L'Obra Cultural Balear (OCB) ha anunciat aquest dimecres que el govern espanyol s'ha mostrat favorable al fet que el nou canal 2Cat, impulsat per RTVE, també es pugui veure a les Balears a través de la TDT. Ara, la decisió depèn de la Direcció General de RTVE, que "haurà de trobar la solució tècnica més adient per fer-ho efectiu", segons ha informat l'entitat en una nota de premsa. L'OCB es va reunir amb el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, a Madrid. La previsió és que el canal comenci les emissions regulars aquesta tardor.

Plataforma per la Llengua ha fet arribar aquesta setmana una moció a tots els grups polítics municipals de les Balears amb la petició que la presentin als plens dels seus ajuntaments per reclamar que el nou canal en català de RTVE també s'emeti a les Illes. L'entitat denuncia que limitar aquesta nova oferta audiovisual exclusivament a Catalunya "vulnera greument els drets lingüístics dels ciutadans de les Balears i constitueix, alhora, una nova mostra del menyspreu institucional cap a la unitat de la llengua catalana i els seus parlants".

L'associació menorquina Fem-ho en Català ha demanat, a través d'una pregunta d'iniciativa ciutadana enviada al Parlament el 10 d'abril, que el canal 2CAT de RTVE arribi a les Balears. En un comunicat, l'associació ha explicat que, a la pregunta dirigida al Govern, demanen quines mesures adoptarà perquè el nou canal arribi a les Balears.

Els espectadors que passin de la cinquantena és molt possible que recordin Sonia Martínez, una de les presentadores històriques de TVE. Va debutar a la televisió a mitjans dels anys vuitanta en la programació infantil. Va presentar 3, 2, 1 Contacto i, després, el Dabadabada, dos dels espais per a la canalla més exitosos aleshores, en una època en què només hi havia un canal de televisió. Ella tenia poc més de vint anys, una naturalitat i telegènia inaudites per a la seva edat, i una gran innocència en un context professional hostil. Martínez va acabar treballant en el cinema del destape, va ser víctima dels paparazzis i d’un masclisme que estava absolutament normalitzat. Enmig de la Movida Madrileña i amb un entorn de voltors, va acabar morint a causa de l’addicció a l’heroïna i la sida.

El director general d'IB3, Albert Salas, ha assenyalat aquest dijous que espera que els més de 300 treballadors internalitzats de l'ens públic comencin a cobrar a partir de juliol la integració de mínims. Així ho ha avançat Salas en el marc de la seva compareixença a la Comissió de Control sobre la radiotelevisió de les Balears al Parlament, en què ha respost les diferents preguntes formulades pels grups parlamentaris. Segons ha recollit Europa Press, demanat sobre el procés d'integració per la diputada socialista Sílvia Cano, Salas ha explicat que ja han duit a terme els informes pertinents, que s'han entregat a Pressuposts i Funció Pública, perquè aquests treballadors puguin cobrar la integració i complir amb el termini de 30 de juny.

El director general d'IB3, Albert Salas, ha reconegut ser "bastant caut amb com es desenvolupen les tertúlies en aquest país", perquè, des del seu punt de vista, "no enriqueixen". "No crec en les tertúlies polítiques i no crec en les tertúlies periodístiques. Crec que són postures amb argumentaris fixos i el matís no enriqueix", ha insistit Salas. Així ha respost, concretament, a la pregunta formulada durant la comissió de control sobre la radiotelevisió autonòmica, pel diputat del PSIB Ares Fernández, relativa a les tertúlies d'actualitat política, opinant que els que hi participen "majoritàriament tenen una tendència conservadora", cosa que "suposa un desequilibri".

La retransmissió a IB3 dels partits de semifinal de la Copa del Rei va tenir un cost de 450 euros el minut, i es varen retransmetre 220 minuts de l'anada i 220 de la tornada. Així ho ha indicat aquest dijous el director general de l'ens públic, Albert Salas, i ho ha recollit Europa Press, durant la seva compareixença aquest dijous a la Comissió de Control sobre la Radiotelevisió de les Illes. Salas ha concretat que, si cada minut tenia un cost de 450 euros, el total de la retransmissió va ascendir a 100.000 euros per partit.

Aquest dissabte Informe semanal, el programa de reportatges d’actualitat per excel·lència a Espanya, oferia un especial per celebrar el seu cinquantè aniversari. El 1973 es va començar a emetre a TVE inspirant-se en el 60 minutes de la CBS sota la direcció de Pedro Erquicia, que va establir-ne els fonaments. Han sigut 2.500 setmanes d’emissió i més de 10.000 reportatges que, en la immensa majoria dels casos, oferien un resum i informació de context de les notícies de la setmana.

Dilluns arrencava el judici pels més de 500 sismes provocats per la injecció de gas a la plataforma Castor l’any 2013. El Telenotícies migdia de TV3 va obrir amb aquesta notícia i hi va dedicar vuit minuts d’atenció. Xavi Coral va resumir el cas ajudat d’uns gràfics que recollien la imatge i el nom dels dos únics acusats, i en un croquis es representava l’afectació d’aquests sismes. També van connectar en directe amb la corresponsal al País Valencià, Pepa Ferrer, i vam veure la crònica de la periodista Marta Planellas per abordar els detalls de la primera sessió del judici. Un reportatge explicava la dimensió econòmica del projecte Castor, i aclaria el periple judicial al voltant de la milionària indemnització que l’Estat hauria de pagar als propietaris de l’empresa. TV3, per cert, citava el nom del principal inversor, Florentino Pérez. 

TV3 estrena aquest dilluns Altsasu, una de les sèries més controvertides dels últims anys. Coproduïda per les televisions públiques basca i catalana, no només s'ha guanyat fama de polèmica perquè està inspirada en un cas que va causar gran rebombori social i polític, sinó també perquè la seva emissió al País Basc i Navarra va provocar friccions entre partits: el PP i Ciutadans van demanar-ne la retirada després de veure'n el primer episodi. A més, el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite) també va manifestar-s'hi en contra.

El consell professional de TV3 ha demanat avui que hi hagi més control de les campanyes publicitàries que fan presentadors de la casa, com Lluís Marquina o Lluís Canut, i que, en opinió de l'organisme, comprometen la credibilitat de la televisió pública. Lluís Marquina, presentador del magazín de tarda 'Tot es mou', és imatge de l'entitat bancària BBVA, mentre que el periodista esportiu Lluís Canut ha publicitat la marca de cotxes Hyundai. No és la primera vegada que l'organisme es queixa d'aquesta situació, el 2016 ja va cridar l'atenció sobre el fenomen perquè consideraven que contravenia el llibre d'estil de la televisió.