Tica Font (Vall d’Uixó, 1956) és la presidenta i investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Llicenciada en Física per la Universitat de València, ha estat directora de l’Institut Català Internacional per la Pau i presidenta de la Federació Catalana d’ONG per la Pau. És experta en economia de defensa, comerç d’armes, pressupostos de defensa i indústria militar. Font és una de les veus expertes de les II Jornades per la Pau que ha organitzat la plataforma Mallorca per la Pau i deixa clar que les guerres són un pretext per fer negoci.

Cinquanta anys després, la línia verda continua viva. Invisible, però letal, aquesta frontera imaginària va partir en dos Beirut durant quinze anys de guerra civil: a l'oest, els barris musulmans i palestins; a l'est, els cristians. Una franja de mort que no només va dividir la ciutat, sinó l'ànima de tot un país.

Feia temps que Mariam Azzaz no mirava cap al cel buscant-hi avions de guerra i drons. Ara ha tornat l'angoixa. Viu a Hadath, als districtes del sud de Beirut. Dies enrere va haver de córrer fins a l'escola del seu fill després que Israel emetés una ordre d'evacuació per desallotjar un edifici residencial que seria bombardejat a prop del Liceu de les Arts, on estudia el Michel, d'11 anys. "És un déjà-vu".

Beirut ha reviscut aquest divendres el malson que semblava que havia quedat enrere després de fa quatre mesos. A les 13.40 h, tres explosions han ressonat amb força a la ciutat, recordant als habitants de la capital libanesa el constant perill que aguaita. Avions de guerra israelians han atacat un edifici al barri de Hadath, als suburbis del sud de Beirut, com a represàlia pel llançament de dos coets des del sud del Líban contra l'assentament de Kiryat Shmona, al nord d'Israel. L'amenaça del ministre de Defensa israelià, Israel Katz, s'ha materialitzat en atacs aeris massius sobre diverses zones del sud del Líban, una escalada en les tensions que semblava que havia disminuït els últims mesos.

La frontera entre Israel i el Líban ha tornat a ser escenari d'un repunt greu de la violència. Per primera vegada en tres mesos s'han llançat coets des de territori libanès cap al nord d'Israel, que han impactat en una zona residencial. La resposta d'Israel no es va fer esperar. Després d'interceptar els coets que es dirigien cap a la localitat de Metula, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va ordenar a les forces armades que responguessin de manera contundent. El govern de Tel-Aviv ha advertit que el futur de Metula ja no és diferent del de Beirut, cosa que insinua una amenaça directa sobre la capital libanesa. Mentrestant, el cap de l'estat major israelià, Eyal Zamir, ha anunciat que l'exèrcit avaluarà els pròxims passos en l'escalada militar.

Les tropes d'Israel s'havien de retirar del Líban com a màxim el 18 de febrer, però avui encara són en diferents punts estratègics del país, tot i que la majoria de tropes han tornat cap a territori israelià. Per a Tel-Aviv és vital quedar-se "en alguns punts", perquè considera que les forces armades libaneses no han aconseguit desarmar Hezbollah ni desplegar-se completament a la zona, incomplint part de l'acord de l'alto el foc.

L'exèrcit israelià no va complir la data límit per retirar les seves tropes del sud del Líban després de la fi de l'alto el foc de seixanta dies, que va acabar el 27 de gener. Ara, creix la incertesa sobre si es mantindran a la zona més enllà del nou termini fixat per a aquest dimarts, 18 de febrer. Aquesta possibilitat augmenta la tensió en una regió que ja és inestable, i posa en risc la seguretat d'una frontera on els interessos de diferents actors, tant locals com internacionals, són difícils d'alinear.

Aita el-Xaab, una localitat libanesa a un quilòmetre de la frontera amb Israel, ha estat esborrada de la faç de la terra. Després de la retirada de les tropes israelianes del sud del Líban, en compliment de l'acord d'alto el foc del 27 de novembre, el que queda del llogaret és amb prou feines una ombra. Un cop expirats els 60 dies de treva amb Hezbollah, Israel, amb la mediació dels Estats Units, va prorrogar fins al 18 de febrer la seva sortida del país i manté presència militar en localitats de l'est de la frontera libanesa.

Almenys 22 persones han mort, inclòs un militar libanès, i 124 han resultat ferides aquest diumenge al sud del Líban. És l'estampa tràgica que ha deixat l'exèrcit israelià després d'haver disparat contra civils que han desafiat la restricció de no tornar a 60 localitats frontereres sota ocupació israeliana. La mort de civils libanesos per foc israelià fa que calgui preguntar-se fins a quin punt Hezbollah n'és còmplice per haver incitat aquesta situació amb la seva crida a tornar a les localitats ocupades.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha deixat clar les últimes hores que la seva postura respecte al conflicte entre Israel i Palestina és molt propera a la dels colons jueus més radicals. Ha suggerit buidar la Franja de Gaza amb el desplaçament forçat dels seus residents a països del voltant. Trump ha explicat als periodistes, a bord de l'Air Force One, que li ha demanat al rei Abdullah II de Jordània, un soci clau dels Estats Units a la regió, que accepti rebre palestins. "Li he dit: m'encantaria que n'acceptessis més, perquè ara mateix miro la Franja de Gaza i és un merder, un autèntic desastre", ha relatat Trump. També ha apuntat que suggerirà el mateix al president egipci, Abdel Fattah al-Sisi, amb qui té previst parlar aquest diumenge.

Sense gaires sorpreses, Israel ha anunciat aquest divendres que la retirada gradual de les seves tropes del sud del Líban "continuaria" més enllà dels seixanta dies previstos a l'acord d'alto el foc, que expira aquest diumenge, argumentant que el Líban no ha respectat "totalment" els seus compromisos. Segons l'oficina del primer ministre, Benjamin Netanyahu, "com que el Líban no ha complert plenament l'acord d'alto el foc, el procés de retirada gradual continuarà d'acord amb els Estats Units". Aquest senyal fa referència a una de les condicions de l'acord, que estipula que l'exèrcit libanès s'ha de desplegar completament al sud del Líban i imposar la retirada de Hezbollah més enllà del riu Litani, a uns trenta quilòmetres de la frontera amb Israel.

Amb 85 vots a favor i l'absència del bloc parlamentari de la Lleialtat a la Resistència, compost per Hezbollah i el seu soci xiïta, el Moviment Amal, el septuagenari Nawaf Salam, president del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), ha assumit el càrrec de primer ministre del Líban. Aquest nomenament posa fi a dos anys de paràlisi institucional, caracteritzats per un govern interí liderat pel magnat Najib Mikati, que operava sota una dinàmica de mera administració diària.

Després de dos anys i dos mesos de buit de poder, 12 intents fallits i una guerra de 14 mesos entre Israel i Hezbollah que ha devastat el país, el Líban té per fi president. L'elecció del comandant en cap de l'exèrcit, Joseph Aoun, com a cap d'estat no hauria estat possible sense la forta pressió internacional, la debilitat en què ha quedat exposada la milícia xiïta libanesa després de la guerra i la urgència de recuperar la sobirania nacional abans que finalitzi, d'aquí a dues setmanes, l'alto el foc al sud del Líban.

Quatre hores abans que es declarés l’alto el foc al Líban, el negoci d'Ali Badawi va rebre l'impacte de dos míssils. “És dur, però traurem la runa, avaluarem les pèrdues i començarem de nou. Repararem i confiarem que Déu ens proveirà. Si el govern ens compensa serà genial, però, amb ajuda o sense, començarem la reparació”, diu, amb una barreja de resignació i determinació. Ali Badawi és propietari del restaurant Abu Deeb, situat al carrer comercial del mateix nom, a Tir, la cinquena ciutat del país, a la costa sud, a 85 quilòmetres de Beirut.

La fragilitat de l'alto el foc al Líban s'ha demostrat un cop més en les últimes hores, amb almenys deu morts per atacs israelians al sud del país. Les violacions de la treva acordada per Tel-Aviv i Hezbollah han estat constants des que va entrar en vigor, fa menys d'una setmana, especialment en el bàndol israelià, tot i que els darrers atacs haurien tingut lloc després que el grup xiïta llancés projectils contra una zona en disputa prop de la frontera. Es tractaria, segons mitjans libanesos, del primer cop que la milícia proiraniana utilitza obusos des de l'entrada en vigor de l'alto el foc, dimecres passat.

Tot i que els combats han cessat, o almenys s'han aturat, el Líban s'enfronta a un desafiament intern molt complex: la redefinició política i social postconflicte. Mentre que molts seguidors de Hezbollah i altres sectors del país consideren que la guerra ha estat una victòria per al grup, una part significativa de la població libanesa rebutja la violència i la destrucció que ha comportat el conflicte, una guerra a la qual no han donat suport. “La proclamació de victòria de Hezbollah no té rellevància fora de la seva base de suport”, comenta Bassam Lahoud, expert en política de l'Orient Mitjà de la Universitat Libanesa Americana. Per a aquest professor, les preocupacions de la majoria dels libanesos no són els resultats polítics de la guerra, sinó les devastadores conseqüències econòmiques que ha deixat l'enfrontament.

El fràgil alto el foc, instaurat fa tres dies per posar fi a més de 13 mesos de guerra al Líban, trontolla per les repetides violacions al sud del Líban. Aquest divendres trets israelians han ferit dues persones a Bint Jbeil, i forces israelianes han obert foc durant un funeral a Khiam i han destruït oliverars amb excavadores a Kfar Kila.

Just l'endemà de l'entrada en vigor de l'alto el foc al Líban, aquest dijous s'ha comprovat la fragilitat de l'acord. L'exèrcit israelià ha tornat a llançar bombes al sud del Líban, després d'acusar Hezbollah d'haver violat les condicions pactades. La milícia proiraniana, per la seva banda, també ha culpat Israel de no complir els termes de l'acord i l'ha acusat de disparar contra libanesos que estan intentant tornar a casa seva al sud del país.

Un guirigall trenca la desolació a les ruïnes de Bir Abid, als suburbis de Beirut. Un seguici de banderes grogues i verdes —els estendards de Hezbollah i Amal, l'altre partit xiïta libanès— s'obre pas per carrers coberts de runa. Coregen consignes religioses mentre avancen entre edificis reduïts a l'esquelet. L'escena, tan vibrant com surrealista, reflecteix el fort desig de poder tornar a casa.

L’entrada en vigor de l’alto el foc entre Israel i Hezbollah la matinada d’aquest dimecres representa un cert assoliment diplomàtic després de més d’un any de foc creuat i de dos mesos d’extensos bombardejos aeris i una invasió terrestre de l’exèrcit israelià en sòl libanès. Però la possibilitat de replicar una fórmula similar a Gaza continua sent ínfima, i la treva al Líban permetrà a Tel-Aviv desacoblar com volia els dos fronts i redoblar l’ofensiva contra la Franja.