Menorca és l’illa balear on més es parla català al carrer i on més famílies el trien com a llengua de primer ensenyament a l’escola, però també és on més amenaçat està ara de part de l'Administració. L’aliança estratègica del PP amb els representants expulsats de Vox i el fitxatge com a conseller de Cultura de l’exdirector de Sa Fundació, l’organització que nega la unitat de la llengua, han provocat una lluita gradual contra el català normatiu. Una decisió que ningú mai no havia qüestionat a Menorca, ni tan sols el Partit Popular.

Vox ha aconseguit el seu objectiu i l'Ajuntament d'Alacant ha aprovat aquest dijous una declaració institucional per demanar a les Corts que modifiquin la llei d’ús i ensenyament del valencià i defineixin la ciutat com a territori castellanoparlant. La petició ha estat aprovada amb els vots de la formació d'extrema dreta i el Partit Popular, que no han modificat ni un mil·límetre el posicionament malgrat les protestes que hi ha hagut avui contra la mesura.

Si l'hi donen a Catalunya, l'hi han de donar a tothom. Si l'hi donen a Catalunya però està governada pels independentistes, que no li donin res. I si governen uns altres, tampoc, que amb Catalunya no se sap mai.

L’anticatalanisme és i ha estat present sovint en el debat polític. Abunden els exemples de les manifestacions d’una part important de la ciutadania espanyola contra l’"enemic interior", per utilitzar la idea de l’historiador Antoni Simon. Es tracta, però, d’una narrativa que sovint xoca amb una altra, més actual, que ens diu que l'anticatalanisme és més aviat un invent de certes elits polítiques per tal de mantenir la tensió política, privilegis o la pròpia parròquia satisfeta.

Partit Popular i Vox continuen fent passos per imposar el seu biaix ideològic i han rebutjat respondre a una pregunta formulada pel diputat de Compromís Jesús Pla sobre el destí de fons de cooperació autonòmics, adduint que la redacció de la qüestió inclou el nom País Valencià. "Cal indicar que no existeixen criteris de distribució d'un [sic] Fons de Cooperació Municipal per a municipis del País Valencià, perquè esta denominació no està prevista en el text articulat de l'Estatut d'Autonomia", ha estat la resposta del departament de Presidència de la Generalitat que ha avançat el setmanari El Temps i a la qual també ha tingut accés l'ARA.

Toc-toc. L’home obre la porta. I apareix un català. Fugint de tot allò. Sí, d’allò de 1936-1939. Qui sou? “Sou d’aquells que rebeu per tots cantons, oi? Doncs ja us podeu quedar”, va dir l’home des del llindar de ca seva. Sí, el mateix, devia contestar el que picava. Així va ser com Josep Maria Murià Romaní (germà de l’escriptora Anna Murià) va poder passar uns dies refugiat a una França de cames ajudeu-me. Quan no ha estat perseguit un català? Heu vist si algú us segueix les passes?

Divendres s’acaba la campanya electoral de les eleccions gallegues, i de què s’ha parlat? De Catalunya. De l’independentisme. De Puigdemont. Espanya viu en un bucle perpetu: parli del que parli, sempre acaba parlant de Catalunya.

El Partit Popular i Vox han imposat la seva majoria i les Corts Valencianes han rebutjat una iniciativa de Compromís per declarar aquest 2024 l'Any Estellés, amb motiu del centenari del naixement del poeta de Burjassot (Horta).

Meliana és una petita localitat de l'àrea metropolitana de València on el PP governa còmodament amb 10 dels 17 regidors. Aquesta situació allibera els populars de la necessitat de pactar amb Vox –que no hi té representació–, però, alhora, els impedeix responsabilitzar la formació ultra de les mesures més polèmiques. Així i tot, el seu ajuntament serà el primer del País Valencià que oferirà un curs de llengua basat en les normes secessionistes de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, una entitat alternativa a l'oficial i estatutària, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

"Promocionen els Països Catalans'. Aquesta ha estat la raó que ha esgrimit el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Montserrat (Ribera Alta) i dirigent de Vox, Juan José Rández Martínez, per justificar el veto a la revista Saó, la degana del País Valencià, i a la publicació infantil Camacuc.

"Zero euros de subvenció pública" a les entitats que promouen l'ús del valencià i, en el seu lloc, ajudes a associacions secessionistes i a fundacions que organitzen celebracions taurines. Aquest és el balanç del primer pressupost del govern valencià del Partit Popular i Vox que ha evidenciat que a conservadors i ultres no els tremolarà el pols a l'hora d'implantar el seu full de ruta. Tant és així, que aquesta setmana el vicepresident primer i conseller de Cultura i Esport, Vicente Barrera, no ha dubtat a bromejar sobre el seu polèmic programa polític quan ha afirmat que si entitats com Acció Cultural del País Valencià desitgen rebre alguna subvenció només han d'organitzar una corrida de toros.

Com és ben sabut, l'amnistia és una mesura política excepcional. S'hi sol recórrer quan es produeix un canvi en el règim polític o quan sembla convenient, per raons polítiques i de convivència, oblidar certs fets. En el cas actual el que intenta oblidar-se són les últimes seqüeles del Procés, que va afectar seriosament la convivència a Catalunya i la seva relació amb un estat del qual forma part fa més de cinc segles.

El full de ruta de Vox passa per promoure el castellà i una versió secessionista del valencià que negui la unitat del català. Fins ara ja havien impulsat la doble denominació de la ciutat de València, en castellà i en valencià en una forma contrària a la normativa, i havien anunciat la modificació de la llei de plurilingüisme per eliminar l'obligatorietat del valencià com a llengua vehicular de les escoles a les vuit comarques on històricament el català ha estat present residualment. Doncs ara s'hi sumen dues iniciatives més. Una és la proposta que l'Ajuntament d'Alacant sol·liciti a la Generalitat que la ciutat sigui inclosa entre les localitats on s'aplica l'exempció de català. I l'altra, una proposició no de llei perquè les Corts demanin a la conselleria d'Educació que reconegui els títols de valencià impartits per les entitats secessionistes de Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i que aquests siguin equivalents als oficials i serveixin per impartir classe en català als centres educatius.

"Combatre el pancatalanisme cultural que pretén furtar-nos la nostra singularitat, la identitat pròpia i separar-nos dels nostres compatriotes d'Espanya". Aquest ha estat un dels principals objectius que s'ha fixat el vicepresident primer i conseller de Cultura i Esport del nou govern valencià, Vicente Barrera, que ha comparegut aquest dimecres a les Corts per explicar el programa polític del seu departament per als pròxims quatre anys.

València tindrà una doble denominació bilingüe. En la versió suposadament en valencià optarà per la forma Valéncia –amb accent tancat en la e i no obert com estableix la normativa– i en la versió en castellà per Valencia. La mesura, aprovada amb els vots del Partit Popular i Vox en la comissió de Benestar Social, Educació, Cultura i Esports de l'Ajuntament de València, suposarà assumir les secessionistes Normes del Puig –alternatives a les oficials– i els criteris d'entitats contràries a la unitat del català com són Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. El canvi es culminarà quan l'aprovi el ple de l'Ajuntament i el ratifiqui la Generalitat Valenciana. Ara bé, perquè això passi, caldrà que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua emeti un informe favorable, circumstància molt dubtosa.

Només han fet falta unes poques setmanes i la concessió de les primeres entrevistes perquè els membres del nou govern valencià de PP i Vox hagin enarborat dues de les grans banderes que presumiblement presidiran la gestió del Consell durant els pròxims quatre anys. Es tracta del secessionisme lingüístic i la denúncia del suposat expansionisme català que s'estaria covant al País Valencià.

Només que vagis a Madrid un dia, un sol dia, com ha estat el meu cas, i enraonis amb tres taxistes, quatre cambreres, dos botiguers, t'adonaràs dels prejudicis. Un taxista jove, ahir, em deia que prohibiria el català “perquè ell no l’entén i a Espanya ens podem entendre en castellà”. Es va sorprendre quan li vaig dir que a mi el castellà, com el gallec o el francès, m’encanta, perquè m’encanten les llengües. Ell de veritat que es pensava que a Catalunya parlem el català per fotre’l. Em va sentir enraonar amb ma filla (que em va acompanyar) i va etzibar-me, amb perfecta innocència: “Ara mateix, vosaltres, per què parleu en català si hi soc jo?” El problema és que no veuen aquesta llengua “com qualsevol altra”. Els fa ràbia, no els sembla “natural”. La propaganda és sempre efectiva.

Ha estat un crit espontani. Gairebé un murmuri que ha anat estenent-se. Primer amb timidesa, després amb coratge desfermat fins a esclatar en una consigna unànime, la més rotunda de la concentració. Així s'ha convertit l'històric "No passaran" –el lema amb el qual els ciutadans van manifestar la seva determinació davant l'atac feixista durant la Guerra Civil Espanyola– en el cant que ha tancat la protesta celebrada a la localitat de Borriana (la Plana Baixa) per "mostrar el rebuig a la decisió del govern municipal de censurar" [les revistes] El Temps, Sàpiens, Camacuc, Enderrock, Llengua Nacional i Cavall Fort.

"El govern del canvi [de PP i Vox] eliminarà totes les ajudes a aquells que ens vulguin imposar els Països Catalans. S'ha acabat. Per justícia. Perquè tenim personalitat pròpia. Perquè som espanyols i valencians, castellonencs o alacantins". Així ho ha avançat aquest dijous Carlos Mazón en el ple de les Corts que l'ha escollit com a nou president de la Generalitat Valenciana amb els vots del Partit Popular i Vox. Les paraules del polític conservador han suposat una transparent defensa de la polèmica decisió presa per les dues formacions al municipi de Borriana (Plana Baixa) perquè es retirin de la biblioteca municipal les revistes en català Camacuc, Llengua Nacional, Cavall Fort, El Temps i Enderrock.

Davant la designació, més o menys imminent, d’un nou bisbe per a la diòcesi de Girona, el Fòrum Alsina ha recordat que, a l’estat espanyol, venim d’una tradició de molts anys, i sota règims diversos, de nomenar bisbes amb la finalitat de desnaturalitzar el país.