La decisió sobre la immunitat era la sentència més important que esperaven els eurodiputats de Junts: podia ser la via que, hipotèticament, els servís per intentar tornar a Espanya sense ser detinguts. Per això la decisió del Tribunal General de la Unió Europea és una galleda d'aigua freda per a la seva estratègia, malgrat que encara s'hagi d'esperar a saber el posicionament definitiu de la segona instància de Luxemburg: el Tribunal de Justícia. Amb la resolució d'aquest dimecres els eurodiputats de Junts tornen pràcticament a la casella de sortida i queden, de nou, en mans dels tribunals belgues.

Una derrota aritmètica, però una victòria política. Poques hores després que l'Eurocambra hagi retirat la immunitat parlamentària de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, els tres europarlamentaris han comparegut en roda de premsa per lamentar la decisió, però també per interpretar-la com una victòria política. "Malgrat la pressió que han fet les delegacions espanyoles, que un 42% d'aquest Parlament no hagi secundat el suplicatori demostra que si alguna cosa s'ha enviat a Espanya és un missatge que aquesta no és la manera de resoldre les coses", ha dit l'expresident de la Generalitat.

El govern espanyol considera que la retirada de la immunitat dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí reforça la justícia espanyola i argumenta que el resultat de la votació a l'Eurocambra –400 vots a favor, 248 en contra i 45 abstencions– demostra "la solidesa de l'estat de dret a Espanya". Segons la ministra d'Exteriors, Arancha González Laya, amb aquesta decisió el Parlament Europeu assenyala que un eurodiputat no es pot valdre de la seva condició per esquivar la justícia i que "els problemes de Catalunya es resolen a Espanya, no a Europa". I, precisament, González Laya ha apuntat que si la solució del conflicte passa per terres espanyoles ho ha de fer per la via "del diàleg". De fet, la ministra creu que el fet que Puigdemont torni a estar en mans de la justícia espanyola reforça "la negociació" entre l'Estat i la Generalitat –ha tornat a "estendre la mà a les forces catalanes"– però ha obviat que justament un dels reclams perquè hi hagi diàleg és que s'acabi amb la judicialització del Procés.

La partida torna als tribunals. Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí ja no tenen immunitat parlamentària. Aquest matí s'ha fet oficial el resultat de la votació del ple de l'Eurocambra de dilluns al vespre que suposa la confirmació definitiva d'un resultat que no és cap sorpresa. Per 400 vots a favor, 248 en contra i 45 abstencions en el cas de Puigdemont, i per 404 vots a favor, 247 en contra i 42 abstencions en el de Comín i Ponsatí, el conjunt dels membres del Parlament Europeu han decidit concedir el suplicatori al Tribunal Suprem espanyol i retirar la immunitat als tres europarlamentaris de Junts perquè pugui continuar el procés judicial a Bèlgica i Escòcia per a les seves extradicions.

"La votació sobre la nostra immunitat no va només de nosaltres tres com a persones individuals. Va sobre els valors que defensem, de la idea de democràcia que tenim, del futur que volem construir a Europa". Probablement això, que ha tuitejat aquest dilluns Carles Puigdemont, és el que l'expresident de la Generalitat hauria dit als eurodiputats si hagués tingut l'oportunitat de dirigir-s'hi durant el ple en què s'ha votat el seu suplicatori. Fins aquest dimarts a les 9 del matí no serà públic el resultat de la votació, però la sorpresa seria majúscula si l'Eurocambra acaba rebutjant la petició del Tribunal Suprem. El procés d'extradició contra Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí entrarà ara en una nova fase, sense la immunitat que els protegia fins ara, però amb el convenciment que el jutge instructor, Pablo Llarena, no ho tindrà fàcil. No fa ni dos mesos que la justícia belga ja va rebutjar l'extradició d'un altre exconseller, Lluís Puig, i la defensa dels exiliats ha anunciat que recorrerà les irregularitats durant el debat del suplicatori al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

El ponent de l'Eurocambra sobre el suplicatori dels eurodiputats independentistes de Junts demana aixecar-los la immunitat parlamentària perquè es pugui continuar amb el procés legal sobre la seva extradició. Així ho avança el diari Abc i ho han confirmat a l'ARA fonts parlamentàries. Per tant, l'informe que presentarà la setmana que ve al comitè d'Afers Jurídics (Juri) l'eurodiputat ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki demana retirar la immunitat parlamentària de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han comparegut aquest dijous al comitè d'Afers Legals de l'Eurocambra en la vista del suplicatori que va elevar el Tribunal Suprem per retirar-los la immunitat parlamentària i poder continuar el judici a Bèlgica sobre les seves extradicions. Hi han acudit "molt tranquils", en paraules de l'expresident just abans d'entrar a la sala. Però els tres eurodiputats s'han cuidat d'anar gaire més enllà d'aquestes declaracions, emparant-se en la confidencialitat obligatòria de tot el que passi dins la sala i obrint així el debat sobre qui respecta o no el procés després que el president del comitè, l'eurodiputat de Ciutadans, Adrián Vázquez, i l'eurodiputat del PP, Esteban González Pons, sí que hagin fet declaracions sobre el cas. La vista s'ha acabat convertint en una picabaralla sobre qui respecta o no les normes del suplicatori.

Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí s'explicaran aquest dijous davant els vint-i-cinc europarlamentaris del comitè d'Afers Legals del Parlament Europeu en la vista pel suplicatori que el Tribunal Suprem va sol·licitar a la cambra per retirar-los la immunitat parlamentària i permetre així que la justícia belga dirimeixi sobre la seva extradició. Però justament la decisió del jutge del Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les de no concedir l'extradició de l'exconseller de Cultura Lluís Puig fa que els europarlamentaris de Junts se sentin "reforçats" a l'hora de reivindicar que no se'ls ha de retirar la immunitat.

En la llarga cursa jurídica dels líders del Procés contra les actuacions dels tribunals espanyols, el reconeixement de la condició d’eurodiputats dels que van resultar electes al Parlament Europeu el 26 de maig del 2019 i el dret a gaudir d'immunitat parlamentària per aquest motiu, n’ha estat un dels episodis rellevants.

El comitè d'afers legals de l'Eurocambra (JURI) ha citat els eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí el 7 de desembre perquè compareguin en la tramitació dels suplicatoris que ha de decidir sobre la seva immunitat parlamentària. Ho ha decidit aquest dilluns el president del comitè, l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, seguint els terminis habituals en les reunions d'aquesta comissió parlamentària. La convocatòria, d'entrada, és per a una cita presencial, perquè el règim telemàtic vigent a l'Eurocambra per les restriccions contra el coronavirus caduca a finals de novembre. Tot i això, Vázquez ha anticipat que podria variar depenent de les decisions que prengui el president de l'Eurocambra, David Sassoli, sobre l'eventual necessitat d'allargar les restriccions.

Quan l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí van ser escollits eurodiputats, els judicis en territori belga i escocès per decidir sobre les seves ordres d’extradició van quedar suspesos, pendents que l’Eurocambra resolgués sobre la seva immunitat parlamentària a petició del Tribunal Suprem. Ja fa gairebé un any que són al Parlament Europeu, però tot just aquest dilluns es comença a estudiar el cas perquè, fins ara, no s’havia donat llum verda a tramitar per la via telemàtica un procés que ha de ser secret i a porta tancada.

Els serveis jurídics de l'Eurocambra consideren que el sistema híbrid de treball presencial i telemàtic amb què funciona actualment el Parlament Europeu a causa de la pandèmia de coronavirus és vàlid per a la tramitació del suplicatori de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Així ho afirma l'informe dels lletrats del Parlament Europeu, tal com ha avançat El Mundo, al qual ha tingut accés l'ARA. La tramitació parlamentària del suplicatori implica un procés secret a porta tancada i presencial que el coronavirus impedeix i d'aquí que s'hagi encallat. Ara, però, els serveis legals de l'Eurocambra avalen que els eurodiputats en qüestió puguin comparèixer de manera telemàtica.

El Tribunal Suprem manté vigents les ordres de detenció nacionals, europees i internacionals contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, així com la la petició del suplicatori al Parlament Europeu perquè se suspengui la immunitat dels tres primers -de la qual gaudeixen pel fet de ser eurodiputats- i poder procedir així a la seva extradició a Espanya. Segons han informat aquest dilluns diverses agències, la sala penal de l'alt tribunal ha desestimat els recursos amb els quals els quatre exmembres del Govern exiliats buscaven deixar sense efecte les ordres de detenció que pesen sobre ells, dictades per l'instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena.

Un dels fronts calents de l'independentisme d'aquest curs polític a Brussel·les és el procés del suplicatori que ha de mantenir o retirar la immunitat parlamentària de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí com a eurodiputats. El procés està congelat, pendent que l'Eurocambra determini de quina manera es pot reprendre l'activitat parlamentària que requereix presencialitat, com és el cas de les audiències del suplicatori, que es duen a terme dins la comissió d'Afers Jurídics (JURI) de l'Europarlament. Mentrestant, però, el seu president, l'eurodiputat de Ciutadans, Adrián Vázquez, ha assegurat aquest dimecres que no permetrà que el procés es converteixi en un "circ" o un "acte electoral", que pretengui desprestigiar Europa. Els eurodiputats independentistes i la seva defensa ja han explicat diverses vegades que encaren aquest procés com un judici al judici del Tribunal Suprem espanyol, que consideren arbitrari.

La llista de desencontres entre JxCat, ERC i la CUP és molt més llarga que la dels acords en aquesta legislatura. Però si hi ha un debat intern dins l’independentisme que ha estat tens en les últimes setmanes ha sigut el suplicatori de la cap de files de JxCat al Congrés de Diputats, Laura Borràs. La cambra espanyola vota aquest dijous el dictamen, a porta tancada i amb vot secret, per permetre que el Tribunal Suprem investigui presumptes irregularitats en la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Tot i els contactes dels últims dies, els partits independentistes no han arribat a cap acord i, si no hi ha canvis d'última hora, votaran dividits com ja van fer en la comissió de l’Estatut del Diputat.

“Avui ja hi haurà la possibilitat d’utilitzar els micròfons que són als escons. Demano a ses senyories que els agafin exclusivament per demanar la paraula i que no hi estiguin joguinejant durant la sessió”. En aquell ple del 9 d’octubre del 1979, que el president del Congrés, Landelino Lavilla, obria d’aquesta manera, no només s’estrenaven micròfons, sinó també votacions sobre suplicatoris del Tribunal Suprem. Els diputats van aprovar el dictamen que recomanava rebutjar la petició de la sala segona d’aixecar la immunitat als representants d’Herri Batasuna Telesforo Monzón i Francisco Letamendía. Les últimes investigacions apuntaven a un possible delicte d’apologia del terrorisme i el Congrés va demanar al Suprem que remetés una nova petició amb la informació actualitzada. El 27 de novembre del 1979 sí que se’ls va aixecar la immunitat.

"No soc culpable", s'ha defensat la cap de files de JxCat, Laura Borràs, davant la comissió de l'estatut del diputat del Congrés. La portaveu independentista ha comparegut a porta tancada per tal de defensar-se del suplicatori que ha demanat el Tribunal Suprem. Com ja va sostenir des del principi, ha assegurat que és víctima d'una "persecució política" en una causa amb "irregularitats" processals. L'alt tribunal demana poder-la investigar per la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), per presumptes irregularitats en la contractació, i el següent pas serà que el Congrés voti si avala el suplicatori. Això es presenta com una nova pedra a la sabata de l'independentisme, ja que JxCat, Esquerra i al CUP estan dividits en aquesta qüestió. Tanmateix, ara exploren una posició comuna i, segons ha pogut saber l'ARA, JxCat ha posat sobre la taula la possibilitat de no participar en la votació, que es preveu el mes de juliol.