L’escriptora Dolores Redondo (Sant Sebastià, 1969) prefereix no fer-se cap fotografia al costat de l’avenc de Legarrea, a Gaztelu (Guipúscoa). Està als peus d’un faig enorme i fa vertigen: són 60 metres de profunditat, és estret i fosc, i és l’escenari de crims reals. Té un paper essencial a Les que no dormen NASH, publicada per Destino en castellà i per Columna en català (amb traducció de Núria Parés Sellarès), la segona novel·la d’un quartet literari que l’escriptora va començar amb Esperant el diluvi (Columna/Destino).

“Vull gravar aquest moment tant bonic i que mai no se m’oblidi. És un somni que he acaronat des de l’adolescència”, deia ahir, molt emocionada i poc abans de la mitjanit, Dolores Redondo, triomfadora de la 65a edició dels premis Planeta, en una nit en què es van imposar dues novel·les d’intriga d’autors que han obtingut molt bons rèdits comercials amb els seus llibres precedents.