El neoliberalisme no era ni nou ni particularment liberal quan es va imposar fa cinquanta anys. El seu gran avantatge era la seva marcada desviació respecte del liberalisme clàssic: encara que rendia acatament als pensadors liberals, no compartia ni el seu mètode ni la seva idea del mercat. Avui ens trobem a punt d'una altra innovació ideològica igual de profunda.

El magnat sud-africà i assessor de Donald Trump, Elon Musk, ha recuperat el primer lloc entre els més rics del món, segons la llista que ha publicat aquest dimarts la revista Forbes, que li atribueix un patrimoni de 316.401 milions d'euros. Això suposa que la seva fortuna ha augmentat un 75% respecte al 2024 i, de fet, als 53 anys ja acumula més riquesa que cap altra persona que ha aparegut mai a la publicació. En aquest sentit, Forbes destaca que l'explosió del patrimoni de Musk coincideix amb "un any en què va consolidar la seva influència política", amb l'encàrrec del president dels Estats Units per comandar el DOGE (Departament d'Eficiència Governamental).

Elon Musk, director executiu de X, pagarà 10 milions de dòlars a Donald Trump per tancar batalla legal sobre el veto al president estatunidenc a la xarxa social. El compte de Trump a X, en aquell moment Twitter, va ser suspès el gener del 2021, després de l'assalt al Capitoli comès pels seus seguidors. Aquell dia Trump va utilitzar la xarxa per pressionar el seu vicepresident, Mike Pence, a no certificar la victòria del demòcrata Joe Biden a les eleccions del 2020. Twitter va suspendre el compte al·legant "el risc que es produeixi més incitació a la violència."

Fa una dècada, Mark Zuckerberg es debatia sobre la idoneïtat d’introduir el botó “No m’agrada”, deduint que incitaria a una polarització que seria contraproduent per a la comunitat positiva que representava Facebook. Fa uns dies, abans que Trump jurés el càrrec, Zuckerberg eliminava, tal com havia fet Musk amb X, els sistemes de verificació de dades, obrint la veda a les notícies falses i inclinant encara més el camp de batalla a favor de l’extrema dreta. Són dos moments que semblen il·lustrar un canvi en el capitalisme digital, que fa deu anys s'hauria basat en un model cosmopolita i (falsament) horitzontal, i que ara hauria mutat per aliar-se amb l'autoritarisme reaccionari i entrar a la sala de màquines de la política per construir un món més desigual i deshumanitzat.

Ja fa més de 12 anys (agost del 2012), el premi Nobel Paul Krugman escrivia al NYT un article titulat “Un país no és una empresa”. En un context pretrumpista, en ple govern del progressista Barack Obama, Krugman apuntava el seu propi titular: “[…] i sens dubte no és una empresa de capital risc”. Es referia al candidat republicà Mitt Romney, qui, amb un tarannà molt diferent, s’avançava com a antic CEO de la companyia Bain & Company al model que Trump sublimaria quatre anys després a les eleccions del 2016: proposar-se, com a exitós home d’empresa, com a solució als mals de l’estat. Ni Musk és una figura nova ni els Estats Units en són el model pioner.

Quin país es pot encabir a la Rotonda del Capitoli de Washington? Resposta: alguna cosa així com un Portugal i una Tailàndia. La riquesa neta de les famílies de cadascun és d'uns 1,3 bilions de dòlars, si fa no fa, segons les últimes dades disponibles de fa uns anys. Aquesta és aproximadament la riquesa acumulada dels multimilionaris que van ser a la segona presa de possessió presidencial de Donald Trump a Washington el passat 20 de gener. Bernard Arnault, propietari de l'imperi del luxe Moët Hennessy Louis Vuitton (LVMH) i home més ric d'Europa, va representar els forrats del Vell Continent. Mukesh Ambani, un industrial indi que és l'homòleg asiàtic d'Arnault, hi va representar els del Sud global.

Deia Winston Churchill, autèntic recordman mundial de frases enginyoses, que la millor dieta per a un polític és menjar-se les seves mateixes paraules. No consta que el cèlebre premier britànic –i premi Nobel de literatura, no s’oblidi– afegís patates a aquest singular menú, com sí que va fer Joan Laporta fa uns dies en relació amb els seus adversaris. No obstant això, el que va dir el president blaugrana sobre aquest tubèrcul –amb un estil més prosaic que el de Churchill– evidencia que l’admonició de Churchill es pot predicar de tots els col·lectius amb dimensió pública, no només el polític, es tracti de dirigents esportius, de mitjans de comunicació més o menys convencionals o de les xarxes.

No descobrim res de nou si recordem que en certes èpoques als més poderosos els han fet nosa les regles i les normatives massa estrictes, i han preferit el campi qui pugui. Han estat sobretot èpoques de canvis accelerats, provocats per innovacions tecnològiques o bé, també, per les oportunitats i ràpids beneficis que generaven els intercanvis desiguals lligats al colonialisme. Horaris de feina interminables, nens treballant, esclavisme, condicions infrahumanes d’habitatge i un llarg etcètera. Tot plegat ben documentat i analitzat per historiadors que han anat deixant al descobert el que molts cops es presentava com a accions civilitzadores o com els costos d’un progrés que era bo per a tothom.

Aquesta setmana hem tornat al 2015 perquè Zuckerberg també vol ser un techbro. És una notícia molt agra que Meta abandoni el sistema de verificació de continguts professional que van implementar el 2016, precisament per l’impacte que van tenir les xarxes socials en la campanya electoral estatunidenca. Avui Zuckerberg té unes quantes raons econòmiques i polítiques per ballar-li l’aigua al mateix senyor a qui li van tancar el compte després de l’assalt al Capitoli de 2021. La mesura forma part del ball de festeig al proper inquilí de la Casa Blanca. En un altre compàs, també incorpora a la companyia nous directius alineats amb Trump, com és el cas de Dana White. 

Durant anys, Mark Zuckerberg va intentar mantenir les seves xarxes socials allunyades de la baralla de la política partidista. I per què no? Les aplicacions insígnia de Meta (Facebook, Instagram i WhatsApp) eren estats nacionals ruïnosos en si mateixos, amb milers de milions d'usuaris, una política interna fràgil, anunciants esquitxats, influenciadors perpètuament ofesos i un règim de normes desigual (conegut com a "moderació de contingut") que suposadament havia de mantenir la pau.

Aquesta setmana he tancat el meu compte d'Instagram, l'única xarxa social en què tenia un perfil. M'ha sabut greu perquè durant molt de temps aquest canal m'ha servit per estar en contacte amb persones que m'han aportat punts de vista interessants sobre temes molt diversos i ha estat un punt de trobada important de l'activisme feminista. Amb l'accés als perfils d'altres companyes he après molt i he tingut la sensació de formar part d'alguna cosa, se m'han fet visibles moltes dones amb qui comparteixo els mateixos valors. També com a escriptora he pogut tenir un retorn enriquidor i interessant, conèixer de manera directa l'altra banda d'aquest pont que és la creació literària. Però feia temps que la feina de separar els missatges respectuosos i els dels assetjadors em resultava feixuga, em treia temps i em posava de mal humor. Encara que denunciés els insults i les amenaces, encara que tingués restringits els comentaris i bloquegés a la mínima, el fet d'haver de veure tota aquesta porqueria ja fa que l'experiència de ser a la xarxa es torni desagradable. No veig per què he d'escoltar àudios d'adolescents islamistes plens d'insults o amenaces de persones que em diuen que em vindran a ensenyar la seva "fúria trans". Tampoc no tinc per què aguantar racistes que m'envien cada dia al meu país, que em diuen que Heribert Barrera tenia raó o masclistes que troben que totes les feministes exagerem o mentim o criminalitzem tots els homes per dir que hi ha homes que maten, violen i assetgen. I això, pel que sembla, no és més que la punta de l'iceberg del que circula per aquestes poderoses plataformes. El programa Salvados d'aquesta setmana explicava el que ja fa temps que sabem: que META perjudica seriosament la salut dels seus usuaris fomentant malalties mentals com els trastorns alimentaris, la depressió i l'angoixa o el suïcidi i que les seves principals víctimes han estat menors. Arturo Béjar, que va treballar a la companyia, explicava al programa de la Sexta que el botó de denunciar no serveix de res. Per això Instagram és un paradís per a pedòfils i pederastes que poden circular-hi sense restriccions mentre Mark Zuckerberg puja fotos de felicitat familiar amb el seu nadó de pocs mesos. 

Com a alter ego, Augustus Caesar no és dolent per a Mark Zuckerberg, pontífex màxim de Meta, propietari de la família d'aplicacions de Facebook. Tots dos homes van començar la seva marxa al poder quan eren adolescents. Cap dels dos es va aturar davant de res per construir imperis, tot i que, a diferència de l'impetuós senyor Zuckerberg, el lema d'August era "afanya't lentament". Tots dos van fingir que compartien el poder (August amb el Senat; Zuckerberg amb els accionistes) mentre l'exercien gairebé de manera absoluta. L'emperador romà és el model del senyor Zuckerberg. En un pòdcast recent, va utilitzar l'era d'estabilitat de 200 anys introduïda per August per il·lustrar per què està fent que els models d'intel·ligència artificial (IA) generativa de Meta estiguin disponibles en el que ell denomina, amb llicència poètica, codi obert.

L'esperit familiar de Mark Zuckerberg és conegut de fa temps a través de les seves publicacions a Instagram –plataforma del qual és propietari–, en què se'l veu preparant sopars en família, fent esport o de viatge amb la seva dona, Priscilla Chan. La difusió de la celebració del setantè aniversari del seu pare no ha estat una excepció. El creador de Facebook ha escollit la costa de Mallorca per passar uns dies navegant en família a bord del seu nou iot, però per fer-ho ha comès una irregularitat.

L'última vegada que es va veure Rihanna dalt d'un escenari va ser a l'edició de l'any passat de la Superbowl, però cal anar força més enrere per recordar la darrera ocasió en què l'artista va cantar un repertori complet, al Gran Premi de Fórmula 1 d'Abu Dhabi de 2018. Després de descansar d'una de les actuacions més memorables de la NFL –i de donar a llum al seu segon fill–, la de Barbados ha seguit amb la seva habitual discreció professional dels últims anys. Però davant d'un bon sou i d'una ocasió especial, ha fet una excepció.

En una molt tensa sessió al Senat dels Estats Units, el cap executiu de Meta i fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, ha demanat aquest dimecres perdó als pares i mares de les víctimes adolescents de la seva xarxa social, immediatament després d'un duríssim interrogatori per part del representant republicà de l'estat de Missouri, Josh Hawley. El senador ha desafiat Zuckerberg a disculpar-se davant dels representants de "famílies de tot el país", i també li ha demanat, repetidament, si estaria disposat a compensar-los amb els "milions de dòlars que vostè ha guanyat d'ells" pels danys causats als joves –de vegades posant fi a la seva mateixa vida– arran de l'exposició a continguts no adequats per a les seves edats. Zuckerberg ha sigut el més escaldat dels cinc caps de xarxes socials que s'han sotmès aquest dimecres a un dur interrogatori del comitè judicial del Senat dels Estats Units.

Després del llançament als Estats Units el juliol passat, Threads acaba d'aterrar a Europa. Aquesta xarxa social, vinculada a Instagram, vol ser l'alternativa a X (l'antic Twitter) i, des d'aquest dijous al migdia, està disponible per a tots els usuaris europeus, tant per a Android com per a iOS. Seguint l'essència de Twitter, Threads permet escriure missatges de fins a 500 caràcters, crear fils, compartir imatges i vídeos i interactuar amb altres usuaris. De moment, però, encara no té incorporades altres funcionalitats de X com l'agrupació de missatges per tendències i el pòdcast en directe. Per utilitzar-la només cal descarregar-la al telèfon mòbil des de la botiga d'aplicacions corresponent.

L'Aitana Lopez té 25 anys, és de Barcelona, esportista i amant de la vida sana. Li agrada la cultura oriental, el cosplay i fa gala de ser molt extravertida. És model i influencer, compta amb més de 190.000 seguidors a Instagram i guanya, de mitjana, uns 4.000 euros mensuals a base de campanyes publicitàries a les xarxes amb marques de roba, esport i joies. Però l'Aitana no és una persona de carn i ossos com les influencers a les quals estem acostumats: és un avatar fet amb intel·ligència artificial (IA) –la primera d'aquest tipus de tot Espanya– que té darrere una agència catalana, The Clueless AI.

Meta ja ha sumit Europa en el dilema que fa setmanes va anunciar. Alguns usuaris s'han llevat avui amb un missatge de la companyia de Mark Zuckerberg que els posa entre l'espasa i la paret: o paguen 12,99 euros cada mes o cedeixen les seves dades perquè l'empresa en pugui fer negoci. La notificació informa que Meta presenta aquesta "nova opció" perquè "les lleis de la teva regió estan canviant". En realitat, és la fórmula que la companyia ha trobat per saltar-se la normativa imposada per la Unió Europea.

Meta, la companyia de Mark Zuckerberg propietària de Facebook i Instagram, es prepara per cobrar als seus usuaris europeus. Segons ha avançat aquest dimarts el diari nord-americà The Wall Street Journal, l'empresa ha ideat un pla de subscripcions de 14 dòlars mensuals (uns 13 euros) per accedir a Instagram sense que l'empresa rastregi la seva activitat. Si no paguen, hauran de permetre a Meta que utilitzi la seva informació personal per a anuncis personalitzats. Així mateix, el gegant nord-americà també preveu cobrar 17 dòlars mensuals (uns 16 euros) per l'ús de la versió escriptori que inclou les aplicacions de Facebook i Instagram. Està previst que aquesta nova funcionalitat, encara no disponible, s'estreni les properes setmanes.

Les eminències propietàries de l'alta tecnologia, les xarxes socials, el futurible món cibernètic i, fins i tot, coets, volen portar la rivalitat virtual del mercat a les mans. Des de fa dos mesos, Elon Musk, de 52 anys, i Mark Zuckerberg, de 39, parlen i fanfarronegen sobre organitzar un combat de carn i ossos per aclarir els dubtes sobre qui dels dos és més fort. Però ara les mútues invitacions per saciar l'ànsia de poder han acabat en no res. Zuckerberg ha publicat a la seva nova plataforma Threads: "Crec que tots estem d'acord que l'Elon no parla seriosament i és hora de girar full".