Antoni Abad (Barcelona, 1958) deixa la presidència de Cecot després de 17 anys. Conegut pels seus enfrontaments amb Foment del Treball i pels seus posicionaments durant el Procés, en aquesta entrevista repassa la seva trajectòria.

Fa setmanes que Esquerra Republicana i el Partit Socialista acaparen portades per l’escàndol de l’espionatge amb el sistema Pegasus, fins al punt que en algun moment ha semblat –només semblat– que l’estabilitat parlamentària del govern espanyol corria perill. Mentrestant, però, hi ha una altra qüestió important que està passant inadvertida i que, sorprenentment, no està provocant guspires significatives entre aquests partits. Es tracta de la llei de seguretat nacional.

No fa tant de temps era habitual que les patronals catalanes fossin notícia per conflictes entre elles. Ara, excloent el vers lliure de la Cambra, la situació ha canviat: l’arribada de Josep Sánchez Llibre a Foment a finals del 2018 i especialment l’esclat de la pandèmia han fet que les organitzacions empresarials catalanes tinguin una sola veu en matèries tan diferents com la regulació laboral, la necessitat d’aplicar ajudes directes als sectors més afectats per l’actual crisi i, aquests últims dies, la celebració de les eleccions en la data prevista aquest febrer.

La patronal vallesana Cecot ha presentat un recurs contra el govern espanyol perquè no ha tornat als consumidors el cost de manteniment del polèmic magatzem de gas Castor, que mai va entrar en funcionament, sinó que ha destinat aquests diners a altres inversions a través de l'empresa controlada per l'Estat Enagás.

Empresaris i autònoms ja no saben com dir-ho més clar. Les seves insistents reclamacions perquè el govern espanyol aprovi mesures fiscals molt més contundents del que ha anunciat fins ara, de moment han topat amb el rebuig de l'executiu que lidera Pedro Sánchez. Aquesta setmana Foment del Treball ha culpat l'Estat de "condemnar les empreses" amb el seu immobilisme, mentre que l'associació de col·legis professionals de l'àmbit fiscal ha enviat una carta oberta a l'executiu amb una pregunta dolorosa: "¿No s'adonen de la situació que estem vivint?"

La patronal vallesana Cecot recuperarà la seva condició de soci de Foment del Treball i es reincorporarà a la patronal catalana un any després que fos expulsada temporalment, segons han confirmat fonts de les patronals. La reincorporació de la patronal que presideix Antoni Abad a Foment del Treball podria produir-se el 4 de març, un cop ratificat l'acord.

El llarg conflicte que mantenen Foment del Treball i la Cecot no queda superat amb l’expulsió de la segona del si de la patronal de les grans empreses. Segons ha pogut saber l’ARA, la Cecot ha presentat al·legacions a la decisió adoptada dilluns, que es tradueix en la suspensió de la seva condició de soci.

Nou capítol en la guerra patronal que ja fa anys que s’arrossega. La junta directiva de Foment del Treball va decidir ahir fer fora de l’organització la patronal vallesana Cecot. Però Foment va evitar en el seu comunicat la paraula expulsió i va explicar que la Cecot queda suspesa com a soci col·lectiu de Foment mentre Joaquim Gay de Montellà sigui el president de la patronal catalana de les grans empreses. A efectes pràctics, la Cecot queda fora de Foment fins a finals d’any, ja que Joaquim Gay de Montellà deixarà el càrrec de president de Foment i no podrà repetir, ja que haurà complert els dos mandats estatutaris. Així, serà el pròxim president de Foment qui haurà de decidir si obre la porta al reingrés de la Cecot a Foment del Treball, van explicar fonts d’aquesta patronal.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha estat rebut amb una ovació aquest dilluns al vespre a la seva arribada a la trobada anual que celebra la patronal Cecot.

Les patronals Foment del Treball i Cecot han decidit signar la pau després de més d'un any de conflicte obert entre les dues i que, en les últimes setmanes, havia provocat el risc de ruptura entre les dues organitzacions.

Foment del Treball, la primera patronal catalana, votarà dilluns vinent si expulsa Cecot, organització empresarial amb la qual ha mantingut dures discrepàncies en els darrers temps, segons ha pogut saber l'ARA. La guerra entre totes dues patronals va esclatar fa poc més d'un any. Foment considera que Cecot s'ha expandit territorialment més del que li correspondria (originalment és de Terrassa) i això va provocar que Foment creés una comissió especial per analitzar aquest cas.

“Som davant d’una batalla molt difícil, però molt important per a una part significativa de la societat, on hi ha empresaris i gent com la Cecot”. Amb aquestes paraules va clausurar dilluns passat el president Artur Mas el seu discurs a la trobada anual de la patronal Cecot, celebrada a L’Auditori de Barcelona. En un acte de repetits aplaudiments protocol·laris, el discurs de Mas va anar seguit d’una ovació inusualment prolongada, d’un minut llarg de durada. Va ser la manera com l’empresariat present va voler donar suport a Mas en un moment delicat, poques hores abans que el Parlament tombés la primera votació per investir-lo president.

El president de la patronal vallesana Cecot, Antoni Abad, va carregar ahir durament contra el tracte financer que dóna el govern central a la Generalitat. Segons va denunciar, "la situació actual ja és inacceptable i immoral". Abad va titllar de "greu irresponsabilitat" la postura del govern central, al qual va acusar de "ventar-se de tenir la clau de la caixa, d'una caixa que no és seva, si castiga els proveïdors de l'administració catalana" així com els serveis i prestacions que dóna.

Encara no sabem en què acabarà l’anomenada nova política, però algunes de les seves aromes, com el debat sobre com millorar la democràcia i els controls als que governen, també estan arribant fins a les organitzacions empresarials catalanes. No falten motius. Hi ha una dada que ho resumeix perfectament: cap dels principals líders de les patronals catalanes ha arribat a aquest càrrec a través d’unes eleccions. Ni Joaquim Gay de Montellà (president de Foment del Treball), ni Josep González (president de Pimec), ni Antoni Abad (president de Cecot) han passat per les urnes i ocupen la presidència després d’haver enllaçat mandats sense oposició electoral. Aquestes patronals tenen sistema d’eleccions però, simplement, mai hi ha oposició. El mateix succeeix als sindicats UGT i CCOO: les cúpules s’han escollit sense sufragis. L’únic que s’ha sotmès a eleccions ha sigut Miquel Valls (president de la Cambra de Comerç), que el 2010 va guanyar uns comicis gens ajustats perquè cap empresari de renom no s’hi va presentar. En el cas de la Cambra, les queixes per un sistema electoral poc clar s’han sentit sovint. Hi ha altres organitzacions empresarials, com el Cercle d’Economia o FemCat, que directament no celebren eleccions i que, simplement, trien els seus líders per consens -això sí, en aquests casos els presidents es renoven cada tres i dos anys, respectivament, i sense dret a reelecció.

La creixent tensió entre les patronals Foment del Treball i una de les seves divisions, la vallesana Cecot, ha derivat en un enfrontament obert que pot acabar en escissió. El comitè executiu de Foment va decidir ahir iniciar un procés per analitzar si “les actuacions de la Cecot entren en conflicte amb els estatuts de Foment”. Una combinació entre política i tensions per la implantació territorial de les patronals pot acabar provocant l’expulsió de la més petita, la Cecot. De totes maneres, la Cecot és probablement la més poderosa de les 22 divisions territorials que té Foment.