Llegim a l’ARA que Joan Carles I “ha decidit demandar la seva examant Corinna Larsen” deu dies després de demandar "l’expresident de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla”. Tira’n un tros a l’olla.

Que el rei d'Espanya sigui la persona més protegida pel Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) no és una qüestió únicament de seguretat. Les últimes revelacions en forma de fotografies i àudios sobre la relació que van mantenir Joan Carles I i la vedet Bárbara Rey posen de manifest que els serveis secrets de l'Estat, si ha calgut, també han dedicat recursos econòmics a encobrir la vida extramatrimonial de l'exmonarca. És impossible quantificar quants diners l'Estat ha hagut d'assumir per tapar escàndols, però els autors del llibre El jefe de los espías (Roca, 2021), basat en les notes de l'exdirector del Cesid –antic CNI– Emilio Alonso Manglano (1981-1995), publicaven diumenge passat al diari Abc que l'actriu va rebre més de 600 milions de pessetes (uns 3,5 milions d'euros) a canvi de no publicar material sobre la relació que havia mantingut amb Joan Carles.

Corinna zu Sayn-Wittgenstein, una de les examants de Joan Carles I, li demana una indemnització de 146 milions d'euros (126 milions de lliures) per presumpte assetjament, amenaces i el desprestigi públic causat, ha revelat aquest dimarts un dels advocats de l'emèrit, Adam Wolanski, en la primera de les quatre sessions per dirimir qüestions preliminars sobre la demanda que la comissionista de la jet set va presentar contra l'excap de l'Estat el desembre del 2020 davant del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les. Aquesta és la dada més rellevant del nou capítol del serial judicial que enfronta l'exparella i que ha tret els colors a la família reial espanyola, al punt de mira també pels molts negocis irregulars de l'exmonarca.

L'examant del rei Joan Carles I, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, ha posat a la venda la mansió que té al comtat de Shropshire, a l'oest d'Anglaterra, just a la frontera amb el País de Gal·les, per por a "les forces obscures" que treballen per a l'excap de l'estat espanyol. Segons revela la premsa britànica, Corinna ha explicat a amics seus que s'hi sent insegura. La remota propietat de Chyknell Hall, d'11 habitacions, s'ofereix per 17 milions d'euros.

Corinna zu Sayn-Wittgenstein sembla disposada a no deixar-se res al tinter en el seu relat sobre la relació amb l'emèrit. Una setmana després que la justícia britànica hagi reconegut la immunitat parcial de Joan Carles I en el cas d'assetjament presentat per la seva examant –no se'l podrà jutjar pels fets denunciats abans de l'abdicació–, Corinna llança noves acusacions en el setè capítol del podcast Corinna i el rei. Una de les més cridaneres fa referència al grup de WhatsApp que, segons l'empresària, l'emèrit tenia amb els seus exmarits, Philip Adkins i Johan Casimir zu Sayn-Wittgenstein, i els seus dos fills, Alexander i Anastacia. Corinna assegura que el grup portava per nom The Pride –que en anglès vol dir L'Orgull però també es pot traduir com La Manada– i que la finalitat era desprestigiar-la als ulls del seu entorn més pròxim, acusant-la de lladre i de persona en qui no es podia confiar. "Havien menjat el cap a molts dels meus contactes, clients, exmarits, amics pròxims, i ara anaven darrere els meus fills", afirma l'empresària.

El tercer lliurament del pòdcast amb què Corinna Larsen revela tota mena d'intimitats sobre la seva extinta relació amb el rei emèrit espanyol Joan Carles I s'ha publicat avui amb un títol provocador: Envidia. Sota aquest epígraf, una de les amants del rei emèrit d'Espanya més conegudes pel seu affaire explica que quan portava cinc anys de relació amb el monarca aquest li va fer una proposta que hauria canviat el panorama reial espanyol: li va demanar matrimoni.

La defensa del rei emèrit, Joan Carles I, ha demanat aquest dimarts davant del Tribunal d'Apel·lació d'Anglaterra i Gal·les que refusi part de la demanda civil que la seva examant, Corinna Larsen –o Corinna zu Sayn-Wittgenstein-Sayn, com signa la denúncia–, va presentar al Tribunal Superior d'Anglaterra i Gal·les el desembre del 2020 pels presumptes delictes d'assetjament, vigilància il·legal i difamació. Tots els actes exposats haurien tingut lloc de forma continuada entre els anys 2012 i 2020. Però amb el recurs d'avui Joan Carles pretenia no només retardar el judici civil, sinó que se li reconegués immunitat total per als actes comesos quan encara era cap d'estat, és a dir, fins al juny del 2014.

El jutge del Regne Unit que investiga Joan Carles I per presumpte assetjament a Corinna Larsen l'acosta encara més al judici. En una vista aquest dilluns, Matthew Nicklin ha denegat a l'exmonarca la possibilitat de presentar recurs contra la resolució de dijous passat en la qual rebutjava que tingués immunitat. Era una de les últimes esperances de Joan Carles I de tombar el procediment judicial a Londres i ara només li queda recórrer al Tribunal d'Apel·lació, cosa que la seva defensa ja ha anunciat que farà. Segons informa El País, Nicklin té previst convocar una nova vista l'1 de juliol.

Ja fa gairebé un any i mig que Joan Carles I va fugir d'Espanya acorralat per les informacions que el relacionaven amb negocis corruptes. La primera trama que va transcendir, i per la qual l'emèrit va acabar abandonant el país, apuntava que hauria cobrat comissions irregulars per la construcció de l'AVE a la Meca, i ha sigut precisament aquesta investigació la que el fiscal suís Yves Bertossa ha acabat arxivant aquest dilluns. La causa investigava l'examant de Joan Carles I, Corinna Larsen, i els gestors de la Fundació Lucum, la societat panamenya a través de la qual l'emèrit havia dipositat els 65 milions d'euros que va rebre de l'Aràbia Saudita el 2008 en un compte del banc Mirabaud, a Ginebra. Uns diners que, el juny del 2012, l'anterior monarca espanyol va donar irrevocablement a l'empresària.

Forma part Joan Carles I de la casa reial espanyola? És la pregunta que, de forma indirecta i a través dels serveis diplomàtics del Foreign Office, ha de formular al ministeri d'Exteriors espanyol el jutge Matthew Nicklin, del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les, abans de decidir el futur de la demanda civil que va presentar el desembre del 2020 l'examant del monarca Corinna zu Sayn-Wittgenstein. Corinna al·legava uns presumptes delictes d'assetjament, espionatge i amenaces, en què es van utilitzar fins i tot els serveis d'espionatge espanyols, el CNI, que haurien tingut lloc des del 2012, després que ella posés fi a la relació, un cop va sortir a la llum pública, arran de l'accident de caça de l'encara monarca a Botswana, l'abril d'aquell mateix any. En funció de la resposta que doni el govern espanyol, i si admet o no la inviolabilitat de l'emèrit en territori britànic, el jutge Nicklin donarà llum verda a la continuïtat del procés o la vetarà definitivament.

Corinna zu Sayn-Wittgenstein va contractar el 2019 un equip de tres advocats per elaborar una demanda civil per assetjament, seguiment il·legal i difamació contra Joan Carles I a l'alt tribunal de justícia britànic, que finalment va ser presentada el 29 de desembre del 2020 i la tramitació de la qual va tenir lloc la setmana passada. Un dels tres advocats que signen la demanda és James Lewis, que va ser seleccionat el 1998 per la Fiscalia de la Corona britànica per representar Espanya en la sol·licitud d'extradició de l'ex cap d'estat xilè, l'exdictador Augusto Pinochet. Més recentment, el 2020 i el 2021, va representar el govern dels Estats Units en els tribunals britànics en el judici per aconseguir l'extradició del periodista creador de Wikileaks, Julian Assange. Els altres dos advocats de Corinna són Jonathan Caplan i Adam Chichester-Clark.

D’aquí un parell de dies farà un any -el 3 d’agost- que el rei emèrit, Joan Carles I, decidia abandonar Espanya. Començava el seu autodesterrament a Abu Dhabi sota protecció del seu amic, el xeic Khalifa bin Zayed al-Nahyan, president dels Emirats Àrabs Units (EAU), que va ordenar preparar per a ell una vil·la a l’illa de Nurai, en ple golf Pèrsic.

Quan falten pocs dies perquè es compleixi un any de la fuga de Joan Carles I d'Espanya, augmenten els fronts judicials contra el rei emèrit. No perquè la fiscalia espanyola hagi avançat en la seva investigació sobre les comissions de l'AVE a la Meca –que presumiblement tancarà–, sinó perquè l'examant del rei Corinna Larsen ha fet efectiva l'amenaça llançada ja a principis de l'any passat de demandar per la via civil Joan Carles I a la justícia britànica per "vigilància il·legal".

El primer fiscal del cantó de Ginebra, Yves Bertossa, que investiga la transferència de 100 milions de dòlars (64,8 milions d'euros) de l'Aràbia Saudita a la fundació Lucum de l'aleshores rei d'Espanya, Joan Carles I, el 8 d'agost del 2008, arribarà a Madrid el 30 de juny que ve, segons ha pogut confirmar l'ARA. Bertossa es reunirà l'1 de juliol amb el tinent fiscal Juan Ignacio Campos i el seu equip al Tribunal Suprem.

Corinna zu Sayn-Wittgenstein situa Joan Carles I com el responsable últim de les amenaces que assegura que va rebre entre l'abril i maig de 2012 per part del Centre Nacional d'Intel·ligència. Es va sentir "aterrida" quan, suposadament sota la batuta de l'exdirector de l'organisme Félix Sanz Roldán, els serveis secrets espanyols van intentar prendre-li documentació confidencial sobre el rei emèrit del seu apartament i oficines a Mònaco. "El rei Joan Carles i el general Sanz Roldán sempre deixaven clar que el rei manava i donava les ordres d'aquestes operacions. És important que se sàpiga", ha manifestat aquest divendres.

L'excomissari José Manuel Villarejo ha assegurat durant el judici per presumptes calúmnies i denúncia falsa contra l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán que era coneixedor del "risc" que es produís un atemptat terrorista, cosa que, "lamentablement, es va acabar produint", en referència al 17 d'agost del 2017. Villarejo ho ha afirmat en la seva declaració, quan ha posat en context la seva mala relació personal amb el general Sanz Roldán, a qui acusa d'haver filtrat a la premsa el juny del 2017 una fotografia seva quan es trobava en una operació secreta antiterrorista a Melilla.