Un equip d'investigadors de la Universitat de València i de Granada han trobat el paràsit Angiostrongylus cantonensis, la causa principal de la meningitis eosinofílica, als pulmons de dues espècies de rates, la rata negra (Rattus rattus) i la rata de claveguera (Rattus norvegicus), de la ciutat de València. La troballa té una gran repercussió en salut pública perquè és la primera vegada que s'identifica aquest cuc a l'Europa continental –fins ara només s'havia detectat en rates a Tenerife i eriçons a Mallorca–, i perquè materialitza la necessitat de reforçar la vigilància parasitològica abans que hi pugui haver casos fora de les zones endèmiques aprofitant la globalització i el canvi climàtic, que afavoreixen l'expansió de molts microorganismes. La bona notícia, de fet, és que no s'ha produït cap contagi humà autòcton relacionat amb aquestes rates i que tampoc no hi ha cap indici que això pugui passar a curt termini.

Fa gairebé tres anys que el coronavirus va sacsejar les nostres vides, i, encara que els governs han girat full i advoquen per tornar a fer una vida el més normal possible, el simple fet d'haver de portar la mascareta al transport públic és un recordatori que la pandèmia no ha arribat a la seva fi. Malgrat la inacció política, d'incògnites encara n'hi ha un munt, com ara quanta gent pot emmalaltir de covid persistent. Aquest dijous la revista Nature ha publicat un estudi amb 386 experts d'arreu del món amb 57 recomanacions en sis àrees principals –comunicació, sistemes de salut, vacunació, prevenció, tractament i atenció, i desigualtats– perquè els estats es preparin davant l'amenaça "persistent i global" que continua suposant el covid. L'ARA entrevista el primer autor de l'informe, Jeffrey Lazarus (San Francisco, 1969), expert en polítiques de malalties infeccioses i sistemes de salut de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa.

Potser l’epidèmia que ens afectarà d’aquí cinc anys s’està gestant ara mateix o fa temps que es manifesta en forma de contagis esporàdics. L’augment global de les temperatures i l’adaptació dels mosquits a aquesta nova realitat augmenta el risc de brots de malalties tropicals com el dengue en qualsevol part del món. A França ja s’han detectat una trentena de casos autòctons, una troballa que les autoritats sanitàries qualifiquen "d’inusual, però esperable". També el fet que la vacunació en països on patògens com la poliomielitis circulen lliurement –que acostumen a ser territoris amb baixos ingressos– vagin a mig gas i creixin les actituds escèptiques contra les injeccions recomanades i sistemàtiques en països occidentals pot afavorir l’expansió de vells virus coneguts. És el que està passant a Nova York, on s’ha declarat l’estat d’emergència per la detecció de la pòlio en aigües residuals de quatre comtats que registren unes taxes de vacunació infantil per sota del 60%.

L'aparició simultània de casos de la verola del mico a diferents països d'Europa ha disparat les alarmes. ¿Què és la verola del mico? ¿Com es contagia? ¿Quins símptomes provoca? ¿Ens hem d'alarmar? Dos anys després de la irrupció del covid-19, que va capgirar la normalitat a mig món, els experts consultats per l'ARA entenen la preocupació i sensibilització de la població davant de nous brots infecciosos com el d'aquesta verola no humana, però aclareixen que no és un virus nou i que aquest no té la capacitat de propagació que ha demostrat tenir el coronavirus.

El portaveu del Comitè de Malalties Infeccioses, Javier Arranz, ha explicat aquest dimarts en roda de premsa que es troben brots més grans de coronavirus a les Balears que en les onades anteriors i la principal raó és la variant britànica, que ja és la majoritària a les Illes Balears. Malgrat que afecten més persones, no fan disparar la incidència del virus perquè es poden controlar gràcies al rastreig. A més, se'n troben pocs. Des de principis d'abril se n'han localitzat una desena a tot l'Arxipèlag.

Durant aquests mesos de pandèmia, hem mirat cap a la ciència per entendre el que ens estava passant i buscar solucions. I en molt poc temps els científics han identificat l'agent causant de la malaltia i han determinat les seves vies de transmissió, cosa que ens ha permès dissenyar estratègies de contenció i desenvolupar diverses vacunes que serviran per immunitzar-nos. Un èxit científic que hem viscut en directe. Tots els mitjans de comunicació han portat diàriament un o altre expert, els governs han exhibit científics per justificar les mesures preses i les empreses farmacèutiques han portat els seus experts per defensar els seus productes. L'interès era justificat, però la cacofonia d'experts, sovint parlant fort i sense matisos, tot i que no sempre dient les mateixes coses, podria erosionar la confiança en la ciència. Una confiança que serà crítica ara, quan el percentatge de gent que desconfia de les vacunes està creixent i podria posar en perill l'èxit d'una campanya de vacunació eficient.

La vacuna de Pfizer que s’està administrant a les residències de gent gran es va dissenyar per evitar que les persones emmalalteixin en cas de contagiar-se de covid. Però prevenir la malaltia no necessàriament atura la transmissió del virus. Tot fa pensar que les vacunes podran minimitzar el risc de patir un covid greu en un 95% dels casos i, per tant, reduir els ingressos a l’hospital i les defuncions causades pel coronavirus. Ara bé, el seu paper en la protecció de grup encara és una incògnita: ¿Pot una persona vacunada contagiar-se i ser potencialment transmissora per a altres individus?

Manolis Kogevinas investiga els efectes de factors ambientals com la contaminació de l'aigua o la llum en la salut. La seva recerca a l'ISGlobal, un centre impulsat per la Fundació La Caixa, ha sigut reconeguda amb el premi John Goldsmith 2020, el màxim guardó que atorga la Societat Internacional per a l'Epidemiologia Ambiental. És la tercera vegada en sis anys que aquest premi reconeix un investigador d'aquest centre. "Això és una indicació del pes de l'ISGlobal a escala internacional –explica l'investigador–. Hem aconseguit fer un centre competitiu i n'estem orgullosos".

Com influeixen els productes als quals estem exposats en l'àmbit laboral a l'hora de desenvolupar un càncer? Es poden controlar els efectes dels contaminants químics a l'aigua? Quins riscos té per a la salut alterar el ritme biològic? Aquestes són algunes de les preguntes que ha intentat resoldre al llarg dels seus més de vint-i-cinc anys de trajectòria professional l'investigador i director científic de la distinció Severo Ochoa a ISGlobal Manolis Kogevinas, que ha rebut el premi John Goldsmith 2020, el principal reconeixement que atorga la Societat Internacional per a l’Epidemiologia Ambiental (ISEE).

El canvi de criteri a l’hora de comptabilitzar els contagis i les morts per coronavirus que va aplicar el departament de Salut dimecres, i que va elevar la xifra de defuncions per sobre de les 7.000 i els contagis gairebé en 100.000, ha provocat l’enèsim enfrontament entre el govern espanyol i el català, però també ha obert un debat dins de la comunitat científica.