En les sèries procedimentals –aquelles que segueixen la investigació d'un crim– hi ha una variant que s'allunya de l'estereotípica imatge del policia torturat: els misteris criminals protagonitzats per dones. En les últimes setmanes s'han acumulat diverses opcions que opten per aquesta fórmula. Repassem les estrenes més recents amb investigadores que, com els seus col·legues masculins, també arrosseguen algun trauma i tenen singularitats que les fan especials. Una llista en la qual també podríem incloure la sèrie basca Desaparecido.

Assassinats en sèrie, corrupció i l’illa de Menorca són els ingredients de Favàritx, la sèrie de cinc capítols que estrenen Max i IB3 aquest mes de maig. La trama comença amb l’arribada a l’illa de dos nous inspectors d’homicidis, Marta Serra i Àlex Castro, que afronten el seu primer cas: la mort de Laura Vidal, consellera d’Urbanisme del Govern insular. El que en un primer moment es considera un suïcidi acaba revelant-se com el primer d’una sèrie d’assassinats, tots amb un patró comú.

Se sol dir que la realitat supera la ficció, però en una època en què ens hem fet un fart de veure sèries apocalíptiques moltes de les coses que es van viure durant l'apagada d'aquest dilluns ja les havíem experimentat a través de la pantalla petita. Repassem vuit ficcions que, d'una manera o d'una altra, poden teletransportar-nos a les angoixes patides amb la fallada generalitzada de l'electricitat.

La 76a edició dels premis Emmy no ha sortit pràcticament del guió, però tenia una gran sorpresa reservada per a l'últim moment. Com deien les previsions, els premis de l'Acadèmia de la Televisió han coronat Shogun com el millor drama de la temporada i Mi reno de peluche com a millor minisèrie, però han fet un gir de volant al premiar Hacks com a comèdia, que ha passat per sobre de The bear, considerada la favorita. D'aquesta manera, els premis opten per reconèixer l'humor canònic i deixen de banda el to de dramèdia que feia posar en dubte la idoneïtat de The bear a les categories de comèdia, com ha assenyalat a l'inici de la nit un dels presentadors de la gala, Eugene Levy. "Sé que espereu un acudit sobre si The bear és una comèdia o no, però seguint l'esperit de The bear no farem cap acudit", ha dit amb ironia.

Els calendaris d'estrenes de les plataformes sembla que sempre estiguin en expansió. Per ajudar en el procés d'esporgar l'oferta, hem recopilat les dotze novetats més atractives que arribaran a les pantalles en els pròxims mesos, a més d'un petit recordatori dels títols que estrenaran noves temporades. Si amb totes aquestes sèries no en teniu prou, podeu consultar les ficcions més destacades del setembre.

Veure una sèrie des de l'inici fins al final no és una missió tan fàcil com podria semblar. Molt sovint, les xifres manen i si una plataforma considera que una ficció no arriba a un públic prou gran per sortir a compte s'abaixa la persiana. Un cas recent és el de 30 monedas, una de les primeres produccions espanyoles de HBO Max (ara Max). Tot i tenir dues temporades, aquesta setmana el seu creador, Álex de la Iglesia, anunciava que el servei de streaming havia decidit no continuar-la.

A la plataforma HBO hi ha un documental l’enregistrament del qual forma part d’una teràpia de recuperació i creixement personal. És commovedor i a la vegada incòmode, perquè moltes de les situacions que passen davant de la càmera estan incentivades des de la necessitat de descobrir i entendre el passat però també estan embolcallades del dolor per acceptar-ho. Es tracta d'Una gran foto, una vida preciosa. La directora i inductora de la iniciativa és Amanda Mustard, una fotògrafa de renom que deixa Nova York per tornar al seu poble natal de Pennsilvània. La mort de l’àvia sembla el detonant d’aquest canvi. L’Amanda torna decidida a aclarir els traumes i els secrets que han convertit la seva família en profundament disfuncional. Per això, canvia la càmera de fotografiar per una de filmar i comença un procés emocional catàrtic. El documental arrenca amb l’Amanda i la seva mare visitant l’avi de la família en una residència de Florida. Sembla un home carinyós i atent. L’Amanda és qui ho grava tot fins que, després de dinar, demana fer-li una pregunta i desemmascara aquell home aparentment entranyable: “De l’assumpte del qual se’t va acusar, ¿eres conscient que tenies aquest problema i com et feia sentir?”. El seu avi matern, amb certa naturalitat, respon: “Hi havia vegades, no sé si és la realitat, que semblava que les nenes se’m llançaven a sobre. Potser sona absurd. Però volien aprendre i volien experimentar. I per a mi era una gran temptació. Una temptació en què vaig caure”. I continua explicant com va mantenir el que ell anomena “una relació sexual” durant dos anys amb una nena que en tenia nou. A partir d’aquí l’espectador descobreix com l’avi sempre ha sigut un pederasta i un predador sexual. De fet, va abusar també de la mare de l’Amanda, la seva filla, i després de les seves netes, l’Amanda i la seva germana. Però també d’altres nenes que anaven a tractar-se al seu centre de fisioteràpia. L’Amanda recuperarà les antigues filmacions del seu avi, on fins i tot hi ha seqüències on s’evidencia un voyeurisme sòrdid i llefiscós que busca les nenes i apropar-s’hi. La fotògrafa també localitzarà les dones que, quan eren nenes, van ser víctimes dels abusos del seu avi, per compartir amb elles el dolor, confirmar-los el mal que va fer el seu avi a tantes altres noies i explicar el treball de reconeixement de la maldat d’aquell home. La càmera presenciarà el procés de degradació de l’avi i, a la vegada, delatarà la seva conducta perversa. Però l’experiència també suposarà tensar les relacions familiars. L’Amanda i la seva germana retrauran a la mare per què durant la seva infància les va exposar a un violador si ella ja havia patit el mateix. També necessitaran entendre la connivència de l’àvia. El documental ens farà endinsar-nos en el context de manipulació provocat per un pederasta que va arrossegar tota la seva família a un trauma, en una xarxa de complicitats incomprensible i tòxica. Una gran foto, una vida preciosa és una història que intenta reparar el dolor de les víctimes, dinamitar el poder d’un predador sexual i, fins i tot, deixar constància d’una certa venjança cruel.

A la cancellera Elena Vernham li agradaria que sabessis que no és "gens ridícula". Mai serviria salmó en un esdeveniment oficial (això seria massa "modest").

A la plataforma HBO hi ha un documental l’enregistrament del qual forma part d’una teràpia de recuperació i creixement personal. És commovedor i a la vegada incòmode, perquè moltes de les situacions que passen davant de la càmera estan incentivades des de la necessitat de descobrir i entendre el passat, però també estan embolcallades del dolor per acceptar-ho. Es tracta d’Una gran foto, una vida preciosa. La directora i inductora de la iniciativa és Amanda Mustard, una fotògrafa de renom que deixa Nova York per tornar al seu poble natal de Pennsilvània. La mort de l’àvia sembla el detonant d’aquest canvi. L’Amanda torna decidida a aclarir els traumes i els secrets que han convertit la seva família en profundament disfuncional. Per això, canvia la càmera de fotografiar per una de filmar i comença un procés emocional catàrtic. El documental arrenca amb l’Amanda i la seva mare visitant l’avi de la família en una residència de Florida. Sembla un home carinyós i atent. L’Amanda és qui ho grava tot fins que, després de dinar, demana fer-li una pregunta i desemmascara aquell home aparentment entranyable: “De l’assumpte del qual se’t va acusar, ¿eres conscient que tenies aquest problema i com et feia sentir?” El seu avi matern, amb certa naturalitat, respon: “Hi havia vegades, no sé si és la realitat, que semblava que les nenes se’m llançaven a sobre. Potser sona absurd. Però volien aprendre i volien experimentar. I per a mi era una gran temptació. Una temptació en què vaig caure”. I continua explicant com va mantenir el que ell anomena “una relació sexual” durant dos anys amb una nena que en tenia nou. A partir d’aquí l’espectador descobreix com l’avi sempre ha sigut un pederasta i un predador sexual. De fet, va abusar també de la mare de l’Amanda, la seva filla, i després de les seves netes, l’Amanda i la seva germana. Però també d’altres nenes que anaven a tractar-se al seu centre de fisioteràpia. L’Amanda recuperarà les antigues filmacions del seu avi, on fins i tot hi ha seqüències on s’evidencia un voyeurisme sòrdid i llefiscós que busca les nenes i acostar-s’hi. La fotògrafa també localitzarà les dones que, quan eren nenes, van ser víctimes dels abusos del seu avi, per compartir amb elles el dolor, confirmar-los el mal que va fer el seu avi a tantes altres noies i explicar el treball de reconeixement de la maldat d’aquell home. La càmera presenciarà el procés de degradació de l’avi i, a la vegada, delatarà la seva conducta perversa. Però l’experiència també suposarà tensar les relacions familiars. L’Amanda i la seva germana retrauran a la mare per què durant la seva infància les va exposar a un violador si ella ja havia patit el mateix. També necessitaran entendre la connivència de l’àvia. El documental ens farà endinsar en el context de manipulació provocat per un pederasta que va arrossegar tota la família a un trauma, en una xarxa de complicitats incomprensible i tòxica. Una gran foto, una vida preciosa és una història que intenta reparar el dolor de les víctimes, dinamitar el poder d’un predador sexual i, fins i tot, deixar constància d’una certa venjança cruel.

Segons les regles de la literatura, el viatge de l’heroi ha d’acabar sempre amb una transformació, un aprenentatge, una epifania que canvia per sempre la seva percepció sobre el món. No pas per a Larry David, que aquest dilluns estrena la temporada final de la seva sèrie enorgullint-se de mantenir totes les seves manies, ires i misantropia intactes. La persona i el personatge es barregen en aquesta Curb your enthusiasm que abaixarà la persiana després de dotze temporades escampades al llarg de quasi vint-i-cinc anys. “He estat esperant més de mi mateix tota la vida. I no, senzillament no n’hi ha més”, declara en un dels episodis. I, efectivament, el llegat que deixa és la veritat simple que la gent no canvia. O, si canvia, és només per anar a pitjor.

La presència del català a les plataformes audiovisuals com Netflix i Movistar+ ha experimentat un cop de timó. Fa dos anys, Movistar+ tenia un 5% de català, Netflix un 0,1% i la HBO no penjava continguts en aquesta llengua. En aquest temps, el català ha incrementat un 96% el contingut que té a les principals plataformes. Avui, de títols en català en plataformes com Prime Video, Netflix, AppleTV i Movistar+ n'hi ha centenars; i a Filmin, milers. Tenint en compte que el consum digital en català era un esquifit 2%, hi havia camp per córrer. Com s’ha arribat fins aquí?

Mals temps per a HBO, que des de fa uns mesos està immersa en una crisi de model i de prestigi cada cop més fonda. En les últimes setmanes, els problemes a la plataforma s'han agreujat per l'anunci de l'endarreriment de les noves temporades d'algunes de les seves sèries més conegudes i la revelació que el màxim dirigent de la companyia, Casey Bloys, estava darrere de perfils falsos de X que atacaven periodistes que feien males crítiques de les seves ficcions. A tot això cal sumar-li la decisió d'abandonar la marca històrica i reconeguda HBO i canviar el nom de la plataforma d'HBO Max a simplement Max (el nou servei, que ja funciona als EUA, combina continguts d'HBO Max i de la plataforma Discovery +).

Jesse Armstrong (Regne Unit, 1970) és l'artífex de Succession, una de les millors sèries de l'última dècada –si no la millor–. El britànic va passar per Barcelona per participar en el Serializados Fest, del qual era la gran estrella. Extremadament amable i educat, ens parla dels secrets de la seva sèrie i de com veu el seu futur professional.

Quan va néixer l'ecosistema de plataformes de streaming un dels seus ganxos era que cada una tenia les seves pròpies produccions, sèries que només podies veure en aquell servei concret a canvi de la quota mensual corresponent. Des de fa uns mesos això ja no és exactament així, sobretot pel que fa a HBO Max. En plena crisi de model, algunes de les seves sèries de referència es poden veure a la plataforma, però també a serveis rivals. Sorprenentment, produccions que s'havien convertit en estàndard de la companyia ara també estan disponibles a Netflix. És el cas de la comèdia Insecure i la sèrie esportiva Ballers, que tot just aquest dimecres s'incorporava al catàleg de la plataforma de Ted Sarandos.

L'actor nord-americà Angus Cloud ha mort aquest dilluns a la matinada, segons ha explicat la seva família en un comunicat a la cadena CNN. "Amb la tristesa més gran ens hem hagut d'acomiadar avui d'un ésser humà increïble. Com a artista, amic, germà i fill, l'Angus va ser especial per a tots nosaltres de moltes maneres", diu la família, que explica que la setmana passada Cloud va enterrar el seu pare i va lluitar intensament amb aquesta pèrdua. L'actor havia parlat obertament sobre els problemes de salut mental que patia i com havia lluitat per combatre'ls. "Esperem que la seva mort pugui ser un recordatori per a altres que no estan sols i no han de lluitar sols en silenci", afegeix la família.

Succession parteix com el drama amb més opcions als premis Emmy, que avui han anunciat les seves nominacions. La 75a edició dels guardons, organitzada per l'Acadèmia de la Televisió, està prevista per al 18 de setembre, però es podria endarrerir a causa de la vaga dels guionistes, a la qual molt probablement també se sumaran els actors, que aquesta matinada decidiran si s'aturen.

Tot i que va tenir una estrena amb més crítiques que elogis, And just like that (HBO Max) ha aconseguit resistir amb dignitat la maledicció dels reboots. La continuació de Sexo en Nueva York torna aquest dijous amb una segona temporada que reforça alguns dels elements que ja es van intuir en la primera entrega: si la sèrie original explicava les aventures de quatre amigues –la Carrie, la Samantha, la Charlotte i la Miranda–, ara el cercle s'ha eixamplat fins a convertir-se en una ficció coral i diversa, una de les seves principals mancances fins ara. Deixant de banda aquesta qüestió, la nova temporada arrenca amb una Carrie (Sarah Jessica Parker) renovada després del sotrac emocional de la primera entrega. Per a ella ha arribat el temps del sexe sense compromís.

Per primera vegada, tota la saga de Harry Potter està disponible en una plataforma amb doblatge en català. A HBO Max hi teniu les vuit pel·lícules, i hem pensat que podríem aprofitar l’ocasió per repassar-les. Quines són les més adequades en funció de l'edat?

El món de les plataformes de continguts audiovisuals està en transformació constant: canvis en els models de pagament i de subscripcions, entrada de nous competidors i fins i tot rebatejos nominals. És el que han fet Netflix, SkyShowtime i HBO Max, amb tres estratègies diferents que responen a un mateix objectiu: guanyar espectadors virtuals en un sector, el de la reproducció en línia de sèries i pel·lícules, en què no paren d'entrar nous actors.

Una de les sèries amb més bones crítiques de la HBO s'acomiadarà aviat dels espectadors. El guionista Jesse Armstrong ha anunciat que Succession acabarà amb l'emissió de la seva quarta temporada, que s'estrena el 27 de març. El creador ho ha revelat en una entrevista publicada al New Yorker en la qual ha assegurat que té sentiments contradictoris respecte al final. "Em fa pena i tinc el sentiment de buidor que sent tothom que ha treballat en una producció que és tan bona com aquesta. Imagino que em sentiré una mica sol i que deambularé pels carrers pensant: «Què diantre he fet»".