Els resultats electorals també es cobren víctimes en els partits extraparlamentaris. La més significativa, la de Clara Ponsatí, que aquest dilluns ha anunciat que abandona la primera línia política després de l'estrepitós fracàs d'Alhora, que es va quedar fora del Parlament amb un irrisori 0,4% dels vots i poc més de 13.000 vots. L'exconsellera ha admès que no han sabut convèncer les bases independentistes que Alhora pot revertir la crisi que travessa el moviment independentista. "Amb aquests resultats, caldrà que replantegem el futur del projecte. I crec que el meu paper ja no ha de ser a la primera línia", ha escrit a X.

L’èxit de la candidatura de Jordi Graupera i Clara Ponsatí entre referents de primera fila de la cultura catalana actualitza el tema vell i fascinant dels intel·lectuals i la política. Naturalment, hi ha raons convencionals que expliquen el suport de noms com Roger Mas, Carlota Gurt, Miquel de Palol o Narcís Comadira; des de l’afinitat ideològica genuïna a l’amistat personal, fins al càlcul estratègic que pugui fer cadascú. Però el nombre de personalitats i la seva rellevància, així com el fet que cap altra candidatura pugui convocar un elenc similar ara mateix, permet elevar l’anècdota a categoria i fer una mica de prospecció cultural. És un bon moment per preguntar-nos la diferència entre incorporar una empresària o un meteoròleg a les llistes d’un partit respecte de fitxar un escriptor o un compositor.

No fa encara tres setmanes, Clara Ponsatí i Jordi Graupera anunciaven la creació d’un nou projecte polític, Alhora, que s’havia de presentar en societat el 23 d’abril. La convocatòria d’eleccions anticipades els ha obligat a accelerar els terminis, i ara estan recollint signatures –en necessiten més de 5.000 a Barcelona– per poder presentar-se a les eleccions del Parlament de Catalunya. 

Aquest cap de setmana, Carla Turró conversa amb els confundadors d'Alhora, el nou projecte polític independentista que lideren l'eurodiputada Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera.

A les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya hi haurà, probablement, una nova proposta política independentista. L'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera han anunciat aquest dilluns al vespre a les xarxes socials que el 23 d'abril presentaran el seu nou projecte al Teatre Borràs de Barcelona, a les 18:30 h. "Al país li cal un tomb", ha assegurat Graupera. La nova proposta es diu "Alhora". "Què necessita Catalunya? Arrels i futur, independència i bon govern, alhora", resumeix el vídeo llançat aquest dilluns.

Clara Ponsatí serà la protagonista del sopar que ha organitzat l'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) aquest divendres, 16 de febrer, a les 20 h. La trobada tindrà lloc al restaurant Sa Creu, a Petra (carretera de Manacor-Inca) i el preu del sopar és de 20 euros. Així mateix, per poder arribar-hi, s'ha establert un servei d'autocar que partirà des de Palma, prop de l'estació del tren de Sóller. El trajecte té un cost de cinc euros i inclou la tornada a Ciutat després del sopar. Si estàs interessat a assistir al sopar, t'hi pots inscriure aquí.

Des de fa temps que el lema dels independentistes és "Amnistia i autodeterminació". De fet, és en l'únic que han estat d'acord en els darrers anys Esquerra, Junts i la CUP. Ara bé, aquest consens comença a tenir detractors dins del moviment independentista ara que s'està plantejant l'amnistia en el marc de la negociació de la investidura de Pedro Sánchez. En la manifestació per al sisè aniversari de l'1 d'Octubre van aflorar els primers símptomes: hi va haver crits d'"Amnistia no" després de sentir la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, definint la mesura com un "blanqueig" de l'Estat i es van sentir xiulets, d'una part del públic, quan el líder d'Òmnium, Xavier Antich, va defensar l'oblit judicial obertament. La mesura, doncs, no només tensa el PSOE sinó que també hi ha independentistes en contra de l'amnistia. Qui són? Per què s'hi oposen?

Una de les primeres conseqüències de la paràlisi del Procés ha estat la desmobilització de l’independentisme a les urnes. A les municipals les llistes de Junts, ERC, la CUP i el PDECat van perdre gairebé 300.000 vots respecte al 2019 i el doble a les darreres eleccions espanyoles. El desencís de part de les bases del moviment amb els tres grans partits també està fent aflorar nous actors que es proposen per presentar batalla al Parlament, com ja van fer, amb èxit i sense, Solidaritat i Reagrupament el 2010.

Una de les primeres conseqüències de la paràlisi del Procés ha estat la desmobilització de l'independentisme a les urnes. A les municipals, les llistes de Junts, ERC, la CUP i el PDECat van perdre gairebé 300.000 vots respecte al 2019 i el doble a les darreres eleccions espanyoles. El desencís de part de les bases del moviment amb els tres grans partits també està fent aflorar nous actors que es proposen per presentar batalla al Parlament, com ja van fer, amb èxit i sense, Solidaritat i Reagrupament el 2010.

L’eurodiputada de Junts Clara Ponsatí atén l’ARA a Perpinyà després d’haver perdut la immunitat.

En el seu moment, quan els tres parlamentaris estaven acusats per la comissió d'un delicte de sedició i un altre de malversació de cabals públics, el president de la cambra europea va tramitar la sol·licitud de les autoritats espanyoles per decidir si s'accedia a l'aixecament de la immunitat parlamentària. Es van complir els requisits legals per a la tramitació dels suplicatoris i el Parlament Europeu va acordar per majoria accedir a la petició realitzada per Espanya, obrint així la via per recórrer davant del Tribunal General de la UE, al qual li corresponia la decisió de confirmar o revocar la resolució del Parlament Europeu. Avui hem conegut que el Tribunal General confirma la decisió del Parlament Europeu. Contra aquesta resolució, que afecta drets fonamentals, es pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal de Justícia de la UE per vulneració de drets fonamentals.

Com que la moral de la resistència independentista s’ha alimentat a base de les victòries jurídiques de Puigdemont a Europa, és normal que una resolució adversa com la d’avui estengui el desànim entre la gent que segueix i pateix pel president a l’exili, i que sigui rebuda com una altra flama que s’apaga. 

Hi havia dues qüestions que l'expresident Carles Puigdemont esperava resoldre aquest 2023 per aclarir el seu futur jurídic (i polític): l'abast de les euroordres -que ja es va solucionar al mes de gener- i la prevalença de la seva immunitat com a eurodiputat, la clau de volta per saber si té marge o no per tornar a Espanya sense risc de ser empresonat i jutjat pel Tribunal Suprem. Aquesta carpeta, l'última, es resol aquest dimecres 5 de juliol en primera instància al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), amb una resolució que condicionarà l'inici de la campanya electoral, almenys per a Junts per Catalunya. De fet, la plana major del partit amb la cap de llista al 23-J, Míriam Nogueras, serà aquest dimecres a Brussel·les. A continuació posem negre sobre blanc respecte als escenaris possibles, tot i que la decisió no és definitiva: tant Puigdemont, defensat per l'advocat Gonzalo Boye, com el Parlament Europeu poden recórrer la decisió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

El jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha dictat aquest dimecres una ordre de detenció a Espanya contra l'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí, que el 24 d'abril estava citada a declarar i es va negar a comparèixer. Així, el magistrat es vol assegurar que la pròxima vegada que l'exconsellera trepitgi territori espanyol serà conduïda a l'alt tribunal per prestar-li declaració, un cop ella mateixa va decidir regularitzar la seva situació processal. Després de la reforma del Codi Penal que derogava la sedició, el seu cas va quedar en una simple desobediència i va decidir tornar a Catalunya. Tanmateix, el dia que estava citada a declarar va preferir plantar Llarena i marxar a Brussel·les.

Moviment de Clara Ponsatí contra els Mossos d'Esquadra. L'eurodiputada de Junts ha portat la policia catalana i la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per haver-li negat l'accés a diversos atestats, cosa que havia sol·licitat a través d'una petició de transparència, relacionats amb manifestacions independentistes. Així, Ponsatí acusa els Mossos d'"ocultar" informes: "Obrim la via judicial per aturar la repressió de la Generalitat contra els independentistes i evitar que el cos pugui continuar actuant com a cooperador necessari de l'estat espanyol", diu l'eurodiputada en un comunicat.

Clara Ponsatí no ha comparegut aquest matí davant del Tribunal Suprem, on estava citada per la causa de l'1-O, i manté així el pols amb el jutge instructor del Procés Pablo Llarena. L'eurodiputada de Junts, que va quedar en llibertat després de ser detinguda el 28 de març, quan va tornar de l'exili, estava cridada a declarar a Madrid davant l'alt tribunal a les 11 hores, per un delicte de desobediència, però va decidir no d'anar-hi: a aquella hora ja era a Brussel·les, on tenia previst assistir en una reunió de la comissió d'Indústria al Parlament Europeu. En la seva arribada a l'Eurocambra, poc després que el seu advocat, Gonzalo Boye, confirmés que plantaria Llarena, Ponsatí s'ha justificat: ha defensat que havia de ser a la capital belga i no a Madrid en compliment de les seves "obligacions" com a eurodiputada i per "mantenir dignitat" de la cambra.

La política –i no ho dic en mode pejoratiu, sinó purament descriptiu– és com el porc: se n'aprofita tot. La corrupció pròpia? Si en els rengles del teu partit esclata un escàndol –cas del PSOE amb l’afer Mediador–, ràpidament treus pit que, només de saber-ho, vàreu expulsar la poma podrida. Si la corrupció que us afecta és múltiple i sistèmica –cas del PP amb Gürtel, Kitchen, Lezo, Palma Arena, Púnica, etcètera–, respons que això són afers molt antics i que, de fet, en invocar-los l’actual govern vol destruir el partit de Feijóo i quedar-se sense oposició, com a Cuba o a Veneçuela. Si tens una tendència congènita a l’abús de poder i et persegueixen els processos –cas de Benjamin Netanyahu a Israel–, assegures que tot és una conjura dels jutges del Suprem, que són d’esquerres (és obvi que aquest últim argument no es podria fer servir a Espanya...). I, a l’hora d’aprofitar-ho tot, explotar en benefici propi les mesures persecutòries de l’enemic polític constitueix un clàssic.

L’independentisme acaba dies agitats, avantposant la seva Setmana de Passió al dia de Rams. Dimarts el sotraguejava l’antiga consellera d’Ensenyament, l’honorable Clara Ponsatí, amb la seva visita sorpresa a Catalunya, tot i que, caparrudament –i descentradament–, els mitjans de comunicació en deien Espanya. I dijous el sacsejava la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –que ni és superior, ni fa justícia, ni és català– contra la presidenta del Parlament, la molt honorable Laura Borràs.

Clara Ponsatí es va presentar aquest dimarts per sorpresa a Catalunya, va ser detinguda malgrat tenir immunitat parlamentària i després el jutge la va deixar en llibertat. Era una possibilitat que tant ella com els seus advocats preveien, malgrat que la denuncien com a il·legal. Podia ser detinguda? Té repercussions a l'exili? A continuació us expliquem les claus del cas Clara Ponsatí, que pot acabar amb un altre front judicial a Europa.

El conflicte polític català s'ha de dilucidar dins de les vies marcades per la Constitució espanyola, complementada pels principis rectors que estableix el Tractat de Funcionament de la Unió Europea. L'estat espanyol havia d'afrontar la disputa amb els mecanismes establerts a la mateixa Constitució, que impedeix qualsevol iniciativa que propugni un referèndum unilateral per assolir la independència.