En l'últim any la Daria i la Patrícia han fet el camí invers. La primera —una cirurgiana arribada fa tres anys d'Ucraïna per culpa de la invasió russa— s'ha fet autònoma per poder canviar el seu visat d'estudiant per una residència temporal i ara treballa com a metgessa d'urgències per a clíniques privades: "Vaig treballar amb un contracte de 20 hores en una farmàcia mentre m'homologaven el títol, però quan va néixer la meva filla vaig necessitar una feina que em permetés conciliar i tenir llibertat total". Està contenta amb aquesta opció i de moment no té plans de tornar a treballar per compte d'altri, tot i que en algun moment preveu presentar-se a les proves del MIR per obrir la via de la sanitat pública.

Dimarts el govern espanyol sacsejava la setmana de fitxatges amb la seva tria com a conseller de Telefónica en representació de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI, l'entitat del ministeri d'Hisenda que gestiona les empreses públiques o amb participació de l'Estat): serà el guru digital de Florentino Pérez, Carlos Ocaña Orbis. Amb tot, els fitxatges setmanals no acaben aquí: Faes Farma estrena conseller delegat, Pimec fitxa un nou president per a l'Observatori de la Pime i Parlem renova el seu consell d'administració.

La guerra d'Ucraïna, amb la crisi energètica que va generar, i la mesura que es va prendre per mitigar-ne l'impacte, l'excepció ibèrica, que establia un topall al preu del gas, ha capgirat el preu de l'electricitat a Espanya. Així, a l'estat espanyol s'ha passat de tenir un dels preus de la llum més alts d'Europa a situar-se com un dels països amb el rebut elèctric més barat, amb el consegüent guany de competitivitat per a les empreses.

El Black Friday, la promoció dels grans descomptes d'origen anglosaxó, comença aquest divendres amb una forta campanya de màrqueting per part, sobretot, dels grans magatzems i els centres comercials. Amb tot, però, els missatges massius sobre grans rebaixes i gangues topen, un cop més, amb les crítiques del comerç local i amb els advertiments de les associacions de consumidors.

Per a gairebé la meitat de les autònomes (47%), la conciliació personal i familiar és el problema principal amb què es troben a l'hora d'emprendre pel fet de ser dones. Així es desprèn d'un estudi elaborat per la patronal Pimec, Dona i autoocupació a Espanya, elaborat a través de més de 200 enquestes i presentat aquest dimecres. Segons l'informe, el segon motiu són els problemes de tipus social pel fet de ser dones i empresàries, i el tercer està associat al tipus d'activitat que fan. Només dos de cada deu, en canvi, afirmen que no s'han trobat cap entrebanc com a emprenedores. "Veient els resultats de les enquestes contrasten les moltes dificultats que es troben, envers els zero avantatges", explica el director d’estudis i polítiques sectorials de la patronal, Moisès Bonal.

Mai no he cregut que una Catalunya independent hagués d’inspirar-se en el model de la Bielorússia de Lukaixenko, en la desapareguda Albània d’Enver Hoxha ni en la Veneçuela de Chávez i Maduro, sinó més aviat en Dinamarca, Finlàndia o Estònia (llàstima que ens en manquin la tradició i l’ètica luteranes!). En conseqüència, tampoc no he vist mai l’empresariat com una classe parasitària que hagi de ser combatuda i expropiada, sinó com un element clau de la creació de riquesa i prosperitat, aquí i en qualsevol país del món.

No fa tant de temps era habitual que les patronals catalanes fossin notícia per conflictes entre elles. Ara, excloent el vers lliure de la Cambra, la situació ha canviat: l’arribada de Josep Sánchez Llibre a Foment a finals del 2018 i especialment l’esclat de la pandèmia han fet que les organitzacions empresarials catalanes tinguin una sola veu en matèries tan diferents com la regulació laboral, la necessitat d’aplicar ajudes directes als sectors més afectats per l’actual crisi i, aquests últims dies, la celebració de les eleccions en la data prevista aquest febrer.

Antoni Cañete ja té el vistiplau oficial per ser el candidat continuista quan Josep González, històric president de la patronal, abandoni el càrrec d’aquí dos anys. Aquest dimecres la junta directiva va ratificar per unanimitat la proposta que va fer el mateix González, que va triar Cañete, actual secretari general de l’organització, com a successor, tal com va avançar aquest dimarts l’ARA.

Josep González, l’històric president de Pimec, prepara finalment el seu relleu després de tres dècades liderant aquesta patronal. Segons ha pogut saber l’ARA, González ha decidit que la persona que el substitueixi sigui l’actual secretari general de l’organització, Antoni Cañete, en una decisió que hauran de ratificar els socis de la patronal.

Diu Pimec que el turístic és probablement el sector més afectat pel covid-19 i, al mateix temps, un dels últims que trobaran facilitats per reactivar-se. La patronal de les pimes catalanes ha posat aquest dimarts fil a l'agulla i ha presentat un pla de xoc subscrit per 33 entitats vinculades a l'organisme en què s'estableixen les línies per a ells imprescindibles perquè el sector es recuperi com més aviat millor. Les mesures inclouen l'establiment d'ajuts directes a pimes i autònoms del sector per valor de 2.800 milions d'euros prorrogables fins al 2021 i ajudes a les famílies que serveixin per incentivar el consum i, de retruc, el circuit turístic.

Empresaris i autònoms ja no saben com dir-ho més clar. Les seves insistents reclamacions perquè el govern espanyol aprovi mesures fiscals molt més contundents del que ha anunciat fins ara, de moment han topat amb el rebuig de l'executiu que lidera Pedro Sánchez. Aquesta setmana Foment del Treball ha culpat l'Estat de "condemnar les empreses" amb el seu immobilisme, mentre que l'associació de col·legis professionals de l'àmbit fiscal ha enviat una carta oberta a l'executiu amb una pregunta dolorosa: "¿No s'adonen de la situació que estem vivint?"

Les organitzacions empresarials no tenen una mateixa postura sobre què cal fer per combatre el Covid-19. Tant Pimec com la Cambra de Barcelona han explicat aquest dilluns les seves postures per fer front a la crisi econòmica que ja ha començat a generar el coronavirus i, mentre que una és partidària d'actuar amb cautela, l'altra prefereix aturar-ho tot durant dues setmanes per mirar de contenir la pandèmia.

Josep González rep l'ARA sense pèls a la llengua. Fa tres dècades que lidera Pimec (abans Sefes) i admet que aquest és el moment més tranquil pel que fa a les relacions entre patronals. Pimec i Foment ja no són enemics irreconciliables. Però hi ha nous núvols a l'horitzó: les relacions amb la nova Cambra de Barcelona.

Les dues principals patronals catalanes, Foment del Treball i Pimec, van exhibir ahir una inèdita unitat patronal per donar resposta a la inestabilitat que ha generat la sentència del Tribunal Suprem, després de la qual les protestes s’han escampat a gran velocitat. Totes dues organitzacions van congregar ahir nombrosos empresaris per fer públic un manifest titulat “A favor del progrés de Catalunya”, amb el qual volen fer una crida “als polítics” perquè dialoguin i trobin un acord que solucioni el conflicte entre Catalunya i Espanya. “És el moment d’acabar amb els discursos buits i banals”, diu el document que totes dues entitats han firmat.

Fa molt de temps que les patronals, les organitzacions vinculades a l’empresariat (Cambra de Comerç o Cercle d’Economia, per exemple) i els sindicats donen voltes al posicionament que han de tenir respecte al futur de Catalunya. Mai han sigut contundents, i és lògic que així sigui, ja que tots són complexos internament i han de fer equilibris: igual que a la resta de la societat, en cada una d'aquestes entitats hi ha de tot. Els últims dies, patronals i sindicats han tornat a emetre comunicats de tota mena, en què, bàsicament, diuen que és l’hora de fer política i que la judicialització no porta enlloc. Si som honestos, aquestes són reflexions que es podrien haver fet en qualsevol moment dels últims anys i que a hores d’ara no serveixen per avançar.

Durant els últims dies s'havia generat expectació davant la possibilitat que les dues principals organitzacions patronals (Foment del Treball i Pimec) i sindicals (CCOO i UGT) pactessin un comunicat conjunt després de la sentència del Tribunal Suprem. Finalment, aquest diumenge les quatre institucions han fet públic un text de mínims que no entra en gaires detalls.

“Estic acollonit, però no em sorprèn”. Un important directiu català reflexionava així dimecres, després de la primera nit de crema de contenidors al centre de Barcelona. En els dies posteriors hi ha hagut més protestes, i també una gran mobilització divendres que va aconseguir aturar el país en bona part, des de la fàbrica de Seat fins a Esade, per mencionar dos casos que havien obert en les dues aturades de país del 2017, tot i que no ho van fer per fervor patriòtic sinó pel previsible bloqueig del transport a tot el país.

El president de la Generalitat, Quim Torra, va iniciar, just acabar el judici al Tribunal Suprem, una ronda de contactes amb els partits i entitats que s'han implicat anteriorment amb el Pacte Nacional pel Referèndum per abordar els escenaris després d'una eventual sentència condemnatòria de l'1 d'Octubre. Va començar per Òmnium i l'ANC, va seguir amb ERC, la CUP i els comuns, i aquest dijous es troba a Palau amb els portaveus de JxCat Albert Batet, Eduard Pujol i Gemma Geis.