Quan el meu pare em va portar a veure el primer partit de lliga del València, jugàvem a Segona Divisió i vam perdre. L’ambient de la temporada 1986-87, però, era molt diferent de l’actual. S’havia baixat després de diversos anys coquetejant amb el descens, però un equip ple de joves talentosos com Fernando Gómez Colomer, Quique Flores o Arroyo van convertir el pas per Segona en un mer tràmit. L’equip només va perdre un partit, contra el Castelló, que va ser el que vaig veure jo.

Tothom esperava que el partit entre el València i el Madrid seria calent, ja que suposava el retorn de Vinícius Júnior a Mestalla, on fa un any va patir insults racistes. I va ser un duel calent, en què el brasiler va marcar dos gols i es va encarar amb els aficionats locals. Ara, el que poca gent esperava és el final, en què el col·legiat Gil Manzano va afegir 7 minuts més de temps al partit i va xiular el final just quan el madridista Brahim feia una centrada al cor de l'àrea local. Bellingham va marcar de cap el que semblava el gol del triomf blanc. No va ser així, ja que la jugada ja no valia. L'anglès va ser expulsat per encarar-se amb el col·legiat dient-li que "It's a fucking goal", una frase que li va costar la vermella.

Va ser una llàstima, el penal de Valery al límit del descans. El gol de Soler no era injust, perquè el Girona feia minuts que demanava a crits una pausa, però tampoc calia. Temps per donar-li la volta en va tenir, amb l’enrenou que es va muntar amb l’expulsió de Cömert i gairebé tota la segona part al davant. Però no va haver-hi manera. Això sí, la derrota a València (1-0) és digníssima i hauria de servir per reforçar la confiança d’un equip que haurà de fer autocrítica, perquè puntuar era a l’abast, però al mateix temps s’ha de quedar amb les coses bones, que n’hi va haver moltes i l’any és llarg.

L'origen del palo santo, o fusta sagrada, uns bastonets que s'obtenen d'un arbre medicinal que creix al continent americà, és molt antic: el feien servir els xamans en els seus rituals religiosos i espirituals. Era la seva eina per atraure la bona sort, allunyar les males energies i un mitjà per aconseguir una millor comunicació amb els déus. Encara avui es continua fent servir, cremant-lo i aguantant la flama, absorbint les propietats del fum. Els segles canvien, les persones no tant. Alguns en diran bruixeria, però tothom, abans, ara i demà, necessita creure i tenir esperança. Des dels inques fins a Valentín Taty Castellanos, la sensació de l'estiu del Girona, que també s'aferra a aquestes conviccions. "M'interessa el tema de les càbales, m'agrada el que es pot arribar a viure. Jo me'l passo abans de jugar". Fins ara li ha funcionat: és el màxim golejador de la pretemporada, amb tres gols, i un dels principals arguments ofensius del retorn del Girona a Primera, que tindrà lloc aquest diumenge a Mestalla contra el València (19.30 hores, DAZN LaLiga).

13 anys després, les obres del Nou Mestalla es podrien reprendre a la tardor gràcies als diners aportats per l'acord entre el fons d'inversió britànic CVC i la Lliga. Aquesta és almenys la promesa del València CF, que, al desembre, va presentar a la Generalitat Valenciana i a l'Ajuntament de la ciutat un esborrany de la proposta que està elaborant per finalitzar l'estadi, i que s'ha compromès a lliurar ja completa en les pròximes setmanes. Si el nou disseny es concreta i rep el vistiplau de l'administració, el camp podria estar acabat el 2024.

Tot pot passar, aquesta temporada. Favorits que semblaven morts s’aixequen de la tomba, equips modestos provoquen talls de digestió als gegants i el Barça de Koeman continua aspirant al títol del qual s’havia acomiadat dos cops guanyant a Mestalla (2-3). Quan, entrada la segona part, el València es va posar al davant en el marcador els cronistes ja preparaven l’obituari del somni blaugrana d’aconseguir el doblet. Però just quan estava contra les cordes, amb el cos ple de blaus i la guàrdia baixa, va saber aprofitar un regal dels valencianistes per sortir del racó on s'amagava per aconseguir un triomf vital. Si en el minut 57 el Barça era una ànima en pena, 12 minuts després guanyava 1-3 i ja pensava en el partit de dissabte contra l’Atlètic de Madrid. La Lliga més esbojarrada de les últimes temporades no és una utopia. Tot està per fer i tot és possible, quan falten tan sols quatre partits.

L'expresident del València CF Pedro Cortés ha presentat aquest dijous la dimissió com a delegat de la selecció espanyola després de conèixer-se que figura com a investigat en un procés judicial per presumptes abusos sexuals a un jugador del planter del València.

El València és com una muntanya russa: un club capaç del millor i del pitjor en qüestió de dies. Sempre amb l'exigència de la seva afició, en les últimes dècades ha exhibit prou potencial per conquerir títols i, al mateix temps, prou diferències internes per alimentar portades de diaris i telenotícies. La dinàmica ha agafat especial volada des que l'empresari de Singapur Peter Lim va esdevenir, el 2014, màxim accionista de l'entitat xe. I amb el coronavirus, ha acabat d'agreujar-se fins al punt que la propietat agraeix que a Mestalla no hi pugui entrar ningú: així no ha d'aguantar ni xiulets ni mocadors. Són temps de vaques magres a la capital del Túria. El vigent campió de la Copa del Rei (2019) té clar que, enguany, l'objectiu del curs serà evitar el descens, que ara mateix té a un sol punt a la classificació de la Lliga. Després de tres derrotes consecutives, el partit contra el Getafe d'aquest diumenge (21 h / Movistar LaLiga) pot marcar una tendència definitiva.

Albert Celades ja no és l'entrenador del València. El club ha decidit un segon canvi de tècnic aquesta temporada després de veure com les últimes jornades els resultats de l'equip són cada cop pitjors. El València, de fet, ha encadenat dos partits consecutius, contra l'Eibar i el Vila-real, sense poder xutar ni un sol cop entre els tres pals.

El València s'allunya de la final de la Lliga Europa. El conjunt de Marcelino García Toral ha perdut aquesta nit a l'estadi de l'Arsenal en el primer partit de les semifinals (3-1). Dos gols del francès Alexander Lacazette han capgirat el 0-1 inicial que ha fet els visitants. El central Diakhaby ha estrenat el marcador al minut 11, amb una bona rematada de cap.

El València s'ha endut els tres punts de Riazor sota la pluja (1-2) i consolida la tercera posició a la Lliga, amb 40 punts, vuit menys que el Barça i vuit més que el Madrid.

Empat en el derbi valencià. Després del retorn a Primera del Llevant, el dia del derbi l'equip granota ha aconseguit empatar contra un València que ha marcat primer, gràcies a Rodrigo, al minut 31. Abans del descans, el macedoni Enis Bardhi, amb un bon control dins l'àrea i un xut sec, ha marcat el seu segon gol de la temporada (min 41).

El Llevant Rep aquest dissabte a l'estadi Ciutat de València el València (13.00 h / BeIN La Liga) en un derbi en el qual els dos equips arriben igualats a la classificació després d'un inici de temporada en què tots dos han deixat molt bones sensacions.

Dos gols de Marco Asensio, el segon de falta als 82 minuts, han permès al Madrid evitar la derrota contra un molt bon València al Santiago Bernabeu (2-2). El primer temps ha vist un València valent, capaç de fer mal al Madrid en aprofitar les baixes en defensa dels homes de Zidane. Kondogbia ha liderat a l’equip de Marcelino, però una errada en la sortida de la pilota visitant ha pèrmès a MarcoAsensio marcar un preciós gol que posava per davant en el marcador als locals (10’). La resposta ha arribat vuit minuts després gràcies a una bona jugada col·lectiva en que Carlos Soler ha superat Keylor Navas (18’).

El porter Quique Martín, que va jugar al FC Barcelona, el València i el Llevant i que es va fer cèlebre per la foto pujat al travesser del Bernabéu a la conclusió de la final de Copa de 1954, ha mort a València.

L'exjugador del València Club de Futbol i internacional amb la selecció espanyola, Antonio Puchades, ha mort aquest matí als 87 anys, segons ha informat l'Ajuntament de Sueca, la seva localitat natal.