Veïns del Pla de Mallorca amb membres del Grup d’Amics en Defensa del Medi Ambient (GADMA) i de les plataformes pro camins de Manacor i de Pollença s’han reunit al camí vell de Costitx (que pertany al terme municipal de Sineu) per reclamar que l’obrin. 

Més enllà de l’esperó del Fumat (335 m), la península de Formentor manté la seva orografia brava, en forma de llengua gegantina. No hi entrà la carretera fins a 1951, amb el projecte de l’enginyer Antoni Parietti. L’any 1857 s’hi inicià l’obra del camí Vell, un agosarat i costós traçat de 17 km des de Cala Murta. Transitarem sense presses l’extrem del cap: vet aquí com tastar el millor Formentor.

De la porta de Sant Antoni de Ciutat sortien els camins de Manacor i de Llucmajor o camí Fondo. A causa de la construcció de l’aeroport, el trànsit cap al Migjorn prengué pel Molinar, el Coll d’en Rabassa, i pel camí de la Síquia. En bicicleta, repassarem part d’aquell traçat i tornarem rodant per la ribera palmesana de Llevant.

Canyamel és una bella vall rural que ocupa l’espai més sud-oriental de la península d’Artà. La caracteritzen les serres que l’emmarquen, el torrent, les coves de l’ermita i, no es pot obviar, la platja, urbanitzada en part. En visitar-la, una de les primeres fites és la massiva torre de Canyamel, estratègicament plantada a l’entrada de la vall.

El municipi de Deià és reduït en superfície, però inabastable en valor. Malgrat la fama i l’afluència massiva de visitants, encara manté un equilibri entre home i natura, entre història i vitalitat. Els camins i carrers ens posen en contacte amb la seva arquitectura, gent i paisatges i, fins i tot, amb els misteris, els gusts, els secrets...si els sabem trobar. Fins fa poc, Deià era autèntic. Sabrem mantenir el que resta d’aquesta auntenticitat? Morirà també d’èxit, aquesta geografia acorada?

La regió de Mortitx aparenta ser una porció de la Serra de poca entitat, sense cims de renom, ni possessions nobiliàries, ni cites històriques. Tanmateix, per poc que la transitem, els camins arcaics, les runes estojades, els barrancs, reiars i roquissars; els contrasts del paisatge, a cada passa; la calma i el silenci, o la rudesa dels itineraris, ens transfereixen una sensació de premi, de privilegi, pel simple fet de poder ser-hi.

Partirem de Sant Carles en direcció nord, amb la BTT, per la carretera PM-810 que condueix a Cala de Sant Vicent. Al cap de 500 m. de recorregut ens desviarem a la dreta en direcció a la platja del Figueral i un cop passats 1,3 Km, de bell nou predrem a mà dreta, tot seguint l’indicador: Cala Boix-Cala Pou del Lleó. La carreterona arriba, tot dret, a la primera de les cales, d’arena fosca i oberta al sud-est, entre les penyes de punta d’en Miquel Toni i el Cap Roig.

Al nord-oest del puig de Massanella i just empetitida per la proximitat d’aquest, la serra dels Teixos manifesta la seva grandiositat quan la transitam. La seva carena, de més de tres quilòmetres i mig de llarg a llarg, s’encimbella en nou puntals de més de mil metres d’escarpades cingleres.

Acudim repetidament a la crida de la Trapa. Ho deixam tot per no faltar-hi. És cosa, pens, semblant al sentiment que mogué milers de voluntaris d’arreu, a la darreria del segle passat, a rescatar de l’amenaça del ciment i de la incultura aquell bocí de l’illa.

Gaudirem dels encants -mals de resumir- d’un dels itineraris que més sensacions i records excursionístics ens reporten: el camí de la Costera, antiga ruta de comunicació entre Sóller, Tuent i sa Calobra. Aquesta obra mestra dels caminers ha patit destrosses inexcusables i el perill de desaparició a causa d’un projecte de carretera turística.

La comarca del Pla de Mallorca està configurada per 14 municipis i s’estén entre les serralades Nord i de Llevant, i els termes costaners de les badies del Nord i de Palma. Comprèn tant Sencelles com Costitx, que foren part del juz musulmà de Canarossa o Qanarusha, adjudicat en el Repartiment al vescomte de Bearn, Simó de Montcada.

El pla de Sant Jordi és una contrada de terres baixes d’origen al·luvial, amb escassos relleus. L’erosió dels barrancs pròxims s’anà dipositant en el gran prat que s’estenia entre el Coll d’en Rabassa i les elevacions de Marratxí, Puntiró i Llucmajor, i el litoral.

Amb el bastó de caminant, gaudirem d’un dels molts recorreguts que Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena i Borbó va promoure i va recórrer a l’ample del seu territori de Miramar. Atret per la figura de Ramon Llull, comprà la finca el 1872 i hi anà confegint nombroses possessions, especialment de la costa de Valldemossa i Deià.

Pretenem donar-vos a conèixer algunes construccions d’interès i camins antics de la contrada montuosa que s’alça entre les valls de Calvià-Valldurgent i la de Puigpunyent. Barraques, forns de calç, “rotlos” de sitja, fonts, aljubs, síquies i pous han perdut valor utilitari i tenen un futur ben negre.

L’illa de la Dragonera és, podríem dir, la part més occidental de Mallorca, ja que just les separa un estret canal de menys de vint metres de fondària. A més a més, la figura del Parc Natural de la Dragonera vincula l’illa i el Freu amb els illots de na Mitjana i el Pantaleu. El Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca en tenen la gestió conjunta.

Partim a conèixer un tast de l’extensa finca pública, de 578 ha, resseguint les tresques que els àntics pobladors i els ramaders transhumants i contrabandistes empraren, pel curs del barranc d’Almadrà.

L’àrea boscosa i tossalada de Porreres, Algaida i Llucmajor, coronada pel puig de Randa (545 m), té una gran riquesa paisatgística i històrica. Tanmateix, ni natura, ni camins, ni monuments no semblen tenir l’atenció que es mereixen dels ens públics.