Marc-André ter Stegen és l’últim vestigi de la plantilla que va guanyar la Lliga de Campions de Berlín fa deu anys. També és un dels tres únics supervivents de les renovacions amb diferiments que Josep Maria Bartomeu va fer amb nocturnitat i traïdoria abans de dimitir l’octubre del 2020, d'esquena al vestidor liderat per Leo Messi. Actualment primer capità per antiguitat, és la figura arqueològica d’un equip que va ensorrar-se entre Anfield i Lisboa i va començar a aixecar-se amb la Lliga de Xavi, en què ell va ser clau sota pals. A la cúpula del Barça, lícitament, creuen que li ha arribat l’hora dels adeus per poder mirar endavant amb un porter de futur: n’han parlat a les reunions de junta directiva i en cercles de confiança amb periodistes. Oficialment, el missatge és que no el volen forçar a marxar, però un cop fitxat Joan Garcia no cal fer-li empassar la verdura fent l’avió amb la forquilla. 

Després de dos anys a l'ombra de Claudio Bravo, Marc-André ter Stegen va plantar-se a les oficines del Barça a Aristides Maillol amb una oferta del Manchester City sota el braç. Era l'estiu del 2016 i l'alemany va sorprendre tothom amb la seva determinació per amenaçar amb un canvi d'aires només dos cursos després de la seva arribada. El motiu de l'ultimàtum: no volia més temporades alternant a la porteria amb el xilè, a qui Luis Enrique Martínez, aleshores entrenador blaugrana, confiava tots els partits de Lliga. Obligat a triar, l'entitat va apostar per Ter Stegen, que en aquell moment tenia 24 anys i era un dels porters amb més futur d'Europa. Per la seva part, Bravo, nou anys més veterà, va ser qui finalment va recalar al primer City de Pep Guardiola.

Aquests dies s'ha viralitzat a la xarxa X l'etiqueta #TerStegenOut. Milers d'usuaris el fan servir per demanar el que és obvi: que el porter alemany del Barça, primer capità de la plantilla de Hansi Flick, marxi del club. No importa que tingui contracte blindat fins al 2028 o que hagi estat lesionat gran part d'aquesta temporada. Les xarxes socials, on els grisos no existeixen i abunden l'odi, l'anonimat i, el que és pitjor, la impunitat, han dictat sentència amb l'únic supervivent de l'última Champions blaugrana (2015). De la nit al dia, i mentre creix el soroll al voltant del possible fitxatge de Joan Garcia, s'acumulen els vídeos amb les pitjors calamitats de Ter Stegen en 11 temporades. Molt massiu per no ser organitzat. I massa similar a les campanyes que van patir en el seu dia Ernesto Valverde o Sergio Busquets.

Ter Stegen va abraçar Szczesny amb un somriure enlluernador després del 4-0 davant el Borussia Dortmund. Com si al cap d'unes setmanes no poguessin convertir-se en els dos protagonistes del nou maldecap feliç de Hansi Flick perquè el futbol té la particularitat punyetera que només hi ha una persona per equip que pot tocar la pilota amb les mans. Si Ter Stegen està en condicions de tornar a competir al mes de maig, el tècnic haurà de prendre una de les decisions més delicades des que va aterrar a Barcelona: seguir confiant en un porter que s'havia retirat a l'estiu, però amb el qual el Barça encara no ha perdut gràcies a les seves sòlides actuacions, o confiar en el porter titular blaugrana de l'última dècada malgrat que surt d'una greu lesió. Amb dos títols pel mig, la Champions i la Lliga (la final de Copa es disputarà el 26 d'abril).

El porter del Barça, Marc-André ter Stegen, va emetre un comunicat molt dolgut amb els presentadors del programa Que no surti d’aquí, perquè van difondre un rumor –dolorós– sobre el seu divorci.

Víctor Valdés i Marc-André ter Stegen han sigut, sense cap mena de dubte, els dos millors porters que han defensat la porteria del Barça aquest segle. Però, eclipsats per Iker Casillas i Manuel Neuer, cap dels dos ha aconseguit treure el cap i fer-se un lloc a les seves respectives seleccions, Espanya i Alemanya.

A la roda de premsa del partit comès dimarts, l’entrenador, Xavi, va queixar-se de l’àrbitre per justificar la derrota, més amarga que una endívia. Perquè l’àrbitre va expulsar Araujo després d’una targeta vermella, cosa que va deixar l’equip amb un home menys quan anava guanyant. En fi, a ell, a Xavi, també el va expulsar, per donar una (madura i meditada) puntada de peu a un matalàs. Expulsió no era. Era gomet vermell.

Uns anys després de deixar la banqueta del Barça, Johan Cruyff feia balanç de les seves darreres temporades com a entrenador. Eren els anys de la Lleva del Mini, i també de fitxatges molt criticats com Escaich o Prosinecki. "Segueixo pensant que era un equip molt bo tècnicament, però que li faltava caràcter per imposar-se en els partits clau". Aquell Barça que va succeir el Dream Team va deixar per al record grans partits de futbol, però es va quedar sense títols en quinze dies. Dues derrotes contra l'Atlètic de Madrid i una contra el Bayern l'allunyaven de la Lliga, la Copa i la UEFA. Les paraules de Cruyff són equiparables al discurs que va fer Gündogan dissabte, després de perdre el clàssic contra el Reial Madrid, criticant que a l'equip li havia faltat ambició i capacitat de reacció a la segona part, sobretot en el moment que els blancs van aconseguir l'empat.

23 de febrer del 2022. Estadi de futbol Diego Armando Maradona. Marc-André ter Stegen és el jugador del Barça encarregat d'atendre la premsa en la prèvia de la tornada dels setzens de final de l'Europa League contra el Nàpols. Amb un somriure tens a la cara, el porter alemany sorprèn els periodistes amb una fuetada que concorda poc amb el seu estil dialèctic –normalment escapa de les polèmiques i dedica un to amable.

La cúpula directiva del Barça es va reunir amb Frenkie de Jong als Estats Units, durant la gira, per mirar de convèncer-lo que s'abaixés el sou. El neerlandès, a qui el club ha valorat vendre aquest estiu, era un dels futbolistes que van pactar la renovació el 20 d'octubre del 2020 amb Josep Maria Bartomeu, aleshores president del club. Una renovació que implicava passar a cobrar una mica menys aquell curs però allargar la seva vinculació amb el Barça uns anys més a canvi de multiplicar el salari gairebé per dos. La directiva actual, presidida per Joan Laporta, va intentar fer veure al futbolista que aquelles condicions pactades el 2020 són inassumibles el 2022. Però De Jong, com si allò no anés amb ell, va espolsar-se les puces i va dir que, si hi havia algun problema, en parlessin amb el seu agent.

És un dimecres de Champions. El Barça acaba de golejar el Ferencváros (5-1) en un partit sense públic al Camp Nou. Enmig de la pandèmia i d'una crisi econòmica sense precedents, Josep Maria Bartomeu reuneix quatre jugadors al seu despatx. El president del Barça convenç Ter Stegen, De Jong, Lenglet i Piqué perquè s'abaixin el sou i donin una mica d'oxigen a les arques del club. Com a contrapartida, allargaran el seu contracte. Els jugadors accepten encantats i firmen gairebé sense pensar-s'ho. Per què? Perquè Ter Stegen, De Jong i Lenglet fan un petit esforç econòmic el primer any però després acaben multiplicant gairebé per dos el que haurien de cobrar. Tan sols Piqué allarga el seu contracte mantenint unes condicions econòmiques similars. En només una nit, la del 20 d'octubre, Bartomeu va comprometre el Barça a gastar-se 311 milions d'euros. Una setmana després, el president i la seva junta dimitien en bloc.

La casa sempre s’ha de començar pels fonaments. Si la base no és bona, l’edifici acabarà trontollant per molt glamur o bellesa que hi posem a la façana i els pisos superiors. Al futbol, tres quarts del mateix. El Madrid ha deixat la porteria a zero en 13 partits aquesta Lliga, mentre que el Barça ho ha fet en 9 –quatre en l’últim mes i mig–. Els números parlen per si sols. Per tenir un bon entramat defensiu el més important és el conjunt, que tot el grup funcioni sense pilota –i amb pilota–, però tenir especialistes darrere ajuda i molt a encaixar poc. I entre ells, qui sempre té el focus a sobre és el porter, un individu amb una personalitat molt forta que acostuma a estar fet d’una pasta especial. No tothom pot posar-se sota pals.

Leo Messi i Marc-André ter Stegen van intentar durant anys dissimular la inevitable caiguda a la mediocritat del Barça. L’adeu de l’argentí, enmig d’una profunda crisi econòmica, va obligar a construir noves jerarquies. D’entre les runes, el Barça va tenir la sort de trobar joves capaços de fer un salt qualitatiu i il·luminar el futur. En temps d’incertesa es buscaven pilars. I, entre ells, els encarregats d’encapçalar la forçada renaixença, sempre es repetia un nom: Ter Stegen. Però, després de la doble intervenció al tendó rotulià del genoll dret, l'alemany no ha rendit a l'altura del context d’emergència que viu el club. Aquest diumenge (16.15 h, Movistar LaLiga), s’enfrontarà a un altre gegant que està en hores baixes, Jan Oblak, porter de l'Atlètic de Madrid.

Moltes vegades es diu que, quan el millor del partit és el porter, és senyal que la cosa va fluixa. I d’alguna manera, els 120 minuts del Barça a la semifinal de la Supercopa van deixar molts dubtes, sobretot en atac i en el control del partit. Res que no s’hagués vist fins ara, en aquesta temporada d’alts i baixos, de bones actuacions i de grans fiascos. Però el cas és que el porter també pot ser decisiu i Ter Stegen, amb una actuació sublim, no només va permetre que el Barça arribés viu a la tanda de penals, sinó també que la superés.

Ter Stegen fa de Messi. Sense el seu millor jugador, al Barça se li van veure les vergonyes. No es podia saber. I menys contra un dels equips més ben parits d'avui dia. El canvi de dibuix havia dut els blaugranes a jugar millor, però la prova la teníem només amb el 10 a l'equació i amb Pedri com a soci de capçalera. Amb el capità no disponible, el canari no va connectar amb un partit que va tenir excés de desgavell. Dembélé es va entortolligar més del compte i Griezmann no va saber interpretar el paper de playmaker que li tocava. Sense Messi va emergir l'altre fora de sèrie d'aquest equip. Porta guants, és alemany i no només va parar dos penals a la tanda definitiva, sinó que va salvar els seus de perdre després de 120 minuts amb aturades espectaculars.

La FIFA, la màxima entitat del futbol mundial, farà entrega el pròxim 17 de desembre dels més alts reconeixements individuals tant en l’àmbit masculí com en el femení, formats per les distincions a millor jugador i jugadora, millor porter i portera, millor entrenador masculí, millor entrenador femení i gol més espectacular de la temporada 2019-2020. Uns premis sempre acaparats per les grans estrelles del futbol de tot el planeta que, tot i ser polèmics en vàries ocasions, any rere any concentren tots els focus en una espectacular gala que atura el món com si es tractés d’un clàssic entre el Barça i el Madrid. El que era una pilota d’or, guardó que alçava el millor futbolista entre el 2010 i el 2015, des de ja fa 5 anys s'ha convertit en dos premis per separat arran del divorci de la FIFA i France Football, fet que ha restat part de l’atractiu del que va ser una batalla frec a frec entre Messi i Cristiano Ronaldo.

Després de mesos de negociacions, el Barça i Ter Stegen van arribar fa uns dies a l’acord a què totes dues parts volien arribar. En tot moment la intenció de l’alemany ha sigut vestir els colors blau i grana durant molts anys, i ho demostra amb un vídeo fet pel mateix porter a les xarxes socials. “Barcelona s’ha convertit en casa meva i la de la meva família i som molt feliços tant dins com fora del camp. Teníem molt clar quin era el camí a prendre”, hi confessa el de Mönchengladbach.

“Vam guanyar el partit per Ter Stegen”. La frase és de Ronald Koeman, després de la victòria per la mínima contra el Dinamo de Kíev. Tant l’entrenador com el vestidor van celebrar que el porter, que havia estat tres mesos absent per una operació al genoll, “tornés en forma”.

Marc-André Ter Stegen apareixerà en els somnis dels joves ucraïnesos. Si més no, dels jugadors del Dinamo de Kíev, que recordaran, amb el pas dels anys, el dia que que el porter alemany els va deixar amb un pam de nas al Camp Nou (2-1). El Barça de Koeman avança cap als vuitens de final de la Champions, però el tercer triomf a la fase de grups va ser d'aquells que fan tant mal com una derrota. Contra un rival amb 13 baixes pel covid-19 que va sortir a jugar amb un equip ple de jovenets sense experiència, el Barça va patir de valent complicant-se la vida altra vegada per la falta de contundència en atac i les errades defensives. Només les aturades prodigioses de Ter Stegen van evitar que el partit fos un nou capítol del llibre de grans trompades al Camp Nou, al costat de noms com el Metz o el Rubin Kazan.

Últimament, el soci del Barça no necessita la pilota per distreure’s. Deixant de banda el debut a la Lliga de Campions d'aquest dimarts contra el Ferencváros i el clàssic de dissabte, la setmana al Camp Nou promet emocions fins i tot més fortes que un partit contra el Reial Madrid. Als despatxos culers hi ha bastants fronts oberts. Un d’ells és el vot de censura, previst per al cap de setmana de Tots Sants sempre que la justícia no el paralitzi o el Procicat no l’ajorni per l’augment de casos de covid, dos possibilitats tan remotes com desitjades entre la cúpula de Josep Maria Bartomeu. I un altre té a veure amb la rebaixa salarial que el club necessita aplicar als jugadors i empleats per adequar-se a la crua realitat econòmica de la pandèmia, un assumpte molt delicat que genera debat al vestidor i evidencia la pèssima relació que hi ha des de fa temps entre els futbolistes i els dirigents.