Ara fa un any, els esportistes menorquins desfilaren a la inauguració dels Island Games (IGA), a l’illa normanda de Guernsey, cantant Un senyor damunt un ruc. És la sintonia que sonà també en les cerimònies d’atorgament dels set ors que aconseguí la delegació de Menorca en aquestes olimpíades que es fan cada dos anys entre territoris illencs de tot el món. Així passa, de fet, des de 2007, quan Menorca debutà als IGA que es feien a l’illa grega de Rodes i el Consell decidí adoptar la cançó popular del senyor que cau de l’ase cada vegada que un esportista menorquí s’imposàs en alguna prova de la competició. El Consell es va trobar que s’havia d’associar internacionalment Menorca amb una música i que no hi havia cap himne oficial que representàs l’illa. Un buit que encara manté avui dia, tot i que cada any, especialment quan hi ha canvis de govern a l’Ajuntament de Ciutadella, l’himne passa a ser motiu de controvèrsia política a Menorca.

Després de seixanta-dos partits que portem de Mundial, només queden quatre himnes per sentir: els de la final i els del partit per al tercer i quart lloc. És una tradició centenària, i que sonin a l'estadi abans de començar cada partit és una litúrgia habitual de les competicions internacionals. D'aquesta Copa del Món en recordarem especialment aquest moment per una acció simbòlica que va passar durant la fase de grups, quan els jugadors de la selecció de l'Iran van aprofitar el primer partit que disputaven a Qatar per negar-se a cantar l'himne nacional en protesta per la repressió que viuen les dones al seu país. Aquest fet quedarà en la memòria col·lectiva, sempre agraïda quan parlem de Mundials de futbol, de la mateixa manera que es recorda la final d'Itàlia 1990, quan una sorollosa xiulada a l'himne argentí va fer explotar Diego Armando Maradona, que va esperar que l'enfoques la càmera de televisió per cridar diverses vegades un "Que fills de puta!" que va encendre el cor de tots els argentins.