Cop del Tribunal Suprem a Abertis. L'alt tribunal ha desestimat el gruix de la reclamació d'Acesa, propietat de la concessionària d'infraestructures Abertis, en relació amb les obres d'ampliació executades a l'autopista AP-7 a partir de l'any 2006. En concret, la concessionària exigia una compensació a l'Estat de més de 4.300 milions d'euros, però el Suprem només ha estimat una ínfima part de la reclamació: 32,9 milions més els interessos corresponents fruit d'unes inversions, segons la sentència amb data del 24 de gener publicada aquest dilluns al migdia. La decisió dels magistrats s'ha traduït en una patacada d'ACS a l'Ibex-35. La constructora de Florentino Pérez és l'accionista principal d'Abertis i s'ha arribat a enfonsar un 10% a la borsa espanyola (fins als 35,66 euros per acció).

La setena edició de la Setmana Mundial de la Seguretat Viària, una iniciativa impulsada per Nacions Unides, aposta per donar a conèixer els beneficis del transport sostenible i, en particular, la necessitat d’augmentar els desplaçaments caminant, en bicicleta i en transport públic. Un dels projectes que ha posat en valor és l’aliança estratègica que la Fundació Abertis i UNICEF tenen per millorar la seguretat viària entre infants i joves de països vulnerables a través del programa Rights of Way.

El passat 13 d’agost, l’ARA informava en les seves pàgines d’Economia que, el 2021, els túnels de Vallvidrera i el Cadí havien augmentat els beneficis en un 93%. La notícia precisava que la xifra de guanys encara estava un terç per sota dels nivells prepandèmics però, així i tot, feia notar que la rendibilitat financera de l’empresa havia evolucionat entre el 32% (2019), l’11% el 2020 i el 20% el 2021. Ja voldrien totes les empreses perjudicades pel covid i els confinaments haver mantingut, en l’any pitjor de la pandèmia, una rendibilitat de l’11%!

La família Benetton s'ha aliat amb el fons Blackstone per llançar una oferta sobre el 100% de l'empresa de concessions Atlantia. En concret, ofereixen 23 euros per acció, cosa que valora la companyia en quasi 19.000 milions. Com que els Benetton ja tenen el 33% de la companyia, el que estan oferint és pagar 12.700 milions per la part que encara no controlen.

El govern central ha acceptat pagar 1.291 milions d’euros a Abertis quan aixequi els peatges de l’AP-7 el 31 d’agost, que és quan s’acaba el contracte de concessió. El pla d’estabilitat enviat per l’executiu espanyol a Brussel·les la setmana passada reconeix que aquest any està disposat a pagar a Abertis per l’AP-7, una partida que elevarà el dèficit públic, segons ha avançat El País. Els 1.291 milions que diu el govern espanyol, però, queden lluny dels 3.325 milions que reclama Abertis.

El 31 d'agost serà l'últim dia que es pagaran els peatges de l'AP-7 entre Salou i la Jonquera; a l’AP-2, l’autopista que uneix l’AP-7 amb Saragossa passant per Lleida, i al tram nord de la C-32 entre Montgat i Palafolls i la C-33, entre Barcelona i Montmeló. El que de cara a l'usuari sembla una bona notícia no ho és per als treballadors. Segons ha pogut saber l'ARA, l'aixecament de barreres suposarà la presentació d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per extinció per part d'Abertis, que finalitza aquestes concessions, per a 408 treballadors, la majoria dels quals es dediquen al cobrament de peatges.

Des que van comprar Abertis el 2018, Atlantia i ACS han impulsat una agressiva política de dividends que els permetés recuperar tota, o gairebé tota, la inversió realitzada quan van adquirir la companyia.

Quatre mesos després que anunciés la presentació de l’últim expedient de regulació d’ocupació (ERO) que finalment va acabar afectant uns 140 treballadors, la concessionària Abertis, propietat de Florentino Pérez, presentarà un nou ERO per causes organitzatives i productives.

Cop de porta del govern espanyol a la proposta d'Abertis d'allargar les concessions de les autopistes de peatge durant el mateix temps que duri l'estat d'alarma. Tal com va avançar l'ARA, l'empresa vol que se la compensi pel descens de trànsit que ha provocat la declaració de l'estat d'alarma, fet que ha retallat dràsticament la facturació dels seus peatges.

Una de les conseqüències del confinament obligatori per combatre el covid-19 ha estat la caiguda en picat del trànsit, cosa que ha rebaixat els ingressos de les concessionàries d’autopistes en la mateixa proporció. Per compensar aquest forat, Abertis ha iniciat contactes amb el govern espanyol perquè els seus contractes de peatges s’allarguin durant el mateix temps que duri l’estat d’alarma, segons ha pogut saber l’ARA.

Ni l’esfondrament generalitzat del trànsit de cotxes ni la incertesa provocada pel coronavirus han impedit que la junta d’accionistes d’Abertis hagi aprovat un dividend de 875 milions d’euros, el tercer dividend més alt de la seva història. La companyia concessionària manté, per tant, els seus plans de retribuir generosament els seus accionistes, que ara bàsicament són dos: el grup ACS de Florentino Pérez i la italiana Atlantia. Poc més d’un 1% del capital segueix en mans de petits accionistes.

Canvi de propietaris a l'empresa que gestiona els túnels de Vallvidrera i el túnel del Cadí. El banc francès Crédit Agricole s'ha convertit en el segon principal accionista, amb un 49,99% de les accions, segons ha confirmat a l'ARA la mateixa concessionària. Fins ara aquesta participació estava en mans d'una altra empresa francesa, el fons Ardian.

Abertis ha anunciat aquest divendres la compra de Red de Carreteras de Occidente (RCO), una de les empreses més importants d'autopistes de Mèxic. La compra, tancada per 1.500 milions d'euros, permetrà a Abertis aconseguir el 50% de les accions de l'empresa, que actualment pertanyen al grup inversor Goldman Sachs.

El Tribunal Suprem ha decidit que Abertis no ha de rebre una compensació de l'Estat per l'impacte que van tenir en el seu negoci les autovies gratuïtes que es van construir en itineraris que l'empresa d'autopistes explota, com l'AP-7 sud, entre Tarragona i Alacant, i l'AP-4, entre Sevilla i Cadis.

Abertis, propietat ara de la italiana Atlantia i de la constructora ACS, vol seguir fent calaix amb la venda d'actius. Segons informa aquest dilluns el diari 'Expansión', l'empresa vol vendre participacions minoritàries en autopistes de Colòmbia, França i el Regne Unit. Unes participacions que, en llibres, tenen un valor que s'acosta als 100 milions d'euros. Les vendes se sumarien a les que ja va fer l'empresa d'infraestructures després de l'opa d'Atlantia i ACS, quan es va vendre les participacions a Hispasat i a Cellnex.

Ja fa temps que les dades macroeconòmiques s’han convertit en una arma per intentar demostrar la validesa o invalidesa del Procés sobiranista com a projecte de futur. En realitat, és normal: en moment d’incertesa, necessitem saber si anem pel bon camí, i les dades macro ens ofereixen un testimoni fred i objectiu de la realitat. Resumint-ho molt, si el PIB i l’ocupació pugen, anem bé; si cauen, alerta.

L'Estat finalment comprarà Hispasat a Abertis, empresa que ara controlen entre la italiana Atlantia i l'ACS de Florentino Pérez. L'operació, llargament perseguida per l'executiu espanyol en temps del Partit Popular, va ser vetada pel PSOE quan va aconseguir la presidència del govern espanyol a través d'una moció de censura.