Quan aquest dilluns 8 d’abril Raquel Heredia arribi a l’institut escola del barri tarragoní de Camp Clar, té la intenció d’explicar a l’alumnat per què aquest dia es commemora el dia internacional del Poble Gitano. “Els diré que un dia com avui del 1971 es va fer una reunió a Londres en què ens vam identificar com a poble, amb una bandera i un sol himne, però no només per fer una festa sinó per reivindicar-nos –avança–. Per dir que nosaltres també hi som”. Heredia té 26 anys, és llicenciada en educació social i màster en innovació i integració social i treballa al centre del barri on es va criar. “Soc de les primeres dones gitanes a tenir estudis postobligatoris de Camp Clar”, diu.

Per a una persona negra, assistir a la cavalcada de Reis, a segons quin municipi de Catalunya, és sinònim de viure una deshumanització que neix d’una violència normalitzada i d’un racisme patent. Aquest és el cas de Girona, Ripoll o Igualada, on malgrat que fa dècades que va quedar enrere aquell temps en què faltaven veïns negres per omplir la comitiva de Baltasar, les famílies negres han de veure com els seus impostos es destinen cada any a convertir la negritud en una disfressa que desfila pels carrers en una data tan assenyalada en la ment de la mainada com és la de la nit de Reis.

Tota la vida m’he relacionat amb altres dones sense que se m’acudís classificar-les pel seu to de pell, però d’un temps ençà s’ha imposat la idea que les diferències externes són més rellevants que el que tenim totes en comú: la categoria ara reaccionària del sexe. Tot i que antropòlegs i biòlegs van impugnar aquest concepte, la raça ha tornat amb més força que mai per catalogar les persones com si fossin gossos. Esclar que no es parla de raça sinó de racialització, que vindria a ser la construcció que l’home blanc (cis heteronormatiu, no me n’oblido) ha fet dels homes i dones que no ho són. D’aquesta manera, en la dèria per la correcció del llenguatge (descansi en pau la Carme Junyent, que va denunciar el deliri d’atribuir a la gramàtica tots els mals del nostre temps), se’ns insta a utilitzar contínuament la paraulota indigerible de racialitzat/da. Aneu als barris amb majoria de població immigrant i pregunteu als que hi viuen si els sembla bé ser anomenats amb aquest participi. Us miraran com si els parléssiu en una llengua estrangera, que és el que és en realitat aquest argot acadèmic cada cop més allunyat de la realitat, fins i tot de la realitat per la qual els emissors del missatge diuen estar tremendament preocupats.

L’afrofeminisme es preocupa de les qüestions que afecten la vida de les dones i feminitats negres. Quan sorgeixen els moviments de reivindicació dels drets de les dones, també les dones negres comencen a teoritzar com es veuen invisibilitzades pel feminisme hegemònic i, al mateix temps, són invisibilitzades dins els moviments antiracistes.

Les associacions veïnals de Palma han girat l'esquena a la discriminació social dels migrants. La Federació d'Associacions de Veïns i la Plataforma de la Immigració han reclamat aquest divendres que es desenvolupin polítiques per garantir la plena integració del col·lectiu. "Cal combatre l'exclusió, la xenofòbia i el racisme", han reivindicat. A més, han demanat que s'asseguri la seva vacunació contra el covid-19, segons ha informat Europa Press.

Ha acabat la campanya catalana, però continuen els xocs al govern de coalició a l'Estat. La bandera de la igualtat i la llei trans han obert una nova esquerda entre el PSOE i Unides Podem. Per primera vegada els dos partits no han coincidit en el sentit del vot d'una llei al ple durant la presa en consideració de la llei d'igualtat de tracte presentada pels socialistes, que busca acabar amb la discriminació de diferents col·lectius. Podem s'ha acabat abstenint perquè considera que és insuficient i que s'hauria de tramitar juntament amb lleis com la trans i la LGTBI, que encara no han passat del consell de ministres tot i l'impuls del ministeri d'Igualtat, en mans del partit lila. Per això ha acusat els socialistes de ser "deslleials".

'One night in Miami...'

(3 estrelles)

Direcció: Regina King. Guió: Kemp Powers, a partir de la seva obra teatral. Estats Units, 2020, 110 min. Amb Kingsley Ben-Adir, Aldis Hodge, Leslie Odom Jr. i Eli Goree. Disponible a Amazon Prime a partir del 15 de gener

]]> La base del racisme és interioritzar la idea que diferències superficials i irrellevants en el físic de les persones tradicionalment associades al concepte raça -com ara tenir la pell més o menys fosca- són el correlat inseparable de diferències profundes, substancials i irreversibles que legitimen discriminar i establir graus de qualitat humana. I del tracte social que se’n deriva en podem dir racialització. Si presentes uns trets racials que en una determinada cultura s’associen a un paquet de prejudicis -a judicis que no resisteixen una anàlisi objectiva-, et cau a sobre aquest paquet. De fet, no cal ni que els presentis, només cal que els percebin. Fa pocs dies els van percebre Vanity Fair i Deadline quan van parlar d’Antonio Banderas com un dels pocs actors “de color” nominats als Oscars. I, alerta!, que les etiquetes ètniques -amb un ètnic que sempre voreja racial - també s’utilitzen per visibilitzar i cohesionar comunitats. També es reivindiquen amb orgull. Està mal vist obviar-les i no són sempre òbvies. Per exemple, Ricky Martin es veu “de color” i no pas “blanc”. Alguns trets ètnics acaben sent tan subjectius que al final ja no es tracta de si ets “blanc” o “de color” sinó de què vols ser.

]]>

L'actriu Afton Williamson va anunciar ahir que abandona la sèrie 'The rookie', que actualment s'emet a Telecinco, arran de les situacions d'assetjament sexual i discriminació sexual que ha patit des que va començar la producció. Així, Williamson, que interpreta l'agent en pràctiques Talia Bishop, no apareixerà en la segona temporada d'aquest drama policíac protagonitzat per Nathan Fillion, conegut pel seu paper a 'Castle'.

]]>

La cadena de bellesa Sephora, que forma part de LVMH, tancarà aquest dimecres les seves botigues als Estats Units, a més dels centres de distribució i les oficines corporatives, per dur a terme una formació específica en diversitat per als seus treballadors, després d'un incident racial amb SZA, una cantant afroamericana nominada als Grammy.

]]>

El departament de Policia de la ciutat nord-americana de Ferguson (Missouri) ha anunciat aquest diumenge la detenció d'una persona en relació amb el tiroteig sobre dos agents durant les protestes contra brutalitat policial d'aquesta setmana. S'espera que les autoritats donin més detalls al llarg del dia sobre la vinculació de la persona arrestada amb el tiroteig, que va causar ferides a la cara i l'espatlla a dos oficials de policia que feien guàrdia davant de la comissaria de Ferguson la mitjanit del 12 de març.

]]>

El líder de l'euròfob i xenòfob Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP), Nigel Farage, ha tornat a encendre la polèmica al recolzar la supressió de les lleis britàniques contra la discriminació racial en el treball. En unes declaracions en un documental sobre assumptes racials que emetrà el Canal 4 de la televisió britànica la setmana que ve i avançades aquest dijous pels mitjans locals, Farage diu que aquestes lleis podien ser vàlides fa 40 anys, però que ja no ho són.

]]>

Dos agents han estat ferits aquesta matinada en un tiroteig davant del departament de policia de Ferguson (Missouri), la ciutat on l'agost passat va morir el jove negre Michael Brown a mans d'un policia blanc. La policia del Comtat de San Louis, on se situa la ciutat de Ferguson, ha confirmat a Twitter que les víctimes pertanyen al seu departament. De moment no ha transcendit l'estat de salut dels agents.

]]>

El departament de Justícia dels Estats Units ha exculpat aquest dijous a Darren Wilson, el policia blanc que l'agost passat va matar el jove afroamericà Michael Brown Ferguson (Missouri), en considerar que l'agent no va violar els drets civils quan va disparar al jove, que anava desarmat. Segons un informe del Departament de Justícia, els fiscals no han trobat que les accions de Wilson, que va disparar contra Brown, de 19 anys, quan aquest anava desarmat, constituïssin motiu per incriminar per la llei de drets civils. "No hi ha proves en què els fiscals puguin confiar per negar la creença subjectiva declarada per Wilson que temia per la seva seguretat", assenyala l'informe, que dóna suport a la versió de l'agent, que va afirmar que va actuar guiat per la por quan va disparar repetidament contra el jove.

]]>