Dues rampes amb el pas barrat i plenes de fulles, situades a banda i banda d'una de les artèries principals del centre de Girona, són l'únic testimoni d'una de les grans promeses del govern espanyol pendents d'executar a la ciutat. A l'altura del passeig d'Olot amb el Parc Central, a tocar de la rampa de l'estació d'autobusos, hi ha l'únic accés possible en cotxe a dues grans plantes sense habilitar que en el projecte aprovat a principis del mil·lenni havien d'aprofitar el forat de 24 metres creat per a l'estació de l'AVE per albergar-hi fins a mil places d'aparcament.

El caos ferroviari a Madrid ha afectat més de 15.000 passatgers i ha obligat a cancel·lar, de moment, 22 trens. Fins demà dilluns no s'espera que es pugui recuperar la normalitat després d'un cap de setmana marcat per l'accident d'un AVE que va bolcar, sense passatgers, entre les estacions de Chamartín i Atocha. L'afectació més gran ha sigut a les línies que comuniquen la capital espanyola amb el País Valencià i l'est de la península. Catalunya no s'ha vist perjudicada per la incidència, que també ha tingut conseqüències per a les línies regionals de Madrid.

El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, reconeix que el tren espanyol té "carències i deficiències", però afirma que "viu el millor moment de la seva història" i que "s'està recuperant el temps perdut en inversions". Puente ho ha dit durant la seva compareixença aquest divendres al Senat fruit, precisament, de les incidències que aquest estiu pateix la xarxa ferroviària. Puente ha comparegut a petició del PP, que ha exigit la seva dimissió com a ministre de Transports. El ministre s'ha defensat de les crítiques de l'oposició dient: "Només m'ha faltat sentir que amb Franco els trens anaven millor".

Si Espanya apareix amunt en un rànquing, aquest és el de l'alta velocitat. Amb 3.700 quilòmetres construïts o projectats, és el segon país del món amb més línia d'AVE, només per darrere de la Xina, que té 31.000 quilòmetres d'alta velocitat, i per davant del Japó. Una línia que, en el cas espanyol, i des de la seva inauguració fa gairebé 30 anys, ha dibuixat un mapa radial en què tots els camins porten a Madrid, replicant l'esquema de carreteres. El mapa té des d'aquest dimarts un nou punt de connexió: Galícia, i en concret Ourense.

Són les 6.30 i rebo un sí rotund quan pregunto al personal de la Renfe de l'estació de trens d'alta velocitat de Girona si l'AVE de les 6.46 h arribarà a Madrid. Fa tres dies, quan havíem de sortir per tornar a casa a les 8.11 h, just després de la nit més dura del temporal Filomena, una dona ens va enganxar pels pèls quan ja passàvem els controls i ens va anunciar que no es podia passar de Saragossa. Encara sort. De no ser per la persona d'atenció al client que va córrer a enxampar persones amb maletes (i un cotxet, en el nostre cas), ens hauríem quedat retinguts a l'Aragó. Cap missatge: ni per SMS, ni a la web de la Renfe, ni per megafonia, ni tan sols al telèfon d'atenció al client, on havia trucat mitja hora abans i em van assegurar que el servei funcionava.

La trobada recent dels presidents autonòmics a San Millán de la Cogolla, amb l'excepció del president de la Generalitat, ha posat de manifest, una vegada més, les tensions en el sistema autonòmic a Espanya. Els presidents volien saber quina part del mannà europeu de 140.000 milions d'euros del fons de recuperació postpandèmia els tocaria. El president Sánchez els va respondre que l'assignació seria per projectes i que es decidiria a Madrid. L'assignació per projectes és encertada i és exigència europea. Sembla, doncs, que hi ha una percepció equivocada dels presidents autonòmics: el fons de recuperació no és per "tapar forats" en les finances autonòmiques sinó per a projectes transformadors de l'economia.

El monopoli de Renfe amb els trens d’alta velocitat a Espanya té els dies comptats. Dos operadors nous competiran amb Renfe per explotar les línies amb més passatgers de l’AVE a partir del desembre del 2020. Són SNCF –l’operadora pública francesa– i el consorci integrat per l'aerolínia valenciana Air Nostrum i l’operadora pública italiana Trenitalia. Adif ha preadjudicat aquest dimecres a les dues noves operadores i a Renfe els serveis de transport de viatgers de les tres principals línies d’alta velocitat de la xarxa estatal espanyola: la que va de Madrid a Barcelona, la que uneix Madrid amb València i la que va des de la capital espanyola fins a Màlaga i Sevilla.

Nova jornada d'incidències a les carreteres i als trens per les protestes contra la sentència del Procés. A la ciutat de Barcelona encara no s'ha restablert la normalitat després de les concentracions i els aldarulls de dimarts i hi ha punts, com el passeig de Gràcia entre entre Mallorca i Provença, que es mantenen tallats.

Segueix en directe les reaccions i totes les accions a la sentència del Procés

Ja fa uns anys que els trens d’alta velocitat que enllacen Madrid amb Catalunya disposen d’un endoll de corrent a cada seient. Inicialment només n’hi havia als de classe preferent i quan els van posar també als de turista la novetat va ser molt celebrada pels viatgers, sobretot pels que aprofitem el temps de trajecte per treballar amb l’ordinador.

"La Setmana Santa de l'any vinent els usuaris ja podran comprar bitllets i viatjar en el nostre servei 'low-cost' d'alta velocitat entre Madrid i Barcelona", ha assegurat aquest dijous el president de Renfe, Isaías Táboas, durant la seva intervenció aquest dijous al 'Foro Next'.

Els projectes de reordenament i soterrament de les vies de ferrocarril de tretze ciutats espanyoles porten un sobrecost acumulat de 7.637 milions d'euros i cap s'ha completat, segons un informe del Tribunal de Comptes elaborat amb dades del 2016.

Una passatgera va superar ahir al matí el control d’equipatges de l’AVE a Sants tot i que l’escàner de raigs X va detectar dins la seva maleta un objecte sospitós que semblava una granada de mà. La dona va pujar amb la maleta al tren que va sortir a les 7.40 h en direcció a Madrid i els vigilants contractats per Adif no van avisar els Mossos fins a les 8.02 h. “El protocol no va funcionar perquè una persona amb un objecte sospitós [que va resultar ser una sivella en forma de granada] va passar el control de seguretat”, va explicar el cap de la comissaria general de mobilitat dels Mossos, el comissari Joan Carles Molinero. Fins que no es va aclarir on era l’objecte i es va determinar que era una falsa granada, els Mossos i la Policia Nacional van fer aturar la circulació de trens a Sants i Atocha i van arribar a desallotjar les estacions.

Comença a perillar el monopoli de Renfe en l'alta velocitat ferroviària. El trajecte Barcelona-Madrid comptarà amb un AVE privat. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha aprovat aquest dilluns el projecte d'Intermodalidad de Levante SA (ILSA), dels propietaris d'Air Nostrum per engegar un servei d'alta velocitat entre Madrid i Montpeller que passaria per Barcelona. La CNMC creu que serà positiu per als usuaris, perquè es triplicaran les freqüències entre Madrid i la ciutat francesa i s'incrementaran un 50% des de Barcelona. ILSA assegura que els seus temps de viatge seran un 10% més curts i més barats.

Ja fa anys que des de Catalunya economistes com Germà Bel i Jordi Maluquer, entre molts altres, denuncien que l'AVE espanyol és un projecte faraònic, ruïnós, insostenible i font de corrupció que hauran de pagar les generacions futures. Com pot ser que un país com Espanya, amb un dels índexs d'atur més elevats de la UE, tingui més quilòmetres d'alta velocitat, 3.300, que França o Alemanya? La Comissió Europa ja ho havia denunciat en informes previs. Però ara el Tribunal de Comptes Europeu acaba de fer públic un informe demolidor en què destaca tant la ineficiència com el poc retorn econòmic dels milers de milions invertits: més de 50.000, 11.000 dels quals provinents de fons europeus.

La inversió en els trens d’alta velocitat (AVE) a Espanya és “ineficaç” i sovint hi han pesat més els criteris polítics que no pas els criteris objectius i les necessitats reals. El Tribunal de Comptes Europeu va fer públic ahir un informe demolidor que denuncia els sobrecostos i retards de les obres de l’AVE, el dèficit de passatgers d’algunes línies i el fet que els trens circulin a una velocitat molt inferior a la prevista en algunes línies a l’Estat.

El jutjat d'instrucció 4 de Girona ha citat a declarar com a investigat un activista de 26 anys de Salt (Gironès) per haver participat en el tall de les vies de l'AVE a Girona durant la vaga general del 8-N, en el qual van participar fins a 10.000 persones. El seu advocat, Benet Salellas, ha explicat que l'acusen d'un delicte de desordres públics i que defensaran que "no va ser una acció violenta" sinó que va ser "un exercici de defensa dels drets civils i polítics".