Des del final de la Guerra Civil Espanyola, la data de l'1 d’octubre va quedar consagrada a homenatjar el general Francisco Franco mitjançant “el Día del Caudillo”. La casualitat va voler que, cap al final del règim, un 1 d’octubre també morís un dels empresaris cabdals dels temps del franquisme, el barceloní Miquel Mateu Pla.

"Probablement és l’error econòmic més greu des de la perspectiva legislativa, comès pel govern de Pedro Sánchez, a instàncies de la vicepresidenta Yolanda Díaz, en aquests 46 anys de democràcia". Així ha qualificat el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, la imposició per llei de la reducció de la jornada laboral a les 37,5 hores setmanals durant el seu discurs en el marc de l'assemblea general de la patronal catalana.

Dimarts el govern espanyol sacsejava la setmana de fitxatges amb la seva tria com a conseller de Telefónica en representació de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI, l'entitat del ministeri d'Hisenda que gestiona les empreses públiques o amb participació de l'Estat): serà el guru digital de Florentino Pérez, Carlos Ocaña Orbis. Amb tot, els fitxatges setmanals no acaben aquí: Faes Farma estrena conseller delegat, Pimec fitxa un nou president per a l'Observatori de la Pime i Parlem renova el seu consell d'administració.

Amb aquesta expressió, infern fiscal, van qualificar els autors les seves conclusions en la presentació del document sobre la situació fiscal i el seu impacte en l’economia catalana encarregat per Foment del Treball Nacional. Aquest text s’afegeix al seu anterior Llibre verd de la reforma tributària. Voldria fer a aquest respecte algunes consideracions, en particular ara que en etapa electoral se senten propostes prou agosarades.

Foment del Treball s'ha pres al peu de la lletra la famosa frase de l'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, segons la qual "els catalans fan coses", però l'ha volgut tunejar: "No és una cosa de catalans, sinó amb catalans". Les paraules han sortit de la boca del president de la patronal catalana, Josep Sánchez Llibre, que les ha utilitzat per resumir l'estrena de la seu de la Societat Barcelonesa d'Estudis Econòmics i Socials (SBEES) a Madrid, al Palau del Marqués de Miraflores, a tocar del Congrés dels Diputats, aquest dimarts.

La patronal Foment del Treball alerta d'un "afebliment" de l'economia catalana i espanyola en el que queda d'any, que es veurà reflectit en "un estancament de l'atur". Així ho han explicat el director d'estudis econòmics, Salvador Guillermo, i el president de la comissió d'economia i fiscalitat, Valentí Pich, durant la presentació del darrer informe de conjuntura econòmica de la patronal. Foment fa així un crit d'alarma malgrat el relatiu optimisme que en dates recents han mostrat tant el Banc d'Espanya com l'OCDE.

Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, no desisteix en la seva cursa amb el president de la patronal espanyola CEOE, Antonio Garamendi. Després que la candidatura de la vicepresidenta de Foment, Virginia Guinda, fracassés a les urnes a les darreres eleccions, les tensions entre la patronal catalana i l'espanyola són més que evidents. L'aposta de Sánchez Llibre per no perdre pistonada entre l'empresariat de Madrid l'ha portat a fitxar un exdirectiu de la CEOE per dirigir la nova delegació de Foment a Madrid. Alhora, també un ex de Foment, Joaquim Llansó, serà el nou president del Consell Assessor d'Infraestructures.

La vicepresidenta de Foment del Treball, Virginia Guinda, ha presentat aquest migdia els avals per tirar endavant la candidatura per presidir la CEOE. De moment disposa de 37 avals de vocals -d'un mínim de 20- de les cinc organitzacions que li donen suport: Foment, ACOGEN, Faconauto, Fecic i l'Associació Professional Nacional de Gestors Administratius. És la primera dona que aspira a dirigir la CEOE.

Antoni Abad (Barcelona, 1958) deixa la presidència de Cecot després de 17 anys. Conegut pels seus enfrontaments amb Foment del Treball i pels seus posicionaments durant el Procés, en aquesta entrevista repassa la seva trajectòria.

Canvi de discurs a Foment del Treball respecte als salaris. Si fa tan sols un mes la patronal catalana defensava la "moderació" dels sous en plena pujada rècord de la inflació, avui ha afirmat que els salaris han de pujar perquè els treballadors no perdin poder adquisitiu. "No només s’ha d’apujar el salari mínim, sinó tots els salaris", ha afirmat el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, en una entrevista a La 2 - Ràdio 4. Els salaris "han de ser competitius i la gent s’ha de guanyar la vida", ha afegit Llibre.

El president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha qualificat de "garrepa" el govern espanyol en l'aprovació d'ajudes econòmiques directes a les empreses afectades per la pandèmia del covid-19. Sánchez Llibre considera insuficients els 11.000 milions que l'executiu de Pedro Sánchez va aprovar en ajudes directes i considera que la quantitat és molt inferior a la que s'hi ha destinat en altres països com Itàlia, Alemanya i França.

Mai no he cregut que una Catalunya independent hagués d’inspirar-se en el model de la Bielorússia de Lukaixenko, en la desapareguda Albània d’Enver Hoxha ni en la Veneçuela de Chávez i Maduro, sinó més aviat en Dinamarca, Finlàndia o Estònia (llàstima que ens en manquin la tradició i l’ètica luteranes!). En conseqüència, tampoc no he vist mai l’empresariat com una classe parasitària que hagi de ser combatuda i expropiada, sinó com un element clau de la creació de riquesa i prosperitat, aquí i en qualsevol país del món.

“Ahir Barcelona va tenir la seva pròpia Nit dels Vidres Trencats”. Comerciants, hotelers i empresaris catalans han expressat aquest diumenge en bloc la seva condemna als saquejos que es van produir ahir al centre de Barcelona després de la cinquena nit de manifestacions contra l’empresonament del raper Pablo Hasél. 

No fa tant de temps era habitual que les patronals catalanes fossin notícia per conflictes entre elles. Ara, excloent el vers lliure de la Cambra, la situació ha canviat: l’arribada de Josep Sánchez Llibre a Foment a finals del 2018 i especialment l’esclat de la pandèmia han fet que les organitzacions empresarials catalanes tinguin una sola veu en matèries tan diferents com la regulació laboral, la necessitat d’aplicar ajudes directes als sectors més afectats per l’actual crisi i, aquests últims dies, la celebració de les eleccions en la data prevista aquest febrer.

La patronal Foment del Treball ha proposat aquest divendres que els fons provinents del programa NextGen –el fons de recuperació de la UE contra la pandèmia– es destinin als projectes d'infraestructures que Catalunya té pendents de construir des de fa anys, en alguns casos dècades. Segons l'entitat, les ajudes comunitàries han de servir per "reduir el dèficit d'infraestructures a Catalunya".

Els memorials de greuges, siguin polítics o econòmics, ja formen part de la tradició del catalanisme. Són un clàssic. La seva mera existència ja denota el bucle històric en què està immersa Catalunya. Des de l'original del 1885 adreçat al rei Alfons XII, rebesavi de Felip VI –de fet, hi ha encara un precedent més antic, previ al catalanisme polític, datat al 1760–, fins a l'actualitat, les classes dirigents del país han segregat un bon nombre de reivindicacions a l'Estat perquè corregís la sagnant desatenció inversora. Ni el dinamisme econòmic de Catalunya ni la seva desafecció política no han aconseguit mai modificar la situació. En la història més recent, i abans de l'inici del procés independentista, l'últim gran acte unitari en aquest sentit va ser el del 2007 a l'Iese, amb un clam general a favor de la gestió autònoma de l'aeroport del Prat. Aquella petició, igual com les anteriors i posteriors, ha tingut un resultat descriptible tant pel que fa a l'aeroport com al conjunt d'infraestructures. Amb mínims alts i baixos, el dèficit inversor, i per tant l'endarreriment en qüestions vitals per al progrés econòmic, s'ha mantingut inalterable fins avui.

La pandèmia del covid-19 va propiciar el sorgiment d’un poc habitual consens entre governs, organismes i patronals perquè el sector públic sostingui el privat costi el que costi. Però mig any després, la factura d’aquest suport (per exemple, en forma d’ERTOs subvencionats) comença a ser molt alta i Espanya va tancar el primer semestre de l’any amb rècord històric de dèficit. La pregunta, per tant, és fins quan s’han de mantenir aquests ajuts. El consens per mantenir-los segueix existint, però la resposta ja no és binària, de sí o no.

Els detalls sobre els projectes que podrien salvar les plantes de Nissan comencen a sortir a la llum. Dos fabricants de bateries elèctriques serien els primers candidats per reindustrialitzar els terrenys de la companyia a la Zona Franca. Segons va avançar divendres TV3, la sud-coreana LG ja ha presentat una de les propostes més avançades per substituir la multinacional nipona. I encara hi ha una alternativa, la francesa Schneider.

Foment del Treball comença a quadrar la caixa un lustre després. La patronal catalana, que va tenir beneficis per última vegada el 2014, va tancar l’any passat amb un augment dels ingressos del 20% que li va permetre quedar-se a un pas del break even (l’entrada en beneficis), segons ha pogut saber aquest diari. L’organització va perdre 36.000 euros el 2019, lluny dels 973.000 euros de números vermells que va tenir l’any anterior. A més, el resultat d’explotació (que mostra el resultat abans d’impostos) va ser positiu en 102.000 euros per primer cop des del 2015.