Les patronals del sector educatiu 0-3 han tornat a deixar plantats els sindicats en la reunió convocada aquest dimarts per constituir la mesa negociadora del futur conveni autonòmic. És la segona vegada que CECE i PIMEM no assisteixen a una convocatòria per iniciar formalment les negociacions, un fet que ha provocat indignació entre CCOO, UGT i STEI, que acusen les patronals de bloquejar intencionadament el procés. “Fa un any vàrem acordar iniciar les negociacions per homologar les condicions de les treballadores del sector i aquesta és la segona vegada que ens planten”, ha denunciat la responsable d’Educació 0-3 de CCOO, Pepa Ramis. Segons ha assegurat, les patronals “bloquegen intencionadament el procés i donen l’esquena a les necessitats de les treballadores del 0-3”.

Les mascotes dels futurs docents bilingües han acabat ocupant un paper inesperat: el d’interlocutors perfectes per practicar català sense pressió, sense correccions i sense debat lingüístic possible. La primera enquesta sobre usos lingüístics de l’alumnat de la Facultat d’Educació revela que parlar amb les mascotes és un dels pocs contextos en què el català guanya clarament terreny. En una escala en què 6 significa 'sempre' i 1 'mai', l’ús del català arriba al 3,35, mentre que el del castellà es queda en el 2,96. De fet, aquest és un dels pocs àmbits –juntament amb la relació amb un dels progenitors– on el català s’imposa al castellà entre els estudiants bilingües en les dues llengües oficials.

La Facultat d’Educació és un oasis lingüístic dins la UIB i també respecte del conjunt de la societat. Tot i això, el català també hi retrocedeix: els estudiants utilitzen majoritàriament el castellà en les relacions personals i dos de cada tres creuen que la llengua es parlarà menys d’aquí a cinc anys. Així ho constata el primer informe elaborat pel centre per analitzar els usos lingüístics de l’alumnat. La situació s’acosta a una diglòssia: el català manté la seva hegemonia en la docència i en les relacions amb els serveis administratius, però perd presència en els espais informals entre estudiants. El professor Ivan Solivellas, membre de la comissió de model lingüístic, resumeix la situació amb una idea clara: “El català es va residualitzant en àmbits molt específics”.

El desplegament del programari Llull, que substitueix l’anterior eina de gestió educativa a les Balears (GestIB), ha generat malestar entre els centres educatius i ha obert dubtes sobre la tramitació del contracte públic. Diversos equips directius denuncien incidències greus en el funcionament de la plataforma, especialment en la gestió econòmica, que s’hauria vist pràcticament paralitzada, i alerten també de dificultats en tasques bàsiques del dia a dia administratiu.

El cas de Miquel Roldán ha situat el sistema educatiu davant un conflicte tan delicat com difícil de resoldre. El docent, condemnat per assetjar un menor, va tornar a exercir després d’haver complert la pena imposada per la Justícia. I és precisament en aquest fet on apareix la contradicció que avui sacseja una escola pública de Palma, inquieta les famílies i deixa la Conselleria d’Educació sense marge de maniobra. Legalment, Roldán pot tornar a fer classe i ser tutor del grup de nins que se li assigni. Socialment, una part important de la comunitat educativa considera incomprensible que això sigui possible.

El Consell de Ministres ha aprovat la reforma de la Llei de Protecció Integral a la Infància i l’Adolescència enfront de la Violència (Lopivi) per, entre altres mesures, impedir que docents condemnats per delictes relacionats amb menors puguin exercir. Aquesta decisió ha tingut un ressò especial a les Balears arran del cas de Miquel Roldán, un professional condemnat a un any de presó per assetjar un exalumne, que en tornar a exercir ha provocat que les famílies del CEIP Son Pisà i del CEIP Maria Antònia Salvà facin vaga per rebutjar que estigui dins una aula amb infants. Ara bé, aquesta modificació legislativa l’afectarà realment?

La legislació vigent permet que un docent condemnat per assetjament a menors continuï exercint a les aules quan ja ha acomplert la pena. És la situació actual, a l’espera que el govern d’Espanya concreti el text de la reforma de la Llei de Protecció Integral a la Infància i l’Adolescència enfront de la Violència (Lopivi) per impedir aquests casos, amb el dubte encara obert sobre si s’aplicarà amb caràcter retroactiu. El debat s’ha accelerat arran del cas de Miquel Roldán, professor interí condemnat el 2024 a un any de presó per haver assetjat un exalumne. La llei no preveu casos com el de Roldán i ha pogut tornar a exercir.

La Conselleria d’Educació i Universitats ha iniciat aquest dissabte les proves del procés selectiu d’oposicions per a l’ingrés al cos docent. Del total de 1.335 aspirants admesos, finalment s’hi han presentat 1.082 docents, que opten a una de les 630 places convocades enguany.

El procés de selecció de la direcció del Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca ha quedat qüestionat després de la mort sobtada el mes d'abril del tenor Antoni Aragón, director provisional del centre i candidat al càrrec, enmig de peticions de suspensió del concurs, denúncies de possible conflicte d’interessos i crítiques a la imparcialitat del procediment.

Miquel Roldán, el docent interí destinat al CEIP Son Pisà, va ser condemnat el 2024 a un any de presó per un delicte d’assetjament a un menor amb qui havia mantingut relació després d’haver-ne estat professor. La sentència, a la qual ha tingut accés en primícia l’ARA Balears, considera provat que el condemnat va mantenir una conducta “persistent i reiterada” per intentar continuar el contacte amb el jove malgrat que aquest li havia demanat expressament que el deixàs en pau i l’havia blocat de xarxes socials i aplicacions.

El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha lamentat que la modificació de l’article de la Llei de protecció integral a la infància i l’adolescència (LOPIVI) per impedir que persones condemnades per delictes amb menors puguin exercir com a docents s’hagi inclòs dins una reforma més àmplia que no estarà en vigor amb vista al pròxim curs.

A la Conselleria d’Educació són habituals les reunions en què es prohibeix als assistents entrar el telèfon mòbil a la sala. Segons fonts del departament, aquesta mesura s’aplica “per evitar distraccions i mantenir un espai de feina serè”. “Especialment quan es tracta un tema sensible, per confidencialitat”, afegeix Educació. Aquesta pràctica, però, genera sorpresa i debat entre part dels agents de la comunitat educativa, que consideren inusual aquest nivell de restricció en espais institucionals de treball.

El PP ha acceptat l'esmena de Vox per eliminar el requisit de català a les places per a docents en llocs de molt difícil cobertura a través de la llei d'acceleració de projectes estratègics. També les que davallen la nota de català a l'institut necessària per obtenir el certificat de català (B2 i C1), permeten que la Policia Local tingui pistoles tàser i eliminen la prohibició del tir al colomí i la codorniu. Encara que aquesta acceptació és encara en la fase de ponència, és a dir, no és definitiva, la novetat és que el popular no ha presentat cap esmena a aquests textos. Per tant, no introduiran cap obligatorietat perquè centenars de docents afectats per la normativa hagin d'acreditar el català, ni tan sols per poder escollir el seu centre de destinació una vegada consolidin la seva plaça, com havien dit que farien.

El Consell de Ministres ha donat llum verda aquest dimarts, en una primera lectura, a l’ampliació de la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència, vigent des del 2021. La reforma endureix els criteris per poder treballar o mantenir-se en professions, oficis i activitats que impliquin un contacte habitual amb menors. A partir d’ara, serà requisit imprescindible no tenir antecedents per delictes vinculats amb la infància per accedir a aquests llocs de treball. Amb aquesta mesura es volen evitar situacions com la del docent Miguel Roldán, condemnat per assetjament a un alumne i la incorporació del qual a un centre educatiu va generar rebuig entre les famílies.

El sistema educatiu de les Balears ha crescut de manera moderada en els darrers cinc cursos, però el canvi real no es troba tant en el volum d’alumnat com en la seva composició, on s'observa un increment important de les incorporacions tardanes. Entre el curs 2021-2022 i el 2025-2026, la matrícula global ha passat de 226.735 a 237.867 alumnes (+11.132, +4,9%). En paral·lel, els alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) han augmentat de 52.680 a 57.725 (+5.045, +9,6%), un increment que reflecteix una diversitat creixent dins les aules.

L’assemblea de centre de l’IES Politècnic ha fet pública la seva indignació després que l’Ajuntament de Palma hagi refusat, en dues ocasions, la cessió del teatre municipal Maruja Alfaro per a l’acte de graduació de l’alumnat. Segons ha explicat la comunitat educativa, el Consistori ha al·legat manca de disponibilitat de l’espai, tot i que el centre assegura que en les dates sol·licitades no hi havia cap activitat programada. Aquesta circumstància, remarquen, genera dubtes sobre els motius reals de la negativa.

Hi hagué un temps que no eren els al·lots ni les famílies, els que triaven escola. Era l'escola, que els triava a ells. Parlam d'una Mallorca que no existeix, però que encara glateix dins les memòries dels que la visqueren i en els maresos molinats de les cases d'aquell temps que gosen romandre dretes enmig del desordre i el desfici d'avui.

A la universitat, el treball en grup s’ha consolidat com una eina clau d’aprenentatge, en línia amb els principis del pla Bolonya. Però darrere la idea de cooperació i preparació per al món professional, s’hi amaguen tensions com desigualtats entre companys, sistemes d’avaluació diversos i una pregunta que divideix estudiants i docents: és realment just com s’avalua la feina col·lectiva?

Com ja va passar el curs passat durant aquestes mateixes dates, la pujada de la temperatura i la incidència cada cop més directe del sol fan que els problemes a l’escola d’educació Infantil de Son Boga, a Manacor, tornin a preocupar les famílies dels infants i la comunitat educativa.

Un estudi elaborat per investigadores de l’Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE-UIB) de la UIB, amb una mostra de 457 estudiants universitaris, apunta que la comunicació oberta amb la mare té un impacte directe en la manera com els joves viuen la seva sexualitat. Segons les conclusions, quan aquest diàleg és fluid i sincer, augmenta la sensació d’autoeficàcia sexual. És a dir, la capacitat de prendre decisions, posar límits i actuar amb seguretat i autonomia. També es redueix la presència de mites i creences errònies sobre la sexualitat.