Els presidents acostumen a fer tot el possible per evitar les recessions, fins al punt que eviten fins i tot pronunciar la paraula. Però el president Donald Trump i els seus assessors ofereixen un missatge molt diferent. Sí, una recessió és possible, han dit. I potser no estaria tan malament. Howard Lutnick, secretari de Comerç, ha dit que les polítiques de Trump "valen la pena", tot i que provoquin una recessió. Per Scott Bessent, secretari del Tresor, l'economia pot necessitar un "període de desintoxicació" després de fer-se dependent de la despesa pública. I Trump ha afirmat que hi haurà "un període de transició" quan les polítiques entrin en vigor.

Després que diferents organismes supervisors hagin insuflat optimisme sobre l'evolució de l'economia espanyola, aquest dimarts ho ha fet el govern espanyol. L'executiu de Pedro Sánchez no s'ha volgut quedar enrere i ha actualitzat el seu quadre macroeconòmic. Pel que fa al creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) aquest 2024, ara l'executiu l'enfila fins a un 2,4%, tal com ha detallat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en roda de premsa aquest dimarts després del consell de ministres. Això suposa una revisió a l'alça de 4 dècimes respecte a l'última previsió, però també equiparar-se a la previsió del Fons Monetari Internacional. De fet, l'organisme amb seu a Washington ha confirmat aquest dimarts que manté el seu pronòstic per a Espanya: un creixement del PIB d'un 2,4% aquest any. De cara al 2025 el govern també preveu que el PIB creixi més del previst: un 2,2% (tres dècimes més).

El Banc d'Espanya ha complert la seva paraula i ha revisat a l'alça el creixement de l'economia espanyola aquest 2024. Al mes de maig l'ens supervisor ja anticipava un retoc, que aquest dimarts ha donat a conèixer: l'economia espanyola creixerà un 2,3% aquest any, cosa que suposa una revisió a l'alça de fins a 0,4 punts percentuals en comparació amb les previsions macroeconòmiques publicades al març, quan va situar el rebot del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) en un 1,9%. Amb aquesta nova previsió, l'organisme s'afegeix a la llista d'ens que preveuen que l'economia espanyola creixerà més del que estima el mateix govern espanyol, que per ara manté la previsió de creixement del 2,1%. "Espanya creixerà més que el conjunt de la zona euro durant l'horitzó 2024-2026", constaten des del ministeri d'Economia.

Quan la productivitat d'un país és baixa, els salaris se solen estancar. Automàticament, doncs, es podria pensar que quan la primera creix, els sous milloren. De fet, així ho han demostrat multitud d'estudis empírics. El cert, però, és que si s'observa l'evolució de totes dues variables els darrers trenta anys, aquesta màxima es dilueix automàticament, com a mínim a Espanya.

La Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (Pimem) i diferents empreses tecnològiques del sector turístic han apuntat aquest divendres a les "bones perspectives" per aquesta temporada turística a les Balears, amb un creixement entre el 8 i el 10% en el nombre de reserves respecte a l'any anterior.

La Fundació Impulsa Balears reivindica que el creixement econòmic de les Illes repercuteixi en un benestar més gran per a la ciutadania en la darrera publicació de la col·lecció Posicionament, titulada Un checkpoint a l'inici d'una nova legislatura. Un dels punts destacats d'aquest text fa referència a les mancances que tenen les Balears per traduir el creixement econòmic en benestar. "Al llarg de les dues dècades, les Illes han erosionat progressivament el diferencial de renda per càpita respecte de la mitjana europea", ha explicat Impulsa en un comunicat, en el qual també detalla que les Balears han passat de tenir una renda mitjana a la de la UE l'any 2001 (un 22,9%) a situar-se per sota l'any 2019 (-2,6%). "Una situació que, després de dos anys de pandèmia, s'ha accentuat (-19,8%)", diu el text, i recorda que l'Arxipèlag ha descendit de la posició 46 del 2001 a la 136 de 233 regions europees l'any 2021.

El BBVA Research ha fet públiques les seves previsions de creixement econòmic a les Balears per aquest any i per al 2023. Segons han exposat, enguany l'economia illenca creixerà un 7,3%, cosa que significa un punt menys del que inicialment s'havia anunciat. Aquesta baixada, segons ha assegurat l'entitat bancària, es deu a l'efecte de la inflació. Així mateix, han afirmat que les Balears podrien recuperar el PIB prepandèmic a final del 2023.

L'economia de les Illes Balears continua amb una tendència d'acceleració clara, segons ha informat el Cercle d'Economia de Mallorca. La guerra, així mateix, ha fet que la línia ascendent s'hagi moderat, però, així i tot, la recuperació és intensa, amb un 83% dels indicadors disponibles en creixement, molt similar al mes de febrer.

L'economia espanyola no s'ha escapat de l'impacte de la guerra a Ucraïna. Així ho constaten les últimes projeccions macroeconòmiques del Banc d'Espanya (BdE) publicades aquest dimarts, que redueixen en un punt percentual el creixement del PIB tant per a aquest 2022 com per al 2023. En concret, l'economia espanyola creixeria un 4,5% aquest any, quan al desembre l'organisme supervisor situava el rebot del producte interior brut (PIB) en un 5,4%. El 2023 seria d'un tímid 2,9%, un punt menys que la previsió de fa 4 mesos, quan s'esperava un creixement del 3,9%. El motiu principal: l'escalada dels preus, sobretot energètics. "Cal tenir cautela", adverteixen, però, fonts del Banc d'Espanya, que assumeixen que la incertesa sobre l'evolució del conflicte bèl·lic complica elaborar previsions.

El BBVA Research ha anunciat avui l'actualització de les seves previsions de creixement pel final d'aquest 2021 i pel 2022. Els resultats criden a la vista sobretot per les Balears, ja que la previsió de creixement ha disminuït força. Del 8% del PIB que es va presentar al juny, s'ha baixat fins al 7,5% i del creixement previst per l'any que ve, la baixada encara ha estat més pronunciada i s'ha passat de l'11,6 al 8,4%. Són unes dades que es contraposen molt amb les que preveia el Govern, que pel final d'enguany preveia un 11,6% i per l'any que ve un 12,1. Ara bé, el Govern no ha volgut fer declaracions respecte al biaix que existeix entre la seva previsió i la del BBVA Research.

"L'arrencada del 2021 serà complicada". Són paraules del director del centre d'anàlisi del BBVA Research, Jorge Sicilia, durant la presentació de les previsions econòmiques per a aquest any. Si bé l'entitat millora la previsió de la caiguda del PIB del 2020 a l'11% (l'anterior era una caiguda de l'11,5%), no és tan optimista amb el 2021: rebaixa el creixement mig punt, del 6% al 5,5%. Malgrat que el tercer trimestre del 2020 va ser "positiu", recull l'informe Situació Espanya, presentat aquest dimecres, la incertesa epidemiològica, sumada a una evolució negativa dels contagis, i el marc financer han debilitat el tancament del quart trimestre i també l'arrencada de l'any. Pel que fa al 2022, l'informe augura un creixement del 7% del PIB.

L'economia espanyola va créixer un 0,4% el tercer trimestre en comparació amb el trimestre anterior. Així doncs, l'economia avança al mateix ritme que ho feia tres mesos abans. Segons publica l'Institut Nacional d'Estadística aquest dijous, el creixement del PIB és del 2% si es compara amb ara fa un any, una xifra que torna a ser molt semblant a la del trimestre anterior.

L'economia de la zona euro va créixer un 0,2% en el segon trimestre d'aquest any, just la meitat del que va augmentar en el mateix període de l'any passat i una dècima menys que en el primer trimestre del 2019, segons dades de l'Eurostat, l'agència europea d'estadística. Aquestes dades reforcen la tendència a la progressiva desacceleració que experimenta el conjunt de l'economia europea i que, en canvi, l'economia espanyola i la catalana estan resistint millor.

L'augment de les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina, la Unió Europea i altres països del món, de moment, no ha afectat l'expansió global. El Fons Monetari Internacional (FMI) ha anunciat avui que manté les perspectives de creixement per a l'economia global, que continua fort però el veu "més fràgil i desigual".

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat les perspectives de creixement per a Espanya dues dècimes. L'organisme supervisor preveu que l'economia espanyola avanci un 2,7% el 2016 i un 2,3% el 2017. Per contra, l'FMI ha empitjorat les projeccions d'expansió de l'economia mundial i les ha rebaixades dues dècimes com a conseqüència d'un "repunt més dèbil del que s'esperava de les economies emergents".