Posats a parlar en termes bíblics, com ha fet el senyor Asens, el partit polític que estigui net de culpa que tiri la primera pedra. Vull dir que el festival d’incoherències abraça tot l’arc parlamentari des de temps immemorial. Però que tots els partits hagin fet algun cop una cosa contrària a la que han dit no és un eximent de res, sinó un motiu de desafecció de la gent amb els seus polítics, sobretot els de l’esquerra per allò de l’exigència moral superior dels seus votants.

La incògnita de si els comuns i Podem trencarien la seva aliança de cara a les eleccions catalanes es va resoldre el dimecres per una via que va sorprendre fins i tot una part de l’executiva del partit lila a Catalunya: la formació ha optat per no presentar-se al 12-M argumentant que fer-ho en solitari fragmentaria l’espai de l’esquerra i posaria en perill un futur govern progressista. Les bases de Podem a Catalunya han avalat la decisió en una consulta tancada aquest divendres amb un suport del 70,7% i una participació de dos mil inscrits. ¿Què ha passat perquè un partit que assegurava estar fort i preparat per defensar el seu projecte a les institucions catalanes hagi renunciat a donar la batalla electoral al Parlament?

El negociador de Sumar, Jaume Asens (Barcelona, 1972), visita l’ARA mentre la llei d’amnistia continua encallada al Congrés de Diputats després que Junts hi votés en contra.

Pedro Sánchez visitarà Felip VI a la Zarzuela el dimarts 3 d'octubre, sis anys després d'aquell discurs contra el referèndum. I aquest diumenge és 1 d'octubre. El líder del PSOE, conscient de la importància dels temps en política, ha esquivat aquest dissabte l'amnistia en la seva primera aparició després de consumar-se el fracàs d'Alberto Núñez Feijóo a la investidura. Ha sigut en un acte a La Rinconada, a Sevilla, i tota referència implícita a Catalunya ha sigut afirmar que avui a Espanya "hi ha més concòrdia gràcies al diàleg", i que ben segur hi haurà "quatre anys més de convivència".

Jaume Asens i Salvador Illa es van reunir poc abans del 23-J per analitzar un dels escenaris que preveien les enquestes i que finalment va ser el que es va donar: que la governabilitat de Sánchez depengués de Junts. I tots dos van estar d’acord que, si això passava, seria convenient fer tots els esforços per reintroduir Junts a la dinàmica institucional i per buscar una solució per a Carles Puigdemont. El que resulta curiós d’aquesta trobada és que, per motius diferents però coincidents, tant els comuns com el PSC estan especialment interessats perquè Junts ressusciti l’esperit de l’antiga CiU.

Jaume Asens (Barcelona, 1972) està més còmode des que no ocupa cap càrrec orgànic i actua per delegació directa de Yolanda Díaz. La seva missió és fer de pont amb Junts.

Jaume Asens (Barcelona, 1972) és el líder d’Unides Podem al Congrés i un dels dirigents que amb més vehemència han defensat des de l’inici de la legislatura la necessitat de reformar el delicte de sedició. Atén l’ARA després d’haver registrat al Congrés una proposta de reforma del Codi Penal que, admet, no arriba tan lluny com voldria però que sí que considera “un pas important” per fer front a la desjudicialització. Concedeix, tanmateix, que l’última paraula continuarà sent dels jutges.

Jéssica Albiach ha fet bandera durant tota la campanya d'anar de cara i dir la "veritat" sobre les seves intencions per després del 14-F. Tot i els vetos creuats, els comuns volen configurar un govern d'esquerres amb el PSC i ERC que posi les polítiques socials al centre i aposti pel diàleg amb l'Estat. I ha sigut aquesta bandera, la de la veritat, la que ha agafat aquest divendres el líder de Podem i vicepresident espanyol, Pablo Iglesias, quan ha tornat a defensar que simplement havia dit la "veritat" quan va assegurar, en una entrevista a l'ARA, que a Espanya no hi ha una situació de "plena normalitat democràtica". "Seguirem dient la veritat encara que sigui dura", ha afirmat Iglesias.

La ministra d'Hisenda i portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha reiterat que l'executiu de Pedro Sánchez "complirà amb el seu compromís de l'acord d'investidura d'intentar una solució dialogada per a un conflicte a Catalunya que dura ja massa temps", en una entrevista a Europa Press i en referència a la possible concessió de l'indult als presos polítics. Montero ha destacat que l'executiu "sempre ha estat valent" a l'hora d'afrontar el "conflicte polític" a Catalunya, i ha confirmat que aposten per "una via de diàleg" i per "trobar una solució consensuada".

“Hi estem treballant”. Aquesta ha sigut la manera com el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, s'ha tret aquest dilluns de sobre la pressió del líder dels comuns, Jaume Asens, per reformar el delicte de sedició al Codi Penal. Una promesa incomplerta, no haver presentat una proposta abans d’acabar el 2020, segons el president d’Unides Podem al Congrés, que ha demanat explicacions al ministre durant la comissió de justícia a la cambra baixa. A la compareixença a petició pròpia de Campo, en canvi, no hi han assistit els tres partits independentistes catalans. Consultats per l’ARA, Esquerra i JxCat han al·legat motius d’agenda.

No és estrany que Jaume Asens aixequi la veu contra el PSOE, tot i que a Madrid a vegades sigui difícil interpretar si ho fa en nom d’Unides Podem –és el president del grup parlamentari al Congrés– o bé com un dels dirigents dels comuns més propers a l’àmbit sobiranista. A Podem li convé que no hagi de ser Pablo Iglesias qui reclami amb tanta contundència la llibertat dels presos independentistes, i alhora els socialistes poden fer la interpretació que és una força catalana i no el seu soci de govern en el seu conjunt qui fa d’aquestes qüestions un camp de batalla. Aquest dimarts se n'ha viscut un nou exemple.

JxCat i ERC segueixen discrepant sobre si la figura d'un mediador és imprescindible pel funcionament de la futura taula de diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol, però aquest dilluns han rebaixat la tensió sobre la qüestió. Si dimecres passat els dos partits van airejar públicament les seves diferències al ple del Parlament, avui el to de les discrepàncies ha minvat. Ni que sigui temporalment.

Els comuns diuen no renunciar al seu programa electoral i que, si tenen presència a la taula de diàleg entre governs que s'ha de constituir en les pròximes setmanes, hi proposaran un referèndum d'autodeterminació. "Hi anirem amb la via escocesa, cosa que ja portàvem al programa", ha explicat el portaveu d'En Comú Podem al Congrés de Diputats, Jaume Asens, en una atenció als mitjans de comunicació aquest divendres al matí. Ara bé, ha admès que la seva posició serà "flexible i no dogmàtica". "Estem disposats a escoltar noves propostes per arribar a un acord que sigui ratificat per la ciutadania", ha afegit.

Tenim pressa. Aquest és el missatge que el PSOE i els comuns han enviat aquest divendres a ERC. Pressa per tancar la investidura de Pedro Sánchez com més aviat a millor i, en concret, abans de Nadal. Els republicans, en canvi, han enviat senyals en la direcció contrària. Ells no són partidaris d'arribar a un acord de manera accelerada i per ara eviten garantir un pacte en el termini que voldrien els socialistes.