Hi ha una frontera dins les escoles i els instituts que no es veu a les aules. No separa mestres de professors, ni Primària i FP de Secundària. És una lletra i un número: A1 o A2. Una classificació administrativa vinculada al nivell de titulació exigit per accedir als diferents cossos docents que, dècades després, continua determinant el lloc que ocupa cada professional dins la funció pública. Un mestre d’Infantil o Primària i un professor de Secundària tenen funcions diferents, especialitats diferents i treballen amb alumnes d’edats diferents. Però tots formen part d’una mateixa estructura educativa. La paradoxa és que la reforma universitària que va convertir les antigues diplomatures i llicenciatures en graus no va anar acompanyada d’una revisió equivalent dels cossos docents, un fet que ha generat una desigualtat organitzativa i, sobretot, salarial.

Les treballadores de les escoletes externalitzades de l'Ajuntament de Palma han dit "basta ja" aquest dijous al ple municipal, on han denunciat els retards en la licitació del nou contracte i l'impacte que tenen sobre els seus salaris i les condicions d'atenció als infants. "De gener a setembre han passat nou mesos", han assenyalat. Durant aquest temps, asseguren que cada treballadora ha deixat de percebre entre 4.500 i 5.400 euros. "Això és el que significa per a nosaltres que els terminis s'allarguin", han remarcat. Les treballadores han comparegut amb el suport dels sindicats CCOO i UGT.

El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha anunciat que el Govern subvencionarà el transport escolar dels centres concertats a partir d’aquest curs escolar. Enguany, la línia d'ajuts sortirà al novembre. Ho ha fet durant la presentació del curs d’Escola Catòlica, la patronal majoritària de l’ensenyament concertat a les Illes, en un acte en què el conseller s’ha desfet en elogis cap a aquest model educatiu i n’ha reivindicat el paper dins el sistema educatiu balear.

L'Escola Superior de Disseny de les Illes Balears (ESDIB) celebrarà aquest divendres, 25 de setembre, l’acte de graduació de la promoció 2022-2026. La cerimònia començarà a les 19.30 h a l’Auditori del Conservatori Superior de les Illes Balears, amb l’obertura de portes prevista a les 19 h. L’acte servirà per reconèixer l’alumnat que ha completat els estudis superiors de disseny a l’ESDIB, l’únic centre públic de les Illes Balears que imparteix el grau en Ensenyaments Artístics Superiors de Disseny. El centre ofereix quatre especialitats: Disseny Gràfic, Disseny d’Interiors, Disseny de Moda i Disseny de Producte.

El conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, evita decantar-se entre la Universitat de les Illes Balears (UIB) i el Centre Universitari Beato Luis Belda, adscrit al CEU San Pablo, quan se li demana on estudiaria Medicina si avui hagués de triar entre les dues institucions. “Ara com ara...no ho sé”, respon Vera. El conseller argumenta que són dos projectes que es troben en moments molt diferents: “El CEU acaba de començar a les Balears i necessita maduració, i la UIB duu molts anys”.

La Formació Professional (FP) s’ha convertit en un dels grans espais de creixement de l’educació a les Balears, però també és un terreny on cada vegada guanya més pes la iniciativa privada. La demanda d’estudis professionals augmenta i, mentre la xarxa pública amplia places, professorat i cicles al ritme que pot, els centres privats aprofiten els forats que deixa una administració que necessita més temps per posar en marxa nova oferta. El resultat és que la privada ja no és un actor marginal dins l’FP. A Mallorca, de fet, ja té més presència que la xarxa concertada.

—Samuel, amb sinceritat, tu als teus fills els parlaràs en català?

Can Arabí va intentar tornar als menjadors escolars públics de les Balears aquest curs, només tres mesos després que Salut en clausuràs cautelarment la cuina central per diversos incompliments sanitaris. Segons ha pogut saber l’ARA Balears, l’empresa es va presentar als nous procediments de contractació sota una altra denominació i amb una declaració responsable en què assegurava que complia les condicions exigides per la Conselleria d’Educació per gestionar els menjadors. Una cridada anònima va alertar el departament que darrere d’aquesta nova candidatura hi havia Can Arabí. Educació va comprovar la vinculació i la va deixar fora del procediment.

La intel·ligència artificial arriba a l'FP de les Balears amb una nova formació específica. El CIFP Politècnic de Llevant estrenarà aquest curs el curs d’especialització d’Aprenentatge Automàtic, Gestió de Dades i Entrenament, una de les principals novetats de l’oferta d’FP que ha presentat aquest dimecres el conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera. No és l’única incorporació. La Conselleria amplia l’oferta amb 25 cicles formatius nous –cinc de grau bàsic, deu de grau mitjà i deu de grau superior– i dos cursos d’especialització. En total, les Balears disposaran aquest curs de 136 cicles corresponents a 24 famílies professionals.

La UIB oferirà a partir del novembre una nova edició de l’Especialista Universitari en Coeducació, un títol propi de 30 crèdits adreçat principalment a professionals de l’educació i de la intervenció socioeducativa. El curs, que arriba a la sisena edició, té la col·laboració de l’Institut Balear de la Dona (IB-Dona) i té un cost de 300 euros. La formació començarà el 23 de novembre i s’allargarà fins al 7 de maig de 2027. Inclou 155 hores presencials i es farà a l’edifici Sa Riera, tot i que també s’oferirà la possibilitat de seguir les classes mitjançant presencialitat virtual síncrona. La matrícula està oberta fins al 12 de novembre.

La Conselleria d’Educació va donar per bones les instal·lacions de l'escola Sagrat Cor per posar en marxa el nou cicle 0-3, tot i que el centre ha començat el curs amb les aules que han d’acollir els més petits encara sense acabar. De manera provisional, els infants han estat ubicats en un espai dividit amb mobles. Pel que fa al pati habilitat per als menuts, les educadores han decidit no utilitzar-lo a causa de l’estat en què es troba. "És apte per guardar-hi animals, no infants", asseguren fonts coneixedores de l'estat del pati.

L’escola Sagrat Cor de Palma estrena aquest curs un nou cicle educatiu: per primera vegada, el centre acull infants de 0 a 3 anys. Però l’inici del nou cicle ha arribat abans que les instal·lacions estiguin acabades. Les aules que han d’acollir els més petits encara es troben en obres i el pati que els correspon tampoc no està, segons les famílies, en condicions d’emprar-se, amb molts infants que encara comencen a caminar. Així ho han explicat famílies del centre a l’ARA Balears, que ha pogut veure fotografies que constaten l'estat inadequat dels espais.

El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha posat damunt la taula les línies de negociació per al pròxim acord de millores sociolaborals dels treballadors dels centres concertats, amb l’objectiu d’avançar progressivament cap a l’equiparació amb els docents de la xarxa pública. Vera ha defensat que durant aquesta legislatura ja s’han aplicat gairebé totes les mesures previstes en l’acord marc del 2023 i que, en alguns casos, s’han superat les previsions inicials. Entre les actuacions, ha destacat la reducció de la jornada lectiva a Secundària, que ha passat de 24 a 23 hores, com també la implantació del complement de tutoria.

L’STEI ha iniciat la via judicial per reclamar que el personal docent no universitari de les Illes Balears cobri íntegrament les pagues extraordinàries i ha sol·licitat que la reclamació tingui una retroactivitat de quatre anys, amb l’abonament de les quantitats que s’haurien deixat de percebre i els interessos legals corresponents. La reclamació se centra en la composició de les dues pagues extraordinàries que rep anualment el personal docent. El sindicat considera que actualment no s’hi inclouen íntegrament determinats complements retributius que, d’acord amb la seva interpretació de la normativa vigent, n'haurien de formar part.

Antoni Vera afronta el darrer curs de la legislatura al capdavant de la Conselleria d'Educació i Universitats amb un balanç marcat per l’impuls a la concertada, els intents d’accelerar les infraestructures educatives i la irrupció de la universitat privada a les Balears. Nascut a Palma el 1973, el conseller arriba al tram final del mandat amb alguns dels principals debats educatius encara oberts i amb la voluntat de reivindicar la feina feta durant aquests tres anys.

A principi del segle XX les Balears tenien prop de 370.000 habitants. D’aquests, uns 300.000 vivien a Mallorca i uns 100.000 s’aplegaven a Palma. Eren una de les comunitats amb la taxa d’analfabetisme més elevada. El 77% de la població no sabia ni llegir ni escriure –en el cas de les dones la xifra era superior. Va ser a partir del 1926, amb la dictadura de Primo de Rivera, quan s’ideà un pla de construcció d’infraestructures educatives per revertir la situació. La majoria de les que hi havia aleshores ocupaven construccions antigues reutilitzades com a escoles i tenien unes penoses condicions de llum i de salubritat.

La UIB acollirà a partir d’aquest dimecres l’exposició 50 anys de La Bressola. 50 anys sembrant futur, una mostra que repassa la trajectòria d’aquesta xarxa d’escoles de la Catalunya del Nord i el seu projecte pedagògic basat en la immersió lingüística en català, la verticalitat i el treball cooperatiu. La mostra, organitzada per la Facultat d’Educació, es podrà visitar del 10 al 17 de setembre a la planta baixa del Bloc A de l’edifici Guillem Cifre de Colonya.

La comunitat educativa veu amb preocupació el pes creixent de l’escola concertada en la política educativa del Govern. La federació de famílies FAPA Mallorca en formula la crítica més contundent. El seu president, Xavier Ferriol, assegura que l’Executiu té “una línia molt marcada, que és la privatització de l’ensenyament” i posa com a exemples les noves línies concertades de Batxillerat i 0-3 i el decret de concerts, que, segons afirma, “blinda la concertada”. També denuncia que, mentre la baixada de la natalitat permet reduir línies a la pública, el Govern en crea de concertades.

Aquests dies estan en boca de tothom els desastrosos resultats obtinguts pels alumnes de l’estat espanyol a les proves PISA. És cert que la tendència fa anys que no és positiva, sinó més aviat tot el contrari; això no obstant, hi ha un tema que és especialment alarmant: la comprensió lectora. Fa anys que el sistema educatiu fa equilibris entre canvis legislatius constants, experiments pedagògics, retallades pressupostàries i digitalització forçada sense obtenir els resultats desitjats. Tota aquesta parafernàlia ha eclipsat un tema fonamental: l’escola ja no garanteix que els alumnes sàpiguen llegir i escriure. Es regalen títols i es passen alumnes de curs per maquillar una realitat esgarrifosa, que és que cada any el sistema esputa alumnes amb un títol d’ESO a la mà que no serveix per a res més que perquè el govern de torn pugui eximir-se de la responsabilitat de tenir una elevada taxa de fracàs escolar. Alumnes amb el títol d’ESO incapaços de mantenir una conversa de nivell bàsic en català; alumnes amb el títol d’ESO que no saben situar els continents damunt un mapa; alumnes amb el títol d’ESO que no saben què és un percentatge; alumnes amb el títol d’ESO que no poden enllaçar dues frases en anglès i ara, amb tots vostès, la cirereta del pastís: alumnes amb el títol d’ESO –o de batxillerat– que no entenen el que llegeixen. Malauradament, pareix a ser que el sistema ja no està pensat per formar els infants, sinó per guardar-los mentre els seus pares fan feina.