Amb un mapa en què la ultradreta guanya pes als Parlaments i als governs i els drets de les dones es veuen amenaçats a tot el món, hem parlat amb quatre dones que batallen contra aquesta regressió de drets des de quatre àmbits: els drets sexuals i reproductius, els drets laborals, l'avenç del masclisme entre els joves i les noves formes d'odi contra les dones. El feminisme, les feministes, com a dic de contenció contra els discursos antidrets.

D’avui en vuit serà 8 de març, i aquesta setmana, per encàrrec de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa, vaig moderar una taula rodona sobre com la desigualtat de gènere va més enllà de la famosa bretxa salarial. Tres exemples: el 74% de les feines a temps parcial les ocupen dones, i són elles, en un 87% dels casos, les que interrompen la seva carrera professional per fer-se càrrec dels fills. Hi ha menys recerca i, per tant, menys dades sobre els efectes adversos dels medicaments en dones que en homes. I, de mitjana, les dones dediquen onze hores més a la setmana que els homes a la cura dels fills, i quatre hores més en les tasques domèstiques.

Quan parlem de bretxa de gènere —i de les desigualtats que separen homes i dones en l'àmbit laboral— pot semblar que l'única dada important sigui el 19,5% que ells cobren més que elles a Catalunya. Però aquesta distància i les conseqüències que comporta tenen un abast molt més gran; i així ho han reflectit aquest dimecres en un acte moderat pel periodista de l'ARA Antoni Bassas i organitzat per la Fundació La Caixa la tríada d'economies especialitzades en qüestiones de gènere Lídia Farré, Libertad González i Judit Vall. Totes tres acadèmiques han exposat diferents estudis i arguments per entendre que la bretxa de gènere va molt més enllà dels salaris.

La bretxa de gènere també es fa evident en la diferència entre pares i mares que tenen un contracte a mitja jornada, tant a l'Estat com al conjunt de la Unió Europea. Mentre que només el 4,1% dels homes amb fills a Espanya treballen un màxim de 20 hores a la setmana, fins a un 23,3% de les dones amb fills es troben en aquesta situació laboral. Així doncs, la taxa de les mares és 5,7 vegades superior a la dels pares, segons l'informe publicat aquest dilluns i basat en dades del 2023 de l'institut d'estadística de la Comissió Europea, l'Eurostat.

Aquest mes de juny el Fòrum Econòmic Mundial ha publicat la 18a edició de l'Informe Global sobre la Bretxa de Gènere. L'índex global de bretxa de gènere compara anualment l'estat actual i l'evolució de la paritat de gènere en quatre dimensions clau: participació i oportunitats econòmiques, assoliment educatiu, salut i supervivència, i apoderament polític. Les dades revelen que el món ha tancat, de mitjana, el 68,5% de la bretxa de gènere. Val a dir que la bretxa s'ha reduït només en 0,1 punts percentuals des de l'any passat. Segons l’informe, al ritme actual, es trigaran 134 anys més –equivalent a cinc generacions– per assolir la plena paritat de gènere (bretxa tancada al 100%).

Una trentena de persones s'ha manifestat avui davant la Delegació del govern espanyol a Palma en defensa del sistema pública de pensions. La Coordinadora Balear per la Defensa de les Pensions Públiques ha convocat aquesta protesta contra la privatització dels plans de pensions en els convenis col·lectius sectorials i reclama una pensió mínima suficient amb, almenys, un 60% del salari mitjà. A més, demana la fi de la bretxa de gènere i que es dugui a terme una auditoria de comptes de la Seguretat Social. Segons ha assenyalat el portaveu de la Coordinadora, Pep Juárez, la concentració s'ha emmarcat en una convocatòria organitzada en l'àmbit estatal. 

Sobre el paper són la generació més ben preparada, criada en la igualtat d’oportunitats, però entre la joventut espanyola encara són els homes els que tenen més possibilitats de trobar feina, tot i que són les dones les que excel·leixen en l’àmbit acadèmic. Així, tot i que les noies d’entre 16 i 29 anys són les que obtenen millors notes en l’etapa formativa, a l’hora de buscar feina tenen més problemes que els seus companys. És una de les conclusions de l’Índex de Capacitats Econòmiques 2018-2023 elaborat pel Centre Reina Sofia del Fad Joventut, que posa el focus també en advertir que és un col·lectiu precari i amb una taxa d’emancipació molt inferior a la mitjana de l'Europa dels Vint-i-set.

La reforma laboral, pactada el 2021 a l'Estat i aplicada a partir de 2022, ha millorat la qualitat de l'ocupació, ha augmentat l'estabilitat i ha reduït la rotació laboral de les dones a les Balears. Amb aquests factors de fons, el nombre d'assalariades ha arribat a màxims històrics amb una mitjana anual de 248.600 el 2023, un 4,1% més que l'any anterior.

Tipa d'observar com tant ella com les seves amigues, quan es convertien en mares, portaven el pes de la criança, almenys en relacions heterosexuals i malgrat tenir parelles suposadament progressistes, la periodista i psicòloga clínica Darcy Lockman (Detroit, 1972) va decidir investigar per respondre per què es continua mantenint aquesta desigualtat de gènere. "El llibre neix de la meva curiositat per saber per què gairebé totes les dones del meu entorn estaven enfadades amb la parella perquè elles feien molt més que ells a casa i vivien de la manera que deien que no viurien. Què passa? Per què? No podia trobar-hi una resposta", explica Darcy Lockman des de Nova York en una conversa amb el Criatures. El resultat és Toda la rabia. Madres, padres y el mito de la crianza paritaria (Capitán Swing). El títol no podria ser més adequat perquè com més pàgines llegeixes més t'enfades, sobretot si ets dona, tens un home de parella i fills a càrrec. De fet, són ells els que se l'haurien de llegir, perquè el relat del pare modern i implicat s'ha exagerat molt: les dones continuen assumint el 65% del treball de cura dels fills.

Redeia ha anunciat aquest dijous que es farà la tercera edició del concurs RedeSTEAM, que té com a objectiu principal impulsar i incentivar alumnes dones de les Illes Balears a estudiar carreres o formacions professionals relacionades amb el món científic i el tecnològic. Segons han detallat a través d'una nota de premsa, aquest concurs va dirigit a estudiants de 3r i 4t d'ESO de les Illes Balears i pretén convertir-se en una eina que trenqui la bretxa de gènere en aquests àmbits acadèmics i laborals.

Si una cosa explica l'encara gran bretxa salarial de gènere a Espanya és la parcialitat laboral. Aquest factor és per a CCOO un dels més rellevants a l'hora d'influir "decisivament" en el fet que les dones tinguin un salari mitjà molt més baix en comparació amb els homes. De fet, el sindicat sosté que explica el 70% de la diferència de sou, segons es desprèn d'un informe sobre bretxa salarial de gènere publicat aquest dimarts.

Gairebé la meitat dels homes a Espanya, concretament el 44,1%, consideren que la igualtat entre gèneres "ha anat massa lluny", fins al punt que ara són ells els que estan discriminats. És la translació del discurs que repeteixen els negacionistes del masclisme, amplificada pels discursos de l'extrema dreta i multiplicada en xarxes per influencers amb milers de seguidors joves. Aquesta percepció, la tenen poc menys d'un terç de les dones, el 32,5%, que denuncien que els avenços feministes han fet que siguin els homes els que en surtin perdent, mentre que per al 65,5% es tracta d'una afirmació falsa.

Laia Fusté, agent major dels Agents Rurals, entra per la porta del parc i es posa “les ulleres liles”. És l’única dona allà dins, i això de vegades es tradueix en falta d’empatia o incomprensió d’alguns dels seus col·legues, el to burleta i fins i tot el “menysteniment” d’algun cap. Potser perquè va ser una promesa del FC Barcelona molt abans que el futbol femení tingués reconeixement mediàtic, està acostumada a picar pedra dura, els retreu comentaris i actituds masclistes. "Soc la veu que els treu de polleguera", admet una de les 12 protagonistes de Pioneres (Editorial Fonoll), un llibre en què la periodista Sònia Pau Cortada retrata 12 dones que, com Fusté, han hagut d'obrir-se camí sense referents en uns cossos de seguretat supermasculinitzats: als Mossos només el 24% de la plantilla són dones, el 14 % als Agents Rurals i el 2% als Bombers de la Generalitat. Les bomberes són tan poques, una setantena, que comparteixen un grup de WhatsApp. Una de les integrants és Jael Soro, que el 2018 va entrar als Bombers deixant la feina d’arquitecta i des de llavors mai ha compartit parc amb una altra dona. Du el cos a la sang perquè de petita ja hi anava de visita per veure el pare. L’oposició i la preparació no li han estalviat que hagi de demostrar que ho fa millor i més de pressa que els seus companys, però, d'altra banda, assegura que “ha ajudat a cohesionar el grup”.

Islàndia va ser el primer país del món que va escollir una dona presidenta, Vigdís Finnbogadóttir. Va ser el 1980, cinc anys després de la primera vaga de dones al país. Durant "el dia lliure de les dones", o en islandès, kvennafrí, 25.000 dones de Reykjavík no van anar a treballar i no van fer les tasques de la llar per unir-se a la vaga que reivindicava la igualtat de les dones, posant l'accent en la feina indispensable socialment i econòmicament que exercien i que alhora estava extremadament infravalorada. Aquest dimarts, 48 anys després, dones i persones d'identitat no binària es van unir en una altra vaga històrica per fer evident l'encara existent bretxa salarial i denunciar l'alarmant augment de la violència de gènere.

Cal entendre les causes per redreçar el problema. Aquest és un dels missatges principals que s’extreuen de la dilatada carrera acadèmica de la recent premi Nobel d'economia 2023, Claudia Goldin.

De mitjana, les dones guanyem, a Europa, gairebé un 13% menys per hora que els homes. Què fa que, malgrat el pas del temps, el creixement econòmic i l’avanç social, les dones encara trobem una penalització salarial al mercat laboral? La resposta no està clara, però gràcies a Claudia Goldin, que ha guanyat el Nobel d’economia aquesta setmana, en sabem una mica més. 

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha atorgat aquest dilluns el premi Nobel d'economia a l'economista nord-americana i catedràtica de la Universitat de Harvard Claudia Goldin per la seva recerca sobre el paper de la dona en els mercats de treball i la bretxa salarial entre homes i dones.

Que el gènere condiciona els nins i les nines a l'hora de triar què volen ser de grans és un fet àmpliament demostrat. Però i a l'hora de decidir què faran quan es jubilin? Un estudi fet per Adecco va una passa més enllà i ha demanat als nins i a les nines de les Balears què els agradaria fer durant la jubilació. Els resultats revelen, una vegada més, biaixos de gènere evidents: mentre que la segona opció més triada de les nines és, en un 10,2%, "cuidar els nets", la dels nins és, en un 9,1%, "veure la televisió".

Les dades de la plantilla de la cadena Riu en relació amb el gènere són "dolentes", dit per la mateixa directora de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de la companyia, Catalina Alemany. Juntament amb la directora executiva de Riu, Carme Riu, i la directora de Sostenibilitat, Lola Trian, ha presentat el balanç anual de l'empresa en matèria de RSC, així com els projectes de futur.

Els desavantatges de les dones en el món laboral continuen existint i les universitats no en són una excepció. De fet, en els últims dos anys a les universitats públiques de l'Estat la bretxa salarial de gènere (BSG) –la diferència de retribució entre homes i dones– ha augmentat i ha passat d'un 10,9% l'any 2021 a un 12,7% aquest 2023. Aquesta és una de les principals conclusions d'un informe del ministeri d'Universitats que també alerta que les diferències més importants entre dones i homes no es troben en el salari base, sinó sobretot en els complements retributius. D'aquesta manera, mentre que la bretxa pel salari mínim que reben homes i dones és d'un 1,8% de mitjana (tot i que en algunes universitats supera el 10%), és en aspectes com els complements per sexennis o per projectes on la desigualtat es dispara i en alguns casos supera el 80% de bretxa salarial.