La conselleria i el ministeri d’Educació ultimen canvis en el batxillerat, una etapa condicionada per la selectivitat tot i que el 30% dels alumnes no la fan. Hi ha centres que ja han trencat cotilles.

Javier Arranz va tenir clar que volia ser metge molt prest, a 12 anys. Va ser vocacional, però no provenia d’una herència familiar, ja que no hi havia cap doctor dins la família. De fet, conta que la d’ell és una família “molt gran, amb molts de cosins”, i va ser dels primers a accedir a la universitat. La motivació principal per fer la carrera de Medicina va ser “que la meva germana petita patís poliomielitis”, conta Arranz, una epidèmia que va afectar milers d’infants la dècada dels cinquanta a Espanya. Recorda un altre moment que també el va marcar i confirmar la seva vocació.

Si bé els estudis de medicina han resultat ser el centre de l’agenda mediàtica aquest estiu, previ al curs 2016-2017, la realitat de la Universitat de les Illes Balears (UIB) s’estén més enllà. Si bé 60 alumnes començaran el curs a Son Espases realitzant-hi medicina, uns 2.500 s’incorporaran per cursar-hi diverses titulacions de la Universtitat. En total seran 18.000 estudiants, que tindran el repte de mantenir la UIB dins dels estàndards que ha assolit. El rector, Llorenç Huguet, treia pit i recordava que “hi ha més alumnes, a banda dels de medicina”. En el seu discurs a l’acte inaugural -que recollí ahir l’ARA Balears-, Huguet reivindicà la posició 633 de la UIB en els rànquings d’universitats. “No estam entre les 500 millors, és cert”, assegurava Huguet, però afegia: “malgrat tot, figuram en la 633 de 3.000”.