Just un dia després de la manifestació del 26 de juliol, el GOB i Terraferida varen demanar una reunió amb la presidenta del Govern, Marga Prohens, i el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés. Cap dels dos dirigents ha donat senyals de vida fins ara ni ha manifestat cap intenció de trobar-se amb els activistes, que reclamen que s'escolti el clam contra la saturació de les més de 70.000 persones que varen sortir al carrer el 26-J. "No hem rebut cap resposta i ens preocupa", ha assenyalat la representant del GOB Tonina Siquier, a més de llançar una advertència: "No aturarem. Just hem començat". Siquier ha remarcat que Prohens i Galmés són "les dues úniques persones que poden prendre mesures contra la massificació". "Prohens diu que hi està d'acord amb les reivindicacions i que el Pacte ho va fer malament, com si les responsabilitats actuals no anassin amb ella", ha afegit.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha aprofitat la reunió amb el president espanyol, Pedro Sánchez, per situar el debat sobre els límits del model turístic en el centre de l’agenda balear. La trobada arriba després de la manifestació històrica contra la massificació turística feta a Palma, una mobilització que els organitzadors varen xifrar en 70.000 persones, i que ha reforçat la discussió sobre la capacitat de les Balears per assumir el volum actual de visitats. Després de la reunió, Prohens ha defensat que les polítiques impulsades pel seu Executiu responen a les demandes expressades als carrers. “Les polítiques que està impulsant aquest Govern van precisament en la línia del que s’està demanant", ha afirmat.

Les manifestacions no només es disputen al carrer. També es disputen l'endemà, quan s'imposa un relat mediàtic i polític sobre allò que va passar. I, després de les càrregues policials del 26-J, el relat de la saturació turística s'ha vist arraconat en els mitjans per un altre debat molt més còmode per al Govern de Marga Prohens. És important no descentrar el focus, perquè la presidenta és una de les responsables principals de donar resposta als problemes que el model turístic genera en la vida quotidiana dels ciutadans de les Balears. L'endemà d'una de les protestes més multitudinàries que s'han vist mai a les Illes, Prohens no s'ha vist en la necessitat d'afrontar la situació, ni de donar explicacions sobre la manca de gestió, ni d'enfrontar-se a les seves promeses incomplertes. La presidenta ha parlat de les càrregues, ha exigit explicacions al delegat del govern espanyol, Alfonso Rodríguez, i ha remarcat que respecta el dret de manifestació, com si això no es donàs per suposat.

Ja fa més de dos anys que el Govern va prometre mesures “valentes” contra la saturació, però l’aplicació dels compromisos de la presidenta Marga Prohens ha estat desigual. L’Executiu ha desplegat mesures per regular el lloguer turístic, però les iniciatives fiscals per a la contenció anunciades aquesta legislatura –com l’Impost de Turisme Sostenible, el cànon de l’aiguai dels cotxes de lloguer– no s’han materialitzat. La contenció que defensa l’Executiu no es reflecteix, de moment, a les xifres d’arribades: el 2025 es va batre un nou rècord amb més de 19 milions de turistes a les Illes. “Entenem el malestar”, va dir el vicepresident primer, Antoni Costa, sobre la manifestació de diumenge contra la saturació: “Se’ns pot dir que les mesures són insuficients (...), però n’hem pres”. Quines promeses de l’Executiu s’han aplicat, quines han quedat a mitges i quines no s’han complit?

Se succeeixen els governs, els regidors, els plans, les jornades i les presentacions. Ise succeeixen les bones paraules, les intencions i, des de fa un temps, una certa autocrítica. “Estam al límit”. Ara, fins i tot el PP admet que les Illes estan a punt del col·lapse.

Mentre Aena i els governs insulars i autonòmic es passen la pilota sobre qui és el responsable de la saturació, la saturació no atura d'augmentar. Els primers sis mesos del 2026 el principal aeroport de Mallorca ha tornat polveritzar tots els seus registres i frega ja els 15 milions de passatgers (14,9), fet que suposa un 14% més que fa només tres anys, respecte del primer semestre del 2023.

Tres particulars —dues societats i una propietària particular- i una associació de veïns són la cara visible dels interessos per reduir l'àmbit de protecció del Parc Natural del Trenc, encara que no són ni de bon tros els únics que des de 2023 s'han mogut contra la figura del Pla d'Ordenació (PORN) i la delimitació. Els efectes de l’ampliació de l’àmbit protegit, que crearen uns 74.000 metres quadrats extra de franja de protecció, principalment a l'entorn de les Covetes, varen ser rebutjats per diversos propietaris, que, des de llavors, no han aturat de combatre, fins que han aconseguit que el Govern reduís els requisits per modificar l'àmbit de protecció del parc.

La mobilització ciutadana en defensa del Trenc és més que una protesta per un espai natural emblemàtic. És la imatge d’una societat que està en guàrdia. El lema que aquests dies torna a ressonar, ‘Ni abans, ni ara, ni mai. El Trenc no es toca’, és també una advertència preventiva davant qualsevol indici que pugui posar en risc un patrimoni col·lectiu que els mallorquins han hagut de defensar una vegada i una altra al llarg de les darreres dècades.

L’estiu torna a posar Marga Prohens (Campos, 1982) davant el principal repte del seu mandat: la saturació turística. Dos anys després que prometés mesures “valentes” de contenció, el carrer es torna a mobilitzar. Atén l’ARA Balears al seu despatx al Consolat, on defensa la gestió de l’Executiu.

La Llei òmnibus també rebaixa els requisits per construir instal·lacions en sòl rústic. La norma, que modifica més de 50 lleis principalment ambientals i de gestió del territori, exclou del procediment d'avaluació ambiental simplificada les activitats complementàries del sector primari de transformació i venda directa dels productes de les mateixes explotacions agràries.

Sonen tambors de guerra en el sector ecologista de Mallorca. El Govern de Marga Prohens, després d’encadenar desregulacions i desproteccions ambientals, ara s’ha atrevit amb un dels grans símbols de l’ecologisme balear: el Trenc.

No es pot atribuir al Govern de Marga Prohens una saturació generada durant dècades. Però els moviments socials i ecologistes que convoquen les manifestacions d’aquest estiu –Menorca hi dona el sus– consideren que “no es pot afirmar que hagin pres una sola mesura realment de contenció, ni tan sols de mitigació dels impactes”, segons apunta el geògraf de la UIB Macià Blázquez.

La recent cantada popular de ‘La Balanguera’, convocada per l’Obra Cultural Balear, va comptar amb la participació de Marga Prohens i d’altres càrrecs del PP. La voluntat pareixia ser, per part de l’organització, la de fer un acte simbòlic transversal políticament i desproveït de connotacions ideològiques. Es va aconseguir i el resultat va ser un gran èxit de participació. 

Aquest dilluns ha tingut lloc l’alliberament a la platja de Can Pere Antoni de 39 tortugues marines, que formen part del programa de reintroducció Head Starting.

Més d’un lector ens ha fet arribar comentaris sobre la imatge on es veu la presidenta del Govern i el de l’OCB parlant amistosament a l’acte de la cantada popular de La Balanguera. Al sanedrí comunicatiu de la cap de l’Executiu li va faltar temps per posar a xarxes socials la imatge on fins i tot Prohens passa la mà per l’espatlla d’Antoni Llabrés, quan cal recordar que la presidenta no ha deixat d’erosionar les exigències del català i ha obligat l’OCB a anar fins i tot als tribunals.

El cap de gabinet de la presidenta del Govern, Alejandro Jurado, ha assenyalat aquest dimarts que el lloc de xòfer de la cap de l'Executiu és de lliure designació i que es tracta d'un lloc en el qual la confiança en el candidat és clau.

Entitats de migrants de les Balears han expressat aquest dissabte la seva "profunda indignació" davant la decisió del Govern de Marga Prohens de recórrer davant el Tribunal Suprem contra el procés de regularització extraordinària aprovat pel govern espanyol i de demanar-ne la suspensió cautelar. Entre les organitzacions signants hi ha la Plataforma de la immigració a les Balears, la Federació d'Associacions d'Immigrants (FADI), l'Associació d'equatorians d'Eivissa i Formentera i l'Associació de senegalesos de les Balears.