Aprofita el 10è aniversari de l'ARA Balears i apunta't a les activitats que hem organitzat per als nostres lectors i subscriptors. Podràs conèixer diferents indrets de Mallorca, descobrir històries amagades, gaudir de productes locals i aprofundir en la literatura catalana.

Mirant enrere

Fa cinquanta anys es començaven a esvair el món i la manera de viure de la pagesia

Record que fa anys, en tornar a Mallorca per l’aeroport de Son Sant Joan i travessar el Pla de Sant Jordi, em conhortava el verd dels camps d’alfals i les vaqueries que es veien per tots els costats on es miràs. Sols llavors sabia que era a casa. En mirar cap enrere i intentar veure com se’m va fer present el món pagès i la seva importància, em top també amb un comentari del meu pare, fa cinquanta anys, quan s’adonava de la ràpida desaparició dels pagesos a Mallorca. Tots érem pagesos, en sentit genèric, en tant que gent de poble, però davant els nostres ulls s’estava produint un canvi que no podíem deixar de veure. No sols era la pagesia la que s’esvaïa, era tot un món, tota una manera de viure i pensar. I el procés es va accelerar en els anys a venir.

]]>

El sector del vi

La biblioteca de Cort ha acollit la taula rodona ‘El món del vi a Mallorca’

]]>

Temps convulsos

La globalització ha convertit els sistemes alimentaris locals en peces d’una xarxa

]]>

El pa de Rousseau

El tradicional de les Balears és singular i superior als pans comuns d’arreu

El pa de Mallorca és l’aliment mallorquí que ha arribat més amunt en la literatura, ja que Jean Jacques Rousseau a l’Emili, o De l’educació, recomanà donar-lo als infants petits (podria referir-se a les galletes d’oli, ja que esmenta “els bescuits semblants al pa de Mallorca”). Però no importa ser Rousseau per veure que el pa de les Balears, elaborat a la manera tradicional, és singular i superior als pans comuns d’arreu, tant industrials com no industrials. El problema és que aquest pa està en extinció, arraconat pels pans de benzinera i els pans prefabricats. Abans, el pa era l’aliment per excel·lència dels illencs, que en menjaven per berenar, dinar i sopar, ara les Balears són una de les comunitats on es consumeix més poc pa, amb una davallada contínua des dels anys seixanta.

]]>

El Règim Fiscal per venir

Les mesures, quan arribin, podrien afavorir el sector primari i agroalimentari

Fa anys que tenim anuncis esplendorosos sobre l’adveniment del Règim Fiscal de les Balears, sobretot fets en moments previs a les campanyes electorals, i això ens fa ser escèptics davant nous anuncis. Aquesta setmana s’han donat a conèixer propostes de nova fiscalitat que tindran una significació o una altra segons com es concretin. Tant les reserves d’inversió com les reduccions fiscals, en el marc d’una proposta fiscal que compensi la insularitat, poden ser mesures bones, potser molt bones, però per saber-ne l’impacte se n’ha de conèixer la lletra menuda. És remarcable, però, que, tant pel lloc on es va fer l’anunci –l’empresa Carob– com pel contingut de les mesures, s’ha tingut en compte el sector primari i agroalimentari. I no hi estam avesats. 

]]>

Què passa amb la gastronomia?

Antoni Serra assegurava que sense aquest element no hi pot haver cultura

Aquesta és la pregunta que es va fer Antoni Serra l’any 1992 en una conferència que va fer a la vila de Binissalem. La mateixa qüestió la va reiterar el 2006 en un llibre titulat Llarg adeu a la vida des del convenciment que “la gastronomia forma part indissoluble de la cultura de tots els temps”. L’escriptor solleric afirmava que sense gastronomia no hi ha cultura i que, a la inversa, un poble mancat de cultura “a tot estirar té una gastronomia empobrida, vulgar, rutinària, ja que, en l’actualitat, l’han disfressada d’internacionalisme”. Aquesta premissa argumental em sembla irrebatible i fa més urgent la resposta a la pregunta inicial, perquè si la gastronomia i la cultura són tot u, saber que està passant a la nostra gastronomia ens il·lustrarà, en un sentit general, sobre l’esdevenidor del nostre procés cultural.

]]>

L’anyada

La calor ha afectat la garrova i molts d’ametlers són morts,

D’ametles n’hi ha hagudes poques perquè molt d’ametlerar és mort. La sensació és que l’ametlerar tradicional s’està esvaint. El volum de la producció serà escàs. Pel que fa a la garrova, hi ha hagut redols de poca garrova. L’excessiva calor de l’estiu i la manca de pluges han fet que molta garrova sigui seca. Els compradors en cerquen i no en troben. Això contribueix a una certa variabilitat dels preus, que han arribat a dos euros i més, segons el rendiment. L’olivar sembla que va bé, amb una bona collita en perspectiva. La verema serà bona, amb un raïm molt bo, molt sanitós. Els cereals s’han venut caríssims, l’ordi a 0,45 cèntims. Però de civada n’hi ha haguda poca i el blat se sembra poc, cada any en menor superfície.

]]>

Miquel Canals Gomila

Ha mort a 100 anys un dels precursors de l’excursionisme a Mallorca

L’escrit de Miquel Raió sobre Miquel Canals Gomila a Fora Vila és entranyable. La desaparició d’aquest home, testimoni de la creació de l’excursionisme a Mallorca des dels temps pioners del Grup Excursionista del Foment de Turisme de Mallorca, posa en relleu la seva personalitat i la seva estimació insubornable per les muntanyes de Mallorca. Nascut el 1922, enguany havia fet 100 anys. El 1973 va ser un dels fundadors del Grup Excursionista de Mallorca (GEM). Les seves fotografies són excel·lents i constitueixen un document gràfic de primera importància per conèixer la història del paisatge de la serra de Tramuntana. El 1993 en va publicar una selecció en el llibre Mallorca, paisatge i poesia. En Miquel Canals ha deixat tot un llegat d’estimació al país i a les seves muntanyes.

]]>

‘Sementers d’or-di’

En aquesta exposició, l’artista fa una mirada al món agrícola que desapareix

L’art és el gran aliat de la lucidesa quan els temps esdevenen obscurs. Pep-Maür Serra ha volgut denunciar la destrucció del nostre entorn, a la seva exposició Sementers d’or-di, que s’ha mostrat al Casal de Cultura Can Gelabert de Binissalem. L’obra exposada desplega una mirada sobre el món agrícola que s’està desfent. L’artista apunta que, en lloc de sembrar el blat, el menjar, estam sembrant ciment i desfeim el nostre entorn. La mostra ha consistit en una trentena d’obres. A més dels quadres, Pep-Maür Serra ha creat una instal·lació plàstica i poètica amb bales de palla i diversos elements. Amb tot això, per un cantó ha evocat, amb un cert enyor, els sementers daurats del passat, però alhora sense restar aturat a la mirada nostàlgica, perquè deixa oberta una retxillera crítica a l’esperança dels sementers del futur.

]]>

Un trasbals inesperat

El preu dels aliments a l’estat espanyol ha pujat un 13,5% en un any

A partir de la pandèmia hem entrat en un greu trasbals del mercat alimentari mundial. Als efectes de la crisi sanitària, s’hi han afegit els de la guerra, ja que tant Rússia com Ucraïna tenen un pes important en el mercat alimentari. Abans els preus de les matèries primeres ja havien arribat a un màxim històric, a causa de la interrupció de la cadena de subministrament i als preus dels factors de producció (adobs, alimentació animal, fitosanitaris, energia i carburants...). Les matèries primeres agrícoles han arribat a un preu màxim al març, per baixar un poc al juny i juliol, amb el desbloqueig dels ports de la mar Negra. Amb aquest batibull, el preu dels aliments a l’estat espanyol ha pujat un 13,5% en un any. Des de principi de 2021 fins al juny del 2022 l’oli ha pujat un 56%; els cereals, un 17%; els lactis, un 16%, i la carn, un 10%.

]]>

Tornem-hi amb els focs

La intervenció humana en les masses forestals hi té un paper cabdal

Els incendis fan tala arreu d’Europa, on el 2022 ja s’han cremat 1.400.000 ha, unes 300.000 ha sols a l’estat espanyol. I de bell nou trobam la incomprensió, la incapacitat del món urbà d’entendre la complexitat de les causes del desastre, amb tendència a recórrer a frases fetes, veritables ‘mantres’ sense sentit quan es treuen de context: la sequera, el canvi climàtic, els piròmans irresponsables... Per contra, el geògraf alacantí Enrique Moltó diu que, si hagués de repartir les causes dels incendis entre la manca de gestió agroforestal i el canvi climàtic, la relació seria d’un 70% a un 30%. No nega la incidència del clima, però creu que és molt més important allò que fan les persones amb les masses forestals.

]]>

En Tomeu de Morell

Ha mort el reconegut agricultor, molt estimat no només a Pollença

Aquesta setmana ens ha deixat en Tomeu Cànaves, de Morell. En Tomeu era una persona molt estimada, i no sols a Pollença, perquè a ell li agradava participar en totes les reunions on es parlàs d’agricultura. Sempre va viure a Morell, conrant la terra familiar, on feien hortalissa, fruita, olives, cereals i tenien esment d’una bona guarda d’ovelles. De més jove havia fet feina a Mortitx, amb en Ben Jakober, i havia introduït a Pollença el conreu dels alvocats. A Morell feien unes cireres mallorquines, ‘de capellà’, boníssimes, i els seus pares cada diumenge feien plaça a Pollença. En Tomeu deia que per dedicar-se al camp l’han de viure amb el cor, que s’han d’aixecar de matí, ben cert, però que també s’ha d’estimar i ha d’agradar. I a ell li agradava molt.

]]>

El preu va per amunt

Malgrat la producció menor de garrova, el valor superarà el de l’any passat

El creixement del valor de la producció de la garrova a les Balears és espectacular. L’any 2019 va ser de 5.950.000 €, el 2020 va ser de 17.200.000 € i el 2021 ha estat de 23.500.000 €. El 2021 va créixer un 37% respecte del 2020 i va representar el 16,34% de la producció final agrícola (la producció vegetal, exclosa la ramaderia), sols superada per les hortalisses i els vins. L’evolució del preu és excepcional i el 2022 el preu continua per amunt, amb una cotització, a 31 d’agost, d’1,8 € per quilo a la Llotja de Reus. L’Associació de Trossejadors ha estimat una producció, el 2022, d’entre 15.000 i 20.000 tones, amb un descens del 30% sobre l’any passat i preus entorn d’1,5 € el quilo. Per tant, el 2022, amb menys producció, el valor de la producció superarà la xifra històrica del 2021.

]]>

Biofach, producte ecològic

Les Balears hi mostraren oli, sal i derivats de la garrova

La producció ecològica balear es presenta a Europa. La Conselleria d’Agricultura, a través de la Direcció General de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, ha participat a Biofach, a Nuremberg. A la presentació de l’estand hi va ser la consellera Mae de la Concha. A Nuremberg s’hi va mostrar una selecció de productes ecològics com oli, sal, derivats de la garrova, granola, confitures i ametles, entre d’altres. Hi participaren Es Garrover de Mallorca, Fet a Sóller, Olíric, Morvedra, Flor de Sal i Granola Sense Nom. La fira és considerada la més important del món en el sector ecològic. La presència balear a l’esdeveniment ha estat possible per la col·laboració de l’Associació de Productors de l’Agricultura Ecològica de Mallorca, la Cambra de Comerç i l’Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears.

]]>

Les vaques fan el que volen

S’Hort de Son Coves ha instal·lat un robot de munyida automàtica

La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, va visitar s’Hort de Son Coves, una vaqueria de Campos que ha posat en marxa un robot de munyida automàtica. És la segona vaqueria de Mallorca que fa aquesta passa. La incorporació del robot representa un canvi complet del sistema de maneig dels animals: per un cantó, els animals es mouen en unes condicions molt millors en termes de benestar animal (són ells els que es van a munyir quan volen); per l’altre, el ramader no està sotmès als rígids horaris del munyir tradicional. Però no sols és això, sinó que el sistema millora el rendiment lleter. Amb aquest panorama, els ramaders, Joana Mascaró, i son pare, Francesc Mascaró, només en diuen meravelles. A Mallorca hi ha 17 vaqueries, que produeixen 12.600.000 litres de llet a l’any, que va a llet líquida i a elaborar formatges i altres derivats lactis.

]]>

Moments mals d’emprendre

La major part del sector primari no veu compensades les despeses que fa

Els que ens dedicam adesiara a escriure sobre la realitat pagesa arribam a cansar. Quan no ve d’un vent, ve de l’altre, però sempre ens aplega la calabruixada. Sempre sembla que som a una passa de veure partir el darrer pagès, però el darrer batec de la pagesia mai no arriba. Aquests mesos són particularment complicats a causa de l’increment dels costos de producció. Una bona part del sector primari, en especial el ramader, es mou en resultats econòmics negatius, que no compensen les despeses. Mentrestant, la pressió urbanística sobre els espais rurals no havia estat mai tan forta i cada mes es perden centenars d’hectàrees, normalment les millors, que es converteixen en àrees residencials en sòl rústic. El desgavell dels preus, l’especulació i els efectes de la guerra d’Ucraïna no hi ajuden gens.

]]>

2O anys escampant llavors

La feina feta ha estat molta i els resultats són esperançadors

L’Associació de Varietats Locals ha complit 20 anys i ho va celebrar el dissabte dia 2 amb una jornada a Son Mut Nou. La feina feta ha estat molta i no ha estat debades, perquè els resultats són esperançadors. Hi va haver visita al figueral, un tast de vins i degustació amb les cuineres Marga Coll, de Miceli; Cati Fiol, de L’Exquisit de Binissalem; Caty Pieras, de Daica; Cati Pons, d’Els Fogons de Plaça, i Maria Solivelles, de Ca na Toneta; a més de la projecció del vídeo 20 anys escampant llavors i glosa menorquina a càrrec de Soca de Mots. A l’acte es va reconèixer la feina feta per part de les persones que s’han implicat en l’entitat al llarg d’aquests anys: els pagesos multiplicadors i empeltadors de varietats locals, els socis fundadors, les voluntàries i els voluntaris, les persones implicades en el projecte d’alzines dolces, els treballadors de l’Associació i l’Ajuntament de Porreres.

]]>

Ensaïmada de Mallorca

Durant l’any 2021 se’n varen comercialitzar 61.691 kg

L’ensaïmada de Mallorca emparada per la identificació geogràfica, segons les dades de l’IQUA, té unes bones dades de comercialització, excel·lents, fins i tot. Durant l’any 2021 se’n varen comercialitzar 61.691 kg, que, si es comparen amb el 2020, amb 26.007 kg, representarien un increment d’un 13%, però s’ha de valorar que el 2020 va ser un any anormal a causa de la pandèmia. En relació amb l’any 2019, quan se n’havien comercialitzat 32.660 kg, l’increment és d’un 87%. Una xifra de comercialització tan elevada no s’havia obtingut des de l’any 2015. El valor de comercialització va ser de 861.000 € i el 99 % del producte es va comercialitzar a les Illes Balears. L’esforç dels forners i pastissers per garantir la qualitat de l’ensaïmada es mereix el millor dels èxits.

]]>

Nova barrumbada als pagesos

Des dels segles XIX i XX, quan hi ha una crisi, són els que en surten més malparats

És curiós que quan esclata una crisi o un nou problema en el món els primers a rebre siguin sempre els pagesos. La història dels segles XIX i XX és la història de la crisi de la pagesia, sense mai acabar-la de matar del tot. Ara, aquest pou de tots els mals ha arreplegat una nova barrumbada. El 2021 el preu dels adobs simples va pujar un 86% de mitjana; el de l’electricitat va pujar un 99%; el dels carburants, un 38%; l’alimentació animal, un 21%, i els productes fitosanitaris, un 14,5%. Des del gener ençà tot s’ha desballestat més. El preu del gasoli agrícola, des del juny del 2021 al juny del 2022 ha pujat un 120%; l’electricitat, un 180%, i l’alimentació animal, una mitjana d’un 45%. Podem pensar que la major part de les explotacions agràries a l’estat espanyol –i a les Balears encara més– estan produint a pèrdues.

]]>