En política sembla que s’ha consolidat el tot s’hi val. La setmana passada, sense anar més lluny, es va permetre –es va demanar, de fet– que un terrorista s’assegués en un òrgan de representació ciutadana per dir-hi la seva. L’amable invitació la va rebre de Junts per Catalunya. Esperem que els de Míriam Nogueras estiguin satisfets amb el resultat: que un fanàtic que preparava bombes per dinamitar el Camp Nou o la Sagrada Família fos recompensat amb uns immerescuts minuts de glòria.

L’exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, va dir ahir a la comissió del Congrés que investiga els atemptats de l'agost del 2017 que "si algú pensa o imagina que vam poder evitar la mort de 16 persones i no ho vam fer, és una infàmia, una maldat i una vilesa". Esclar, qui pot creure que un estat atemptarà contra ell mateix? I, alhora, sabem que el terrorisme d'estat existeix, i també que hi ha accions que se'n van de les mans. I que hi ha béns suprems a protegir que ho justifiquen tot. Pensar que gràcies a un atemptat es protegirà la unitat d'Espanya a un preu raonable no és una maldat sinó una hipòtesi, crua però plantejable. 

El consell de ministres podria desclassificar documentació sobre els atemptats del 17-A. Aquest seria un altre dels gestos del PSOE amb Junts per acostar posicions, després que aquest dimarts s'aturés la votació de la senda d'estabilitat per negociar-la amb la formació de Carles Puigdemont. Dijous es reactiven les comissions d'investigació sobre l'operació Catalunya i sobre el 17-A, pactades entre el PSOE i Junts per votar la presidència de Francina Armengol, amb l'aprovació dels plans de treball. I, tal com ha avançat el mitjà The Objective i ha confirmat l'ARA, hi figura la petició de documentació classificada relacionada amb els atemptats a Barcelona i Cambrils que, en principi, el ministeri de Defensa no tindria objeccions per revelar. "No tenim res a amagar", asseguren fonts properes a la ministra Margarita Robles.

Fins a 338 persones van quedar afectades, ja sigui físicament o psicològicament, pels atemptats del 17 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. I el Tribunal Constitucional ha fet servir 46 paraules per tancar totes les preguntes que, a parer d'una de les víctimes, va deixar sense resposta una sentència de l'Audiència Nacional de 1.018 pàgines. La mort d'Albdelbaki Es-Satty, els seus contactes amb el Centre Nacional d'Intel·ligència, una suposada tercera víctima mortal a l'explosió d'Alcanar... els advocats del pare del nen de Rubí mort a la Rambla plantejaven tots aquests interrogants, i els van portar al Constitucional en un recurs d'empara on reclamaven el seu "dret a la veritat". El Constitucional, però, ha tancat el tema de forma breu i sintètica: "No hi apreciem especial transcendència constitucional".

Vaig ser un dels periodistes que van arribar a Ripoll pocs dies després dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost del 2017.

L'acte institucional per recordar les víctimes dels atemptats del 17-A ha estat, cinc anys després de la tragèdia, amarat de tensió per part d'un grup d'activistes independentistes, alguns dels quals han arribat a trencar el minut de silenci amb crits en què reclamaven que se sàpiga "tota la veritat", davant la indignació i la sorpresa de les víctimes i els seus familiars.

El comissari Eduard Sallent és el número 2 dins del cos de Mossos d'Esquadra que comanda Josep Maria Estela. Amb ell, que treballava a l'àrea d'intel·ligència fa cinc anys, repassem aquell fatídic 17 d'agost, què en vam aprendre i com es duu a terme ara la vigilància antiterrorista a Catalunya.

L'última sentència de l'Audiència Nacional sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils de l'agost del 2017 –que rebutja condemnar els dos supervivents de la cèl·lula de Ripoll pels assassinats i els rebaixa la pena– ha caigut com una galleda d'aigua freda entre les víctimes del 17-A, que arrosseguen cinc anys de lluita, desgast i revictimització als tribunals. El pronunciament d'apel·lació es pot recórrer al Tribunal Suprem, però la majoria dels afectats no ho farà. Segons fonts judicials consultades per l'ARA, tant el gruix de la setantena de víctimes representades per la Unitat d'Atenció a les Víctimes del Terrorisme (UAVAT), com l'Associació 11-M Afectats pel Terrorisme i l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), que exercien d'acusació popular, no han fet el pas.

Un nen francès de 20 mesos va ser, amb la seva família, una de les 350 víctimes reconegudes a la sentència sobre els atemptats del 16, 17 i 18 d'agost del 2017 a Barcelona. L'infant va patir diverses fractures, però actualment no se sap quina és la seva situació. El mateix passa amb unes 250 víctimes més que, malgrat estar reconegudes al judici, ni se sap on són ni si tenen conseqüències arran dels atacs. La Unitat d'Atenció i Valoració als Afectats pel Terrorisme (UAVAT) ha aprofitat el cinquè aniversari dels atemptats per denunciar l'oblit que les persones afectades han patit per part de les administracions. Ara, amb una sentència que finalment els reconeix la condició de víctimes del terrorisme, no volen quedar-se enrere i demanen una compensació que estigui a l'altura.

La sala d'apel·lació de l'Audència Nacional, la que resol els recursos, ja s'ha pronunciat sobre les peticions que van fer els condemnats pels atemptats del 17-A i les víctimes contra la sentència inicial. Els jutges han mantingut els aspectes fonamentals de la sentència de fa un any, que va condemnar dos integrants i un col·laborador de la cèl·lula jihadista que va cometre els atemptats terroristes de l'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, tot i que han acceptat parcialment el recurs de dos d'ells per una qüestió tècnica.

Quin era el vincle exacte entre Abdelbaki es-Satty i el CNI? Per què, després dels seus anys de presó a Castelló per tràfic d’haixix, va aconseguir evitar l’ordre d’expulsió d’Espanya? A canvi de què va salvar-se de la deportació? ¿Havia de passar informació dels companys jihadistes que hi havia al seu propi mòdul? ¿Va ser “informador” de la Intel·ligència espanyola des del 2014 fins al moment dels atemptats? Qui era el seu contacte? ¿Va rebre algun encàrrec per part de l’estat espanyol? Quin? Per què a Vilvoorde, el 2014, no el deixen exercir com a imam? Què sap la policia belga que faci que se'n malfiï? Per què, en canvi, a Ripoll no hi va haver cap impediment perquè fes d’imam? El CNI el va ajudar a ser-ne? I els Mossos? ¿Es pot assegurar al cent per cent que Es-Satty va morir a l’explosió d’Alcanar, el 16 d’agost del 2017? Per què la investigació dels Mossos conclou que les restes biològiques eren seves? Per què no es va trobar mai el telèfon d’Es-Satty entre la ferralla d’Alcanar? Per què la seva furgoneta va aparèixer a Sant Carles de la Ràpita, a casa d’un amic seu, tres dies després de la seva mort? Per què van repatriar al Marroc els cossos de tots els membres de la cèl·lula terrorista menys el d’Es-Satty? ¿El “petit ensurt” a Catalunya passava per immolar-se dins de la Sagrada Família o al Camp Nou en un Barça-Betis de la primera jornada de Lliga? Per què en el judici dels atemptats del 17-A l’Audiència Nacional no va permetre que l’excomissari Villarejo declarés en la causa? ¿Villarejo té les proves que diu que té sobre els fets tràgics d’agost? Per què el PSC o Ciutadans, els dos partits més votats en les dues últimes eleccions al Parlament, sempre s’han negat a permetre que s'investigui el cas? De debò que amb 16 morts al carrer, hi ha partits catalans i mitjans de comunicació que no volen saber la veritat? Les preguntes no han de fer por. El que cal és esbrinar les respostes. Volem saber què va passar. Hi tenim dret. 

]]>

La immunitat de ramat és una forma de protecció indirecta contra les malalties infeccioses que es pot produir quan un percentatge suficient d'una població s'ha convertit en immune a una infecció, sigui mitjançant la vacunació o per infeccions anteriors. En la societat catalana i també en la societat espanyola, si parlem del coronavirus encara no hem assolit aquest estadi, però si parlem dels efectes que provoquen els escàndols de tota mena que periòdicament anem coneixent, està clar que hem aconseguit amb nota la immunitat de grup per aconseguir que no ens facin ni fred ni calor i que el seu impacte quedi evaporat en qüestió d’hores.

]]> Per motius i en circumstàncies ben diferents, un parell de servidors de l'Estat d'aquests de poca broma (un parell de patriotes espanyols) han fet públiques informacions que corroboren l'existència d'unes clavegueres de l'estat espanyol que fa temps que corren desbordades. Els servidors en qüestió són José Manuel Villarejo i José Bono. Un, l'excomissari i antic torturador Villarejo, intenta salvar la pell al preu que sigui, que és el camí que acaben seguint molts de patriotes significats. L'altre, l'exministre, expresident de Castella-la Manxa i expresident del Congrés de Diputats, ha fet una espècie de bonoleaks i ha publicat uns 20.000 arxius documentals fins ara secrets amb la Fundación Pablo Iglesias (el fundador del PSOE, no el de Podem). Dins aquest material hi ha una nota de qui va ser director del CNI amb Aznar, Jorge Dezcallar, un mallorquí de prominent carrera diplomàtica, que va reconèixer al seu successor en el càrrec, Alberto Saiz, que el govern d'Aznar li havia ordenat afirmar que l'autoria dels atemptats de l'11-M era d'ETA. “Tota la informació arribava amb retard al CNI”, li confessava també Dezcallar a Saiz. És just recordar que Dezcallar va dimitir com a director del CNI el 18 de març del 2004, tot just una setmana després dels atemptats, com a protesta per la “desclassificació parcial i selectiva” d'informes del servei d'intel·ligència, amb l'objectiu de blanquejar la imatge d'Aznar i esborrar la seva responsabilitat en el que va acabar sent la massacre de Madrid.

]]>

A l'espera que es pronunciï el president del govern espanyol o algun ministre, la seva delegada a Catalunya, Teresa Cunillera, ha assegurat que l'excomissari José Manuel Villarejo "no té cap credibilitat" després que hagi vinculat el CNI amb els atemptats a Barcelona de l'agost del 2017. "Té una llarga trajectòria d'intentar sembrar ombres de sospita sense aportar mai proves", ha denunciat en una roda de premsa, on ha insistit que "les insinuacions no tenen base lògica ni material". "No hi ha més explicació que les ganes d'enredar", ha resolt. Cunillera també ha lamentat que des d'alguns sectors se li doni credibilitat i s'ha adreçat particularment al Govern per demanar que "no faci el joc" a l'excomissari perquè a Catalunya "no es necessita crispació". "Fins a quin punt volem fer gran una mentida i donar credibilitat a qui acusa sense proves?", ha demanat. També ha reclamat "respecte" a les víctimes i a la investigació que es va fer dels fets.

]]>

És públic i notori que l'excomissari José Manuel Villarejo està enfrontat amb l'exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, al qual acusa de ser el responsable de la seva situació. Per això hi ha motius per dubtar de totes les acusacions de Villarejo contra Sanz Roldán, com les que ha fet aquest dimarts en el decurs del judici pel cas Tàndem, on, sense tenir cap relació amb el cas que es jutja, ha insinuat que el CNI va ser responsable d'alguna manera dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils.

]]>

José Manuel Villarejo continua amb la seva estratègia de deixar caure afirmacions grandiloqüents i de gravetat per defensar-se de les seves causes judicials. En la segona jornada d'interrogatori pel primer judici del cas Tándem, aquest dimarts ha tornat a parlar dels atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, i els ha relacionat amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). L'excomissari de la Policia Nacional ha asseverat que l'exdirector dels serveis d'intel·ligència Félix Sanz Roldán "va calcular malament les conseqüències per donar un petit ensurt a Catalunya".

]]>