha advertit que algunes intervencions es basen en “falsedats” o en el desconeixement de la realitat.

El grup parlamentari de MÉS per Mallorca ha comunicat a la mesa del Parlament que desisteix de tramitar qualsevol esmena a la llei de projectes estratègics que no tingui relació amb aquesta norma. D'aquesta manera, els ecosobiranistes s'alineen completament amb el criteri dels juristes de la Cambra, que la setmana passada varen ser molt clars al respecte. Tal i com estableix l'article 125 del reglament, les esmenes que es presenten als projectes de llei han d'estar relacionades amb el seu objecte, i només en cas d'unanimitat dels membres de la mesa es pot fer l'excepció d'introduir-ne d'altres.

El PP ha presentat desenes d’esmenes a la llei de projectes estratègics que no tenen res a veure amb l’objecte de la norma. Algunes li han servit per crear gairebé una norma paral·lela. Altrament, ha convidat Vox a presentar alguns dels seus pactes sobre el català i immigració, també a través d’esmenes.

Cursa contra rellotge del PP per dur endavant el nombre màxim possible de modificacions legislatives abans de les eleccions. El seu principal entrebanc és la lentitud de la tramitació de les lleis al Parlament. Per evitar-lo, s’ha empescat algunes solucions: un abús de la figura del decret llei que divendres passat va criticar el Tribunal Constitucional en una sentència, i el farciment de les iniciatives legislatives d’esmenes que no hi tenen res a veure. Però amb la tramitació de la llei d’acceleració de projectes estratègics els populars s’han passat de frenada: han presentat 88 esmenes que afecten fins a 70 normes diferents, la majoria, sense relació amb els projectes estratègics. A més, hi han introduït alguns dels acords amb Vox contra el català i la immigració.

L’apocalipsi s’acosta mentre la presidenta del Govern, Marga Prohens, aprèn a ballar batxata i algú del seu gabinet, en un atac d’inspiració, decideix que això és una informació prou rellevant per compartir amb el món. Com es podia esperar, el PSIB ho va recordar en tot moment durant les sis hores del ple del Parlament de dimarts. La Cambra s’assembla cada vegada més a un escenari de stand-up comedy: tothom hi du el seu monòleg preparat i, si li surt bé, el públic encara pot riure una estona.

El Govern aprofita la tramitació del decret llei d'impuls a projectes estratègics en el Parlament per generalitzar la figura de la declaració responsable, una fórmula que permet a ciutadans i empresaris assegurar que compleixen amb la legalitat sense haver d'esperar la llicència preceptiva. Amb les esmenes presentades aquest dijous al decret llei, el grup parlamentari popular amplia en gran manera l'ús d'aquesta figura.

“Violacions a nines i dones”, “terrorisme gihadista als carrers de tot Europa”, “agressions salvatges amb arma blanca que provoquen amputacions”, col·lapse dels serveis públics, “empobriment cultural a les escoles”, “imposició de cultures”... Aquest va ser el repertori d’acusacions que varen haver d’escoltar els migrants que assistiren al darrer ple del Parlament. La portaveu de Vox, Manuela Cañadas, es va endur el premi al discurs més racista, envoltada pel silenci i amb el somriure sorneguer del president de la Cambra, Gabriel Le Senne, que no va intervenir per frenar la deriva del debat.

La polarització política escala a les Balears quan queda poc més d’un any per a les eleccions autonòmiques. Fa temps que el Parlament s’ha convertit en un quadrilàter on els partits llancen arguments com cops, sovint sense escoltar els del rival. Hi ha acusacions que són un clàssic contemporani. “Tu ho vares fer pitjor” és la més repetida. La frase rebota d’un escó a l’altre com una pilota de tennis taula, entre l’estupor d’una part de la ciutadania i les ànsies de revenja de l’altra.

"Aquí no hi cap tothom" ha estat el mantra polític de la setmana. La presidenta del Govern, Marga Prohens, ho va proclamar dimarts en el ple del Parlament, sota l'aprovació de la bancada de la dreta i de l'extrema dreta. No hi caben els migrants –sobretot si són musulmans– ni la memòria democràtica, però sí que sobra espai per als més de 19 milions de turistes –rècord olímpic de 2025–, centenars de milers de cotxes i habitatges de lloguer vacacional. Hi ha tant d'espai que el Consell de Mallorca va proclamar dijous que ja no és necessari reduir el sostre de places turístiques a l'illa, mentre que el Govern proclama el miracle de la contenció i la desestacionalització sense haver posat en marxa cap mesura ni una. Que venen més turistes que mai? Ens hem d'alegrar, perquè l'estiu no es dispara i el negoci puja com l'escuma els mesos que abans no anaven plens de visitants. Ja se sap que un mes buit no és productiu econòmicament. Com que hi caben tants de visitants, tampoc no els apujarem l'ecotaxa, perquè no hem de fer enfadar els hotelers. I això que Prohens ho ha anunciat un parell de vegades. En la seva defensa, es pot dir que el carro dels anuncis està ple d'iniciatives, d'aquesta i d'altres legislatures, l'empremta de les quals només es pot trobar a l'hemeroteca.

El Butlletí Oficial del Parlament (BOPIB) número 124 s'ha publicat aquest divendres per primera vegada en català i en castellà des del 1992. Aquest butlletí s'ha publicat en format bilingüe seguint l'acord de la Mesa del Parlament del 14 de febrer del 2024, modificat per la mateixa Mesa dia 28 de febrer del 2024, segons ha informat la Cambra.

La crònica de Maria Llull preparant la rentrée del Parlament fa un repàs imprescindible de la situació política. I deixa caure una idea inevitable. Dos anys després de l’intent més gros fet per un Govern balear, cal dir-ho clar, per resoldre el problema de l’habitatge, els resultats són normativament abundants, però quantitativament minsos. No és senzill. Mentre la classe mitjana i alta europea (milions de persones) puguin acumular propietats impunement, el mercat exercirà el seu regnat de manera immisericorde. És el que ha passat, per exemple, al polígon de Llevant, que havia de ser un espai de convivència social i cultural amb tota casta de perfils, i ha acabat essent un conjunt de pisos d’alt estànding impossibles d’adquirir pels locals.

La Mesa del Parlament celebrada aquest dimecres no ha admès a tràmit la modificació de la Llei de capitalitat per incorporar qüestions que corresponen al Govern. Segons el PSIB, la proposta "s'extralimita" i incorpora modificacions per a les quals no té competències, concretament, dues disposicions addicionals que donaven llibertat a Palma per decidir sobre infraestructures i equipaments de titularitat privada.

La manca de sostre de despesa i de pressupostos ha estat un dels eixos de la sessió de control en el ple del Parlament d'aquest dimarts. El PSIB ha carregat contra el bloqueig d'un Govern que no tirarà endavant els comptes, malgrat que l'executiu de Pedro Sánchez no ha aprovat cap pressupost aquesta legislatura i prorroga els de la passada per manca de suport dels socis al Congrés. El portaveu dels socialistes, Iago Negueruela, ha reclamat a la presidenta del Govern, Marga Prohens, que convoqui eleccions anticipades davant d'aquesta situació, mentre que la cap de l'Executiu ha recordat que Sánchez no té intenció de fer-ho a Madrid.

El Govern s’encamina a una nova votació clau per la continuïtat de la legislatura sense cap suport garantit. El dimarts que ve es debatrà el sostre de despesa, la passa indispensable per poder parlar de pressupostos per a 2026. Al tancament d’aquesta edició, el PP estava sol defensant-lo. Encara que ha mantingut converses amb Vox i el PSIB, la sensació a hores d’ara és que el Govern dona els comptes per perduts. Aquest bloqueig ha estat la tònica general de la legislatura, en què l’Executiu s’ha vist massa sovint arraconat pels seus socis i, fins i tot, incapacitat per pactar lleis. Davant això, ha legislat a base de decrets llei, una figura que està pensada per “casos d’extraordinària i urgent necessitat”, segons l’article 86.1 de la Constitució espanyola, i ha presentat menys projectes de llei que en legislatures anteriors.