Al gener va entrar en vigor la reforma del nou sistema de cotització dels treballadors autònoms. El nou model es desplegarà progressivament fins al 2025, quan caldrà tornar-lo a revisar. La pedra filosofal d'aquest sistema és que els treballadors per compte propi comencin a pagar la seva quota en funció dels anomenats "ingressos reals" (o rendiments nets) i, per tant, de manera que s'adapta millor a la seva realitat. Però set mesos després de posar-la en marxa, més de la meitat d'aquests treballadors encara no han fet el primer pas per adaptar-se a la reforma: comunicar la seva previsió d'ingressos per a aquest 2023.

Quan era guionista de l’Eduqueu les criatures a Catalunya Ràdio, l’estimat Carles Capdevila va idear la secció “Castanyer, pensa-t’ho bé...” Jo sortia al carrer, micròfon en mà i entrevistava pares, mares i mestres, entre altres, per parlar de com s’ho manegaven amb tot això de la criança. Aleshores tenia 28 anys i poca previsió de ser mare. Però res més lluny de la realitat. Un any més tard ja naixia la primera filla i després van venir el segon i el tercer. Tots tres amb cinc anys de diferència. Com aquella llengua d’aigua que t’acaba de rematar a pet d’ones, vaig entrar en una centrifugadora d’embarassos, alletament i criança que em va absorbir cap al fons, mentre intentava treure el cap un moment per continuar publicant i exercitant l’única neurona disposada a pensar una mica més enllà del canvi de bolquers, el menú del dinar o els jocs de tarda. Recordo escenes divertides, asseguda a la tassa del vàter amb el petit al pit i els altres dos jugant a la banyera o sortint a passejar amb un a la motxilla i dos al cotxet. També n’hi ha, esclar, de no tan simpàtiques, fent maratons de nit pel passadís de casa per fer-ne dormir algun mentre el meu company era de viatge.

Les Illes Balears són la comunitat autònoma de l'Estat on més ha augmentat l'ocupació en el sector turístic durant el mes de setembre. Segons les dades publicades aquest dimarts per Turespaña, en el novè mes de l'any s'ha registrat un increment d'un 21,3% en comparació amb el mateix mes de l'any passat i la xifra de treballadors actius d'aquest sector s'eleva fins als 153.697.

L'organització de treballadors autònoms ATA, vinculada a la patronal CEOE, ha donat el seu vistiplau al text de la reforma del nou sistema de cotització dels autònoms. Així, l'organització que presideix Lorenzo Amor s'afegeix a UATAE –vinculada a CCOO– i l'organització UPTA –vinculada a la UGT– que ahir dimarts ja hi van donar el seu sí. Ara, el text encara ha de passar pels òrgans directius de la CEOE, que finalment prendran una decisió demà dijous per bé que tot apunta que serà favorable.

El govern espanyol s'acosta a un desenllaç feliç en la negociació del nou sistema de cotitzacions per "ingressos reals" per als treballadors autònoms. El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha proposat que la quota que paguen els autònoms de menys ingressos baixi fins als 200 euros mensuals l'any 2025 en lloc dels 230 que plantejava fins ara. Aquesta proposta ja té el vistiplau de dues de les organitzacions d'autònoms que han pres part en les negociacions, Uatae i Upta. Queda per veure quina és la posició d'ATA, l'organització vinculada a la patronal CEOE, que no confirmarà la seva adhesió, probablement, fins aquest dimecres, després de la reunió de la directiva. "Seguim treballant", apunta una font de la patronal.

El ministre d’Inclusió i la Seguretat Social, José Luis Escrivá, celebrava encara no fa un any un acord amb els agents socials per a la reforma del sistema de pensions. El consens, però, era sobre un primer bloc de mesures que, entre altres coses, recuperava la revalorització de les pensions a l'IPC i deixava enrere el factor de sostenibilitat del PP aprovat l'any 2013. Escrivá va deixar per a la segona meitat d'aquest 2022 tota una segona fase (i no poc polèmica). Són els elements més feixucs, com ara els plans de pensions públics, que arriben precisament aquest dijous al Congrés de Diputats, i ho fan en una votació molt ajustada. A aquesta norma, però, se n'hi afegeixen d'altres que tot just s'han de començar a negociar i que tenen per objectiu "compensar" la despesa futura. Això sí, totes estan compromeses amb Brussel·les.

Ahir dimecres a la nit, el president de l'Agrupació de Transportistes de Mercaderies de les Balears, Ezequiel Horrach, va assegurar que dia 28 d'aquest mes de març començarien una "vaga indefinida". Però és realment una vaga el que volen fer? Comissions Obreres, per la seva banda, té ben clar que no, que és una aturada perquè no està convocada per treballadors, sinó per empresaris.

El ministeri d'Inclusió i Seguretat Social ha mogut peça altre cop amb els treballadors autònoms. El ministeri que dirigeix José Luis Escrivá ha posat sobre la taula de negociació amb els agents socials una nova proposta, la tercera, sobre el nou sistema de cotitzacions dels autònoms per "ingressos reals". En concret, el ministeri ha traslladat canvis pel que fa a les quotes que han de pagar els treballadors per compte propi amb menys ingressos, així com els trams en què es dividiria el col·lectiu en funció dels seus rendiments, segons expliquen diferents fonts coneixedores de la negociació.

Compte enrere per activar el mecanisme RED (ERTOs estructurals) per a les agències de viatges. Els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) actuals decauen el 28 de febrer i el govern espanyol no planteja prorrogar-los. Per això, i perquè els empleats encara afectats no es trobin en una situació de llimbs jurídics, l'executiu vol que els nous expedients, i en particular els vinculats al mecanisme RED, arribin "en un dels pròxims consells de ministres, si és possible al pròxim", ha anticipat el ministre d'Inclusió i la Seguretat Social, José Luis Escrivá, aquest divendres. El fet és que perquè les agències de viatges es puguin acollir a aquest tipus d'expedient, vinculats a la formació, el govern espanyol hi ha de donar llum verda a través del consell de ministres.

El rebuig de les organitzacions d'autònoms sobre el nou sistema de cotitzacions per "ingressos reals" ha portat el govern espanyol a moure fitxa. El ministeri d'Inclusió i la Seguretat Social, dirigit per José Luis Escrivá, ha traslladat canvis a la taula de negociació amb els agents socials (ATA, UPTA i UATAE) pel que fa al càlcul dels rendiments nets –o "ingressos reals", en el llenguatge que s'utilitza en la negociació–, així com pel que fa a les quotes que han de pagar els treballadors per compte propi, segons expliquen diferents fonts coneixedores de la negociació.

"¿De què parlem quan ens referim als ingressos reals dels treballadors autònoms?", comenta mig rient una font de l'Agència Tributària a l'ARA, que anticipa així un dels principals obstacles de l'actual negociació entre el ministeri d'Inclusió i Seguretat Social i les organitzacions d'autònoms sobre el futur sistema de cotitzacions per trams en funció dels guanys. De fet, les reunions, que van arrencar l'any passat i han agafat embranzida aquest gener, no passen per un dels seus millors moments, reconeixen diferents fonts del diàleg social consultades per aquest diari.

La negociació per abordar la reforma del règim de cotització dels treballadors autònoms continuarà la setmana que ve. Després de gairebé tres hores de reunió, la trobada d'aquest dilluns ha servit per reafirmar que a les principals organitzacions de treballadors autònoms (ATA, UATAE i UPTA) no els convenç la proposta que el ministre d’Inclusió i la Seguretat Social, José Luis Escrivá, va posar sobre la taula la setmana passada i que establia fins a tretze trams o quotes d’autònoms diferents. Per això, malgrat que Escrivá ha titllat el seu plantejament de “molt just i beneficiós”, també ha obert la porta a “ajustar” la seva proposta. “Nosaltres estem oberts [a negociar]”, ha reiterat Escrivá aquest dilluns.

Arrenca de nou la negociació en matèria laboral que ha de desencallar el futur sistema de cotització per ingressos reals per als autònoms. Aquest dijous el ministeri d'Inclusió i Seguretat Social ha traslladat a les associacions de treballadors autònoms, sindicats majoritaris i patronals una nova proposta sobre el futur sistema. En concret, el ministeri planteja dividir els autònoms en 13 trams diferents en funció dels seus rendiments, des dels que guanyen menys (600 euros al mes) fins als que superen uns ingressos mensuals de 4.050 euros, segons expliquen fonts del diàleg social a l'ARA. Així, en funció del tram al qual se situa el treballador, aquest pagaria una quota més baixa o més alta. En concret, el tram mínim serien uns 183 euros, mentre que aquells treballadors que es trobin al tram màxim pagarien 1.267 euros aproximadament, confirmen fonts dels agents socials a l'ARA, que avisen que "tot just és l'inici de la negociació" i, per tant, les quantitats poden canviar.

El govern espanyol negocia des de fa setmanes amb els empresaris i els sindicats una proposta per canviar el sistema de cotitzacions dels autònoms i passar a un model en el qual es cotitzi segons els ingressos reals. El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha defensat aquest dimarts la proposta que el seu departament ha posat sobre la taula, davant les crítiques d'associacions de treballadors autònoms. Segons Escrivá, amb el nou sistema dos de cada tres autònoms pagaran menys que amb el model actual. "Jo veritablement no hi veig la polèmica", ha subratllat en una entrevista a la Cope.

Si un empleat de Seat cobra 40.000 euros a l'any per la seva feina, un subcontractat dins la mateixa empresa i fent les mateixes funcions en cobra 27.000. Sense comptar, a més, que el primer té pagues extres i primes de producció. "La situació és indecent i demanem que s'acabi ja". Edgar Alonso, que fa la crítica i explica el cas en primera persona, és representant de la coordinadora de treballadors externs de l'automobilística, un dels col·lectius que han anunciat aquest dimarts una aliança per combatre aquesta mena de relacions laborals.

Entre els col·lectius més afectats per la crisi econòmica del coronavirus hi ha els treballadors per compte propi. Segons l'últim baròmetre d'ATA, un de cada tres autònoms va perdre més de 30.000 euros el 2020. Aquest dilluns el ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions i les principals organitzacions de treballadors autònoms –Upta, ATA i Uatae– han reprès les negociacions per prorrogar les ajudes per cessament de l'activitat que, com els actuals expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO), caduquen el 31 de gener. La data que hi ha damunt la taula per ampliar les ajudes és la del 31 de maig, com en el cas dels ERTO.

Enmig d'una pandèmia sense precedents, el govern d’un país decideix posar en marxa un sistema que garanteixi el 70% del sous dels assalariats, ajudes per a aquells que treballen per compte propi i un mecanisme de renda mínima per a les famílies que estan patint més aquesta crisi. Un pla sens dubte necessari, i que, en el nostre cas, enforteix un estat del benestar amb molt poques vies per protegir els més vulnerables. Però abans d’aplaudir les mesures aprovades cal veure com funcionen a la pràctica. Hem de contestar una pregunta tan senzilla com la de si aquests ajuts arriben a qui realment els necessita. I aquesta setmana hem vist molts exemples que aquest no és el cas.

Els treballadors autònoms s'estan prefigurant com un dels sectors més castigats per la incidència de la pandèmia i, alhora, com un dels més desatesos per les administracions. Aquest dilluns s'ha sabut que només un 5% dels autònoms de tot l'Estat han cobrat aquest mes la prestació per caiguda d'activitat, només 148.000 del total de més de tres milions que hi ha. Quin és el motiu? Doncs les draconianes condicions que es demanen per complir els requisits. Així, aquest ajut només es pot cobrar si pots acreditar una baixada de la facturació de més del 75% respecte a la mitjana del semestre anterior. Això en deixa fora, per exemple, algú que hagi tingut una reducció de la facturació del 50% o el 60%, unes xifres catastròfiques per a qualsevol economia. Si a això s'hi suma que no hi ha hagut moratòria en el pagament de les quotes, la situació és dramàtica.

Aquest dilluns, per als més de tres milions d'autònoms que hi ha a Espanya, tocava la cita mensual amb la realitat: per molt que es puguin acollir a una exoneració parcial, havien de pagar la quota, independentment del nivell d'ingressos que hagin tingut durant el mes. Però per a molts, des de la pandèmia, el dia de pagament és doblement complicat per a les seves finances. N'hi ha 148.000, menys d'un 5% del total, que han complert les exigents condicions que posa l'Estat –una pèrdua del 75% dels ingressos en el mes anterior a demanar la prestació respecte a la mitjana mensual del semestre anterior– i han cobrat aquest dilluns la nova prestació per cessament de l'activitat. N'hi ha d'altres que, tot i no haver pogut reprendre l'activitat o haver perdut una part significativa de la facturació, no han reunit els requisits per optar a aquesta ajuda per als damnificats per la pandèmia del covid-19. Tots plegats són, segons l'ATA, la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms, els més perjudicats de tots, en risc real d'haver de tancar el negoci. L'entitat calcula que són uns 280.000, gairebé el 10% del total d'autònoms de l'Estat.

Un de cada cinc autònoms treballa tots els dies de la setmana, segons un estudi de l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA). D'acord amb l'informe, el 78% dels treballadors per compte propi treballen nou o més hores al dia, mentre que un 28% tenen una jornada laboral d'11 o més hores.