L’Espanyol es complica la vida i haurà de jugar-se la permanència en l’última jornada. Els blanc-i-blaus van ser l’únic dels equips implicats en la lluita per la permanència que no van fer la feina: van caure al Sadar (2-0) i van gastar la penúltima bala que els quedava per certificar la continuïtat a la màxima categoria. La cinquena derrota consecutiva, combinada amb els triomfs de l’Alabès i del Getafe –ja matemàticament salvats– i, especialment, la victòria del Leganés a Las Palmas, obliga els de Manolo González a igualar el resultat dels madrilenys en l’última jornada. Tots dos equips rebran rivals descendits: l’Espanyol el Las Palmas, el Leganés el Valladolid. 

Cop a cop, derrota a derrota, dia a dia, és una palada més a la tomba d'un Girona que no se'n surt. A Pamplona ha acumulat la tercera derrota consecutiva (2-1) i la novena jornada sense guanyar, i s'acosta perillosament als llocs de descens. Ja només són cinc punts els que té de marge, una distància poc prudent per a un equip en caiguda lliure, sense frens i contagiat de negativitat.

La Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha comunicat al Barça i a l'Osasuna que el partit de Lliga que tenen pendent per l'ajornament provocat per la mort sobtada del doctor Carles Miñarro es jugarà finalment el dijous 27 de març, encara sense horari. Això significa que la petició del club blaugrana, que era partidari de disputar l'enfrontament el 21 de maig, només uns dies abans de l'última jornada, no ha estat validada pels estaments competents, que han rebut pressions d'altres equips que opinaven que jugar el duel ajornat tan tard podia desvirtuar la competició.

Barça i Osasuna es veuran les cares aquest dijous a Montjuïc (21 hores) en un partit que correspondrà a la passada jornada 27 de Lliga. El Barça buscarà distanciar-se del seu principal perseguidor: el Reial Madrid. Per altra banda, l'Osasuna vol reenganxar-se a posicions europees i allunyar-se del descens.

L’Espanyol no en té prou amb el caliu de l’RCDE Stadium per trencar el mur de Vicente Moreno. Els blanc-i-blaus no han passat de l’empat sense gols (0-0) en un partit força espès en què les defenses s'han imposat als atacs. Un punt del tot insuficient per l’Espanyol, que afrontarà en posicions de descens l’última setmana de competició d’aquest 2024, set dies en què s’enfrontarà a dos rivals directes en la lluita per la permanència: el València i el Las Palmas. L'única bona notícia és que la salvació encara queda a un sol punt.

El pitjor partit del Barça de Hansi Flick va acabar amb una derrota per 4-2 davant l'Osasuna a El Sadar que va significar els primers punts perduts pels blaugranes a la Lliga. El gol de Pau Víctor en el segon temps no va servir per impulsar una remuntada després del 2-0 del descans, i el golàs de Lamine Yamal a les acaballes va ser intranscendent. A continuació, uns apunts.

L’encanteri s’ha trencat. En una nit freda de tardor, el Barça de Flick va encaixar la primera derrota a la Lliga, veient com s’allunya de la possibilitat d’igualar el millor inici en el campionat de tots els temps. Entre l’encert local i l’excés de rotacions del tècnic alemany, d’un possible rècord es va passar a una golejada de les que fan mal, d'aquelles que et persegueixen en forma de malson uns quants dues (4-2).

Va ser tornar a Montilivi i esvair els dubtes el Girona, que s'ho va passar pipa golejant l'Osasuna (4-0). Tot, sota el segell de Míchel, a qui li han fet miques la plantilla però no el seu olfacte per detectar solucions. Més pacient que l'entorn, que ja s'havia posat nerviós, continua modulant el sistema amb les noves eines que té. Peces que, tal com s'ha vist, també saben jugar bé a futbol. Míchel és un gran entrenador.

Durant massa anys, ensenyar les debilitats no estava ben vist. I encara avui molta gent fa una ganyota. Míchel, l'entrenador del Girona, que ha superat l'Osasuna amb de manera merescuda (2-0), no té cap mena de problema en reconèixer que ho passa malament i que hi ha coses que poden fer-li mal. Ho diu sense amagar-se'n. Ho normalitza. Calen més Míchels, sens dubte.

El Barça va acabar demanant l'hora contra l'Osasuna en el primer partit des que Xavi va anunciar que deixaria de ser l'entrenador a l'estiu. Un gol de Vitor Roque va rescatar un equip que segueix tenint els mateixos problemes de sempre i que va acabar suplicant el xiulet final contra un rival que va jugar la darrera mitja hora amb 10 futbolistes (1-0).

El Barça va fer els deures i sense prendre gaire mal va superar l’Osasuna en una semifinal de la Supercopa que no serà recordada en la història del futbol (2-0). Com la temporada passada, els blaugranes s’enfrontaran al Reial Madrid a la final de diumenge. El primer títol del curs es definirà a l’Aràbia Saudita, aquell país en referència al qual el club blaugrana va fer unes vergonyoses recomanacions als seus socis i seguidors per alertar-los que “les mostres d’afecte” i “les relacions entre aficionats del mateix sexe” podrien tenir conseqüències legals. Fora de la gespa, es fa difícil pair veure jugar el Barça tan lluny de casa. Damunt de la gespa, el partit el van resoldre els de Xavi gràcies als gols de Lewandowski i Lamine Yamal. 

10 victòries en 12 jornades i líders de Primera, a l'espera del que faci el Madrid, que diumenge rep el Rayo Vallecano. Aquesta és la descripció del Girona, que ha remuntat a Pamplona (2-4), gràcies als gols de Dovbyk, Tsygankov i Aleix García en el tram final. A l'equip català se li està posant cara de Leicester, l'equip miracle que va guanyar la Premier League el 2016 contra tot pronòstic. Claudio Ranieri va ser l'home que va fer la gesta més grossa dels darrers anys en el futbol internacional. Qui sap si Míchel Sánchez ho superarà. Somiar és gratis. El que sí que sabem és que per descobrir què és la felicitat cal visitar Girona, aquests dies.

Europa continua sent impossible per a un Girona que va caure a Pamplona amb el cap ben alt, després d'un curs en què la nota no pot ser cap altra que l'excel·lent. L'Osasuna, amb una festassa al costat de la seva gent, serà l'equip que ocupi la plaça de Conference League amb la qual els gironins han flirtejat les últimes setmanes. Un doblet de Budimir ho va fer possible (2-1).

A les sis del matí d'aquest diumenge, l'afició del Girona està convocada a l'esplanada de Montilivi, rumb a Pamplona, per viure un capítol inèdit de la història del club blanc-i-vermell: la possibilitat de participar en una competició europea la temporada que ve. Perquè aquest somni, bonic i inesperat, sigui una realitat s'han de donar dos resultats, que l'equip de Míchel guanyi a l'Osasuna (18.30 hores, DAZN) i que l'Athletic no guanyi al Santiago Bernabéu. Ara com ara, tots dos li treuen un punt a l'equip català, que si suma els tres punts també aconseguirà el seu rècord de puntuació en una mateixa temporada a Primera.

"L'Osasuna és un nexe d'unió entre tots els navarresos independentment del que cadascú pugui pensar en l'aspecte polític, social o cultural. L'Osasuna, com els Sanfermines, ens encanta, ens uneix, ens fa sentir especials. El que és d'aquí, li agradi o no el futbol, se sent de l'equip", subratlla Javier Flaño (Noain, 1984), mite rojillo, a les portes de la segona final de Copa del club: avui davant el Reial Madrid (22 hores, La 1). "L'Osasuna és un exemple de com un club humil i senzill també pot fer grans coses i tenir moments de glòria. El Madrid és favorit, però l'Osasuna, sempre amb molt de treball, amb la il·lusió i amb l'empenta de la gent, pot tenir les seves opcions", assegura. Flaño anirà a La Cartuja com un aficionat més, com ja va fer el 2005 en la final perduda contra el Betis. Llavors va viatjar al Vicente Calderón en bus des del poble, just uns mesos abans de convertir-se en fix al Sadar. Ho explica per il·lustrar el sentiment de pertinença que desperta l'Osasuna.

Tant somiar en aquesta Lliga que per aconseguir-la el Barça ha de patir una mica. I mira que l’escenari semblava el millor per poder-se prendre les coses amb filosofia per un cop, però va haver de ser un xut de Jordi Alba a cinc minuts per al final el que aplani una mica més el camí cap a la tan esperada Lliga, que podria arribar la jornada vinent precisament al camp de l’Espanyol. O abans, si el Madrid punxa contra el Getafe el dissabte 13 de maig i l'Atlètic, que pot enfilar-se a la segona posició, no suma els propers sis punts. Els blancs van caure ahir a Sant Sebastià, facilitant les coses.

L’Espanyol està decidit a no rendir-se per més infortunis que se li presentin al davant. Els blanc-i-blaus han sumat, contra l’Osasuna (1-1), un punt que els queda curt per tots els mèrits que han hagut de fer per remar a contracorrent i superar tot tipus d’obstacles. A les baixes ja conegudes dels sancionats Vinícius i Óscar Gil s’hi ha afegit, poques hores abans del partit, la lesió muscular de Joselu, que estarà de baixa entre dues i tres setmanes.

Quin cor, aquest Barça. L'equip de Xavi marxa de vacances amb el cap ben alt, després d'un triomf tan dolç que el seu regust durarà mesos (1-2). Amb cara de cansat, amb les cames plenes de cops i encara amb la cicatriu de la Champions ben visible, l'equip de Xavi va saber guanyar a Pamplona lluitant contra tots els elements, un triomf amb el cor, amb ràbia. Quan la pilota comenci a rodar al Mundial, podrà asseure's al sofà amb un bol de crispetes ple, tranquil. I darrere, Xavi haurà posat un marc a la fotografia de la Lliga. Qui ho hauria dit, quan el Madrid va derrotar el Barça fa unes setmanes, que seria l’equip blaugrana qui lideraria la Lliga quan arribés el moment de parar, ja que algú va tenir la incomprensible idea de fer un Mundial un novembre.

Camuflats amb una caputxa i armats amb navalles i bats de beisbol, un grup d'aficionats ultres del Barça han destrossat un bar a Pamplona poques hores abans del partit de Lliga contra l'Osasuna. L'agressió ha acabat amb tres persones ferides al barri d'Iturrana, on un grup de seguidors navarresos s'havien citat a la prèvia de l'enfrontament d'aquesta nit.

Pot estar ben content el Girona del punt sumat contra l’Osasuna (1-1), encara que tothom vulgui guanyar sempre, allunyat d’una realitat que ni és ni serà la del conjunt gironí. La permanència no es dona fins al juny, així que fins llavors toca prendre consciència i gestionar bé les frustracions, que n’hi ha i n’hi haurà moltes. Ara com ara, l’equip passa per una mala ratxa. De sensacions i de punts (és fora del descens, de manera provisional). Però això canviarà, així que és aviat per desanimar-se.