Si agafam certa distància respecte de les activitats que feim habitualment, algú arribarà a la conclusió que n’hi ha de ben rares. A mi em passa sovint. De cop, crec que em trob en una situació del tot surrealista i em sent estranya, perquè no em trob còmoda si tot no té un sentit. De fet, ser racional fins a la irracionalitat podria ser la primera cosa normal que en realitat és rara.

No hi ha cap porter vigilant la porta perquè ja tens una entrada exclusiva. El passi en qüestió és una espècie de golden ticket que et submergeix en una experiència curiosa. Hi ha nevera amb refrescos, sucs, ginger shots a dojo i, fins i tot, alguna cervesa. També roba promocional a la venda. Amb dress code adient, t’acompanyen fins a la sala. Al passadís vermell, unes lletres mòbils anuncien on ets. Entres en la foscor, prens lloc entre una vintena de persones, el DJ s’asseu, posa la seva pròpia llista de música –des de Rosalía fins a tecno i reggaeton– i, de sobte, s’encenen llums fluorescents arreu. Els miralls et retornen el reflex perfecte per a un selfie. No pots parar de moure’t, però sorpresa: t’adones que estàs damunt d’una bicicleta estàtica i que qui tens davant no és Martin Garrix o David Guetta, sinó l’entrenador assignat a la classe.

Aquest dimarts, Alfa5, un dels poliesportius més mítics de Catalunya, ha tornat a cobrar vida. Però no de la mateixa manera que quan es va inaugurar per primera vegada el 1985. Sota el nom d'Alfa5 XR Sports, l'antic poliesportiu del Poblenou s'ha transformat en el centre d'esports ampliats més gran del món, però mantenint l'essència i la història de l'antiga instal·lació. Aquest espai situat al carrer Almogàvers 169, al barri del Poblenou, compta amb més de 2.000 m², i està equipat amb nou experiències interactives. "Combinen l’esport tradicional físic amb les tecnologies immersives punteres de realitat virtual, metavers o projeccions interactives", diu Ana Oliveras, directora d'Alfa5.

—Ha anat bé , això, eh –diu en Pipo, assegut al banc d’abdominals.

Ha passat Pasqua i, de totes les frases comodí d’aquests dies, tal vegada “hem de cremar ses panades” (o ses formatjades) es converteix en la més recurrent entre els ciutadans de l’afortunat arxipèlag de les Balears. En realitat, el desfici cremador (de calories i greixos) ve de més enrere: concretament de les altres festes per antonomàsia, les de Nadal, en què les ingestes d’aliments i begudes són encara més pantagruèliques que per Setmana Santa (tot i que, a aquests dies de passió, mort i resurrecció, ja els basta bé amb tot el que arriba a engolir el personal). Durant l’hivern, però, el fred (quin fred?) i les poques hores de llum del sol serveixen d’excusa per no sortir a córrer ni a caminar. La procrastinació està justificada durant els mesos d’hivern, encara que l’hivern dels nostres temps estigui més definit per la sequera que per la fredor. Uns pocs dies de gelades abans de l’alba, una mica de neu a la serra de Tramuntana, i amb això ja hem cobert l’expedient.

Fa un temps, els aficionats al gimnàs dels Estats Units havien de fer cua per córrer damunt d'una màquina i les classes de spinning es van posar tan de moda que s'omplien en menys de 42 segons. Però ara sembla que les coses estan canviant en alguns centres esportius nord-americans. En els últims quatre anys s'han creat una dotzena de gimnasos (els anomenarem així, tot i que hi ha propietaris que els han batejat com a "clubs socials de benestar") per ser soci dels quals necessites entregar cartes de referència, omplir sol·licituds extenses, superar entrevistes personals i permetre que investiguin les teves xarxes socials per tal que decideixin si estàs en forma per estar en forma.

Fa cinc anys que Damià Rigo Gual va obrir el seu centre d’entrenament personal a Campos. Tota la retolació de l’Espai Sa és en català, i les comunicacions al web i a les xarxes socials del gimnàs també. Tot i així, Damià assegura que adesiara “hi ha persones que, tot i ser catalanoparlants, entren al centre i demanen informació en castellà”. Situacions com aquesta recorden la campanya del Govern ‘Mou la llengua’, per incentivar les persones a utilitzar el català en totes les situacions. En un vídeo apareix l’usuària d’un gimnàs que s’adreça en castellà al seu entrenador, perquè pressuposa que aquest és l’únic idioma en què la pot atendre.

Plantat en pèl enmig del vestidor del gimnàs, un tio de quaranta-i-tants anys es dedica a contestar missatges al mòbil. Va depilat de pit, de panxa i de baixos, on s’ha deixat un borrissol al voltant de les parts blanes, que exhibeix com si cercàs wifi amb el membre viril (ona curta i arrufada). No és ni alt ni baix, ni prim ni gras, però s’ha situat al punt de l’estança on fa més nosa. Els que entren per la porta del passadís es troben amb el seu cul; els que ho fan per l’altra porta, la que ve de les instal·lacions esportives, topen amb els seus genitals; en qualsevol cas és impossible no veure’l, i per accedir a les taquilles on la gent deixa la roba, és necessari passar-li ben a prop. Ell no es mou d’allà on és, impertèrrit, aliè a tot el que hi ha al seu voltant, reconcentrat en la pantalla del mòbil, amb la perdiu penjant com si s’hagués oblidat qualque cosa i estigués intentant recordar quina. Segurament està convençut que la depilació l’acredita com un mascle modern, i a favor seu se li ha de reconèixer que el fet de practicar el mansplaining (traduït, la invasió de l’espai dels altres) dins el vestidor d’homes li dona un toc transgressor involuntari, però el fet és que no deixa de comportar-se com el típic cap de fava (valgui la redundància) incapaç de mostrar-se mínimament respectuós amb els altres. Per descomptat, connectats al mòbil també duu uns auriculars que acaben d’aïllar-lo de la realitat que l’envolta.

La pandèmia i el confinament més estricte van fer retornar a les llars les classes dirigides d’exercici físic a través de la pantalla. Però el visionari que va veure que la televisió podia convertir-se en un pràctic tutor de gimnàstica sense que els alumnes es moguessin de casa va ser el californià Jack LaLanne. Va néixer a San Francisco el 1914. Se’l considera un dels fundadors del fitness modern. De petit era addicte al sucre i s’atipava de menjar deixalla. Va tenir una infantesa conflictiva, amb episodis violents i va deixar els estudis amb catorze anys. Patia migranya i bulímia. Amb quinze anys va sentir una xerrada de Paul Bragg, un famós divulgador de l’alimentació saludable. Era el 1929 i ja advertia dels riscos de les dietes amb excés de carn i sucres. Per a LaLanne aquelles paraules van ser messiàniques. “Vaig tornar a néixer”, va escriure temps després. Va reprendre els estudis, va anar a la universitat i es va formar com a quiropràctic.

Com molts altres atletes que cursen secundària als Estats Units, en Bobby, de 16 anys i estudiant de tercer any a Long Island, fa anys que es posa en forma a partir de dietes de proteïna i entrenaments. Entre les partides de Fortnite i els deures d'escola, navega per internet estudiant perfils de fisioculturistes com Greg Doucette, una llegenda d'aquesta pràctica que amb 46 anys acumula més d'1,3 milions de subscriptors a YouTube. En Bobby va al gimnàs sis dies a la setmana, però no està augmentant la musculatura per destacar a l'equip universitari: el seu objectiu és competir a TikTok. I funciona, perquè a mesura que creix la seva massa corporal, també augmenta el seu públic a les xarxes. “Els joves em veuen com el seu ídol”, explica ara que suma més de 400.000 seguidors a TikTok. “Volen ser com jo, algú que ha augmentat la musculatura a l'adolescència”.

Rebre una petita compensació econòmica, per petita que sigui, i en el moment adequat podria jugar un paper important a l'hora de motivar-nos a fer exercici. Aquest és el resultat d'un nou i innovador estudi fet a gran escala sobre com animar les persones a anar al gimnàs. Publicat a Nature el desembre passat, va involucrar 61.293 persones apuntades en gimnasos estatunidencs, una trentena de científics de quinze universitats, i més de cinquanta programes de motivació diferents. A més dels punts de recompensa, hi havia altres incentius que anaven des d'un audiollibre gratuït fins a instruccions animades per plantejar l'exercici com una activitat divertida. Els resultats de l'estudi, tant els positius com els negatius, donen informació sobre com podríem motivar-nos millor per complir amb el propòsit de fer més exercici. A més, per la seva ambició, abast i estructura, l'estudi és un full de ruta per a futures recerques sobre els misteris del comportament humà i per entendre per què actuem com ho fem.

Si retrocedim milions d’anys, els nostres avantpassats eren caçadors recol·lectors i tenien un cos dissenyat per sobreviure a través del moviment: caçaven, recol·lectaven, carregaven les preses, excavaven i escapaven dels depredadors. Es calcula que recorrien entre vuit i quinze quilòmetres diaris només per sobreviure. Amb l’arribada de l’agricultura, les necessitats van canviar, però seguien tenint un estil de vida obligatòriament molt actiu. Actualment, tot el que ens cal per sobreviure –alimentar-nos, tenir una llar i escapar dels perills mortals– no ens requereix cap mena d’esforç ni d’activitat física: anem a la botiga o al supermercat –probablement en cotxe–, ens desplacem a la feina amb un mitjà de transport i no escapem físicament de cap depredador.

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat la reobertura dels cinemes, els gimnasos i els espais esportius. L'alt tribunal ha estudiat els recursos que havien presentat alguns gremis afectats per les restriccions de la Generalitat per frenar el covid-19. Van recórrer la resolució que decretava el seu tancament i que només els deixava obrir si el Procicat –un òrgan del Govern– els autoritzava, cosa que no havia passat en els seus àmbits. Ara el TSJC ha permès la reobertura dels espais esmentats sempre que compleixin les mesures de seguretat i els plans de desconfinament que el mateix Procicat va impulsar per a cada sector quan es va acabar l'estat d'alarma. D'aquesta manera, deixa sense efecte una part de les prohibicions que s'aplicaven des de feia una setmana i mitja a Barcelona i tretze municipis més de l'àrea metropolitana, a Figueres i Vilafant i en uns quants municipis del Segrià i la Noguera. En canvi, l'alt tribunal ha rebutjat que puguin reobrir els locals d'oci nocturn.

Després de gairebé 20 anys al Joventut de Badalona, els últims dotze com a delegat de l’equip verd-i-negre, David Garcia va fer un canvi de rumb professional. Cansat dels viatges i d’una dedicació de pràcticament 24 hores, va fitxar per Nothingbutnet, una start-up valenciana que s’ha anat reinventant amb el pas del temps. Un dels seus últims projectes ha saltat ara del món de l’esport a la societat civil. Es tracta de Soocial Distance, un sistema de localització d’alta precisió en temps real que permet gestionar les dades dels usuaris respectant la seva privacitat.

Tenen clients joves, amb poc de temps i molt fidels, i les activitats personalitzades són el seu fort: són els anomenats gimnasos 'boutique', consolidats en altres països i en procés de consolidació a casa nostra. “Aquest fenomen és una realitat des de fa uns anys als Estats Units, Austràlia i al Regne Unit”, afirma la llicenciada en ciències de l'activitat física i l'esport i responsable de Run4you Jes Bonet, que assenyala un canvi de tendència en el món del fitness, on per anar a aquests centres es paguen preus mensuals que van dels 70 als 130 euros. “És un nou concepte integral d’exercici”. Al seu parer, aquest tipus de gimnasos encaixen molt bé en persones “amb un cert poder adquisitiu, poc temps per fer activitat física i que són selectives en què volen fer, com i on ho volen fer”. Considera que és un fenomen que detecta al seu entorn, sobretot en persones que busquen una activitat física “molt concreta”, que volen anar per feina i tenir més flexibilitat horària per poder anar quan volen al gimnàs. Solen ser persones joves o de mitjana edat, que tenen poc temps i que volen obtenir beneficis més ràpidament: “Per aquest motiu aposten per poder agafar sessions puntuals i anar a l'activitat que els interessa realment”.

Poques hores després de tancar la fase de grups de la Lliga de Campions amb un intranscendent empat amb el Benfica, el Barça s'ha entrenat aquest dijous al matí a la Ciutat Esportiva. Leo Messi, protagonista de la nit anterior, ha fet treball al gimnàs, i els titulars d'ahir del primer equip han fet exercicis de recuperació. Messi ha arribat caminant amb normalitat a les instal·lacions, després d'haver-se sotmès a diferents proves aquesta matinada. S'ha descartat una lesió greu i Messi confia a poder arribar al partit de diumenge al camp del Betis.