La Conselleria d’Educació planteja una reestructuració profunda del sistema de Centres de Professorat (CEP) de Mallorca, que passarà de quatre centres independents –Palma, Inca, Manacor i Calvià– a un únic CEP centralitzat per a tota l’illa, segons consta a l'esborrador de l'ordre al qual ha tingut accés l'ARA Balears. Les seus actuals quedaran reduïdes a subseus. A la pràctica, la mesura suposa desfer un model vigent des de fa dècades i ha encès totes les alarmes entre sindicats i docents, que alerten d’una pèrdua de proximitat, capacitat d’atenció i qualitat en la formació permanent del professorat.

A tots els centres educatius hi ha docents “faves podrides”, segons explica una persona pròxima al Departament d’Inspecció Educativa de la Conselleria d’Educació (DIE). Amb aquesta expressió es refereix a aquells professionals que no compleixen les seves funcions amb diligència, deterioren l’ambient del claustre, no respecten els seus deures com a funcionaris i que, en conseqüència, perjudiquen l’alumnat i la imatge del sistema educatiu. Tot en un moment en què la tasca dels docents és objecte de debat polític constant.

El PSIB ha denunciat una "purga política" als Centres de Formació del Professorat (CEP) arran de la destitució de 12 assessors i ha assegurat que suposarà tant l'eliminació de places com la col·locació de persones "a dit". "Per segon estiu consecutiu, la Conselleria ha impulsat una nova llista negra", ha dit la portaveu d'Educació del PSIB al Parlament i secretària general dels socialistes de Mallorca, Amanda Fernández. "Dia 15 de juliol era el darrer dia de feina dels assessors i es va fer una reunió entre els directors dels CEP i la Conselleria. A la trobada, el director general d'Universitats, Recerca i Ensenyaments Artístics Superiors, Sebastià Massanet, "va mostrar un document d'excel amb el nom dels 12 assessors que no continuarien". "Cap dels directors no en sabia res i fins i tot el cap de servei de Formació va voler fer constar en acta que ell no estava assabentat de res", ha dit Fernández. "És una llista feta pel director general, que ni tan sols deu saber qui són els assessors perquè fa un mes que gestiona el servei de Formació. Per tant, és una llista negra del conseller Vera, que dona continuïtat a la radicalització del Govern de Marga Prohens", ha exposat. "Vox diu que els docents adoctrinen i el PP calla, però executa destituint els que no hi són afins", ha lamentat.

Fa pocs dies s’han fet públics els resultats de les proves de competències bàsiques de 6è de primària i 4t d’ESO. Com ja és habitual, el focus s’ha posat en el retrocés o l’estancament dels resultats. Però potser hauríem d’anar més enllà de les xifres. No per minimitzar-les sinó per entendre què hi ha al darrere. Perquè els resultats dels alumnes no són només responsabilitat seva. Parlen també del sistema educatiu que hem construït –o que hem anat deixant fer.

Llegim un article de Diana Silva, a l'ARA, que explica que les baixes mèdiques entre els docents es disparen. Mar Hurtado, mestra durant dècades, ara presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, li explica que no es pot atendre la realitat de les aules com sempre s’ha fet. "Abans, una classe de 30 alumnes d'institut, més o menys, la portaves bé. Ara hi ha una diversitat tan bèstia i es requereix una atenció individualitzada tan gran que amb una sola persona no n'hi ha prou".

Arran de la signatura d’un conveni entre el govern central i la Generalitat pel cofinançament de 1.668 contractes de professor lector –la porta d’entrada a la carrera universitària– s’ha afirmat que les universitats catalanes tenien un 66% de professors en contractes temporals mentre que a la resta d’Espanya la xifra corresponent seria del 16%. Un contrast molt pertorbador, ja que si això representa el súmmum de la precarietat, em planteja un dilema molt seriós. Les universitats catalanes apareixen en els rànquings –fa poques setmanes era en el Times Higher Education– com a molt destacades a Espanya. ¿He d’arribar a la penosa conclusió que la precarietat és necessària per a la qualitat de la universitat? ¿He de concloure que la decència em demana que el nostre referent per a les bones pràctiques són les pròpies del nivell mitjà de les universitats espanyoles?

Fa uns dies, el diari ARA publicava un article en què, a partir de les conclusions d’un estudi de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa, exposava que gairebé el 80% dels universitaris no han rebut mai classes d’oratòria, cosa que provoca en els estudiants ansietat, malestar i vergonya cada vegada que s’han d’afrontar a una exposició pública o a una defensa oral dins l’aula. I m’imagino que fora l’aula també. La professora Elena Losada –de qui, permeteu-me l’anècdota biogràfica, vaig ser alumne; encara recordo les seves classes apassionades sobre Pessoa i Fonseca– va escriure’n una resposta titulada, en forma de pregunta, “Els joves ja no saben parlar?”, que m’ha fet rumiar bastant. 

Mar Barceló Suau (Palma, 1981) va néixer envoltada d’art i creativitat. Des de ben petita observava el seu pare pintar al taller de casa. “Ma mare era qui feia feina fora de casa i mon pare es dedicava al treball de criança i domèstic”, recorda. La inquietud artística va fer que partís a estudiar Belles Arts a Barcelona, on també treballà a museus i escoles. Entusiasta i reflexiva, transmet serenor quan parla, sobretot si és sobre allò que l’apassiona: la pintura i l’educació. “Valor el fet de tenir un ofici més enllà de l’art perquè em permet viure’l com un plaer i no com una feina”, reconeix.

El Tribunal Superior de Justícia (TSJIB) de les Illes Balears ha revocat la condemna de quatre anys de presó contra un professor mallorquí acusat d'abusar sexualment d'una alumna de 13 anys durant una classe. El docent encara té pendent un altre judici, juntament amb tres persones més, per abusos a antigues alumnes del centre.

La Conselleria d'Educació de les Illes Balears ha fet públiques aquest dissabte les novetats del servei de menjador per al pròxim curs 24-25. Entre elles hi destaca, principalment, l'increment del que cobraran els docents encarregats d'aquest servei que veuran com es triplica la gratificació econòmica per dur a terme aquest servei voluntàriament.

Aquesta setmana s'acaba un dels cursos més complicats dels últims anys, marcat, entre altres aspectes, per una data d'inici (el 6 de setembre) que de nou va generar malestar entre els docents, pel canvi de conseller d'Educació, pels mals resultats a les proves PISA i pels de les competències bàsiques. "Ha estat un curs d'una velocitat trepidant que com a docents ens perjudica, perquè no ens ha permès reflexionar sobre tot el que ha passat i perquè, a més, se'ns ha qüestionat", reflexiona la presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Mar Hurtado. A això, afegeix, cal sumar-hi la "superficialitat" de l'anàlisi del funcionament dels centres. "Aquestes velocitat i superficialitat han generat una polarització entre els mateixos docents: els que pensen que hi ha hagut un fracàs d'una metodologia determinada i els que la defensen. Tot, però, és conseqüència de no tenir unes directrius clares des del departament d'Educació", afirma Hurtado.

L’any del trànsit a la universitat, Matías Catalán (Palma, 1976) seguia les notícies del conflicte armat a Algèria i llegia Les mil i una nits. “Em feia il·lusió estudiar Periodisme, però la nota de tall era molt alta”, confessa. “Vaig pensar a estudiar un idioma exòtic perquè les alternatives a la UIB eren Turisme o Dret”. Va triar Àrab. Becat, a Barcelona i, d’entrada, com un tràmit per poder accedir a Periodisme. “Després vaig conèixer gent del gremi i em van convèncer que no era una bona idea”, recorda sorneguer.

Mentre a les Illes Balears fa setmanes que hem de testimoniar el gag protagonitzat per la Reyal Acadèmi de sa Llengo Baleá i la Casa Reial, a Catalunya s’ha aprovat un nou decret que exigirà el nivell C2 de català als docents. Aquesta decisió aspira a enfortir el català a les aules i, de retruc, és un contraatac a les mesures que pretenen incrementar la presència oficial del castellà en escoles i instituts. 

La depressió i l'ansietat són les causes principals de baixes mèdiques dels docents balears, segons ha explicat aquest dimarts el sindicat CCOO. De fet, l'augment de problemes de salut mental entre els professionals de l'educació no és un problema únicament a les Illes, sinó que també preocupa el sindicat a escala estatal. "L'administració ha plantejat posar orientadors als centres educatius per atendre l'alumnat, però el professorat queda desprotegit", ha lamentat el secretari general de la Federació d'Ensenyament de CCOO a les Balears, Mario Devis. En la mateixa línia, Devis ha recalcat que uns dels principals problemes dels docents illencs és la falta d'un protocol en casos d'agressió al professorat –que es troba actualment en elaboració.

Aina Blanco (Palma, 1983) és pedagoga terapèutica (PT), mestra de suport i professora de serveis a la comunitat, entre altres atribucions. Però, sobretot, és una persona transparent i amb esperit crític. Més enllà, ella es defineix com a “impulsiva, assertiva i competent”. Té dislèxia, una situació que, com explica, ha fet que tingués “poca consideració” cap a si mateixa. “No em consider apta, tot i que sé que ho som, i és per les dificultats que m’he trobat”, diu. Malgrat aquesta percepció, subratlla el que ha aconseguit: “Em deien que no podria, però m’he tret tres carreres i una de les millors notes de les oposicions del 2023”.

Gran part de la conversa diària amb els meus companys i companyes de feina en reunions d'equip docent, en estones de pati i als passadissos, gira al voltant de la profunda preocupació per les condicions de treball extremadament difícils que estem enfrontant actualment. 

En diverses converses amb estudiants he copsat un problema, que va apuntar en aquest mateix diari Jordi Llovet. Per fer activitats, en grup o individuals, busquen informació a internet. Quin és l’objectiu? Respondre correctament la consigna del professorat, definida en una rúbrica amb les competències, els procediments i els resultats d’aprenentatge esperables. Molt bé. Fins aquí tot està perfectament organitzat. Aquest és el model que anomenaré del tutorial: si agafem el manual d’instruccions d’una rentadora o el prospecte d’un medicament, hi trobarem explicat amb precisió què cal fer per tal que funcioni la màquina o el fàrmac. Es tracta d’un enfocament de tipus pràctic orientat a l’aplicació d’una sèrie de principis per tal de ser eficaç.

Quan jo era petita, la meva padrina trobava que no hi havia res millor que ser professor. A casa seva hi tenia una petita pissarra que era la joia de la corona de les joguines: m’encantava el soroll del guix quan escrivia, gaudia d’imitar els gestos que observava en la mestra. Quan el meu cosí havia de fer deures, no l’ajudava de qualsevol manera, sinó que el feia partícip d’aquella escenografia on ell era l’alumne i jo li ensenyava coses. 

Una professora de l'institut Sa Serra (Eivissa) ha estat acusada d'antisemitisme per la família d'un dels seus alumnes, segons ha avançat Última Hora. En aquest sentit, els pares de la víctima, que cursa 4t d'ESO, han assenyalat que la docent l'humiliava i li faltava al respecte "contínuament" pel fet de ser israelià. La família ha denunciat la docent a la Inspecció d'Educació i a la Conselleria.

Corea del Sud ha aprovat una reforma legal que incrementa els drets del professorat després de setmanes de protestes desencadenades per una sèrie de suïcidis de docents, relacionats amb les pressions i assetjament a què els sotmetien famílies, alumnes i les direccions dels centres. Concretament, el Parlament ha aprovat quatre lleis de "restauració dels drets del professorat", que han estat celebrades pels sindicats de docents.