El Centre Universitari Beato Luis Belda, adscrit a la Universitat CEU San Pablo, ja ha completat totes les places del grau de Medicina per al seu inici, previst el pròxim mes de setembre. Més del 80% dels estudiants admesos són de les Illes Balears, majoritàriament de Mallorca. Amb aquesta primera promoció, el centre fa el seu debut amb l’objectiu de consolidar a l’illa una facultat de ciències de la salut amb fort arrelament territorial, orientada a pal·liar la manca de professionals sanitaris. L'hematòloga Antònia Sampol, actualment professora associada de la UIB i cap de servei d'Hematologia i Hemoteràpia de l'hospital de Son Espases, formarà part de l'equip directiu del CEU Beato Luis Belda.

Quantes vegades heu sentit, pensat o fins i tot dit allò de “sí, el català està molt bé, però per a què serveix realment”? Quantes vegades la conversa ha acabat en un recompte de parlants, en una comparativa amb l’anglès o en una llista de suposades sortides professionals?

L’escola de negocis Eserp –l'empresa té seu a Palma i imparteix des de fa més de vint anys cicles formatius de grau superior i màsters– també vol oferir titulacions de grau universitari com a centre adscrit a la Universitat de Vic (UVic). “Ens va arribar la voluntat d’ampliar l’oferta formativa de les Balears i ens hi hem interessat”, explica el mallorquí Xisco Enseñat Bibiloni, director general del centre.

El Centre Universitari Beato Luis Belda, adscrit a la Universitat CEU San Pablo, assegura que donarà prioritat d’accés als estudiants residents a les Illes Balears, que previsiblement obtindran més punts en el procés de selecció. La mesura, però, només s’aplicarà si finalment s’aconsegueix implantar a Mallorca: el projecte està condicionat per l’obtenció d’informes favorables sobre la qualitat dels plans d’estudi, a la verificació dels títols pel Consell d’Universitats i a l’aprovació definitiva per part del Govern. Encara no s’ha concretat com es valorarà la residència a les Illes. Mentrestant, CEU ja treballa amb diverses opcions per allotjar els alumnes de fora. Es planteja aixecar una residència pròpia amb el funcionament propi d'un Col·legi Major, un pla pel qual ja es preveuen tres possibles ubicacions a Palma de les quals no dona més detalls. El primer curs de funcionament es recorreria a pisos i a alternatives residencials per allotjar els que ho requereixin, que es calcula que seran un 30% dels estudiants.

El PSIB i MÉS per Palma han carregat contra el projecte de la universitat privada de Medicina que el Govern i l’Ajuntament de Palma han aprovat en temps rècord. Tant els socialistes com la formació ecosobiranista consideren que es tracta d’una operació urbanística elitista que, a més, agreujarà els problemes de mobilitat a la zona i posarà en risc la qualitat de l’ensenyament superior a Mallorca i a les Balears.

Els darrers anys la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha ampliat la seva oferta educativa amb la implementació de nous graus. Alguns també són semipresencials a Menorca i Eivissa. Malgrat aquestes facilitats, els universitaris menorquins i pitiüsos que es poden permetre sortir de l’illa es decanten per matricular-se a la Península. N’hi ha que prioritzen el fet de viure una experiència emancipatòria en una comunitat diferent. Altres, en canvi, ho fan condicionats pel preu de l’habitatge. Miquel Àngel Maria, escriptor menorquí i exconseller insular de Cultura, ho sap bé. El 2017 la seva filla gran, Roser, se’n va anar a estudiar a Catalunya Història de l’Art i enguany és el tercer any que hi té la petita fent Comunicació Audiovisual. “Per a la resta d’illes –assegura– el Govern balear ofereix deduccions de l’IRPF si matricules un fillet a la UIB de Palma en cas de sortir de l’illa. Aquesta mesura està molt bé, però no compensa el que has de pagar de lloguer a Mallorca. Això fa que finalment molts joves menorquins optin per anar-se’n a Barcelona, que des de sempre ha estat la nostra metròpolis cultural de referència”.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) empitjora resultats i se situa en la franja 701-800 del Rànquing Acadèmic d'Universitats del Món (ARWU), conegut com el rànquing de Shanghai, amb només deu universitats de l'Estat entre les 500 millors.

Un jove de Santa Eulària ha llançat una campanya de micromecenatge per finançar la seva educació en una universitat per a la qual ha obtingut mitja beca. Segons ha explicat la plataforma GoFundMe, aquest jove ha estat acceptat a la Universitat de Tetr, una institució global que combina aprenentatge pràctic en set països diferents, incloent-hi l'Índia i els Estats Units.

Europa és avui un espai on compartim un mateix paraigua institucional i legislatiu, on paguem amb la mateixa moneda, on podem viatjar sense passaport i amb una targeta sanitària comuna i on, fins i tot, és possible trucar sense sobrecàrregues. En canvi, Europa és avui encara un espai on un laberint burocràtic i poc coordinat pot impedir a un estudiant complementar els seus estudis amb una estada a l’estranger, a una investigadora buscar noves oportunitats professionals a escala local, estatal o europea, o a diverses universitats crear conjuntament un programa acadèmic transfronterer. En tots aquests casos, l’obstacle és el mateix: la manca d’interoperabilitat real en el sistema europeu d’educació superior. Aquest absurd posa a prova no només les més sofisticades capacitats digitals, sinó la més bàsica de les virtuts: la paciència.

Segueixo amb atenció la batalla legal de Harvard en defensa de les seves llibertats (a qui ensenyar, què ensenyar, quins professors contractar). Naturalment, Harvard apel·la a totes les línies de defensa que li són favorables. I per això un argument central és que Harvard és una institució privada i com a tal no pot estar subjecta a decisions discrecionals de l’autoritat política. Però llavors jo em pregunto: com es defensarà Berkeley, que és una universitat pública, o com ens defensaríem nosaltres si el dia de demà un ministre del ram fos de Vox i volgués exercir de Trump?

Vivim moments d’incertesa a escala planetària a causa de la imprevisibilitat de les decisions del govern dels EUA en política econòmica. L’objectiu declarat de la política aranzelària dels EUA és recuperar producció manufacturera al seu país. Lamentablement, és molt difícil que aconsegueixi aquest objectiu. Per dues raons.

En el contínuum d’accions abusives de poder que els Estats Units viuen en els últims temps hem de celebrar una bona notícia: el retorn de la universitat com a institució civil influent. L’acció xantatgista de l’antidemocràtica administració Trump ha fet retornar el sentit original de la universitat, de guiar la societat i oferir respostes a les derives autocràtiques de governants en democràcies constitucionals com l’estatunidenca i algunes d’europees. Tots els que hi dediquem les nostres vides professionals i la nostra vocació de servei públic ens hi hem d’implicar i estar alerta.

El president estatunidenc, Donald Trump, ha ampliat l'atac contra les universitats amb una nova ordre executiva que amenaça els ingressos indirectes d'aquells centres que no s'alineïn amb la seva agenda ideològica. El mandatari ha signat aquest dimecres un decret que apunta directament al procés d'acreditació dels centres universitaris del país i que amenaça amb excloure dels préstecs federals els estudiants d'aquelles universitats díscoles amb el govern. La firma del document arriba just enmig de la resistència de Harvard, que s'ha negat a cedir a les pressions econòmiques de Trump i ha demandat els seus intents de coacció davant d'un tribunal de Massachusetts.

En un nou estirabot, Donald Trump ha proposat cancel·lar les subvencions a les universitats, entre elles la de Harvard, la més antiga del país, per provar de capgirar-ne la “ideologia”, que considera hostil als seus sorprenents ideals polítics. Es veu que troba que Harvard és woke.

Quan va acabar de dinar al menjador privat fora del Despatx Oval l'1 d'abril, el president dels EUA, Donald Trump, va plantejar una proposta sorprenent: què passaria si el govern simplement cancel·lés cada dòlar dels gairebé 9.000 milions promesos a la Universitat de Harvard? La campanya de l'administració dels Estats Units per eliminar la ideologia woke dels campus universitaris ja havia obligat la Universitat de Colúmbia a arribar a un acord. Ara, la Casa Blanca mirava cap a la universitat més antiga i rica del país.

En els seus atacs contra bufets d'advocats, universitats i altres institucions nord-americanes, el president Donald Trump confia en una il·lusió. La il·lusió és que les institucions no poden combatre'l i que s'enfronten a una disjuntiva entre principis i supervivència.

De manera directa i sense subterfugis. Els últims dies a les xarxes socials s'han començat a viralitzar continguts d'empreses que, sense miraments, ofereixen els seus serveis als universitaris per fer-los el treball de fi de grau (TFG), el treball de final de màster (TFM) o fins i tot la tesi doctoral. Tot i que la quantitat d'ofertes d'aquest tipus és considerable, n'hi ha hagut una que ha cridat especialment l'atenció perquè interpel·la directament els estudiants de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Vivim, a escala mundial, un període molt especial, difícil de comprendre, ple de sorpreses i molt preocupant. Les sorprenents decisions dels polítics que governen els estats més poderosos, i les indecisions en molts altres estats, fan que estiguem anant a la deriva i sense veure un futur clar. Ja fa mesos que comento quin crec que hauria de ser el paper d’Europa en aquestes circumstàncies, i ara només voldria analitzar el que ens podria suposar aprofitar una de les recents i incomprensibles decisions de Donald Trump. El seu radical canvi de política en el camp de la ciència i la tecnologia està provocant expulsions de científics i fent créixer una gran desil·lusió en tots aquells que treballen en el sector de la ciència als EUA. Una enquesta de Nature de fa uns dies diu que un 75% dels científics estan considerant marxar dels EUA. Em costa de creure, però retrata una situació molt greu. La meva preocupació neix de si la UE, i més concretament Espanya, sabrà treure profit d’aquest gran error americà i corregir així unes polítiques dels darrers anys que han fet que Europa hagi anat quedant més i més endarrerida tant respecte als EUA com a la Xina. Sembla que ho volem intentar, però cal veure si això serà tan clar com diuen i si sabrem com fer-ho. Vegem primer d’on venim.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) se situa entre les pitjor valorades pels estudiants espanyols, segons un estudi en què s'han enquestat 35.000 joves. Aquest reflecteix que, de les cinc universitats millor valorades pels estudiants, tres són privades i dues públiques, mentre que les cinc pitjor valorades pels universitaris són públiques.