El Barça va dir adeu a la gratificant temporada 2024-2025 amb un triomf davant l'Athletic Club (0-3) gràcies a dos gols de Robert Lewandowski i un de Dani Olmo des del punt de penal. A continuació, uns apunts en calent sobre el partit.

L’Espanyol perd la por als lleons. Els blanc-i-blaus van sumar un punt davant l’Athletic Club (1-1) en un partit en què van avançar-se gràcies a un gol de murri de Roberto Fernández que va neutralitzar Sancet al tram final. Cornellà-El Prat va tornar a ser un fortí per assecar un dels equips més en forma de la Lliga i firmar un empat que manté els de Manolo González una setmana més fora del descens, a un punt del València. 

La supervivència del Girona a San Mamés ha durat 42 minuts. I massa que ha sigut, vist el pobre rendiment dels de Míchel, incapaços de mirar cap a la porteria contrària. L'Athletic ha dominat de principi a fi. Els gironins han resistit el que han pogut, fins que una entrada a destemps de Miguel dins de l'àrea no ha admès discussió. Aquesta vegada, a diferència de la primera volta, el porter Gazzaniga, que s'ha fet un fart d'aturar gols cantats, no ha estat suficient per evitar la primera de les tres dianes de Sancet. Encara ha tingut marge per fer el segon abans del descans en una primera part fluixíssima del conjunt català, que no ha despertat en cap moment (3-0).

L’Espanyol ha mostrat la seva versió menys competitiva del curs en un dels pitjors escenaris possibles. El conjunt blanc-i-blau ha firmat el seu pitjor partit d’aquesta temporada a San Mamés (4-1), on ha estat una presa massa fàcil per als germans Williams. Un correctiu tan dolorós com merescut. Amb Nico estripant tots els defenses que es trobava per davant, Iñaki amb la canya a punt per pescar qualsevol pilota que li arribava a l’àrea, i amb Berenguer fent d’actor revelació, els lleons s’han cruspit un Espanyol que ha donat per sentenciat el partit quan només portaven mitja hora i anaven 3-0. 

El Barça ha mostrat una imatge ascendent davant l'Athletic Club i la collita ha estat sumar els tres punts (2-1) en el primer partit de Lliga d'aquest curs a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Lewandowski, que ja acumula tres gols en el campionat, ha decidit l'enfrontament a un quart d'hora del final. Abans, Lamine Yamal ha inaugurat el marcador amb un gran gol i, encara abans del descans, Sancet ha transformat en gol un penal que ha comès Pau Cubarsí. A continuació, uns apunts en calent.

[Introit: em proposo exposar el meu decantament clar pel Mallorca en la final de Copa sense caure en retrets, rancúnies ni insults cap a l’Athletic. També em proposo exposar-ho sense plantejaments de Super Risk i allunyat de la cosmovisió de Jaume I. Seria un motiu de satisfacció arribar a la fi de l’article sense enganyar els lectors, sense decebre’m a mi mateix. La cosa del Bilbao costarà, però som-hi.]

L'emoció per la final de la Copa del Rei que es disputen avui vespre el Mallorca i l'Athletic Club de Bilbao a La Cartuja, a Sevilla, s'ha vist afectada quan un grup de radicals de l'Athletic han atacat els aficionats del Mallorca. Segons ha informat Efe, un grup de radicals de l'Athletic ha llençat bengales i cadires contra els mallorquinistes. Tot i això, no hi ha hagut ferits greus.

Han hagut de passar 40 anys perquè l'Athletic Club torni a guanyar una Copa. D'aquell títol del 84, que es recorda més per la batussa final amb els jugadors del Barça de Maradona, el conjunt basc havia disputat sis finals, totes perdudes. Aquesta vegada partia com a favorit contra un Mallorca que s'havia plantat a la darrera ronda contra pronòstic i que va estar a punt d'esguerrar la festa als d'Ernesto Valverde. Res pitjor que un rival que no té res a perdre per complicar-te les coses i que s'avançava amb un gol de Dani Rodríguez. Però els nervis i la por per acumular un altre fracàs començaven a desaparèixer a la segona meitat amb un gol de Sancet, i s'acabaven a una tanda de penals on l'Athletic no en perdonava ni un (1-1, 4-2). La Gabarra ja té permís per recórrer triomfal la ria de Bilbao.

"En aquell moment no ets feliç. Ets lliure. La felicitat ve més tard", sospira Sergi Darder (Artà, 1993), ahir a l'Espanyol i avui al Mallorca, revivint el penal definitiu de la tanda que va resoldre la semifinal de la Copa del Rei contra la Reial Societat. La final, la quarta per al club de Son Moix, és aquest dissabte (22 h, La 1), contra l'Athletic Club a Sevilla. Darder no havia tirat mai un penal a l'elit i el cos tècnic de Javier Aguirre li va guardar el cinquè: "Si m'haguessin preguntat quin volia, no hauria dit el cinquè. Potser el segon o el tercer, per protegir-me una mica". No va fallar. Aquella nit no va dormir gens. "Si ja és gairebé impossible un dia normal, amb tantes emocions, més". Contesta mentre escura un cafè. Mentre intenta "aturar aquests dimonis que tens al cap i que s'imaginen coses que no t'has d'imaginar".

Empat del Barça (0-0) davant l'Athletic Club a San Mamés que no permet a l'equip blaugrana retallar la distància de vuit punts respecte al Reial Madrid, el líder de la Lliga, que va empatar amb el València, ni tampoc posar-se segon després de la derrota del Girona a Mallorca. A continuació, els apunts en calent.

No s’enlaira, el Barça. Avança massa lent, frustrant els seus seguidors i quedant frustrat, ell mateix. A Bilbao podia pujar al tren de la lliga, després dels resultats del Girona i el Madrid. Però no va passar de l’empat contra l’Athletic, un resultat que sense ser dolent, també és un dolorós bany de realitat. El Madrid segueix lluny a la classificació i el Barça té un joc massa pla, si vol aspirar a aixecar títols aquesta temporada. Un Barça massa humà, que pateix sobre la gespa en lloc d’inspirar la seva gent, il·lusionant-la. Un Barça massa gris, el de Bilbao. Sense idees en atac, sense llum. Ni Xavi, qui sol ser més optimista quan analitza els partits, va poder amagar-se. El dia que calia guanyar per engrescar-se, la realitat va fer massa mal.

Per primer cop en els seus 111 anys d’història, la Unió Esportiva Rubí tindrà l’oportunitat de somiar en una gesta davant d’un equip de Primera Divisió. L’estadi municipal de Can Rosés rebrà dimecres (21.30 h, M. Liga de Campeones 2) la visita de l’Athletic Club en la primera ronda de la Copa del Rei. Un enfrontament que viuran en primera persona un grup de futbolistes que s’allunyen força de la realitat que viuen els Sancet, Muniain, Ander Herrera i els altres lleons a les ordres d’Ernesto Valverde. 

El futbol és generador d'emocions meravelloses. Una sola acció, veloç, et pot canviar el pols en qüestió de segons. Marc Guiu, davanter del planter de només 17 anys, va fer posar la pell de gallina a un Estadi de Montjuïc gairebé adormit fins a l'entrada d'aquest nano que encara té fitxa de juvenil. En el seu debut, després de 10 anys al planter, va clavar-la al fons de la xarxa en la primera pilota que va tocar després d'una gran passada de João Félix. Tan sols van passar 34 segons des que el davanter de Santa Maria de Palautordera va saltar a la gespa i va desfermar l'emoció.

Iñigo Martínez serà el primer fitxatge del Barça 23/24. És una aposta de Mateu Alemany que està vigent des de l'estiu passat, quan el central d'Ondarroa va convertir-se en una opció real per compensar la dificultat per incorporar Jules Kounde, que finalment va acabar arribant a la plantilla de Xavi Hernández. Ara, després d'una última temporada a l'Athletic Club, el futbolista finalitza contracte i queda lliure per complir un somni que se li resisteix des del 2017, quan Ernesto Valverde el va demanar a l'inici del seu periple a la banqueta culer. Precisament, el Txingurri ha sigut el seu darrer entrenador a San Mamés.

L’Espanyol necessitarà molt més que un nou entrenador si vol seguir a Primera la temporada vinent. Els blanc-i-blaus han sumat la cinquena derrota consecutiva (1-2) contra l'Athletic Club, contra el qual no perdia en Lliga com a local des del 1998. Dos gols dels germans Williams han ensorrat l’estrena de Luis García a la banqueta espanyolista. L’asturià, que ha mostrat algunes pinzellades de quin Espanyol vol veure en aquest tram final, ha acabat veient com hi ha una sèrie de mancances estructurals que costarà molt de corregir. Els blanc-i-blaus segueixen sense joc ni la intensitat que se li demana a un equip que s'hi juga la vida. El nou tècnic té molta feina i poc temps per imprimir el seu caràcter i idea sobre la gespa i salvar un Espanyol que dormirà una jornada més en posicions de descens. 

Els aficionats del Girona a San Mamés, que s'ha acabat rendint al joc dels de Míchel, s'han fet sentir, quan l'àrbitre Díaz de Mera ha xiulat el final del partit. Han conquerit el camp de l'Athletic, sobretot amb una primera part d'una tirania absoluta. Aleix Garcia ha començat marcant i els altres dos gols se'ls han fet defenses bascos en pròpia. Entremig, Yuri ha retallat diferències i Raúl García ha posat la por al cos al final (2-3). La jornada passarà a la història del club gironí, que suma dos grans triomfs consecutius i ja és més a prop de la part alta que de la part baixa de la classificació.

L’Espanyol va acomiadar-se de la Copa del Rei a San Mamés (1-0), on va oferir la que, segurament, va ser la versió més poruga del que portem de temporada. Als blanc-i-blaus els va costar déu i ajuda aconseguir travessar la línia del mig del camp contra un Athletic força superior que va imposar la seva lògica en tot moment. Diego Martínez va plantejar una alineació que, tot i presentar un tarannà ultradefensiu, amb tres centrals, era força reconeixible, amb només dos jugadors poc habituals: Joan Garcia i Rubén Sánchez. 

El Barça té cor. Tan ràpid com va enfonsar-se als inferns fa pocs dies n'ha sortit un altre cop. Dos primers temps per emmarcar, contra el Vila-real i l'Athletic Club, han servit per recuperar l’autoestima per un projecte que té molt camp per córrer, que té molt per guanyar, especialment quan brilla l’estrella de Dembélé, un dels jugadors més indesxifrables que ha conegut mai el Camp Nou. Un home que encerta quan pocs ho esperen i s’equivoca quan sembla impossible fer-ho. Un vers lliure, capaç de deixar pinzellades de talent en tres gols en 25 minuts, abans d’esfumar-se durant mitja hora i reaparèixer després per posar la cirereta a una festa blaugrana. Llàstima de la ferida europea. Just abans de l’estranya jornada de dimecres vinent, en què tocarà rebre el Bayern després d’haver posat una espelma al Viktoria Plzen, el Barça va espolsar-se de sobre un Athletic que va caure trencat en mil bocins.

Arribar i moldre. Martin Braithwaite ha viscut un debut somiat. El davanter danès ha tardat 48 hores a ensenyar a RDT quin és el camí per reconciliar-se amb l’afició de l’Espanyol. Compromís, actitud i un gol decisiu. Braithwaite ha retornat a San Mamés l’afecte rebut a les xarxes socials pels seguidors blanc-i-blaus firmant el gol de la primera victòria (0-1) en Lliga del conjunt espanyolista. Un triomf balsàmic en un partit fotut, però que deixa content un Espanyol que marxa de Bilbao amb la sensació de tornar a tenir porter. Després d’encaixar set dianes en tres jornades amb Lecomte, Álvaro Fernández ha tancat la seva estrena deixant la porteria a zero.