El segle passat, Theodor Adorno defensà que escriure poesia després d’Auschwitz era un acte de barbàrie. No es podia escriure poesia de la mateixa manera després de l’horror nazi, la llum de la catàstrofe obliga a pensar i dir el món d’una altra manera. Ara ens amenacen que Europa té l’infern a les portes i ens hem de fer amb un kit de supervivència, hem d’invertir en armament i hem d’estar preparats per a la pujada massiva dels preus. Quan parlen de mercats que es desplomen, m’imagín una allau de maletes plenes de doblers que es precipiten des de les finestres dels gratacels de Wall Street. Ve la nostra guerra, diuen, però les guerres dels altres fa molta estona que vessen la sang dels innocents. Pens en el kit que haurien de menester els palestins davant el genocidi ferotge que pateixen, o en els kits dels migrants i refugiats que troben la mort en el mar Mediterrani, quan intenten escapar de la pròpia vida.

Les borses europees han aguditzat aquest divendres les pèrdues després d'una jornada de dijous marcada pels números vermells en reacció a l'onada d'aranzels anunciada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Els parquets d'arreu del món han registrat una nova jornada de caigudes pels temors a una recessió als EUA i al conjunt de l'economia global provocada per la nova guerra comercial.

El malestar amb la legislació laboral francesa arriba als Estats Units. Els bancs de Wall Street han advertit que la seva pròxima onada de contractació a França es podria frenar si no afluixen els costos d'acomiadament dels comercials amb sous molt alts, una mesura insígnia que s'ha deixat fora d'un paquet de reformes destinat a reforçar París com a centre financer. 

La idea que Hollywood ens ha transmès de Wall Street, el districte financer de Manhattan, està molt relacionada amb l’obsessió pels diners, l’avarícia al límit i la manca d’escrúpols. Però molt abans de tot això una dona va aconseguir multiplicar el seu patrimoni mantenint sempre un perfil auster fins a l’extrem, i alhora mostrant una gran generositat durant els moments de crisi.

A principis del 2021, una comunitat online de petits inversors aficionats va convertir la cadena de botigues de videojocs GameStop en una de les empreses més ben valorades en borsa de Wall Street. Aquesta insurrecció popular liderada per youtubers i trols i alimentada per mems d'internet va posar contra les cordes els grans fons financers i els ha obligat a parar atenció a les rampoines dels petits inversors. Craig Gillespie (Cruella i Jo, Tonya) porta a la pantalla gran una història real en clau de David contra Goliat que arriba aquest divendres als cinemes amb un repartiment potent: Paul Dano, Pete Davidson, Seth Rogen, Shailene Woodley i America Ferrera.

“No he vingut a fer-me ric. He vingut a dir-vos que us donin pel cul i a formar part d’aquest moviment. No vendré. Mai. Arribats fins aquí, ja no m’importen els diners. Demà hauré d’anar a treballar, i l’endemà, i la setmana vinent, i el mes i l’any que ve. Potser sou experts financers, jo soc un mestre de la supervivència. Poder per al poble. No vendré”. Això escrivia la setmana passada un dels més de tres milions d’usuaris anònims de Wall Street Bets (apostes de Wall Street), un fòrum de petits inversors de borsa de la xarxa social Reddit. Els destinataris del text eren els alts directius d’alguns dels hedge funds més poderosos, els fons especulatius de Wall Street. Les accions de GameStop, una cadena de botigues de videojocs amb problemes financers, havien pujat més d’un 1.700% en qüestió de dies i per cada cèntim que guanyava el valor, els fons perdien milions.

Un agent immobiliari d’Indiana, un excuiner del Bronx, un pastor evangèlic de Califòrnia i un estudiant de secundària als afores de Milwaukee. Tots ells formen part dels milions de brokers aficionats que, de manera col·lectiva, s’estan enfrontant a alguns dels inversors més prestigiosos de Wall Street. I, de moment, van guanyant. Impulsats per una barreja d’avarícia i avorriment, decidits a donar una lliçó a Wall Street i alimentats per les idees de fer-se rics ràpidament a través de les xarxes socials, aquests inversors han acumulat accions de diverses empreses per disparar-ne el preu a nivells estratosfèrics.

Wall Street ha tancat aquest dimecres amb màxims històrics en els seus tres principals indicadors després de la investidura del nou president dels Estats Units, Joe Biden, que pren el relleu a Donald Trump al capdavant de la Casa Blanca. Tot i així, els selectius nord-americans també es van animar pels resultats d'empreses com ara Netflix, que s'ha disparat gairebé un 17% amb la presentació d'uns beneficis de rècord impulsats pel consum audiovisual durant el confinament.

“L’avarícia és bona”. Poques frases resumeixen millor una època, la dels yuppies dels anys 80, com aquesta de Gordon Gekko a la pel·lícula Wall Street. Una frase i una pel·lícula que van tornar a estar de moda amb l’última crisi: l’any 2008, amb Lehman Brothers, tothom va redescobrir la veritat. L’avarícia seguia sent el motor del món financer. Un món que tradicionalment ha ignorat completament qüestions més altruistes, com la sostenibilitat i el medi ambient.

Deu anys de guanys ininterromputs és la xifra rècord que ostenta des de fa una setmana la borsa de Nova York. El mercat alcista a Wall Street engegat el 8 de març del 2009 encara continua. Aquell dia d’hivern, l’índex S&P-500, que agrupa les 500 empreses cotitzades més grans dels Estats Units, va tocar fons a mitja jornada amb 666,79 punts, una dada recordada des de llavors com el mínim del Diable. Aquesta setmana el mateix índex fluctua còmodament vora els 2.800 punts.

L'estàtua de 'La nena sense por', que té una actitud desafiant davant el famós Toro de Wall Street a Nova York, serà traslladada a una altra ubicació. Concretament, serà instal·lada davant la seu de la Borsa de Nova York, segons fonts oficials.

Les accions d'Apple han registrat durant la sessió d'aquest dilluns a Wall Street un nou rècord en la seva història borsària amb un màxim de 133,82 dòlars per acció. La fita arriba després que Goldman Sachs elevés el preu objectiu dels títols de la companyia fundada per Steve Jobs fins als 150 dòlars. A més, l'empresa acaba d'anunciar uns resultats per a l'últim trimestre que han superat les previsions i han silenciat les veus que parlaven de la fi de la seva època daurada.

No era ben bé l’apocalipsi:era més aviat una benedicció. Així d’extrems són els girs d’interpretació de com els mercats reaccionarien a una victòria de Donald Trump en les eleccions nord-americanes.