El Teatre del Mar ha presentat la seva temporada d’hivern 2026 amb una programació que consolida el seu model cultural singular, basat en la combinació de creació contemporània, teatre social, educació i residències artístiques. La proposta reivindica l’escena com un espai de pensament crític, cohesió comunitària i risc artístic, amb una mirada arrelada al territori i oberta a la transformació social.

És dia 28 de mes i Pilar i Víctor –noms ficticis– ja han rebut les nòmines. En total, sumen uns 2.300 euros al banc, que no tarden a esvair-se. El primer a cobrar-se són els 800 euros de la hipoteca, després els 90 de llum, els 130 del menjador de l’escola i els 150 del cotxe que tenen comprat a terminis. A aquest reguitzell de símbols negatius s’hi afegeixen els 80 euros de repàs del fill major –de 13 anys–, els 40 euros de les classes de ball de la filla petita –de 6 anys–, els 13 euros de Netflix i els 20 d’internet. A aquest ritme, la primera setmana del mes “ja no queda gairebé res”, diu Pilar. I encara hauran de pagar uns 400 euros en compres al supermercat i prop de 300 en benzina, a banda dels gairebé 40 euros de despeses escolars i els més de 20 en la mascota. Si, després de tot, volen fer una sortida a sopar a alguna cadena de menjar ràpid o anar al cinema el dia més econòmic, tindran uns 100 euros més de despeses, que s’afegeixen als possibles imprevistos –que s’espenyi la rentadora, per exemple– o els pagaments esporàdics –com l’assegurança del cotxe o els impostos. “T’atures a pensar i dius: gast més del que cobr. I t’entra la plorera”, diu Pilar, fent balanç de tot plegat.

Som lluny, molt lluny del pic de la crisi del covid-19 perquè els efectes socials de la pandèmia acaben de començar i s’aniran manifestant durant els pròxims mesos i, de ben segur, anys. No ens deixem portar per aquesta falsa sensació de nova normalitat, interrompuda pels preocupants rebrots, perquè les UCI socials no deixen de rebre persones que es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat.

La jornada de dijous va suposar un punt d'inflexió en les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP. Després de dies de tensions i d'una escalada creixent de retrets entre la jornada nacional de debat de la CUP de diumenge i l'escenificació de dimarts pel que fa als zero acords als quals lamentaven haver arribat els anticapitalistes amb JxSí, dimecres va arribar certa calma i, al final, l'article a l'ARA de l'exdiputat David Fernàndez apostant per cedir dos vots per a la investidura d'Artur Mas si hi ha un pla de xoc "real i concret" sacsejava els ànims sobiranistes. I dijous, per fi, els equips negociadors es van tornar a trobar i van posar fil a l'agulla cap a un acord que desitgen les dues parts. Van acordar fusionar les quatre taules de negociació en una de sola i van fixar un calendari de treball amb l'objectiu de tancar un acord que l'assemblea de la CUP del dia 27 pugui debatre. A més, JxSí va portar una proposta de preacord de pla de xoc social amb 20 punts que els anticapitalistes volen concretar.

El precandidat a les eleccions del Barça, Agustí Benedito, ha presentat aquest dijous el seu programa social, 10 punts per explicar quin model de club vol impulsar si guanya les eleccions del 18 de juliol.

El vicepresident de l'àrea social, Jordi Cardoner, ha fet balanç del treball realitzat durant aquesta passada temporada. Actualment el Barça té 153.458 socis, 40.000 dels quals són dones, "la xifra més alta d'una entitat esportiva", ha dit el directiu. En els darrers tres anys, el número de socis ha descendit en 23.000. Més de 43.000 socis ja tenen més de 25 anys d'antiguitat. Hi ha 13.848 que encara no estan censats, tot i que el club els ha cobrat el carnet. "Els socis que a finals d'aquest any no s'hagin identificat perdran la seva condició de socis", ha dit Cardoner. El 76% d'aquests socis són catalans. Cardoner ha dit que hi ha "941 abonaments sense identificar" i, per tant, en acabar l'any passaran a disposició del club per atendre els gairebé 8.000 socis que estan en llista d'espera per tenir un seient al Camp Nou.

Tot i la molt lleugera millora en les xifres de l'atur que ha posat en evidència l'última enquesta de població activa, el nombre de llars amb tots els seus membres actius en atur segueix pujant a Espanya. Durant el quart trimestre de l'any, 24.600 llars més es van afegir a la llista, la qual cosa vol dir que l'any 2013 es va tancar amb 1.832.300 llars en les quals no treballa ningú. Això representa un augment de l'1,36% respecte del tercer trimestre de l'any.

Els presos d'ETA fan un pas endavant per acabar amb el conflicte basc. Els més de cinc-cents presos que s'agrupen a l'entorn del Col·lectiu de Preses i Presos Polítics Bascos (EPPK) ha difós, a través de Naiz.info, la plataforma digital del diari 'Gara', un comunicat a través d'un vídeo –en basc però subtitulat en castellà– en què accepten solucions individuals per sortir de la presó i s'acullen als beneficis penitenciaris que preveu la llei espanyola. Eviten, per tant, exigir una solució negociada políticament per tot el col·lectiu, tal com els va demanar el Fòrum Social pel procés de pau, on hi ha presents els principals partits bascos. Reconeixen, a més, el mal causat a les víctimes.

Els principals clubs del futbol català, els que militen a nivell estatal (de Primera Divisió a Tercera), sumen actualment 6.261.546 seguidors als seus respectius comptes oficials de Twitter. El club més seguit, amb sobrada diferència, és el FC Barcelona, que aglutina el 99,33% dels 'followers' totals. Per darrere, el RCD Espanyol i el Sabadell completen el podi. Dins les tres principals categories, només un equip –no filial– està mancat d'aquesta eina de comunicació, el Centre d'Esports L'Hospitalet. A nivell més modest, cinc clubs de Tercera superen en seguidors més de la meitat dels equips catalans que militen per sobre, a Segona B.