La col·lecció del Museu de Lleida creix: la Diputació de Lleida hi acaba de dipositar dues taules amb l’Anunciació, sant Fabià i sant Sebastià atribuïdes al Mestre de Vielha que va comprar a un col·leccionista particular. Així, el museu reforça la representació dels quatre pintors que van treballar entre Catalunya i l'Aragó a la segona meitat del segle XV: Pere Garcia de Benavarri, el més destacat, documentat entre 1445 i 1485 en ciutats com Saragossa i Barcelona; i els seus deixebles Pere Espallargues, el Mestre de Vielha, i Jaume Ferrer II. De fet, el Mestre de Vielha podria ser també Bartomeu Garcia, fill de Pere Garcia de Benavarri. 

El Museu de Lleida comença a refer-se després d’haver hagut de lliurar més de 150 obres d'art i objectes al monestir de Sixena i el Museu de Barbastre pel conflicte de l’art sacre amb l’Aragó: ahir va presentar la nova exposició permanent d’art gòtic, amb un discurs museogràfic renovat i dipòsits importants, sobretot del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Museu del Disseny de Barcelona. La nova mostra ocupa més de 200 metres quadrats i s’hi poden veure 41 peces, en lloc de les 54 que hi havia abans, entre les quals destaquen una Dormició de la Mare de Déu, de Pere Garcia de Benavarri, provinent del MNAC, un Calvari de Jaume Ferrer, del mateix museu, i un conjunt d’objectes de vaixella de Manises i Paterna del segle XV, del Museu del Disseny. També hi ha el Retaule de Sant Bartomeu, de Pere Espallargues, un dipòsit de l’empresari i col·leccionista Tatxo Benet, una imatge de Sant Antoni que va dipositar la Generalitat i un fragment d’una plata de Paterna de l’últim terç del segle XIV que és un dipòsit de la Paeria. Les obres ara estan organitzades en diversos àmbits, dedicats a la Lleida baixmedieval, la fi del món medieval i la febre constructiva a la Lleida baixmedieval; també a la Franja, com una terra de trobada al segle XV, i al malestar social i polític a la Catalunya del segle XV, amb episodis com el setge de Lleida. Les obres de la nova exposició permanent han costat prop de 200.000 euros.

Les parets del Museu de Lleida ja estan orfes. El centre ja ha retirat les 42 obres que aquest dimecres marxaran cap a l'Aragó, en compliment d'una sentència judicial que ja ha sigut recorreguda i que en total haurà suposat la fugida de 111 obres del museu. Bona part dels béns que s'entregaran dimecres formaven part de l'exposició permanent, amb la qual cosa parets i lleixes quedaran buides. El Museu Nacional d'Art de Catalunya s'ha compromès a omplir-les de les seves reserves. Entre els objectes que marxen hi ha el frontal de Tresserra, l'arqueta de Buira i el fragment del retaule del Naixement i l'Epifania de Binacet.

Aquest 10 de març conclou l’enviament de les 111 obres del Museu de Lleida al Museu de Barbastre. Catalunya ha de saber que a Lleida ens prenen patrimoni català, patrimoni  catalogat; es vulnera la llei catalana de patrimoni per una execució provisional del jutjat de primera instància de Barbastre. 

El Museu de Lleida ha iniciat avui el trasllat a l'Aragó d'una nova tramesa de les 83 obres d'art sacre de la Franja. Segons l'ACN, pocs minuts abans de les onze del matí el camió amb una quarantena de peces ha sortit del museu escortat pels Mossos d'Esquadra. El vehicle ha arribat al Museu Diocesà de Barbastre-Montsó poc després de les 12 del migdia. La majoria són peces tèxtils i també hi ha 24 objectes de pintura sobre taula i 2 sobre tela. El director del museu aragonès, Ángel Noguero, s'ha mostrat "molt feliç" amb la rebuda de les peces i la directora general de Patrimoni Cultural del govern de l'Aragó, Marisancho Menjón, ha destacat la taula de San Blas de Algayon (Tamarit de Llitera), catalogada com a Bé d'Interès Cultural (BIC) i que, tot i que havia estat exposada a l'església de Sant Llorenç de Lleida, estava sent tractada per termites. 

El Museu de Lleida no es donarà per vençut. Després que ahir el Tribunal Suprem dictés que els béns artístics del monestir de Sixena s'hauran de quedar a Sixena, el museu lleidatà diu que acata la sentència però que analitzarà "si és factible endegar algun mecanisme extraordinari per revocar aquesta decisió". La seqüència seria "denunciar la infracció de drets fonamentals davant el Tribunal Constitucional i, en cas que el TC ho rebutgés, davant del Tribunal Europeu de Drets Humans".

El Consorci del Museu de Lleida recorrerà al Tribunal Suprem la sentència del Tribunal de Conflictes de Jurisdicció del 23 de setembre segons la qual el jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Barbastre és el competent en el litigi de 111 obres d'art de la Franja que són al Museu de Lleida.

Al Museu de Lleida van viure ahir una jornada històrica: el col·leccionista lleidatà Antoni Gelonch Viladegut hi va dipositar 994 gravats de 459 artistes, dels 1.001 de la seva col·lecció, des de Dürer fins a Miquel Barceló. Està previst que la resta també ingressi al museu. Es tracta d’un dipòsit de llarga durada, i el col·leccionista no descarta que més endavant les obres es quedin al museu en forma de donació. Entre Dürer i Barceló, la col·lecció inclou treballs d’altres grans artistes com Rembrandt, Giandomenico Tiepolo, Francisco de Goya, Giovanni Battista Piranesi, Pablo Picasso, Gerhard Richter, Roy Lichtenstein, Jaume Plensa, Joan Miró i Antoni Tàpies. La col·lecció també inclou diversos llibres d’artista, com els d’Alexander Calder i Perejaume. “La col·lecció l’he anat construint d’una manera molt personal, triant cada peça, sabent el buit que omplia, observant-la, gaudint-la, estudiant-la, documentant-la, mostrant-la, restaurant-la, mimant-la, una a una”, va dir Antoni Gelonch Viladegut durant la presentació del dipòsit. La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va agrair la seva “generositat” en nom del Govern i va reclamar una llei de mecenatge per incentivar més accions com aquesta.

Resposta unitària de les institucions lleidatanes i catalanes a un nou revés judicial per al Museu de Lleida que es produeix just el dia en què es compleixen dos anys de l’entrada policial per endur-se a l’Aragó les 44 obres de Sixena en litigi. “Una coincidència dolorosa”, segons l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, propiciada pel jutge de Barbastre, Carlos Lobón, que ha ordenat la devolució immediata de les 111 obres d’art de la Franja a les parròquies aragoneses. Per aquest motiu, des del Consorci del Museu de Lleida s’ha volgut oferir una imatge d’unitat amb la presència de tots els seus membres, encapçalats per la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, en nom de la Generalitat, a qui han acompanyat el director del museu, Josep Giralt; el bisbe de Lleida, Salvador Giménez; el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i el mateix Pueyo.

El TSJC ha anul·lat la declaració del Museu de Lleida com a museu d'interès nacional aprovada pel Govern el 27 de desembre del 2016. Ho ha fet a l'estimar un recurs contenciós–administratiu presentat pels bisbats d'Osca i Barbastre-Montsó.

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha anunciat aquest dijous que el Govern, a través del departament de Cultura, farà una inversió extraordinària de mig milió d'euros al Museu de Lleida. La major part dels diners es destinaran a la millora de la infraestructura del museu: se'n reformaran les façanes i es millorarà la climatització. L'altra part es destinarà a la millora de la museografia, sobretot la de les sales gòtiques. Es reordenaran algunes peces exposades i es millorarà la política d'adquisicions del museu amb l'exposició de peces inèdites com la del Retaule de Sant Bartomeu. En aquestes sales que ara són objecte de reforma és on precisament s'exposaven algunes de les peces de Sixena que la Guàrdia Civil es va endur el 2017.

El jutjat número 1 de Barbastre va acollir ahir la primera de les dues jornades del judici civil que té lloc per decidir la propietat de les 111 obres d’art de les parròquies de la Franja de Ponent que són al Museu de Lleida. De fet, la trentena de mitjans de comunicació acreditats demostraven l’expectació mediàtica que ha generat l’afer, que té en els bisbats de Barbastre-Montsó i de Lleida i en el Consorci del Museu Diocesà de Lleida els seus actors principals. El llarg conflicte pels béns de Sixena -un cas semblant però que segueix un procés judicial diferent- ha encès l’ànim polític.

Habituats a celebrar episodis històrics poc favorables, ahir els lleidatans no van voler ser menys commemorant el primer aniversari de l’operatiu policial i judicial per traslladar a l’Aragó les 44 peces de Sixena que custodiava el Museu de Lleida. Amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra, que s’hi va referir com a “espoli cultural en una nit fosca i dolorosa”, el Consorci del Museu de Lleida va acordar seguir treballant per consolidar aquest espai “com un dels grans centres museístics del país”, com va explicar el president Torra.

El judici per decidir la propietat de les 111 obres d'art de la Franja que són al Museu de Lleida es farà al jutjat número 1 de Barbastre el 16 i 17 de maig del 2019. Així ho va decidir el jutge després de la vista prèvia d'aquest dijous. Està previst que s'allargui dos dies, perquè s'hi citarà una vintena de persones entre testimonis i pèrits. El jutge ha acceptat la majoria de les proves documentals sol·licitades així com la declaració en el judici del bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls, el bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez Pueyo, i també l'anterior bisbe de Barbastre, Alfonso Milián, entre d'altres testimonis.

El president del Partit Aragonès (PAR), Arturo Aliaga, tem que el llibre gràfic sobre el trasllat de Sixena pugui danyar la imatge de l'Aragó i "alimentar l'independentisme". És per això que ha anunciat que el seu partit presentarà de manera "imminent" una proposició no de llei (PNL) a les Corts de l'Aragó per evitar que vegi la llum aquesta publicació, amb imatges inèdites de l'operatiu policial i judicial del trasllat de les peces de Sixena a l'Aragó, l'11 de desembre del 2017.

L'Ajuntament de Vilanova de Sixena (Osca) ha sol·licitat al jutjat d'instrucció número 1 d'Osca la confiscació i, si escau, també la destrucció de les imatges sobre l'operació policial i judicial de l'11 de desembre del 2017 per traslladar les obres d'art del Museu de Lleida al monestir de Sixena, captades per un fotògraf contractat pel museu lleidatà.

Representants de la plataforma Sixena Sí lliuraran aquest dissabte a Salvador Giménez, el bisbe de Lleida, el Manifest de Roda d'Isàvena. Amb aquest document exigeixen el retorn al bisbat de Barbastre-Montsó (Osca) de 111 obres d'art de parròquies aragoneses que es conserven al Museu de Lleida.

El 12 de desembre totes les mirades es van posar a la ciutat de Lleida per ser testimonis de la lluita dels seus ciutadans i del buit que les obres de Sixena van deixar al Museu de la capital.