El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha absolt l'exconseller Lluís Puig del delicte de desobediència pel cas de les obres d'art de Sixena. El tribunal sentencia que no s'han aportat proves suficients per concloure que l'anterior titular de Cultura i membre del govern de l'1-O, exiliat a Bèlgica, incomplís de forma "reiterada" i "persistent" els requeriments per traslladar les 44 obres dipositades al Museu de Lleida fins al monestir de Sixena, a Osca. Unes peces que finalment va endur-se la Guàrdia Civil el desembre del 2017, en plena intervenció de la Generalitat amb el 155.

Josep Miquel Arenas (sa Pobla, 1993), més conegut per Valtònyc, acusava dilluns l'eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, d'haver-se transferit donacions del Consell de la República al compte personal. La setmana passada ja ho insinuava, però de manera molt més críptica: "Recomano allunyar-lo de qualsevol organització". "En Valtònyc té dues grans virtuts: no calla i sempre diu la veritat", subratlla Mateu Xurí, el popular cantant de gloses mallorquines que el va esperonar a cantar en català per convertir-se en el primer raper a cantar en la nostra llengua a les Illes. "No calla encara que sigui per denunciar els qui teòricament ens havien de dur al paradís", afegeix en relació amb el Procés.

Aquesta era La Setmana per a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. En majúscules, perquè feia mesos que els exiliats de Junts a Bèlgica treballaven rere els focus, fent el mínim soroll però sense descans, de cara a la votació del suplicatori en el ple de l’Eurocambra. Ho tenien tot a punt i sabien que tornarien a recuperar els preuats micròfons de la premsa internacional: només en els cinc dies previs a la votació del suplicatori van concedir 18 entrevistes a mitjans de fins a 15 països diferents. Però, quan dilluns trepitjaven la catifa blava que porta a l’hemicicle del Parlament Europeu per votar, no s’imaginaven que l’exili independentista tindria, al final de la setmana, una altra gran protagonista: Meritxell Serret.

LA JUSTÍCIA BELGA ha denegat definitivament l’extradició a Espanya de Lluís Puig. Me n’alegro molt. I ha fet alguna cosa més: una esmena a la totalitat a la manera com el sistema judicial espanyol ha afrontat el cas de Lluís Puig i, per extensió, de tot el procés català, que ha dut als dirigents independentistes a la presó o a l’exili. Perquè les raons per denegar l’extradició no són formals. No és que a la petició de Llarena li falti una pòlissa. Les raons, de fons, apunten a un vici fonamental de tot el tractament judicial del procés: que qui ha jutjat no era a qui li tocava fer-ho. I això no és forma, és fons. El sistema ha fet un vestit a mida per aconseguir el que volia. I ho ha aconseguit mentre es movia dins de l’àmbit jurisdiccional espanyol. Però quan aquest vestit a mida s’ha presentat davant de la justícia belga, alemanya o britànica, no ha aconseguit els seus objectius. La justícia belga li diu a l’espanyola que ha fet les coses mal festes. Però -com ja va passar amb el cas Otegi- quan queda clar que algú en el sistema judicial espanyol ha fet les coses molt malament i li fan una esmena a la totalitat, aquest algú es pot quedar tan ample. Sense assumir cap responsabilitat. Sense que ni tan sols el renyin els seus.

El Tribunal Suprem espanyol ha tornat a quedar descol·locat a Europa. La Fiscalia de Bèlgica no recorrerà la sentència del Tribunal d’Apel·lació belga que ha denegat l’euroordre espanyola contra l'exconseller de Cultura de la Generalitat, Lluís Puig Gordi. De manera que el cas queda definitivament tancat i suposa un nou revés per al jutge Pablo Llarena. Si ja es va denegar la segona euroordre del Suprem sobre Puig Gordi –la primera la va retirar el mateix Suprem– negant que el tribunal espanyol fos competent, en aquesta ocasió l'argumentació jurídica ha anat més enllà al considerar que hi havia "vulneració de la presumpció d'innocència" de l'acusat per part del Suprem, que no ha cessat, malgrat els fracassos reiterats, en la seva obsessió per fer tornar els exiliats polítics que no ha pogut jutjar. La demanda d’extradició ara del tot descartada va ser enviada per Llarena l’octubre del 2019, poques setmanes després de la sentència del Procés. Se’l requeria per malversació de fons, mentre que els delictes de rebel·lió i sedició, presents en les altres dues euroordres, desapareixien. Però ni així se n'ha sortit.

“Encara estàvem de celebració quan hem hagut de fer una nova celebració”, assegurava aquest divendres l’exconseller de Cultura, Lluís Puig. El polític català encara estava digerint la decisió del Tribunal d’Apel·lació que aquest dijous va rebutjar la seva extradició. Però a l’alegria de veure com, per segona vegada, la justícia belga denegava l’euroordre s’hi ha unit la notícia que la Fiscalia belga renunciava 24 hores després a portar el cas a la següent instància judicial. Puig, exiliat a Bèlgica des de la tardor del 2017 i reclamat per Tribunal Suprem espanyol per malversació, tanca definitivament un capítol.

Regal de Reis endarrerit per a l’exconseller de Cultura Lluís Puig. La justícia belga ha denegat aquest dijous per segon cop l’extradició del polític català. Aquesta vegada, però, ha anat “més enllà”, assegura l’advocat de Puig, Josep Costa. Segons la defensa de Puig a través de l’advocat Simon Bekaert, el jutge creu que “hi ha un risc greu de violació de la presumpció d’innocència”. A més, el Tribunal d’Apel·lació comparteix el que va dictaminar el tribunal de primera instància a l’agost: el Tribunal Suprem espanyol no era competent per demanar l’euroordre i per això Bèlgica va rebutjar-ne l’extradició.

El Tribunal Suprem manté vigents les ordres de detenció nacionals, europees i internacionals contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, així com la la petició del suplicatori al Parlament Europeu perquè se suspengui la immunitat dels tres primers -de la qual gaudeixen pel fet de ser eurodiputats- i poder procedir així a la seva extradició a Espanya. Segons han informat aquest dilluns diverses agències, la sala penal de l'alt tribunal ha desestimat els recursos amb els quals els quatre exmembres del Govern exiliats buscaven deixar sense efecte les ordres de detenció que pesen sobre ells, dictades per l'instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena.

Un dels fronts calents de l'independentisme d'aquest curs polític a Brussel·les és el procés del suplicatori que ha de mantenir o retirar la immunitat parlamentària de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí com a eurodiputats. El procés està congelat, pendent que l'Eurocambra determini de quina manera es pot reprendre l'activitat parlamentària que requereix presencialitat, com és el cas de les audiències del suplicatori, que es duen a terme dins la comissió d'Afers Jurídics (JURI) de l'Europarlament. Mentrestant, però, el seu president, l'eurodiputat de Ciutadans, Adrián Vázquez, ha assegurat aquest dimecres que no permetrà que el procés es converteixi en un "circ" o un "acte electoral", que pretengui desprestigiar Europa. Els eurodiputats independentistes i la seva defensa ja han explicat diverses vegades que encaren aquest procés com un judici al judici del Tribunal Suprem espanyol, que consideren arbitrari.

Quan la Fiscalia General de l'Estat va aprofitar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per posar en marxa una operació de persecució implacable del nacionalisme català a través del Tribunal Suprem (TS), ho va fer amb la convicció absoluta que controlaria amb seguretat el desenvolupament de l'operació. Coneixent, com coneixia, la composició del Tribunal Constitucional, no tenia cap dubte que l'únic òrgan que tenia facultats per imposar algun tipus de control, no ho faria. Entre la Fiscalia General i el TS arbitrarien la resposta de l'Estat al desafiament del nacionalisme català.

La defensa de l'exconseller Lluís Puig ha sabut trobar el punt feble de les euroordres dictades pel Tribunal Suprem espanyol i, de moment, la justícia belga li dona la raó. Un jutjat de primera instància va rebutjar ahir l'extradició a Espanya pel delicte de malversació de l'exconseller de Cultura Lluís Puig amb l'argument que el Suprem no té la competència per fer-ho. Pot semblar un tecnicisme com el que va provocar que es rebutgés una euroordre anterior, però no és només això. El jutge belga considera que la justícia espanyola ha violat el dret de Puig al "jutge ordinari predeterminat per la llei" que marca l'article 24.2 de la Constitució, ja que al no ser una persona aforada (va deixar de ser-ho en el precís moment que es va aprovar el 155) l'autoritat competent per cursar l'euroordre hauria de ser un jutjat ordinari.

Nou cop de la justícia belga a l’estat espanyol. Bèlgica no farà efectiva l’euroordre que demanava l’extradició de l’exconseller de Cultura Lluís Puig. El jutjat de primera instància de Brussel·les va considerar ahir que el Tribunal Suprem, que va ser qui va emetre l’euroordre, no era competent per fer-ho. A Puig se’l reclamava per malversació de fons públics en relació al referèndum de l’1 d’Octubre. Aquest és el primer veredicte d’un jutge belga sobre les euroordres dels polítics catalans des que van arribar a Bèlgica l’octubre del 2017, ja fa gairebé tres anys.

L'independentisme en bloc ha sortit aquest divendres a celebrar la decisió de la justícia belga de rebutjar l'extradició de l'exconseller Lluís Puig. Després que el jutge de primera instància de Brussel·les hagi considerat que el Tribunal Suprem no era competent per demanar l'euroordre, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha exigit la nul·litat "del judici farsa" i l'alliberament dels presos i exiliats, així com l'amnistia per a tots els represaliats.

El jutge de primera instància de Brussel·les decidirà el 7 d'agost sobre l'extradició de l'exconseller de Cultura Lluís Puig. Així ho ha comunicat la seva defensa en la sortida d'una nova vista judicial que havia quedat ajornada a causa de la pandèmia de coronavirus. L'euroordre de Puig va passar a jutjar-se de manera individual quan Carles Puigdemont i Toni Comín van veure confirmada la seva immunitat parlamentària després d'haver sigut escollits eurodiputats.

La justícia belga decidirà el dia 18 de febrer si deixa en suspens o anul·la les euroordres de detenció contra Carles Puigdemont i Toni Comín. En una vista celebrada aquest dilluns la defensa dels dos exiliats ha sol·licitat que s'anul·li per complet tot el procés perquè consideren que ja tenien immunitat parlamentària des del moment de la proclamació dels resultats de les europees (és a dir, el 2 de juliol), mentre que el jutge Pablo Llarena les va emetre a principis de novembre. En canvi, la fiscalia belga en defensa la suspensió momentània. Cal recordar que les euroordres es van emetre a principis de novembre i, per tant, cinc mesos després que Puigdemont i Comín adquirissin la immunitat.

Tots els ulls posats en Luxemburg. La justícia belga ha optat per esperar a saber si Carles Puigdemont i Toni Comín tenen immunitat parlamentària abans de decidir sobre la tercera euroordre de detenció que va emetre el jutge Pablo Llarena l'octubre passat. Per això aquest dilluns el tribunal de primera instància de Brussel·les ha decidit deixar en suspens el procediment fins al dia 3 de febrer, quan espera que s'hagi aclarit la seva situació com a eurodiputats a través d'algunes de les vies que tenen obertes amb la justícia europea. El cas de l'exconseller Lluís Puig també se suspèn perquè, malgrat que no està pendent de la immunitat parlamentària, el jutge ha estimat que decidir ara si procedeix extradir-lo prejutjaria els casos de Puigdemont i Comín.

La justícia belga ha acceptat l'ajornament de la primera vista per analitzar les euroordres de detenció dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig fins al 16 de desembre. Per tant, queden agrupades amb la de l'expresident Carles Puigdemont. D'aquesta manera, els exconsellers i l'expresident compareixeran el mateix dia i seran jutjats pel mateix jutge, tal com volia la defensa. Tot i això, com explica una portaveu de la Fiscalia belga, les decisions sobre les euroordres seran diferents, per tant s'emetran tres sentències. Això significa també que des d'ara fins el 12 de desembre, les parts tenen temps per presentar les seves al·legacions per escrit de cara a aquesta primera vista. En aquestes al·legacions, la defensa dels exiliats esgrimirà que Puigdemont i Comín tenen immunitat parlamentària. De manera conjunta, argumenten que a Espanya no tindrien un judici just i que veuran vulnerats els seus drets fonamentals.