Un consell que Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969) donava als seus alumnes quan feia classes a la universitat era que no ho volguessin llegir tot. Els deia que "no s'atabalessin per la quantitat sinó per la qualitat" del que llegien, i que "amb un tast n'hi havia prou, si era bo". El més important era tenir "una relació conscient i constant" amb la literatura. Ha estat així que, al cap dels anys, Sala –al marge de novel·les com Rodalies (Edicions 62, 2004) i Els nois (L'Altra, 2014)– ha acabat escrivint sobre algunes de les lectures que més l'han marcat, recollides en dos volums, Notes sobre literatura (Empúries, 2012) i el recent Tradició i creació (L'Altra, 2024). En una societat que aposta per arraconar cada vegada més les humanitats als plans d'estudi, llegir les paraules de Sala sobre Josep Pla, Àngel Guimerà, Mercè Rodoreda i Víctor Català no només reconforta, sinó que revifa l'esperit crític.

Revetlla de Sant Joan a Sant Iscle de Vallalta: taula a l’aire lliure, amics, famílies, nens, foguera il·legal. Tot anava bé fins que a quarts d’onze vaig sentir uns crits esverats i uns: “Mireu! Mireu! Mireu amunt!” Vaig seguir la punta d’un dit i vaig veure al cel una corrua d’estrelles petites, potser una vintena, en fila índia i movent-se en línia recta com una cadena de muntatge. Primer vaig pensar en una pluja de cometes, però la línia era massa uniforme i artificial. Llavors vaig pensar que devia ser una novetat pirotècnica que volia imitar una corrua d’aneguets encesos, mecànics, l’un rere l’altre. Però tampoc.

“Tinc una relació estranya i personal amb els premis. Els que donen les editorials no me’ls crec, perquè els membres dels jurats firmen allò que ha decidit una instància superior. Els honorífics són una altra cosa, però no deixen de ser qüestió de gustos. Imaginem que el premi Nobel de literatura l’ha guanyat un tal John Motherfucker. Molt bé, se’l mereix, però és que el podria haver guanyat Sarah Smith, perquè també és molt bona, o Duga Duganda”. Quim Monzó acaba de rebre el 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat anualment per Òmnium Cultural i amb una dotació de 20.000 euros, i ahir no va poder evitar desmuntar els tòpics sobre com s’hauria de sentir després de saber que mereixia un dels guardons a la trajectòria més importants del país. No només per la reflexió sobre el sistema de premis: també per l’excepcionalitat de l’actual edició. “Per primera vegada en els 50 anys d’història, el president d’Òmnium Cultural no ha pogut trucar al premiat per comunicar-li que guanyava. Per una simple raó: és a la presó -va dir-. Em sembla escandalós el que fa la injustícia espanyola amb la gent i em sorprèn l’absoluta complaença amb què responen mitjans suposadament crítics. Quan vaig rebre les paraules de Jordi Cuixart des de Soto del Real vaig començar un esborrany de carta d’agraïment, però per primer cop no sé com continuar”.

Vuit autors catalans formaran part de l'International Festival of Authors (IFOA) de Toronto, que té lloc del 22 d'octubre a l'1 de novembre i enguany dedica un espai a la literatura catalana. Flavia Company, Marc Pastor, Jordi Puntí, Toni Sala, Anna Aguilar-Amat, Martí Sales, Francesc Serés i Teresa Solana participaran en diversos actes literaris, el més important dels quals serà 'Meet the Catalans', en què els autors convidats llegiran fragments dels seus últims llibres i el públic podrà gaudir de la gastronomia catalana.

“Quan escrius, tot el que fas té un lligam, inevitablement – diu Toni Sala–. Mai no m’he sentit a fora ni a dins de la ficció. Em costa molt distingir entre gèneres”. L’escriptor és motiu d’actualitat per partida doble: d’una banda, publica dos relats llargs, 'Provisionalitat'; de l’altra, a 'Notes sobre literatura' recull textos espigolats de pròlegs, conferències, articles i fins i tot entrades al seu blog, centrats en l’obra d’escriptors catalans del segle XIX i XX o en l’anàlisi d’aspectes concrets com l’exili i la relació entre autor i lector.