El pacte del PP i Vox a les Balears estava acabat d’estrenar quan Marga Prohens va donar una ordre que, amb el temps, s’ha convertit en un punt de referència intern del seu mandat. Era el 17 d’octubre del 2023, i el Parlament debatia una Proposició No de Llei (PNL) de Vox sense efectes jurídics sobre el català a l’escola. Malgrat el seu caràcter simbòlic, el text concretava un punt de l’acord entre els dos partits que el PP havia deixat deliberadament obert: com s’havia d’aplicar la lliure elecció de llengua. Quan Prohens va optar per l’abstenció, la iniciativa va caure i es va obrir una primera crisi amb els seus socis. El xoc es va traduir, poc després, en el rebuig de Vox al primer sostre de despesa del Govern entrant. “Vàrem perdre una llei fonamental per una PNL”, recorda amb ironia una font popular. Ara que el PP torna a engreixar la maquinària electoral, fonts del partit recorden aquest episodi com un dels que millor expliquen els tres primers anys de la legislatura.

Marga Prohens va recuperar en l’acte de presentació de la seva candidatura per liderar el PP un lema de la campanya electoral del 2023: “Som el partit de la gent d’aquí”. En què s’ha traduït, a l’hora de la gestió del Govern?

Regularització, migració, la gent d’aquí, efecte crida, padró, residència, drets, col·lapse, traves, boicot... Aquestes paraules –i algunes més– monopolitzen el debat polític des de fa setmanes, en un bucle que ja no dissimula cap on gira i que ens arrossega cap a zones ideològiques cada vegada més fosques. Mentrestant, es va consolidant una idea tan simple com incòmoda: el color de la pell, el lloc de naixement i la religió que es practiqui determinen els drets d’una persona a les Illes Balears. Quina n’és l’excusa? Que per ser un ciutadà de ple dret cal acumular anys de residència.

Marga Prohens ha penjat els hàbits de presidenta, s'ha posat uns texans i s'ho ha jugat tot al blau en el seu primer acte purament electoral aquest dijous al Portitxol. "Jo crec en el partit, ho sabeu: crec en el partit des de baix", ha reivindicat en la presentació de la seva candidatura per repetir com a líder del PP. I per demostrar que la fe, quan és autèntica, no pot anar de cadires, ha deixat els consellers del seu Govern (que ja ha remodelat una vegada) sense seient, mentre la portaveu adjunta al Parlament, Marga Duran, exercia com a hostessa improvisada i dirigia els assistents.

No li va ser fàcil a Marga Prohens trobar un substitut per a Carlos Simarro a la Direcció General de Costes i Litoral. Quedava poca legislatura, i el PP tenia pendent un compromís electoral una mica complicat, perquè les competències principals de la costa encara són de l’Estat:arreglar les casetes de vorera, els escars i també altres negocis dins domini públic. Va ser una aposta electoral de Prohens, principalment a Formentera i, per aquest motiu, és ben a prop d’aprovar-se un projecte de llei del litoral que vol evitar demolicions. Maria Joanquina Ferrer és funcionària de la CAIB des del 1996. És llicenciada en Dret i, sobretot, honesta: acaba de denunciar un intent de suborn, precisament d’un negoci litoral. En el moment de fer aquesta entrevista, els fets no es coneixien.

"L'assistència [sanitària] a persones sense residència legal representa l'1%. Els hem d'atendre per raons d'humanitat i per raons de salut pública". Així va parlar Prohens en el ple del Parlament de dimarts del que suposa per als serveis de les Illes l'atenció a migrants que, malgrat que resideixen a les Balears, encara no han regularitzat la seva situació administrativa. La presidenta va haver de respondre a una pregunta de Vox sobre la despesa sanitària de l'atenció a persones en situació irregular, una petició sense sentit, segons va deixar palès la mateixa Prohens: "L'IB-Salut només té un pressupost i una comptabilitat, i no es distingeixen partides en funció d'on es ve". "Això ho hauria de saber una representant pública", li va retreure a la portaveu de l'extrema dreta, Manuela Cañadas, que aquest dimecres ha acusat el Govern d'opacitat per no fer públiques unes dades inexistents. "La senyora Prohens ha decidit que els doblers de tots els ciutadans són un secret d'Estat", ha criticat Cañadas.

El Govern ha presentat aquest dilluns l'Agència Balear de Digitalització, Ciberseguretat i Telecomunicacions, IB Digital, l'organisme autònom que liderarà la transformació digital de l'Administració i situarà les Balears a "l'avantguarda tecnològica". La presidenta de l'Executiu, Marga Prohens, ha presidit l'acte de presentació, en què ha subratllat que la creació d'IB Digital suposa "un pas decisiu per construir una administració del segle XXI, més àgil, més eficient i centrada en les persones". "És la revolució tecnològica més gran a l'Administració autonòmica dels darrers 25 anys", ha remarcat.

Fa uns dies, MÉS per Mallorca va alertar que el Govern de Marga Prohens es prepara per desprotegir el Trenc o, si més no, modificar la Llei de declaració del Parc Natural per tal de rebaixar-ne la protecció. Ho fan dins l’anomenat Decret llei de projectes estratègics, una normativa òmnibus que (com ja heu pogut llegir a l’ARA Balears), en realitat, amaga una profunda reforma legislativa que cerca tombar o modificar una setantena de normes vigents mitjançant la presentació de 88 esmenes que, en la gran majoria dels casos, poc o res tenen a veure amb els projectes estratègics que són objecte del decret llei. El propòsit és satisfer les exigències de Vox i l’agenda del mateix PP en qüestions relatives a urbanisme, turisme, serveis públics, immigració i llengua catalana. En el cas concret del Parc Natural del Trenc, la martingala implica afegir una disposició final a la Llei de declaració del Parc Natural (Llei 2/2017): aquesta disposició final durà el títol (ai!, tan suggestiu a oïdes de la dreta nostrada) de ‘Deslegalització’, i cercarà que es puguin modificar les mesures recollides a la normativa mitjançant un simple decret, que pugui ser aprovat pel Consell de Govern. Dit més breu: jocs de mans legislatius i filibusterisme parlamentari, a la recerca de dreceres per satisfer els propis interessos i els dels socis de Vox. Interessos que poden ser pecuniaris o ideològics, o les dues coses a la vegada.

Les ballarugues de Marga Prohens a República Dominicana s’han convertit en el leitmotiv dels darrers debats al Parlament. L’oposició no li perdona la classe de batxata que va fer a mitjan març en un viatge institucional, en què també es va reunir amb el president del país, Luis Abinader. No hi ha precedents documentats de presidents balears apuntant-se a les danses caribenyes, un gest que Prohens va defensar com a mostra de “respecte” als amfitrions. Però l’hemeroteca sí que dona compte de la intensa relació que els governs de les Illes han mantingut amb l’Amèrica Llatina. Des de la visita de Gabriel Cañellas a Puerto Rico el 1992 fins al sopar de sis hores de Francesc Antich amb Fidel Castro l’any 2000, l’agenda exterior dels presidents n’ha estat atapeïda.

La venda de la nau i el terreny rústic que explotava l'empresa poblera l'Esplet ja és el darrer capítol de la desaparició d'un referent del camp balear. A principi de mes es va fer públic el tancament de l'empresa i l'acomiadament dels 19 treballadors per problemes econòmics. Ara, dues setmanes més tard, l'empresa posa a la venda la nau i el terreny per cinc milions d'euros.

L’apocalipsi s’acosta mentre la presidenta del Govern, Marga Prohens, aprèn a ballar batxata i algú del seu gabinet, en un atac d’inspiració, decideix que això és una informació prou rellevant per compartir amb el món. Com es podia esperar, el PSIB ho va recordar en tot moment durant les sis hores del ple del Parlament de dimarts. La Cambra s’assembla cada vegada més a un escenari de stand-up comedy: tothom hi du el seu monòleg preparat i, si li surt bé, el públic encara pot riure una estona.

El Govern ha fet públic el seu primer paquet de mesures per mitigar l’impacte econòmic de la guerra a l'Iran. La presidenta, Marga Prohens, ha detallat que es mobilitzaran més de 160 milions d’euros amb la finalitat de protegir les empreses, salvaguardar els llocs de treball i evitar que l’augment de preus afecti directament la cistella de la compra de les famílies de les Balears. L'anunci s'ha fet després d'una trobada en la qual han participat els consellers dels àmbits afectats, representants insulars i municipals i els principals agents socials.

Palma tindrà una nova línia de metro que connectarà l’estació Intermodal amb l’Hospital Universitari Son Espases en només deu minuts. La infraestructura, que es preveu que entri en funcionament l’any 2033, suposarà una ampliació destacada de la xarxa ferroviària urbana i permetrà millorar la connexió amb diversos barris i equipaments clau de la ciutat.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha acusat el Grup Damm d’enganar l’Administració i els ramaders amb el tancament de la fàbrica d’Agama a Palma, referent de la indústria lletera de Mallorca. A més, durant el ple del Parlament de les Illes Balears ha informat que el Govern revocarà la declaració d’interès autonòmic que havia sol·licitat la multinacional i li exigirà la devolució d’una subvenció de més d’un milió d’euros. "Estarem al costat del sector i donant suport a les seves iniciatives per garantir la continuïtat de la indústria lletera", ha subratllat la presidenta.

L'executiu de Pedro Sánchez ha decidit dur al Tribunal Constitucional la Llei 3/2025 de protecció i ordenació de la costa valenciana, una norma que, com la que prepara el Govern, pretén crear un marc per salvar edificacions i activitats econòmiques irregulars dins el domini públic maritimoterrestre. Bars, petits restaurants i xibius que incompleixen la Llei estatal de costes s’inclouen dins el registre de construccions que la normativa considera d’“interès cultural”, sota el pretext de protegir el patrimoni. Segons la Generalitat Valenciana, l'objectiu de la norma és “garantir la seguretat jurídica i la continuïtat de les activitats econòmiques existents, incloses les construccions que, sense perjudici del compliment de la normativa sectorial, es considerin d’interès cultural”. El Govern de Marga Prohens té enllestida la norma per aprovar-la com a projecte de llei i tramitar-la al Parlament, però fonts de l’Executiu asseguren que això no passarà fins després de Pasqua.

La desclassificació dels documents sobre el 23-F ha servit d’excusa perquè els líders del PP surtin en tromba reclamant la tornada del rei emèrit a Espanya. “Seria un fracàs col·lectiu com a país que Joan Carles I acabàs els seus dies a l’exili”, ha dit la presidenta del Govern, Marga Prohens, poc després que ho fes Feijóo.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha alertat aquest dissabte que el creixement poblacional amenaça la "identitat" de les Illes, una asseveració que ha fet durant l'acte de la Diada de les Illes Balears, un esdeveniment institucional en què es lliuraven els premis Ramon Llull i la medalla d'or de la comunitat. "Hem vist amb nostàlgia com canviava la fesomia de les nostres ciutats i també dels nostres pobles. Com en aquest temps hem duplicat la població, un creixement poblacional que hem assumit com un repte davant el qual no podem mirar cap a una altra banda, davant un patró de creixement insostenible. Insostenible per al nostre territori, per als nostres serveis públics i també per a la nostra identitat", ha dit en començar el seu discurs. Però, uns quants paràgrafs després, Prohens ha assegurat que "la manera de ser dels balears" es manté inalterable: "Avui també celebram, precisament, que hi ha quelcom que no canvia, que hi ha quelcom que roman inalterable. (...) La nostra manera de ser".

El PP balear que més m’agrada és el desacomplexat, el fidel a si mateix. El més divertit va ser el de l’època de Matas, quan els carrers feien olor d’Álvarez Gómez i vivíem estius que sonaven a cançons de Julio Iglesias. Ara, amb Vox exercint arrogància insolent, el PP de Prohens es posa fins i tot woke a estones. Es desdibuixa. Però quan arriben les medalles d’or de la Comunitat, s’infla el pit i mai no em defrauda. Després d’assajar genuflexions amb la reina Sofia i de premiar l’any passat una de les seves, enguany la concedeix a Jaume Anglada. Aquest és el PP que jo esper: el dels cops d’efecte, el que mor per un relat emotiu, el que seria capaç de rebre el premiat formant cors amb les mans després d’un sentit aplaudiment. Sempre coherent. Sempre rosa.