La irlandesa Audrey Magee (Enniskerry, 1966) va debutar com a novel·lista amb The undertaking (2014), que va ser finalista del Women’s Prize for Fiction i l'Irish Book Award i que aviat tindrà adaptació cinematogràfica. Vuit anys després va arribar La colònia, que ara publica en català Edicions del Periscopi amb traducció de Josefina Caball (en castellà l'edita Sexto Piso). Part de la història passa en una illa remota de parla irlandesa, on arriben un pintor anglès i un lingüista francès que tenen molt clar, potser massa, què els convé als habitants de l'illa. Entremig s'escolen notícies de les bombes i els trets als carrers d'Irlanda del Nord el 1979.

El Tribunal Superior de Justícia d'Irlanda del Nord, a Belfast, ha desmuntat aquest dimecres a la tarda la pedra angular de l'anomenada Legacy act (una mena d'amnistia sobre els delictes de sang no resolts comesos a Irlanda del Nord). Amb aquest articulat el govern britànic volia posar punt final als processos per crims comesos durant el període dels Troubles (1965-1998), a causa de la violència sectària entre republicans i unionistes.

Una setmana després que la parella que formen Mary Lou McDonald i la ministra principal d'Irlanda del Nord, Michell O'Neill, màximes líders del Sinn Féin, assegurés a Londres que el referèndum d'unificació de l'illa tindrà lloc abans del 2030, el líder del Partit Democràtic Unionista (DUP), Jeffrey Donaldson, ha descartat qualsevol possibilitat en aquest sentit. De fet, en conferència de premsa a Londres, Donaldson ha assegurat aquest dilluns que l'acord a què ha arribat el seu partit amb el govern de Rishi Sunak, i que ha fet viable la restauració del poder de Belfast després de dos anys de paràlisis i la històrica fita d'una ministra principal republicana, ancora més Irlanda del Nord al Regne Unit.

El referèndum sobre la unificació d'Irlanda és a tocar, creuen els republicans de l'illa. Tindrà lloc "aquesta dècada", ha vaticinat dijous a migdia a Londres Mary Lou McDonald, presidenta del Sinn Féin, que ha arribat a la capital britànica acompanyada de la flamant ministra principal d'Irlanda del Nord, Michelle O'Neill.

Mentre la política espanyola manté el fantasma del terrorisme en permanent respiració assistida com a principal argument de la dreta i l’extrema dreta per salvaguardar l’essencialisme patriòtic, Michelle O’Neill és elegida primera ministra del nord d’Irlanda i la retraten sota una foto de Martin McGuinness aplaudint. Martin McGuinness (1950-2017), considerat no fa tants anys un dels arquetips del terrorisme de l’IRA, que va tenir prou cintura per portar-hi una pistola i per negociar amb empatia, per fer-se amic del seu principal enemic, el líder unionista protestant Ian Paisley, compartir-hi el nivell més alt de govern i fer avançar el vell Ulster barallat amb ell mateix cap a la convivència i la prosperitat. El film El viatge (The journey, 2016), de Nick Hamm, narra molt bé aquella harmonia personal entre contraris que es projectarà sobre una societat i un país.

Després de dos anys d'espera pel boicot del Partit Unionista Democràtic (DUP) a la formació de govern com a protesta pels acords del post-Brexit, Michelle O'Neill, de 47 anys, líder del Sinn Féin a Irlanda del Nord i vicepresidenta del partit republicà, que aspira a la reunificació de l'illa, ha sigut escollida aquest dissabte a primera hora de la tarda ministra principal de la província. És, sense embuts, un fet excepcional. I és la primera vegada que passa en 103 anys d'història, des de la partició de l'illa en els 26 comtats del sud i els sis del nord. El palau de Stormont, als afores de Belfast, seu del Parlament nord-irlandès, construït pels protestants per acollir una assemblea només de protestants, veu ara com una política d'arrels i tradició catòliques ocupa el màxim càrrec de l'autogovern del país.

Dos anys de paràlisi institucional a Irlanda del Nord s'estan a punt d'acabar. Probablement. Aquest dimarts a la matinada, el líder de Partit Democràtic Unionista (DUP), Jeffrey Donaldson, ha anunciat que la formació donava llum verda a un nou acord post-Brexit amb Westminster, cosa que implica el retorn dels unionistes al govern compartit de la província. Amb tot, el pacte encara es podria esgarriar fins que se sàpiga la lletra petita del compromís entre el DUP i Downing Street. Les pròximes 48 hores seran decisives.

El Sinn Féin ha tornat a fer història a Irlanda del Nord aquest cap de setmana, un cop sabuts tots els resultats de les eleccions locals. Per segona vegada consecutiva, com ja va passar l'any passat als comicis a l'Assemblea de Stormont (el Parlament nord-irlandès de Belfast), els republicans han quedat per davant del Partit Democràtic Unionista (DUP). L'èxit ha sorprès els mateixos triomfadors, que si bé tenien les enquestes molt a favor, no havien calculat una resposta de l'electorat tan rotundament positiva.

Política de la pastanaga, no pas del pal. Ha sigut el missatge que el president dels Estats Units, Joe Biden, ha dut aquest migdia al nou campus de Belfast de la Universitat de l'Ulster, on ha celebrat el 25è aniversari de la signatura dels Acords de Pau de Divendres Sant, que es van complir dilluns passat.

Passejant per Shankill Road, a l'oest protestant de Belfast, Robert Campbell, exmilitant de l'Ulster Voluntary Force (UVF), comentava a aquest corresponsal: "Fins que no ens morim tots els de la nostra generació, els que vam prendre part en la lluita armada, la veritable reconciliació no serà possible". Tenia 15 anys quan, seguint les passes del pare, el Robert va ingressar en un dels grups paramilitars unionistes que durant tres dècades va fer la guerra a l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA). Es va estar a la presó del 1977 al 1992.

La violència ha tornat a sacsejar Irlanda del Nord quan ja fa més d'un any que no hi ha govern a Belfast, a causa de la negativa dels unionistes a formar-ne part per les tensions derivades del Brexit. El detectiu en cap de la policia nord-irlandesa, John Caldwell, va rebre dimecres a la nit diversos impactes de bala quan abandonava les instal·lacions del club Youth Sport Omagh, al comtat de Tyrone. Traslladat a un hospital de Derry, està en condició crítica però estable.

Un exsoldat britànic ha estat declarat culpable aquest divendres de l'homicidi involuntari d'un ciutadà catòlic a Irlanda del Nord el 1988 durant els anys més durs del conflicte armat. David Holden, de 53 anys, que aleshores en tenia 18, es converteix en el primer veterà de l’exèrcit del Regne Unit condemnat per un delicte dels qualificats històrics, que s’havien de perseguir judicialment segons es va recollir en l'Acord de Pau del Divendres Sant del 1998. L'any vinent tindrà lloc una nova sessió en què es determinarà la pena que haurà de complir.

Carles III ha passejat aquest dimarts per Irlanda del Nord –el primer rei britànic que hi posa els peus en 77 anys–, i en el discurs de resposta a les condolences rebudes dels membres de l'Assemblea de Stormont –inclosos els republicans del Sinn Féin– ha etzibat, entre d'altres, una declaració que xoca amb la història: "En els anys des que va començar la seva llarga vida de servei públic, la meva mare va veure que Irlanda del Nord passava per canvis transcendentals. Durant tots aquests anys, no va deixar mai de pregar pel millor dels temps per aquest lloc, i per la seva gent, les històries de la qual coneixia, els dolors de la qual havia sentit la nostra mateixa família [evocant així l'assassinat per part de l'IRA de lord Mountbatten, el 1979]". Carles estava molt unit a lord Mounbatten, oncle avi del rei i confident proper, i cosí d'Elisabet II. El rei, esclar, s'hi havia de referir.

David Trimble, ex primer ministre d’Irlanda del Nord i un dels coarquitectes dels Acords de Pau de Divendres Sant (1998), ha mort aquest dilluns als 77 anys. Trimble, un representant de la línia dura favorable a la corona britànica, va ser el primer polític de la província que va ocupar el càrrec, entre els anys 1998 i 2002, després que es fes viable la proposta d'un govern compartit. Trimble va ser un unionista convençut que, malgrat tot, amb els pas dels anys es va atrevir a comprometre’s per arribar al final de la violència, i va portar el seu Partit Unionista de l’Ulster (UUP) a la taula de negociació de Stormont, la seu de l’assemblea. Segons el comunicat en què la família ha anunciat el decés, Lord Trimble ha mort després d’una breu malaltia.

Boris Johnson busca la guerra amb la Unió Europea (UE). La guerra comercial. O, si més no, de moment, l'amenaça d'una futura guerra comercial. La seva ministra d'Exteriors, Liz Truss, ha presentat aquest migdia a la Cambra dels Comuns les idees bàsiques que inclourà en un futur projecte de llei que permetria, un cop aprovat, suspendre unilateralment parts del Protocol del Brexit d'Irlanda del Nord, signat el novembre del 2019 entre el premier i Brussel·les. S'oficialitza així el camí del trencament amb la UE, i el camí dels fets consumats, que busca fer marxa enrere en el rumb que el mateix Johnson va establir fa dos anys i mig. "Continuem oberts a una solució negociada, però la urgència de la situació fa que no ens podem permetre el luxe d'endarrerir-nos més", ha dit Truss.

El primer ministre britànic ha sigut rebut amb protestes als afores del castell de Hillsborough, la residència oficial del ministre britànic per a Irlanda del Nord, a uns vint quilòmetres al sud de Belfast. Aquest dilluns visitava la província per aplanar el camí i posar en marxa el govern compartit sorgit de les eleccions del 5 de maig i que haurien de liderar els republicans del Sinn Féin, després del seu primer triomf electoral en els 101 anys d'història de la província. Però el viatge ha acabat, com tothom temia, en fracàs.

¿Serà per primera vegada el Sinn Féin el partit més votat d'Irlanda del Nord? Hi haurà sorpasso republicà? En les últimes setmanes, diferents ciutats del territori han viscut marxes unionistes de protesta contra el protocol del Brexit, l'addenda a l'acord de divorci del 2019 que situa la província a dins del mercat únic de la Unió Europea (UE) per a determinats béns i mercaderies, i que, a la pràctica, ha obert una frontera interior al Regne Unit –a efectes de controls– entre la Gran Bretanya i els sis comtats del nord.

L'ombudsman de la policia d'Irlanda del Nord, Marie Anderson, ha identificat aquest dimarts vuit informants de les forces de seguretat de la província (Policia Reial de l'Ulster, RUC) com a membres del grup paramilitar lleialista UFF (Combatents per la Llibertat de l'Ulster) que van estar vinculats o van perpetrar 11 assassinats i 16 intents d'assassinat al sud de Belfast entre els anys 1990 i 1998, tot i que la gran majoria van tenir lloc entre el 1990 i el 1992.

Confusió i caos a Irlanda del Nord, i nova crisi de govern a l'horitzó a compte del Brexit. El primer ministre de l'executiu compartit, l'unionista Paul Given, ha anunciat la seva dimissió aquest dijous a la tarda a Belfast, un dia després que el conseller d'Agricultura i Medi Ambient, el també unionista Edwin Poots, informés que havia ordenat que s'aturessin els controls duaners per a la majoria dels béns de consum que arriben a la província des de l'illa de la Gran Bretanya i als quals obliga el Protocol del Brexit. La dimissió de Given té lloc poc menys d'un any després que també dimitís l'anterior cap de l'executiu i del Partit Democràtic Unionista (DUP), Arlene Foster, i quan només en fa dos que es va reinstaurar el govern i el normal funcionament de les institucions nord-irlandeses.

'Belfast'

(3 estrelles)

Direcció i guió: Kenneth Branagh. 98 min. Regne Unit (2021). Amb Jude Hill, Lewis McAskie i Caitriona Balfe. Estrena als cinemes

]]>