L’estiu del 2021 quedarà com una de les dates més negres de la història econòmica recent del FC Barcelona. Després d’anys de mala gestió, d’una herència funesta –acompanyada d’un impacte sever de la pandèmia sobre els ingressos– i l’entrada d’una nova junta, que va aprofitar, com és habitual en aquests canvis de govern, per depreciar i aprovisionar les màximes contingències possibles, l'entitat va presentar un patrimoni negatiu de més de 481 milions d’euros. El pitjor balanç patrimonial de la seva història. I el problema era doble: la greu crisi econòmica es combinava amb la impossibilitat de competir esportivament per la devaluació de la plantilla esportiva acompanyada per les restriccions imposades pel fair play financer de la Lliga espanyola.

La remodelació del Camp Nou i la generació d'interessos del finançament que està permetent tirar endavant les obres avancen en paral·lel. Aquesta és una de les maneres que tenen de fer negoci la vintena de fons d'inversió que han aportat crèdit perquè el Barça pugui afrontar el seu projecte més important del segle XXI. Segons la memòria del 2024 del fons de titulització de l'Espai Barça, publicada a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) aquesta primavera, el club blaugrana ja porta acumulats 132,4 milions d'euros d'interessos meritats (és a dir, encara no pagats) sense que encara s'hagi amortitzat res. Els primers 46,9 milions es van generar el 2023, i la resta, 85,5, el 2024.

El vestidor del Barça canviarà de portaveus oficials la temporada vinent. El club ha resituat els dos responsables de comunicació en el dia a dia del primer equip masculí. Es tracta de dos empleats històrics amb més d'una dècada d'experiència i dedicació en la convivència amb els futbolistes i entrenadors que han passat durant els últims lustres per la Ciutat Esportiva Joan Gamper. Sergi Nogueras i Xavi Guarte deixaran de formar part de l'staff de Hansi Flick i a partir d'ara desenvoluparan noves funcions al club. Els últims mesos havien perdut pes en el dia a dia i espais de convivència amb els jugadors i els tècnics. Nogueras passarà a desenvolupar tasques associades a la part corporativa de l'entitat, mentre que Guarte treballarà amb l'equip femení, professionalitzat des de fa uns quants anys.

El Barça, per només un sospir, no va arribar a la final de la Champions League de Múnic. Tanmateix, aquesta ciutat bavaresa, paradís de la cervesa, ha tingut un paper important en el final de l'exercici del club blaugrana. Allà va viatjar Joan Laporta aprofitant que la selecció espanyola de Lamine Yamal hi va disputar la final de la Nations League el cap de setmana passat. El partit, malgrat que hi participaven diversos jugadors culers, era secundari en l'agenda del president executiu del Barça. La visita tenia un propòsit clar: parlar en persona amb Aleksander Čeferin, el president de la UEFA, per aconseguir una reducció de la multa que el màxim organisme del futbol europeu pretén imposar al Barça per incomplir reiteradament el seu fair play financer.

Fa dies que el Barça té encarrilada l'arribada de Joan Garcia per sacsejar la porteria del primer equip masculí. El fitxatge, que implícitament mostra la porta de sortida a Marc-André ter Stegen, número 1 indiscutible des de l'estiu del 2016, necessitava primer una negociació silenciosa i pacient amb el jugador de Sallent, fruit del planter de l'Espanyol. Fa algunes setmanes, en la celebració de la permanència, Garcia besava l'escut blanc-i-blau. En aquell moment, molt poca gent pensava que se n'aniria a l'etern rival ciutadà. Només a còpia de converses posteriors amb representants i familiars –i també amb els portaveus del Barça, que li han garantit minuts– ha acabat decidint el que Cornellà-El Prat entendrà com una traïció.

Parlar de l'economia del Barça fa mandra a una part de la massa social culer. És molt més divertit conversar davant un plat de braves sobre l'última jugada descomunal de Lamine Yamal o sobre si Joan Garcia finalment fitxarà pel Barça o no. Però el problema és que la part econòmica i esportiva del club van intrínsecament relacionades. Que la primera avanci correctament dota de més possibilitats d'èxit la segona a curt i mitjà termini i, sobretot, a llarg termini. Així, el tancament de l'exercici 2024-2025 és un moment clau per actualitzar l'estat de salut del club i el seu potencial de futur.

A inicis d’abril, el president executiu del Barça, Joan Laporta, juntament amb el seu soci moldau Ruslan Birladeanu, presentava Barça Mobile, la nova operadora mòbil del club. Amb el llançament, Birladeanu anunciava la que serà la primera línia de negoci de la marca: la Global Travel eSIM, una targeta mòbil virtual per a trucades i internet pensada per viatjar. Ara bé, un cop es va llançar la plataforma hi havia una paradoxa rellevant: si en la presentació s’havia assegurat que el producte funcionaria sobre la xarxa de MasOrange –també soci del projecte–, a la seva web apareixia Movistar com a únic proveïdor de xarxa a Espanya. Tal com ha pogut confirmar l’ARA, el motiu és que New Era Visionary Group, la matriu de l’empresari moldau, realment no ha creat aquest producte, sinó que utilitza les eSIM de l’empresa índia Zetexa Global Private Limited.

Els moviments trepidants dels futbolistes del Barça en el terreny de joc han deixat pas a les corredisses als despatxos d'Aristides Maillol. Mentre es van tancant renovacions de jugadors, amb la de Lamine Yamal brillant a dalt de tot, al club no es perd de vista l'ombra de la gran espasa de Dàmocles que hi ha a l'horitzó en matèria financera: s'han de tornar uns 800 milions d'euros del finançament de les obres de l'Espai Barça abans del 2028. La xifra resulta dels bons (122,5 milions del primer venciment de l'operació), interessos i préstecs pont. Però aquesta previsió va pel camí de quedar desajustada perquè les obres de l'actiu que ha de permetre tornar els diners del finançament de l'Espai Barça, el Camp Nou remodelat, van amb un retard de gairebé un any.

Hi ha persones de l'entorn de Joan Laporta que li diuen que seria millor que un president del Barça combinés el seu vestit amb un calçat que no fos esportiu. Però ell té el seu propi estil, també comunicativament i institucionalment, i a hores d'ara ningú li canviarà. Se sent més còmode amb aquesta combinació, que acostuma a anar engalanada amb una de les diverses corbates blaugranes que hi ha en el seu armari. Aquest look també va ser el que va portar el diumenge durant la celebració del títol de Lliga a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, on no va tenir cap problema a saltar-se el protocol i posar-se a ballar amb els jugadors L'escut al pit davant la presència de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el president de la RFEF, Rafa Louzán. Qualsevol li retreu alguna cosa, amb l'embranzida d'alegries que porta.

Després d'una temporada d'èxits, i encara amb la ressaca del títol de Lliga, el Barça comença a pensar ja en la temporada que ve. En una entrevista aquesta passada nit al programa especial Nit dels Campions de TV3, Laporta ha parlat del retorn del Barça al Camp Nou. El president blaugrana ha donat per fet que l'equip ja no jugarà més a Montjuïc i ha situat l'estrena del nou estadi al 9 o 10 d'agost, quan tindrà lloc el partit del Trofeu Joan Gamper. "Aquesta temporada que ve anirem a l'Spotify Camp Nou i, si tot va bé, començarem per fer una prova pilot o test al Gamper", ha afirmat. "Treballem amb aquesta hipòtesi i segurament serà així", ha afegit. El president ha explicat que la idea és que el primer partit oficial al camp tingui lloc a finals de setembre o principis d'octubre, sempre que la Lliga permeti al Barça jugar els primers partits fora de casa. A partir d'aquí, això sí, hi haurà un retorn "progressiu" pel que fa a obres i serveis: "Els socis podran veure com evolucionen les obres a mesura que avança la temporada".

Aquest maig es compliran sis anys d'una de les nits més tristes de la història recent del Barça. L'equip estava a un pas de la final de la Champions i defensava tres gols al camp del Liverpool. Però se'ls van fondre els ploms. El conjunt red va remuntar amb un 4 a 0 que es pot resumir amb el gol d'Origi, que rematava tot sol un córner servit per Alexander-Arnold mentre tota la defensa blaugrana mirava les musaranyes. Ter Stegen no hi va poder fer res. El porter és l'únic supervivent del vestidor blaugrana. Aquell dia l'acompanyaven a l'onze Sergi Roberto, Piqué, Lenglet, Jordi Alba, Arturo Vidal, Busquets, Rakitic, Coutinho, Messi i Suárez. A la banqueta hi havia Cillessen, Semedo, Arthur, Malcom, Umtiti, Vermaelen i Aleñá. Els altres integrants del primer equip que no van viatjar eren Todibo, Murillo, Rafinha Alcántara, Dembélé i Kevin-Prince Boateng.

Eren les quatre de la matinada passades a l’Hotel Barceló Renacimiento de Sevilla i Joan Laporta seguia de festa. Com en els vells temps, va acabar tot xop de cava. Llavors Hansi Flick ja feia més d’una hora que descansava i els jugadors en teoria també, ja que els havien fet anar a les habitacions. L’eufòria provocada per Jules Kounde va donar pas a una nit molt llarga a Sevilla, amb els familiars dels futbolistes fent-la grossa al costat de l’incombustible president blaugrana. El pare de Pau Cubarsí va ser dels qui s’ho van passar més bé. Si el fill és el seny, el pare és la rauxa.

"Impulsarem l'esport femení", deia el tríptic de la candidatura de Joan Laporta. Quan va guanyar les eleccions del 2021, hi havia dos equips femenins de seccions professionals del Barça: el de futbol i el de bàsquet –malgrat que el club blaugrana el considera amateur en el cas femení–, amb els seus conjunts respectius de la base. L'1 de juliol només quedarà l'equip de futbol en un club clarament poliesportiu.

A Hansi Flick no li va agradar l'ambient de la sala de premsa després del partit europeu a Dortmund. El Barça no havia fet un bon partit a la tornada dels quarts de final, però havia aconseguit l'objectiu, que era classificar-se per a les semifinals de la Champions. La majoria de preguntes tenien un to negatiu, o això li va semblar. Sense perdre els estreps, amb elegància i dosis de paciència, va dedicar una bona estona a capgirar la situació, a parlar en positiu. Sabia perfectament que es necessitava autocrítica, però ell la volia fer de portes endins. A l'exterior, el missatge havia de ser clar: ningú s'hauria imaginat estar en aquesta situació –semifinalista de la Champions, finalista de la Copa, líder de la Lliga i campió de la Supercopa– a mitjans d'abril. Creu que cal donar-hi valor.

"El Jan a vegades s'enamora d'algú, passa a confiar-hi cegament i no escolta les advertències dels altres", explica a l'ARA una persona de l'entorn del president del Barça. "Això li passa en aquest segon mandat amb l'Enric Masip [adjunt a la presidència]", afegeix. El nom de l'exjugador d'handbol es va sumar al d'Alejandro Echevarría, el seu conseller a l'ombra. La confiança cega, en aquest cas, procedeix del primer mandat, quan l'excunyat del president va dimitir com a directiu per pertànyer a la Fundación Francisco Franco. "L'Echevarría és la persona que més està ajudant ara al Jan. L'aconsella molt bé, li fa bé. I el més important: el Jan li fa cas", assegura la mateixa font.

Ha passat el que tothom esperava. Tant a la Lliga com al Barça tenien clar que el Consell Superior d'Esports (CSD) mantindria el criteri en la resolució definitiva sobre les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor. El màxim estament del govern espanyol en matèria esportiva s'empara en el dret dels dos futbolistes blaugranes a tenir una carrera professional per mantenir-los les llicències que els va atorgar, de manera provisional i fins al 7 d'abril en virtut d'una mesura cautelar d'urgència, a principis de gener. El CSD considera igualment que ni la Lliga ni la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) tenen, a través de la comissió de seguiment que comparteixen, competències per denegar llicències a dos jugadors que estaven d'alta.

Andreu Rauet, un periodista reusenc amb ganes de veritat, temps per rascar i bones fonts (cosa que per desgràcia no sobra a les redaccions del país), ha volgut posar ordre al desgavell d’empreses amb noms estranys, impagaments reiterats i silencis còmplices associat a la desaparició del club de futbol de la seva ciutat. Si en un primer documental, nascut d’un encàrrec a la universitat, va intentar relatar la tempesta perfecta que va enfonsar el Reus Deportiu, ara, en una segona entrega, posa el focus en les pràctiques que els seus propietaris van desenvolupar per capitalitzar el projecte amb diners d’inversors privats que captaven a través de dos intermediaris.

"A nosaltres se'ns va oferir una cosa que fins i tot explicar-la em fa vergonya de tan absurd que va ser", explica una de les germanes Tartas, les quals van posar dues querelles per estafa agreujada contra Joan Laporta, Core Store i CSSB Limited després que en les operacions d'inversió que van fer en aquestes societats el 2016 per un valor de 400.000 euros no se'ls paguessin els interessos pactats del 6% ni se'ls retornés el capital invertit. "Ens va dir [Sandra Solé, una de les intermediàries d'aquestes operacions]: «Cobrareu d'alguna manera. He pensat que diré al Barça que us contracti»", afegeix. "Ens va dir: «No, no heu de treballar. Simplement, és un contracte i ells us van pagant»", aporta l'altra germana.

Dues de les denunciants per estafa agreujada contra Joan Laporta i Core Store –una societat vinculada a CSSB Limited, la màxima accionista del CF Reus Deportiu quan aquest va desaparèixer per problemes econòmics– asseguren en una de les seves querelles que una intermediària de les diverses operacions de préstec que van signar el 2016 per un total de 400.000 euros els va explicar que per recuperar els diners hi havia la possibilitat d'entrar a treballar al Barça. "La senyora [Sandra] Solé va proposar als querellants la sol·licitud d'un lloc de treball al FC Barcelona com a forma de recuperar els diners invertits perquè era la moneda de canvi que estaven utilitzant amb altres inversors", afirma l'escrit de la denúncia, a la qual ha tingut accés l'ARA.

Els futbolistes retirats, amb la indumentària oficial del Barça, van arribar a l’hotel de Kinshasa (capital de la República Democràtica del Congo) després d’un entrenament per descansar a les habitacions, on hi tenien les maletes. Però alguns es van trobar amb la sorpresa que les seves targetes magnètiques no obrien les portes. Quan van demanar explicacions als responsables de l’hotel els van argumentar que els promotors del partit que anaven a disputar contra llegendes locals encara no havien pagat algunes de les habitacions i que, fins que no fos així, no podrien entrar-hi .