Durant tres hores, la presidenta del Govern, Margalida Prohens, i els representants del GOB i Terraferida han abordat el clam que aquest estiu s'ha sentit als carrers per demanar límits al model de consum de territori i saturació turística de les Illes Balears. Prohens ha rebut les dues entitats ecologistes aquest dimarts horabaixa al Consolat de Mar, després d'uns mesos marcats per les mobilitzacions socials massives.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, s'ha defensat aquest dimarts en el ple de les acusacions del líder de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, i el d'Unides Podem, José María García, d'afavorir "l'especulació" en l'habitatge. L'ecosobiranista ha reclamat que es prohibeixi la compra d'habitatges a persones jurídiques –fons d'inversió, societats mercantils i empreses– i es donin eines als municipis tensionats per establir que els habitatges comprats quedin vinculats a ser una residència habitual durant un període determinat. Amb tot, la presidenta l'ha acusat de defensar "l'expropiació".

Els psicòlegs Lynn Hasher, David Goldstein i Thomas Toppino varen donar nom l’any 1977 a l’efecte de veritat il·lusòria. Segons aquest biaix cognitiu, les persones tendeixen a percebre la informació que han sentit repetidament com més vertadera i fiable que aquella que reben per primera vegada. És a dir, la repetició és una eina de persuasió eficaç: fa que un missatge, a força de sentir-lo, guanyi credibilitat. Dit això, no sé si els nostres polítics han estudiat mai l’efecte de veritat il·lusòria, però sí que el dominen a la perfecció, encara que sigui d’una manera intuïtiva.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha expressat l'enhorabona a l'escriptor Sebastià Alzamora, que ha estat guardonat amb el Premio Nacional de p

Després d’un estiu marcat per les mobilitzacions socials contra el model turístic, el GOB i Terraferida ja tenen data per traslladar personalment les seves reivindicacions a la presidenta del Govern, Margalida Prohens. La cap de l’Executiu rebrà els representants de les entitats ecologistes dimarts 22 de setembre a les 18 hores.

Les Balears s’acosten al final d’uns mesos estivals que, gràcies al canvi climàtic, són més una penitència tèrmica que un període de plaer ociós. Curiosament, el darrer estiu de la legislatura ha servit perquè el PP tanqui el cercle: Marga Prohens va començar el mandat amb protestes multitudinàries contra la saturació, i l’acaba de la mateixa manera. Ara bé, hi ha una diferència, perquè l’estiu del 2023 la policia no va agredir els manifestants. La societat illenca continua a l’espera de l’informe que va encarregar el delegat del govern espanyol, Alfonso Rodríguez, qui va assegurar que havia donat instruccions de mantenir la calma. Millor no pensar què hauria passat si no les hagués donat.

Tres setmanes, aquest és el temps que fa que el GOB va demanar una reunió amb la presidenta del Govern, Marga Prohens, i el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, per saber si estan disposats a escoltar el clam de les 70.000 persones que, segons les xifres dels organitzadors, es varen manifestar a Palma el 26-J en contra dels efectes perversos de la saturació i la turistificació sobre la vida dels residents. La trobada es va demanar just un dia després, el 27 de juliol, però l'Executiu ha ignorat la sol·licitud de l'entitat ecologista. "No n'hem rebut cap resposta ni una", asseguren fonts del GOB.

A l’hora en què la Lluna ja havia començat a eclipsar el Sol, un parell de fatxendes alemanyes entrexocaven bosses de les botigues de la milla d’or i quatre testimonis de Jehovà esperaven sense èxit fer proselitisme. Com si no estigués a punt de produir-se un fenomen astronòmic excepcional. De camí a les terrasses d’Es Baluard, un venedor ambulant col·locava, avorrit, els seus capells de palla. “Tens ulleres?”. Negava amb el cap perquè sabia que li demanaven les de l’eclipsi. Ja a dalt del museu, un matrimoni estranger havia decidit xapar per la meitat l’únic parell de què disposava i els seus fills miraven el Sol amb un ull i es tapaven l’altre amb una mà.

La presidència i els titulars de les conselleries només són una part d’un Govern. Davall aquestes primeres espases hi ha un segon i tercer nivell d’alts càrrecs que són peces clau en el funcionament de l’Administració. Es tracta de secretaris i directors generals, gerents i assessors que es coneixen amb l’italianisme de sottogoverno. Aquesta legislatura hi ha hagut una rotació elevada entre aquests càrrecs de confiança. En tres anys, s’han fet 142 canvis de cadira: el 68,27% dels alts càrrecs han canviat de titularitat o de funcions. Fonts de l’Executiu admeten que la volatilitat pot tenir conseqüències per a l’estabilitat del funcionament institucional.

L'exbatle de Manacor Rafel Muntaner ha mort aquest divendres. La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha traslladat el seu condol als seus familiars, amics i companys en un missatge publicat a xarxes socials. “Era referent de la vida esportiva, social i cultural de Mallorca”, ha escrit.

Just un dia després de la manifestació del 26 de juliol, el GOB i Terraferida varen demanar una reunió amb la presidenta del Govern, Marga Prohens, i el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés. Cap dels dos dirigents ha donat senyals de vida fins ara ni ha manifestat cap intenció de trobar-se amb els activistes, que reclamen que s'escolti el clam contra la saturació de les més de 70.000 persones que varen sortir al carrer el 26-J. "No hem rebut cap resposta i ens preocupa", ha assenyalat la representant del GOB Tonina Siquier, a més de llançar una advertència: "No aturarem. Just hem començat". Siquier ha remarcat que Prohens i Galmés són "les dues úniques persones que poden prendre mesures contra la massificació". "Prohens diu que hi està d'acord amb les reivindicacions i que el Pacte ho va fer malament, com si les responsabilitats actuals no anassin amb ella", ha afegit.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha aprofitat la reunió amb el president espanyol, Pedro Sánchez, per situar el debat sobre els límits del model turístic en el centre de l’agenda balear. La trobada arriba després de la manifestació històrica contra la massificació turística feta a Palma, una mobilització que els organitzadors varen xifrar en 70.000 persones, i que ha reforçat la discussió sobre la capacitat de les Balears per assumir el volum actual de visitats. Després de la reunió, Prohens ha defensat que les polítiques impulsades pel seu Executiu responen a les demandes expressades als carrers. “Les polítiques que està impulsant aquest Govern van precisament en la línia del que s’està demanant", ha afirmat.

Les manifestacions no només es disputen al carrer. També es disputen l'endemà, quan s'imposa un relat mediàtic i polític sobre allò que va passar. I, després de les càrregues policials del 26-J, el relat de la saturació turística s'ha vist arraconat en els mitjans per un altre debat molt més còmode per al Govern de Marga Prohens. És important no descentrar el focus, perquè la presidenta és una de les responsables principals de donar resposta als problemes que el model turístic genera en la vida quotidiana dels ciutadans de les Balears. L'endemà d'una de les protestes més multitudinàries que s'han vist mai a les Illes, Prohens no s'ha vist en la necessitat d'afrontar la situació, ni de donar explicacions sobre la manca de gestió, ni d'enfrontar-se a les seves promeses incomplertes. La presidenta ha parlat de les càrregues, ha exigit explicacions al delegat del govern espanyol, Alfonso Rodríguez, i ha remarcat que respecta el dret de manifestació, com si això no es donàs per suposat.

Ja fa més de dos anys que el Govern va prometre mesures “valentes” contra la saturació, però l’aplicació dels compromisos de la presidenta Marga Prohens ha estat desigual. L’Executiu ha desplegat mesures per regular el lloguer turístic, però les iniciatives fiscals per a la contenció anunciades aquesta legislatura –com l’Impost de Turisme Sostenible, el cànon de l’aiguai dels cotxes de lloguer– no s’han materialitzat. La contenció que defensa l’Executiu no es reflecteix, de moment, a les xifres d’arribades: el 2025 es va batre un nou rècord amb més de 19 milions de turistes a les Illes. “Entenem el malestar”, va dir el vicepresident primer, Antoni Costa, sobre la manifestació de diumenge contra la saturació: “Se’ns pot dir que les mesures són insuficients (...), però n’hem pres”. Quines promeses de l’Executiu s’han aplicat, quines han quedat a mitges i quines no s’han complit?

Se succeeixen els governs, els regidors, els plans, les jornades i les presentacions. Ise succeeixen les bones paraules, les intencions i, des de fa un temps, una certa autocrítica. “Estam al límit”. Ara, fins i tot el PP admet que les Illes estan a punt del col·lapse.

Mentre Aena i els governs insulars i autonòmic es passen la pilota sobre qui és el responsable de la saturació, la saturació no atura d'augmentar. Els primers sis mesos del 2026 el principal aeroport de Mallorca ha tornat polveritzar tots els seus registres i frega ja els 15 milions de passatgers (14,9), fet que suposa un 14% més que fa només tres anys, respecte del primer semestre del 2023.